El desastre colossal causat per la gota freda que va caure el 29 d’octubre passat ha posat damunt la taula l’extrema dificultat de resoldre en el mínim temps possible el retorn a una normalitat acceptable. Han passat tres setmanes llargues i les millores són molt limitades. Ens trobem davant un problema que exigeix grans capacitats organitzatives. I no hi són o no han aparegut. 

La DANA ens encongeix. Ens fa sentir la impotència humana que la naturalesa posa en evidència quan deixa anar la seva fúria i ens recorda la precarietat d’una espècie que massa sovint perd la noció dels límits. 

Quan li comuniquen la mort del seu amic, en Vicente s'amaga darrere d'uns cotxes i plora. Aquesta història, viscuda en directe per aquest periodista al cap de cinc minuts d'arribar a Alfafar, a tocar de la damnificada Paiporta, reflecteix el drama que es viu al País Valencià quatre dies després de les inundacions. La història comença amb un policia local de Salou que està vigilant un cordó policial. Fa dos dies que hi ha arribat de voluntari. Protegeix una actuació de la Unitat Militaritzada d'Emergències (UME). Amb una bomba estan buidant l'aigua d'un pàrquing subterrani de dues plantes. A la primera hi podien estacionar els clients d'un supermercat Consum. A la segona, els veïns. Dimarts va quedar cobert d'aigua en un tancar i obrir d'ulls, i tot just aquest dissabte han pogut accedir a la primera planta.

Totes les morts són doloroses. Les morts evitables ho són encara més. Aquests dies estem veient com veïns de la nostra mar són assassinats i massacrats en un genocidi inacceptable. Dolor i ràbia. La DANA ens duu ara les morts dels de casa, els veïns i veïnes de la València metropolitana. Molt dolor i molta ràbia. És difícil escriure quan les persones mortes superen les dues-centes, quan encara n’hi ha tantes de desaparegudes i quan encara hi ha tantes viles enfangades. Dolor, silenci, emoció i tota la solidaritat i empatia. I indignació. Però hi ha algunes coses que ja se sabien i cal recordar-les.

Quan aquest diumenge els veïns d'Alcanar van saber que s'havien de confinar pels aiguats van rebre una alerta al telèfon amb la qual ja estaven familiaritzats. Dos mesos enrere, van viure exactament el mateix: el mòbil va fer un so estrident i va aparèixer un text de Protecció Civil. Aquest cop, era un simulacre. "Atabala i espanta", admet la directora general de Protecció Civil, Marta Cassany. "Per això, és important que ho hagis viscut abans i ho hagis après a gestionar. Si vols que marxi el so, has de clicar acceptar. Abans, però, has de llegir el missatge, si no no serveix de res". El missatge apareix com si fos "una pantalla emergent, que no s'assembla en res a cap aplicació, i atura tot el que estàs fent". Per tot plegat, i més si el reps en una situació de risc, és "molt important familiaritzar-s'hi". Entre simulacres i situacions reals, a Catalunya ja s'ha activat aquesta alerta 12 cops.

Una temperatura més alta de l'aigua de la Mediterrània aquest mes de novembre –uns 18 graus centígrads– unida a la gota freda o DANA –bossa d’aire fred aïllada als nivells més alts de la troposfera– que s'ha instal·lat sobre la península Ibèrica ha provocat la intensa i poc habitual granissada que hi va haver la nit passada a les ciutats d'Alacant i Elx, que ha deixat entre dos i tres pams de calamarsa.

L’arribada d'una massa d’aire fred a les capes altes de l’atmosfera i la posterior formació d’una gota freda, la primera del setembre, ha sigut la responsable que aquesta matinada caiguessin intensos aiguats en molts trams del sector central del litoral, on el 112 ha rebut un total de 209 trucades per 159 incidents relacionats amb la forta pluja.

El temporal de vent, pluja i neu que afecta el País Valencià des de diumenge ha deixat baixos inundats per la força del mar, que ha penetrat en establiments i apartaments ubicats en primera línia de costa; grans creixements de cabals de rius, que en comarques com la Marina Alta, la Marina Baixa, la Safor, la Ribera Baixa i la Ribera Alta van molt carregats; i, finalment, importants acumulacions de neu, tant al centre del territori com al nord. De fet, hi ha centenars de persones desallotjades, 9.000 habitatges sense subministrament elèctric, 43 carreteres tallades i 45 més en què cal circular amb cadenes.

Aquest temporal ha desmuntat tots els precedents dels últims 20 anys pel que fa a situació marítima al Mediterrani occidental. Dilluns, a Dragonera, a l'oest de Mallorca, es va mesurar l'onada més alta des que es prenen mesures amb boies al Mediterrani occidental. Una onada de 14,2 metres superava el rècord de 13,6 que s'havia produït a Maó el 2001. Per si això no fos prou extraordinari, aquest dimarts la boia de Maó ha recuperat el rècord amb una onada encara més alta: 14,8 metres.

