Una sentència recent del Tribunal Constitucional ha tornat a posar de manifest un problema jurídic del nostre ordenament: ¿les meses dels Parlaments tenen l'obligació de dur a terme un control material, amb caràcter general, de la inconstitucionalitat de les propostes de resolució presentades per diferents grups parlamentaris?

El Tribunal Constitucional és més que un àrbitre de conflictes sobre la carta magna. En els últims anys, s’ha convertit en un camp de batalla política on els governs i els partits han intentat dirimir els seus enfrontaments. A ningú se li escapa el paper protagonista que va tenir durant el Procés, amb un ús permanent per part de Mariano Rajoy per frenar el full de ruta de l’independentisme. Ara bé, en els últims anys la seva preponderància ha anat virant: els conflictes competencials amb Catalunya ja no encapçalen la seva llista de prioritats. La conflictivitat amb l’independentisme ha donat pas a la disputa bipartidista.

Foment del Treball es planteja portar al Tribunal Constitucional la regulació de la compra especulativa d'habitatge pactada entre el PSC i els Comuns. Ho ha anunciat el president d'aquesta patronal, Josep Sánchez Llibre, durant l'assemblea celebrada aquest dilluns a Barcelona. "El recent pacte entre el Govern de la Generalitat i Comuns és la socialització de la propietat privada, és un atemptat contra la propietat privada, és una mesura que no cap en la nostra societat. Si cal, promourem la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat o el plantejament d’una qüestió d’inconstitucionalitat contra aquesta mesura, que trobem letal per a l’economia i la societat catalana", ha afirmat. I ha afegit que "no es poden canviar les normes del joc des d'una cantonada ideològica, pensant en propaganda o en quedar bé".

El vent ha paralitzat bona part de l’activitat del país. 

El Tribunal Constitucional evita anticipar una decisió sobre l'amnistia a Carles Puigdemont i, mentre estudia el fons de la qüestió, es nega a aixecar l'ordre de detenció que impedeix a l'expresident de la Generalitat tornar en llibertat a Catalunya. El TC ha rebutjat aquest dimarts les mesures cautelars que tant Puigdemont com Toni Comín i Lluís Puig van sol·licitar en el marc dels recursos d'empara que van presentar contra la negativa del Suprem a aplicar-los la norma de l'oblit penal. El Constitucional considera que acollir la seva petició produiria un "menyscapte de l'interès general", donat que avui encara hi ha un "procés penal obert" sobre "delictes greus".

No és gens agosarat afirmar que els jutges de la cúpula judicial espanyola fan constantment política. Resulta evident quan interpreten les normes al seu aire ideològic de caire predemocràtic, tot capgirant el sentit de les lleis, negant la seva aplicació, inventant conceptes (violència, terrorisme) o decidint arbitràriament sobre les penes (Estatut, llei d’amnistia, sentència dels líders del Procés). El judici al fiscal general només n'és l'últim exemple.

El president Pujol ha passat una nit tranquil·la i està estable, després que aquest cap de setmana hagués hagut de ser ingressat per una pneumònia a la Clínica Sagrada Família de Barcelona.

Fa 522 dies que el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar la llei d'amnistia, després d'una negociació convulsa entre el PSOE i Junts i els intents del PP de torpedinar-la al Senat. Malgrat això, els líders de l'1-O segueixen sense haver-se'n beneficiat en la seva totalitat per les reticències del Suprem a aplicar-la al delicte de malversació. Ara bé, tant ells com la resta d'encausats pel Procés comencen a veure la llum al final del túnel: l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Dean Spielmann, s'ha pronunciat aquesta setmana avalant el gran gruix de la norma. Hi fa retrets menors, com ara que el temps de dos mesos que es va donar per aplicar-la —i que molts tribunals igualment no han complert— és insuficient, però en defensa la finalitat de "reconciliació" política i social.

Pedro Sánchez va reiterar aquest dimarts que abans que acabi l'any presentarà un projecte de pressupostos per al 2026. Ara bé, el president del govern espanyol, conscient de la seva precària majoria parlamentària, també va afirmar en l'entrevista que va concedir a la Cadena SER que continuarà governant encara que no aconsegueixi aprovar-los. Aquesta pretensió del líder socialista d'esgotar la legislatura fins al 2027 encara que sigui amb els comptes del 2023 prorrogats indigna el PP, que ho veu una demostració del caràcter “antidemocràtic” de Sánchez i una evidència que la legislatura “ja va néixer morta”. Davant d'això, els populars han anunciat aquest divendres que la setmana que ve faran un primer pas per portar el govern espanyol al Tribunal Constitucional per no haver presentat encara pressupostos.

