La desforestació és una imatge colpidora quan es veu des de l'aire. El verd continu del bosc s'acaba, seccionat per un tall perversament recte, i a partir d'allà, terra erma. A vista d'ocell, l'impacte visual és demolidor i ajuda a copsar la tragèdia que suposa la sagnia dels boscos tropicals. Els drons dels fotògrafs de Reuters Adriano Machado i Ueslei Marcelino han tret a la llum aquesta desforestació en una zona del sud de l'Amazònia, a l'estat brasiler de Rondônia, que afecta fins i tot part d'un territori indígena protegit, el dels kaxarari.

Quan tenia sis anys, els pares el van enviar a viure amb els avis al Punjab un any, amb la idea que entengués les seves arrels índies. Aquella experiència el va marcar profundament. Allò no tenia res a veure amb seu Essex natal, al Regne Unit, molt més gris i industrial, i va inculcar en Yadvinder Malhi (High Wycombe, Regne Unit, 1968 ) admiració, curiositat i passió per la natura. Avui, aquest professor de ciència dels ecosistemes a la Universitat d’Oxford és una de les veus científiques més reconegudes a escala mundial en la integració de l’ecologia dels ecosistemes a les ciències de la Terra. Els seus treballs sobre canvi climàtic i pèrdua de biodiversitat, sobretot en els boscos tropicals, han estat cabdals. És per això que enguany ha estat distingit amb la 21a edició del Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2025 que atorga la Generalitat de Catalunya.

"Tan aviat com vam saber que el Dom era mort, no vam tenir cap dubte que acabaríem el seu llibre". Jonathan Watts, corresponsal mediambiental a l'Amazònia per al The Guardian, recorda el seu col·lega del diari i amic Dom Phillips, assassinat fa tres anys en una expedició a la selva quan investigava per escriure el seu llibre How to save the Amazon. El 5 de juny del 2022, Phillips va desaparèixer quan viatjava amb l'indigenista brasiler Bruno Pereira pel riu Itaguaí a través de la vall del Javarí, una de les àrees indígenes més grans del Brasil. La policia va iniciar la cerca, i la campanya impulsada per la dona, amics i col·legues del periodista va afegir pressió, però no va ser fins al 12 de juny que van aconseguir la confessió dels culpables, que portaria a localitzar els cossos dels dos homes.

El poble indígena ianomami té una paraula per a l'escalfament global: motokari. "Ja està passant a molts llocs de la selva", diu el xaman ianomami Davi Kopenawa, que aquesta setmana ha visitat Barcelona convidat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). El motokari "ha baixat per assecar la terra", alerta, i ens demana "lluitar junts, indígenes i no indígenes", per protegir l'Amazònia de la destrucció: "Si la terra mor, nosaltres també morirem, i la selva ja està començant a morir".

Una societat precolombina de l'Amazònia va desenvolupar "un sistema d’enginyeria agrícola sofisticat que va permetre cultivar blat de moro durant tot l’any", segons ha descobert un equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) i del departament de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i les Universitats d'Exeter, Nottingham, Oxford, Reading, Southampton i São Paulo, a més de col·laboradors bolivians. La investigació s'ha fet als Llanos de Moxos, a Bolívia, una zona de terres baixes al sud-oest de la conca de l'Amazones.

Quan els colonitzadors europeus van navegar per primer cop pel riu Amazones, li van posar aquest nom perquè pensaven que allà hi vivien tribus de dones guerreres com les que descrivia l'antic mite grec. Això –com la llegenda d'Eldorado– és pura "fantasia", diu l'arqueòleg especialista en l'Amazònia Eduardo Neves, però el que sí que s'ha provat com a cert és que, en aquella selva que semblava inhòspita i inexpugnable, hi havien viscut durant mil·lennis civilitzacions molt més nombroses i sofisticades del que aquells invasors sense escrúpols –i els seus descendents– mai haurien –o hauríem– imaginat.

La periodista brasilera Eliane Brum fa més de 35 anys que cobreix l'Amazònia, però en fa vuit que va mudar-se allà. Ara viu a Altamira, "epicentre de la desforestació" amazònica i també "epicentre de la resistència" contra el col·lapse ecològic mundial, en paraules seves. Ha estat un trasllat físic però també emocional, que ha submergit Brum en un procés de "desblanquejament" i "reforestació" interna, per adoptar la mirada i la forma de vida dels que anomena "pobles-selva". Ho explica en el seu llibre Amazonia. Viaje al centro del mundo, un relat molt personal però rigorosament documentat sobre la situació d'aquest ecosistema cabdal per al planeta Terra. Ara passa tres mesos a Barcelona com a Resident del CCCB, on assessorarà l’exposició Amazònies. El futur ancestral, que s'inaugura el 13 de novembre, i comissaria un cicle de conferències.