"Jo preferiria que rebaixaren el nivell del llit del riu, però l'Ajuntament ens diu que això no ho pot fer perquè és competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Així que, si no ens poden garantir la seguretat, el millor per a la nostra salut i tranquil·litat és vendre i anar-nos-en". És la decisió de María José Garrote, una veïna d'Ontinyent que té previst acceptar la proposta del consistori de la Vall d'Albaida, que ha decidit adquirir 20 immobles situats a pocs metres del riu Clariano per enderrocar-los i construir en seu lloc un parc inundable.

La Generalitat Valenciana ha anunciat la posada en marxa d'un pla extraordinari d'ocupació dotat amb 5,8 milions d'euros per als municipis afectats pel fort temporal de pluges del mes de setembre. En concret, es destinaran subvencions a les 63 localitats que han patit danys provocats per la gota freda, principalment a les comarques del Baix Segura i la Vall d'Albaida, perquè contractin persones desocupades.

El Barça ha anunciat que jugarà un partit amistós i solidari contra el Cartagena, a l'estadi Cartagonova, el dimecres 13 de novembre a les 19 hores. La recaptació del partit anirà destinada als damnificats per les recents riuades que han afectat la zona.

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, ha anunciat aquest dijous a les Corts Valencianes la posada en marxa del Pla Baix Segura. La iniciativa comptarà amb una dotació de 60 milions d'euros que es destinaran a la reconstrucció i impuls de les infraestructures de la comarca després dels danys provocats pel temporal de fortes pluges que va patir el sud-est de la Península.

Les oficines de gestió dels efectes de l'històric temporal de pluja registrat al País Valencià han atès 2.100 persones i han registrat 400 sol·licituds d'ajudes en els dos primers dies de funcionament.

El govern valencià ha aprovat avui dos decrets urgents d'ajudes per a les persones i els municipis afectats per les fortes pluges de la setmana passada. En conjunt, les ajudes sumen 23,5 milions d'euros. Dels dos decrets, el primer estarà dirigit directament a les persones amb un pressupost de 13,5 milions d'euros. Seran ajudes de 1.500 euros "ràpides sense haver de fer paperassa", i un màxim de 4.500. Els beneficiaris del segon, amb un pressupost de 10 milions, seran els ajuntaments.

El cadàver d'un home trobat aquest dimarts, suposadament ofegat, en un canal prop de la desembocadura del riu Segura és el del ciutadà holandès de 66 anys que estava desaparegut des de diumenge passat a Dolores (Baix Segura), segons ha confirmat a Efe la subdelegada del govern espanyol al País Valencià, Araceli Poblador. Aquesta és la setena víctima mortal de l'episodi de fortes pluges que ha patit el sud-est de la Península, i la tercera de la comarca del Baix Segura, la més castigada pel temporal. La resta van ser trobades a Cabdet (Albacete), Almeria i Jámula (Granada).

Fins a 200 milions d'euros. Són les pèrdues que, segons la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, ha causat el temporal de pluja. Així ho ha fet públic avui el sindicat agrari després de fer una primera valoració i visitar les zones afectades. L'Associació Valenciana de Llauradors (AVA), per la seva banda, ha rebaixat la xifra a 100 milions. Sobre aquesta diferència, i a consultes de l'ARA, la Unió han defensat que la seva estimació "no és gens exagerada" i que s'ha elaborat amb "total rigorositat".

Les pluges han remès, però la situació continua sent greu al País Valencià. L'episodi de gota freda ja ha provocat sis víctimes mortals, des de diumenge es busca un veí que va caure en una séquia d'Alacant i "encara hi ha moltes persones que no poden sortir de casa" per les grans quantitats d'aigua que hi ha acumulada, ha explicat el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, en una entrevista a RAC1. La recuperació del territori voldrà temps. Però de moment, per fer front a les destrosses de la gota freda, el president ja ha reclamat un "pla Marshall" a la comarca del Baix Segura. Un paquet d'ajudes que, ha especificat Puig, hauria d'incloure aportacions de l'Estat i de la Unió Europea. L'objectiu és triple. Restablir les infraestructures danyades, recuperar el parc d'habitatge que s'ha perdut i, sobretot, afrontar les pèrdues socioeconòmiques que ha patit l'horta valenciana: "Serà molt difícil la normalització d'aquest últim fet, perquè hi ha molts pagesos que difícilment tindran collita els pròxims anys", ha lamentat Puig, que ha insistit que és una "desfeta enorme".

Els veïns dels municipis del Baix Segura afectats pels episodis de gota freda comencen les tasques per recuperar-se de les inundacions al País Valencià i Múrcia. I ho fan preguntant-se si es podrien haver evitat. El fenomen meteorològic -que ha deixat sis morts i xifres de pluja rècord, com els 425 litres per metre quadrat a Oriola- està relacionat amb el canvi climàtic, i, segons alerten els experts, es preveu que aquests episodis cada cop siguin més freqüents i violents. Però el cert és que els efectes devastadors sobre el territori els ha agreujat l’acció humana.

La gota freda que ha afectat una gran part de la meitat est de la península Ibèrica la setmana passada actualment és al centre peninsular, on ara es concentra la màxima activitat tempestuosa. Malgrat tot, no ha sigut només la façana marítima de l'est peninsular l'única afectada per les tempestes. La façana marítima d'Algèria també va rebre grans aiguats i fins i tot, a la localitat d'Ain Defla, una pluja de pedres de la mida de pilotes de tenis.