El Cerdanya Film Festival (CFF) està a l’equador de la seva 16a edició, una edició més llarga del que és habitual, ja que va començar el 29 de juliol i es clourà el 17 d’agost. “És una cosa extraordinària que no farem més perquè aquest és un format d’emergència –explica Jordi Forcada, director del festival–. El cinema que hi havia a Puigcerdà va tancar i l’Ajuntament va dir que no tenien pressupost per muntar activitats. Els vaig plantejar que, si no tenien res pensat, què els semblaria programar unes quantes pel·lícules més i ens van dir que endavant. Si no, hauríem començat una setmana més tard”.

'Barbarian'

És la gran sorpresa del cinema de terror d'aquest any. Barbarian dissenya un tirabuixó conceptual a partir d’un interrogant bàsic en el suspens: “Què s’amaga darrere de la porta?” El film creua personatges i llança digressions amb atreviment funambulista prenent com a únic punt de referència una casa d’aparença anodina que esdevé autèntic passatge del terror. Crítica de l'ARA.

]]>

Una escena d’acció dins una piràmide maia. Una altra en un museu de Chicago. Encara una més a París, amb dues mòmies, i d’allà a Egipte per resoldre enigmes i combatre malediccions. La pel·lícula d’animació Tadeu Jones 3. La taula maragda, que aquest divendres arriba als cinemes també en versió doblada al català, avança amb un ritme trepidant, com el cinema d’aventures que pren com a referent aquesta franquícia creada pel cineasta Enrique Gato (Valladolid, 1977). “Per dir-ho ras i curt, aquestes pel·lícules són una barreja entre el cinema clàssic d’aventures i el còmic tradicional espanyol. Hi ha molt de Mortadel·lo i Filemó i de Super Llopis, però també de Steven Spielberg, George Lucas i Robert Zemeckis, del cinema que van fer als anys 80”, explica Gato.

]]>

La dona il·legal, la nova pel·lícula de Ramon Térmens (Bellmunt de Segarra, 1974), despulla el racisme sistèmic i institucional. Fernando Vila (interpretat per Daniel Faraldo) és un advocat d'immigració que intenta ajudar la Juliet (Yolanda Sey), una prostituta. A través de diversos personatges, el thriller va mostrant els elements que faciliten que es mantingui aquesta estructura de poder i la corrupció que hi ha al darrere: des del director del centre d'internament d'estrangers (CIE) i la policia fins als proxenetes.

]]>

'STRAY DOGS'

El penúltim llargmetratge de Tsai Ming-liang plasma un postapocalipsi social i quotidià

Lluny de considerar-lo un fet extraordinari, Tsai Ming-liang integra el context postapocalíptic com el paisatge de fons quotidià dels seus personatges. Una perspectiva ara visionària que el cineasta taiwanès ha convertit en un dels trets identificatius de la seva obra des dels inicis. Tsai forma part dels noms de referència d'aquell boom del cinema asiàtic que va marcar el tombant de segle. Els seus films actualitzen el sentiment de solitud en les megalòpolis del segle XXI des d'aquests escenaris en què la possibilitat d'utopia urbana queda erosionada per les pluges o les sequeres sempre persistents. Els protagonistes, encarnats invariablement per Lee Kang-sheng, vagaregen per una ciutat en què el distanciament social ha esdevingut norma. Segueix llegint. Disponible a Filmin a partir del 15 de maig

]]>

'KNIFE + HEART'

Ganivetades estilitzades amb regust italià i sensibilitat LGTBI

Knife + heart ens parla d'una productora de cinema pornogràfic gai assetjada per un assassí en sèrie. La protagonista del film és la cap visible de l'empresa, que impulsa insensiblement una pel·lícula sobre aquests crims però acaba iniciant una investigació pròpia davant la inacció policial. El realitzador i músic francès Yann Gonzalez explica aquesta història des d'una estilització i referencialitat que remet a Amer i altres revisions recents del terror italià. L'autor alterna les imatges sinistres amb els esclats de drama tempestuós, alguns moments de disbauxa i també de bellesa dels cossos nus. Segueix llegint. Disponible a Filmin

]]>

'Diamantes en bruto'

Adam Sandler i els germans Safdie fan el cim amb un frenètic 'thriller' urbà

Ben mirat, Diamantes en bruto podria acabar-se tan sols deu minuts després de començar. Només caldria que el joier Howard Ratner (Adam Sandler) acceptés la gens menyspreable suma que l’estrella de la NBA Kevin Garnett li ofereix pel diamant sense polir que acaba d’arribar-li a la botiga, i així saldar el deute que té amb el seu cada cop menys pacient cunyat Arno (Eric Bogosian). Així, el protagonista s’evitaria molts maldecaps, humiliacions i unes quantes estomacades. Però no... Continua llegint.