El Tribunal Constitucional ha fet un pas important aquesta setmana per acostar l'amnistia a Carles Puigdemont amb l'admissió a tràmit del seu recurs d'empara. Aquest primer aval ha arribat un mes més tard del previst com a conseqüència d'un moviment de la defensa de l'expresident català que va causar desconcert a l'òrgan: el líder de Junts va recusar tres magistrats conservadors sabent que no prosperarien i que únicament provocaven dilatar unes setmanes el recorregut del seu recurs. Ara els expedients dels líders de l'1-O que encara estan inhabilitats o encausats –Jordi Turull, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig– ja estan en mans dels magistrats del TC, que han de redactar les ponències, però encara trigaran uns mesos a dictar sentència. "És realista pensar que els recursos es resoldran el primer trimestre del pròxim any", adverteixen fonts del tribunal.

A poc a poc s'acosta l'aval del Tribunal Constitucional a l'amnistia de Carles Puigdemont, però encara queden passos per fer. L'endemà que l'òrgan de garanties admetés a tràmit el seu recurs d'empara –és a dir, que el comença a estudiar–, aquest dimecres ha desestimat un recurs d'inconstitucionalitat presentat per les Corts d'Aragó contra la llei que feia referència a la malversació. El TC avala l'amnistia per aquest delicte, si bé no diu res sobre si és aplicable a les causes contra els líders del Procés. La decisió ha comptat amb el vot en contra dels quatre magistrats del sector conservador.

El Tribunal Constitucional (TC) ha rebutjat aquest dimarts la petició de Carles Puigdemont que se li aixequi de manera urgent l'ordre de detenció que pesa contra ell en territori espanyol. Tal com ja havia explicat l'ARA, el ple de l'òrgan de garanties ha admès a tràmit el recurs d'empara de l'expresident català, però s'ha oposat a les mesures cautelaríssimes que demanava: obligar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a permetre el retorn del líder de Junts sense ni tan sols escoltar el criteri de les diferents parts del procediment. El que fa ara el TC és obrir un expedient sobre aquesta qüestió i preguntarà als actors implicats si s'ha de retirar l'ordre de detenció abans de resoldre sobre el fons de l'assumpte, que és si la llei d'amnistia opera en la causa per malversació contra Puigdemont.

La setmana passada el català marcava la diada de l'Onze de Setembre no només perquè s'ha convertit en un reclam de consens de la majoria de forces del Parlament, sinó també perquè el dia abans el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lava el decret de règim lingüístic que el govern de Pere Aragonès va aprovar per evitar que s'apliqués el 25% de castellà a les escoles. Una resolució que el Govern ja ha anunciat que recorrerà i que va posar en peu de guerra partits i entitats pro llengua. Ara bé, la qüestió no sortirà dels llimbs en què es troba en un termini curt de temps, ja que tot aquest debat està pendent, en realitat, del que digui el Tribunal Constitucional (TC) sobre les dues normes (una llei i un decret llei) que es van tirar endavant el 2022 per intentar protegir el model d'immersió lingüística i de les quals es derivava el decret tombat pel TSJC.

El moviment de Puigdemont al TC no només ha desconcertat els membres de l’alt tribunal, sinó també diversos dirigents de Junts, que no acaben de veure la virtut de retardar la decisió sobre el recurs d’empara de l’amnistia. Enmig del desconcert, però, hi ha fonts que donen dues possibles explicacions.

A menys de 24 hores que el Tribunal Constitucional (TC) tingués previst fer el primer pas per estudiar el recurs de Carles Puigdemont contra la no aplicació de l’amnistia per part del Tribunal Suprem, la defensa de l’expresident va fer un moviment que, a la pràctica, implicava dilatar els terminis del procediment. La recusació de tres magistrats conservadors –José María Macías, Enrique Arnaldo i Concepción Espejel– automàticament paralitzaven l’admissió a tràmit del recurs d’empara, tal com ha succeït aquest dimarts al ple del TC. Ara l’òrgan de garanties ha d’estudiar si accedeix a apartar aquests magistrats, cosa que es pot allargar com a mínim un mes, i després ja podrà entrar a valorar el possible aixecament de l’ordre de detenció i si l’amnistia és aplicable al seu cas pel delicte de malversació.