L'Amazònia pateix una sequera històrica que està deixant episodis sense precedents. Més de 120 dofins han aparegut morts en els últims dies al llac Tefé, que sobresurt del riu Amazones. Els cadàvers han anat apareixent des del 23 de setembre, amb un pic de 70 cossos el 28 de setembre, un dia en què la temperatura de l'aigua va pujar als 39 ºC. Els biòlegs encara investiguen què va ser exactament el que va ocasionar la mort massiva d'aquests animals, però la combinació de factors extrems que han confluït en aquesta catàstrofe té una vinculació clara amb l'emergència climàtica.

En el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, les tribus amazòniques han tingut aquest dimecres una celebració agredolça. La IV cimera de l'Organització del Tractat de Cooperació de l'Amazones (OTCA), que reuneix des d'ahir dimarts els líders dels vuit estats que formen part del bioma amazònic a la ciutat brasilera de Belém, esperava tancar un acord històric per aturar la desforestació a l'Amazònia el 2030. Però al final els vuit governs no s'han pogut posar d'acord i l'anomenada Declaració de Belém només es compromet a combatre la destrucció de l'Amazònia però deixa llibertat a cada estat per fixar objectius temporals concrets. La declaració tampoc no fixa cap termini per acabar amb la mineria il·legal d'or, tot i que els vuit països es posen d'acord en cooperar per combatre els crims mediambientals.

Diuen que la petita Lesly Mucutuy s'avorreix al seu llit d'hospital i té moltes ganes de jugar. Al cap i a la fi, és una nena de només 13 anys, malgrat que el seu gran coratge i la seva excepcional expertesa en els secrets de la selva l'hagin convertida en l'heroïna de tot Colòmbia. La Lesly és qui va fer sobreviure els seus tres germans petits, de 9, 5 i 1 any, durant 40 dies perduts a l'Amazònia colombiana. Els quatre es recuperen ara en un hospital militar de Bogotà, on van arribar desnodrits i exhaustos dissabte. Els havien trobat el dia anterior en un lloc remot de la jungla, setmanes després que l'avioneta en la qual viatjaven –amb la seva mare, un líder indígena i un pilot– s'estavellés el dia 1 de maig. Només les criatures van sobreviure.

La idea, com totes les idees poderoses i transformadores, és molt senzilla. La van formular en paral·lel els naturalistes Alfred Russell Wallace i Charles Darwin pels volts del 1858, tot i que Darwin és qui més hi va aprofundir i qui més la va difondre, sobretot a partir de la publicació del famós L’origen de les espècies (1859), un autèntic bestseller, per cert: els 1.250 exemplars de la primera edició d’aquest llibre en què s’explicaven per primera vegada els resultats d’una recerca científica de frontera es van esgotar en un sol dia.

Les fotografies de desenes d’infants i gent gran de l’ètnia ianomami amb desnutrició greu han colpejat durament l’opinió pública brasilera. Són esfereïdores. Hi ha hagut, com a mínim, 570 morts d’infants de fins a cinc anys durant els quatre anys de mandat de Jair Bolsonaro, segons denuncia el portal Sumaúma. No hi ha, però, dades oficials sobre la magnitud de la tragèdia, només relats de caos, fam i mort. 

Luiz Inácio Lula da Silva, ara amb 77 anys, torna al poder aquest 1 de gener, tres legislatures després, amb la missió de “reconstruir” i “reconciliar” un Brasil de terra cremada i amenaçat “pel col·lapse dels serveis públics”, conseqüència directa de les polítiques d’extrema dreta i de negació de la pandèmia del seu predecessor, l'ultradretà Jair Bolsonaro.