]]>

'El lago del ganso salvaje'

Diao Yinan estilitza el 'noir' amb laconisme i imprevisibles brots de violència

Un policia deixa caure accidentalment una pistola davant un sospitós emmanillat, que la recull del terra i, gairebé per instint, obre foc, desencadenant una massacre que la càmera recull en pla fix, tan estupefacte davant el sobtat ballet de bales com la resta de personatges o els mateixos espectadors. En aquesta escena memorable de Black coal, el film amb què va guanyar l’Ós d’Or a Berlín el 2014, Diao Yinan patentava una manera de posar en escena la violència com un brot caòtic però inevitable, pel qual no existeix la preparació prèvia, que ara sublima en El lago del ganso salvaje. Continuar llegint.

]]>

'Jojo Rabbit': l'aproximació de Taiki Waititi al nazisme és més 'cuqui' que satírica

Nominat a sis Oscars, el film s'acosta a la banalització de l'Holocaust a través del sentimentalisme

Des de Ser o no ser d'Ernst Lubitsch, rodada en plena Segona Guerra Mundial, fins als monòlegs de Sarah Silverman, passant per Els productors de Mel Brooks, l'humor ha sigut una estratègia recorrent per abordar l'horror nazi utilitzada, sobretot, pels artistes jueus. La sàtira també semblaria a priori el punt de partida de Taika Waititi a Jojo Rabbit. El director de Thor: Ragnarok, neozelandès d'ascendència jueva, se centra en un nen alemany, Jojo Betzler (Roman Griffin Davis), que abraça amb entusiasme els ideals del nazisme fins al punt de convertir Adolf Hitler (el mateix Waititi amb bigotet i ulls blaus) en l'amic imaginari que l'aconsella i el consola. Continua llegint.

]]>

'1917'

Sam Mendes crea un admirable 'thriller' bèl·lic a través d'un colossal pla seqüència

L’any 2005, Sam Mendes va estrenar Jarhead, la seva primera incursió en el gènere bèl·lic, en què retratava una colla de soldats americans a la I Guerra del Golf, desballestats de pur avorriment en un conflicte armat envoltat de suspicàcies. En canvi, Mendes no sembla tenir dubtes que la I Guerra Mundial, marc de 1917, va ser un període en què la noblesa i les gestes heroiques poden treure el cap entre la massacre; al cap i a la fi, és la guerra en què va combatre el seu avi, tal com revela la dedicatòria final. Continua llegint

]]>

Amb 'Alta tensió', Alexandre Aja va clavar un cop de puny a la taula. Va saber imaginar i administrar amb habilitat els preceptes d’una sèrie B de terror amb personalitat i creativitat. Aviat va ser captat per a empreses més sucoses. El 'remake' d’'Els turons tenen ulls', per exemple. I la suggerent 'Reflejos', transitant cap a 'Piraña 3D', que ja avançava coses del film que avui ens ocupa, una simpatiquíssima barreja de cinema de catàstrofes (un tornado) i de terror (uns cocodrils assassins), ideal per a l’estiu. Un 'blockbuster' estival amb totes les de la llei, vaja.

]]>

Direcció: Olivia Wilde. Guió: Emily Halpern, Sarah Haskins, Susanna Fogel, Katie Silberman. 105 min. Estats Units (2019)

]]>

Direcció: Ari Aster. Guió: Ari Aster. 147 min. Estats Units (2019).

]]>

Direcció: Hans Weingartner Guió: Silke Eggert, Hans Weingartner, Sergej Moya. 120 min. Alemanya (2018). Amb Anton Spieker i Mala Emde

]]>