Encara no ha començat la temporada turística, però els agents econòmics es preparen per entomar-la. Després de la crida del Cercle d'Economia a obrir el debat d'un model massiu "esgotat", la Cambra de Barcelona posa blanc sobre negre sobre el pes del sector a l'economia.

AstraZeneca, Hipra o Sanofi són els noms d'alguns dels laboratoris que els ciutadans de Catalunya van començar a conèixer arran de la pandèmia del coronavirus, el 2020. Des d'aleshores, en només quatre anys (entre el 2020 i el 2024) fins a 23 hubs digitals i d'excel·lència en el sector de la salut s'han instal·lat a Barcelona o la seva àrea metropolitana, cosa que ha consolidat la capital catalana com un dels principals pols d'inversió en salut.

El nombre de persones ocupades a la demarcació de Barcelona supera els 2,6 milions, la xifra més alta que s'ha registrat mai. Una dada que en el seu conjunt simbolitza el dinamisme i resiliència del mercat laboral, que ha crescut impulsat en gran part pels serveis de tecnologies de la informació, però també per altres sectors —que s'associen a salaris més baixos i temporals—, com les activitats postals i de correus. De fet, aquest últim subsector laboral, el dels repartidors, és el que més ocupats ha guanyat des del gener del 2024 fins ara.

L'esperada llei de cambres de comerç comença a caminar. Més de deu anys després, la proposta de llei de cambres, consensuada per les 13 cambres de comerç catalanes, s'ha lliurat aquest dijous al Parlament de Catalunya als principals grups parlamentaris que donaran suport a l’aprovació del text. Així, el PSC, ERC, Junts i el PP han registrat la llei, que ara entra en tràmit parlamentari i s'espera que s'aprovi a finals del 2025 o principis del 2026.

Des que Josep Santacreu va ser investit com a president de la Cambra de Comerç de Barcelona l'octubre del 2023, amb un objectiu clar –entre d'altres– de "recuperar les relacions amb les grans empreses" des de la institució, que hi ha hagut un degoteig constant de noves col·laboracions sota la figura de 'soci institucional'. De fet, des que es va recuperar aquesta figura el setembre del 2024 –ja existia en l'època de Miquel Valls, prèviament a l'arribada de la llista independentista Eines de País a la institució–, la primera empresa a adherir-se en aquesta categoria va ser Ibercaja, i la darrera ha estat Indra, en un acord firmat fa tot just una setmana, segons va comunicar la institució.

Ara que regna a Catalunya una sensació d'estabilitat sota el govern de Salvador Illa i que ha comptat amb l'aval de gran part de l'empresariat i establishment català, aquest 2025 s'acosten canvis a les cúpules empresarials, però sense grans trencaments a la vista. Lluny queden les pugnes per recuperar trons o reivindicar banderes dins les institucions empresarials, com la sorpresa d'Eines de País al capdavant de la Cambra de Comerç el 2019 o la seva derrota el 2023, per posar un exemple. Tot apunta que es torna a l'era dels relleus amistosos. "Hem tornat a l'obediència i a l'avorriment", deia un empresari durant un cafè informal. "Potser li va bé, a l'empresa, una mica de tranquil·litat. Ja veurem", reflexionava.

Les tradicionals copes de cava de Nadal de les patronals catalanes, enguany totes –Pimec, Foment i la Cambra de Comerç de Barcelona– celebrades aquest dijous, han tingut un fil comú: el rebuig a la proposta del govern espanyol de reducció universal de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals.

Fa només dos dies que es va aprovar el Compromís Metropolità 2030, un nou full de ruta per a la regió metropolitana dels 5 milions que, tot i que encara s'ha d'acabar de definir administrativament, és en la pràctica no només una realitat sinó també una necessitat. Barcelona és una marca i un referent mundial, però els seus 1,6 milions d'habitants no li permeten competir amb les grans metròpolis del món. Fins i tot ja comença a ser insuficient l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que amb 3,3 milions aglutina 36 municipis i en l'imaginari col·lectiu funciona com un tot malgrat els seus diferents nivells de gestió administrativa. Ara, amb aquest nou Compromís, s'està parlant ja d'una gran regió metropolitana de 5,1 milions d'habitants i 160 municipis que configuraria realment la gran Barcelona, una potència econòmica i demogràfica que podria parlar de tu a tu amb les altres grans ciutats del món.

Josep Santacreu ja és oficialment el nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona. L'exdirectiu de DKV Seguros, que es va presentar a la institució amb la llista Va d'Empresa, ha aconseguit els suports necessaris (35) per prendre el relleu a la fins ara presidenta de la institució, Mònica Roca. Alhora, les tres vicepresidències estaran ocupades per tres representants patronals: Eloi Planes (Fluidra), Martina Font (Packaging Group) i Miquel Martí (Moventia). Xavier Comerma (Banc Sabadell) en serà el tresorer.

Les eleccions a les tretze Cambres de Comerç de Catalunya ja estan en marxa –telemàticament fins al dia 19 de setembre, i presencialment el dimecres 20– i l'empresariat decidirà així quines empreses el representaran als plens camerals. Es tracta d'uns comicis que, tot i que són relativament desconeguts, engloben al cens tots els empresaris i autònoms de Catalunya, molts dels quals no són ni conscients que poden votar. Només a la de Barcelona, la més gran de totes, el cens engloba més de 430.000 electors. Però ¿per què és important la Cambra de Comerç, i, per extensió, la gent que la governa?