Gir d’última hora en l’àmbit judicial. Carles Puigdemont ha presentat aquest dilluns un escrit al Tribunal Constitucional (TC) en què demana que s'apartin tres magistrats conservadors de la resolució del seu recurs d'empara contra la decisió del Tribunal Suprem de no amnistiar-lo. Segons expliquen fonts jurídiques a Efe, aquest moviment suposa que s'ajorni durant com a mínim un mes la decisió del TC. Tot apuntava que l'expresident rebria aquest dimarts una de freda i una de calenta: estava previst que el tribunal admetés a tràmit el recurs, però que, alhora, no li retirés l'ordre de detenció de forma immediata, segons confirmaven fonts consultades per l'ARA, i que impedís el retorn de l'expresident. Al final, però, caldrà esperar, almenys fins que es resolguin les recusacions.

Cristóbal Montoro, el ministre d'Hisenda més longeu de la història –va ocupar el càrrec amb José María Aznar de president del 2000 al 2004 i amb Mariano Rajoy del 2011 al 2018), està imputat juntament amb 27 persones per presumptes delictes de suborn, frau contra l'administració pública, prevaricació i tràfic d'influències, entre d'altres, per la seva suposada relació amb alts càrrecs amb el despatx que ell mateix va fundar, Equipo Económico.

Quatre dels dotze magistrats del Tribunal Constitucional acaben mandat aquest desembre i això situa PSOE i PP davant una nova negociació per renovar el màxim intèrpret de la Constitució. Es necessita una majoria de tres cinquenes parts del Senat i, per tant, els dos grans partits s'han de posar d'acord. A finals del 2025 hauran complert nou anys com a membres d'aquest organisme l'actual president, Cándido Conde-Pumpido, i els magistrats Ricardo Enríquez i María Luisa Balaguer, nomenats per la cambra alta l'any 2017. Pel que fa a José María Macías, va ser designat el juliol del 2024 per cobrir la vacant d'Alfredo Montoya —havia dimitit l'any 2022 per motius de salut— i podrà ser elegit de nou perquè no haurà complert un terç de mandat. Com afectaran els canvis a la resolució dels recursos sobre l'amnistia?

Esgotades totes les vies de recurs davant del Tribunal Suprem, la defensa de Santos Cerdán mou peça i recorre ara al Tribunal Constitucional per aconseguir que l'exsocialista surti de Soto del Real per la seva suposada implicació en la trama de corrupció al ministeri de Transports. El seu advocat, Benet Salellas, ha presentat aquest dimecres un recurs d'empara en què demana que es revoqui la decisió de l'instructor del Suprem d'enviar-lo a presó provisional sense fiança. El jutge Leopoldo Puente va prendre aquesta decisió per evitar que Cerdán destruís proves de la suposada xarxa per cobrar mossegades en les adjudicacions d'obra pública que va organitzar presumptament amb la resta d'implicats de la trama. Ara bé, per a la defensa de l'exsecretari d'organització del PSOE, aquest risc no existeix i, per tant, no està justificat que se'l mantingui entre reixes. Per tot plegat, reclama el seu alliberament immediat.

Puigdemont torna a estar en mans del Constitucional. Ho estava en primera instància fins que el tribunal va avalar la llei d'amnistia. Això ja es va aconseguir, però no és suficient. Un cop passada aquesta pantalla, el més important és com es resoldrà el recurs d’empara que ha presentat davant el mateix òrgan de garanties. La resposta no arribarà fins d’aquí a alguns mesos, però tot i això podria no ser l’últim capítol. De moment, el Constitucional no té pressa per dictar sentència. No té terminis concrets i abans de discutir si en aquest cas hi va haver o no vulneració de drets fonamentals, primer ha d'escoltar les parts del procés. D'altra banda, la petició de Puigdemont d’una mesura cautelaríssima perquè s'aixequi l’ordre de presó que continua vigent si trepitja territori espanyol no es modificarà de manera immediata. La mesura cautelaríssima que ha demanat la defensa –a càrrec de l’advocat Gonzalo Boye– no és de les que solen prosperar. Més aviat al contrari.