Cambra de Comerç
Economia 29/06/2022

La Cambra de Comerç acaba amb les cadires de pagament

Els detractors de Mònica Roca avisen amb accions penals després que el TSJC hagi confirmat la nul·litat del decret electoral del 2019

3 min
La presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca.

BarcelonaReneix la tensió a la Cambra de Comerç de Barcelona. Durant el ple celebrat aquest dimecres, la institució ha votat a favor de reduir de catorze a dues les cadires de pagament, anomenades també cadires de plata, amb un 75% del ple a favor. Aquesta nova directriu implica un canvi dels estatuts de la institució de cara al proper mandat, que es renovarà, en principi, el maig del 2023. El ple també ha aprovat eliminar la corona borbònica de l'escut de la Cambra i donar suport al Consell de la República.

Aquestes decisions s'han pres exactament el mateix dia en què s'ha donat a conèixer una resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que confirma la nul·litat del decret electoral dels últims comicis celebrats a la Cambra, quan el grup independentista Eines de País, sota el paraigua de l'ANC, es va imposar per sorpresa i va guanyar més de la meitat de les cadires del ple, amb Joan Canadell al capdavant.

Segons els detractors de l'actual govern cameral, de l'entorn del banquer Carles Tusquets –el principal contrincant de Canadell a les eleccions del 2019–, el fet que el ple actual prengui decisions sobre el funcionament futur de la Cambra "pot comportar responsabilitats penals". A més, reclamen que el departament d'Empresa de la Generalitat, que és qui tutela aquests comicis, notifiqui la nul·litat al DOGC, dissolgui les cambres i convoqui noves eleccions.

Guerra judicial

La guerra judicial per les eleccions celebrades el maig del 2019 a la Cambra ve de lluny. El Tribunal ha decidit ara no admetre a tràmit el recurs que la Generalitat va interposar contra una sentència anterior del TSJC que anul·lava el decret del 2018 sobre el règim electoral de les cambres de comerç catalanes. L'alt tribunal català considerava que la Generalitat havia omès el tràmit de participació ciutadana a l'hora de donar llum verda al decisiu vot electrònic.

Després de conèixer la resolució, l'empresa que va impugnar el decret, Staff Pavillon, ha enviat una carta a l'actual presidenta de la cambra barcelonina, Mònica Roca, així com al president del Consell de Cambres de Catalunya, Jaume Fàbrega, en la qual els insta a no prendre cap decisió a partir d'aquest moment, al·legant que el ple actual està fora de la legalitat. En l'escrit, Staff Pavillon assegura que vol que la sentència del TSJC s'executi "amb totes les seves conseqüències, directes i indirectes", i que actuarà "davant els òrgans jurisdiccionals per tal que això sigui una realitat". Això, segons la seva versió, afectaria de ple els acords adoptats aquest dimecres.

Però segons fonts de la Cambra, "de la fermesa de la sentència no se'n deriven les conseqüències que diuen" des de Staff Pavillon. També fonts de la conselleria d'Empresa asseguren que "ni aquesta interlocutòria ni el pronunciament inicial del TSJC sobre aquest cas feien cap menció al procés electoral ja celebrat o al seu resultat. En tot cas, el Govern porta mesos treballant en el nou decret electoral que, un cop aprovat, regularà els comicis que es convocaran i celebraran durant l'any vinent, d'acord amb el termini que estableix l'Estat".

La fi de les cadires de plata

La llei espanyola de cambres de comerç estableix que un mínim de vocalies de cada cambra han d'estar ocupades per cadires de plata, que són aquelles ocupades per empreses a canvi d'una aportació econòmica, i no es trien a les urnes. El mínim per a Barcelona és de dues i el màxim és de 14, que són les que hi havia fins ara. El que proposa el ple actual és reduir-les al mínim i tenir-ne només dues. D'aquesta manera, dels 60 membres que ocupen el ple, 52 passaran a elegir-se democràticament, 6 continuaran sent de representació patronal i 2 de pagament.

Les empreses de les cadires de plata aporten cada una 75.000 euros l'any amb un compromís de quatre anys, cosa que suposa aproximadament el 5% del pressupost de la institució. Actualment, estan ocupades per grans companyies com el Banc Sabadell, Banco Mediolanum, CaixaBank, Criteria Caixa, Deloitte, Gremi d'Hotels, Indra, PwC, RACC, Damm i Agbar. Les tres que falten van renunciar al seu lloc durant la pandèmia. El canvi que ha aprovat la Cambra s'aplica només a la de Barcelona i suposa un cop per a l'establishment empresarial, que fins ara tenia 14 vots assegurats en els plens camerals.

stats