Les eleccions a les Cambres de Comerç catalanes començaran aquest divendres, 15 de setembre, amb l'ambient caldejat. Tot i que la campanya electoral ha estat pràcticament invisible –almenys per part de la candidatura Va d'Empresa, liderada per Josep Santacreu–, ara els comicis arrenquen amb retrets creuats. La llista Eines de País - Un Pas Més, que actualment governa la Cambra de Barcelona, ha carregat aquest matí contra la patronal Pimec, a qui acusa de voler "controlar la Cambra" i de "no ser neutral", "amb un clar favoritisme per la llista Va d'Empresa". Així ho ha dit l'actual vicepresident i una de les persones amb més pes dins d'Eines, Toni Fitó, que ha demanat "joc net" a les eleccions que comencen demà i duraran fins al dia 20 de setembre.

Amb l'inici de setembre, el nou curs també comença per a l'empresariat. Les pugnes i les tensions –les que van més enllà de la gestió empresarial– es calmen durant l'estiu, però on hi va haver foc queden brases, i aquestes reviuen amb el retorn a l'activitat. Vam deixar enrere el juny amb una batalla candent de cara a les eleccions a les cambres de comerç catalanes, que se celebraran d'aquí tot just quinze dies (entre el 15 i el 20 de setembre), i si bé les dues candidatures que es presenten a la de Barcelona estan seguint estratègies diferents per a la campanya, la tensió es fa evident entre bambolines.

El Govern ha aprovat finalment aquest dimarts el nou decret electoral que regula les eleccions a les 13 cambres de comerç catalanes, que dicta les normes que marcaran els comicis camerals, que se celebraran, en principi, el setembre d'enguany. Un decret que es renova després que el Suprem anul·lés el decret anterior, vigent durant les eleccions del 2019.

Joan Canadell tornarà a figurar a les llistes de la candidatura independentista a la Cambra de Comerç de Barcelona. Segons ha pogut saber l'ARA, l'actual diputat de Junts i qui va ocupar la cadira presidencial de la Cambra entre el 2019 i el 2021 continuarà compromès amb la institució com a candidat a la llista que preparen els independentistes. "Segurament no com a presidenciable, això ja es veurà més endavant", explica Canadell a l'ARA.

El president de Banco Mediolanum, Carles Tusquets, ha obert aquest dilluns la possibilitat de tornar-se a presentar a les pròximes eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. Tot i que deixa la porta oberta, ha puntualitzat que només farà el pas "si les regles del joc són clares".

La Cambra de Comerç de Barcelona ha alertat aquest dimecres que l'augment de la bretxa salarial entre joves i sèniors ha passat de conjuntural a "estructural". La bretxa va créixer durant la Gran Recessió (2009-2013) i no va disminuir durant la recuperació posterior (2014-2019), segons les dades dels Indicadors de Progrés i Benestar recollides per la Cambra i presentades per la seva presidenta, Mònica Roca, i el director del gabinet d'estudis, Joan Ramon Rovira. 

L’economia catalana creix a un bon ritme, però no es preveu que arribi als nivells prepandèmia aquest 2022, segons s'extreu de la Memòria Econòmica de Catalunya presentada aquest divendres per les cambres catalanes. Segons l'informe, la previsió és que l'economia catalana creixi aquest 2022 un 4,8%. El 2021 el PIB de Catalunya va créixer un 5,8%, per sobre del 5,1% de l’economia espanyola i del 5,4% de la zona euro. Tanmateix, recorda l'informe, el 2020 Catalunya va patir en més mesura les conseqüències del covid, amb una caiguda del PIB català de l'11,7%, a causa principalment del daltabaix dels serveis vinculats al turisme.

La Cambra de Comerç de Barcelona, les patronals catalanes Foment del Treball i Pimec i el Consell General de Cambres de Catalunya han tornat a escenificar la seva unió aquest cop per reclamar al Govern la creació d'un comissionat que coordini els diferents departaments, per liderar les polítiques climàtiques i de transició energètica de manera "transversal".

¿Què té a veure una institució medieval, nascuda el segle XIII, amb els conflictes que avui dia viuen els propietaris de locals comercials i els seus llogaters? Aparentment, no gaire, però la Cambra de Comerç de Barcelona està convençuda que sí.

No n’hi ha prou. Amb això es resumeix la postura de les patronals després de conèixer les últimes mesures econòmiques anunciades pel govern espanyol. Fa dies que les diverses organitzacions empresarials alerten de l’extraordinàriament delicada situació en la qual es troben molts autònoms i empreses, i per això han demanat reiteradament que s’ajorni el pagament d’impostos. En un principi el govern ho va autoritzar, però només fins a 30.000 euros (entre tots els impostos i acumulats durant sis mesos). Les organitzacions van assegurar que calien mesures addicionals. Ara, després de conèixer que s’ajorna el pagament de les quotes de la Seguretat Social, el missatge és el mateix: amb això no n’hi ha prou.