Victòria. Lula ha ressuscitat políticament, però ho ha fet en un món i un país diferents. El Brasil d’avui no és el mateix país que el líder i fundador del Partit dels Treballadors va governar a principis de segle. L’extens poder de les Esglésies evangèliques, la potència del lobi de les armes (conegut a la cambra de diputats com la “bancada de la bala”) i del dels latifundistes, la polarització social i el bolsonarisme que continuarà controlant el Congrés, el Senat i l’estat de São Paulo dibuixen un panorama molt complicat per a la pròxima presidència de Lula da Silva. A més, les dades demostren que el pentecostalisme ha crescut, precisament, a les perifèries de les regions metropolitanes brasileres, entre la població de menys recursos. Més del 70% dels habitants d’aquestes zones es declaren evangèlics. L'aliança ideològica i d’interessos que va portar Bolsonaro al poder continuarà present més enllà de l’1 de gener del 2023, el dia que Lula ha de tornar a la presidència del Brasil, dotze anys després d’haver-ne sortit.

El president del Brasil, Jair Bolsonaro, acumula cinc denúncies al Tribunal Penal Internacional de la Haia per crims contra la humanitat. Dues d'elles són per la seva política negacionista del covid, que ha deixat al país milers de morts, i les altres són per genocidi als pobles indígenes i per ecocidi. Els mateixos indígenes brasilers i una ONG austríaca van portar l'any passat al TPI denúncies paral·leles que presentaven els crims mediambientals de Bolsonaro com a crims de lesa humanitat, començant per la desforestació de l'Amazònia. La selva tropical més gran del món, i com a tal un dels principals embornals de captació de CO₂ del planeta, ha perdut 34.000 quilòmetres quadrats de vegetació en els tres primers anys de Bolsonaro (del quart encara no se'n tenen dades completes). Una superfície equivalent a tot Catalunya més la meitat de les Balears.

Un dels dos sospitosos en el cas del periodista britànic i l'indigenista brasiler desapareguts a l'Amazònia ha confessat haver-los disparat. També ha explicat on havia enterrat els cossos, cosa que ha permès a la policia recuperar els cadàvers, tot i que encara falta que siguin identificats de manera oficial. "Tenint en compte el que ha confessat l'acusat i el que vam localitzar al lloc assenyalat hi ha grans possibilitats que les restes siguin dels desapareguts", ha afirmat el superintendent de la Policia Federal a l'estat d'Amazones, Eduardo Alexandre Fontes, en roda de premsa a Manaus, la ciutat més gran de l'Amazònia brasilera.

La desforestació a l'Amazònia ha arribat al seu pitjor nivell en 15 anys, segons les dades publicades per l'Institut Brasiler de Recerca Espacial (INPE), que monitoritza el gran bosc tropical. En l'últim any, la desforestació ha crescut un 22% i s'ha estès al llarg de 13.235 quilòmetres quadrats, una àrea que equival a les províncies de Barcelona i Girona juntes. L'any passat el mateix estudi ja va presentar dades alarmants, que ara s'han disparat encara més.

El 44% de la soja que importa l'estat espanyol entra pel port de Barcelona: són 1,5 milions de tones de faves de soja anuals, que equivalen a 500.000 hectàrees de terres de cultiu. Gairebé la meitat de tota aquesta soja prové del Brasil: l'entrada de soja pel Port de Barcelona equival a 230.000 hectàrees desforestades en aquell país, una àrea similar al 14% dels boscos de Catalunya. Aquests són els càlculs que ha fet GRAIN per a l'Ajuntament de Barcelona en l'informe El paper de Catalunya i del port de Barcelona en la construcció d'un sistema alimentari (in)sostenible.

Entre l’1 d’agost del 2019 i el 31 de juliol del 2020, l’extensió de la selva amazònica es va reduir en 11.088 quilòmetres quadrats, l’equivalent a més d’un terç de la superfície total de Catalunya. Feia 12 anys que la desforestació no afectava amb tanta severitat l’Amazònia, l’ecosistema terrestre amb més biodiversitat del planeta. Aquesta xifra (feta pública aquesta setmana per l’INPE, l’institut estatal brasiler que monitoriza aquest fenomen des de fa més de 30 anys) suposa, a més, un increment del 9,5% respecte als 10.129 km( 2) de selva que havien sigut desforestats l’any anterior i que, en aquell moment, van representar també el registre més elevat des del 2008.

De mare indígena equatoriana i pare suec, Nina Gualinga viu amb els peus a Suècia i el cor a la selva. El covid-19 ha trasbalsat també les comunitats indígenes –no se'n preveien encara els efectes devastadors quan Gualinga va impartir a Barcelona una conferència a l'Institut d'Aquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) setmanes abans que l'OMS declarés la pandèmia mundial–. El coronavirus, però, ha suposat l'adeu als més grans de la selva, s'està perdent la seva saviesa ancestral, uns coneixements que la jove reivindica per a un futur més respectuós amb el medi.