L'alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, ha complert la seva paraula i ha publicat a última hora de dimecres, l'últim dia del seu mandat, un esperat informe sobre la situació dels drets humans dels uigurs, una minoria musulmana d'uns 10 milions de persones concentrada a la província de Xinjiang, a l'oest de la Xina, reprimida durant dècades pel govern xinès.

La petició dels activistes era simple: volien compartir la seva preocupació sobre els drets humans a la Xina, en particular sobre la possibilitat que els objectes de marxandatge oficial per als Jocs Olímpics d'Hivern de Pequín s'haguessin fabricat amb mà d'obra esclava, i saber què estava fent el Comitè Olímpic Internacional (COI) per garantir que no era així. Durant mesos van insistir en demanar als funcionaris olímpics per poder parlar amb ells. Al principi, el COI els posava objeccions. Finalment, membres del comitè van acceptar reunir-se amb ells, però només per a un "exercici d'escolta activa", sense compartir cap informació. I la xerrada hauria de mantenir-se en secret.

Dues revistes científiques respectades han retirat dos articles que havien emprat mostres d’ADN d’uigurs de la Xina occidental després que sorgissin dubtes sobre si s’havia obtingut el ple consentiment dels participants.

La policia marroquina va detenir la setmana passada un activista uigur a l'aeroport de Casablanca i està estudiant si l'extradeix a la Xina. Però organitzacions humanitàries com Amnistia Internacional li demanen que no ho faci perquè podria ser sotmès a tortures per part de les autoritats xineses. La mateixa Amnistia ha documentat el maltractament i els abusos als drets humans que pateix la minoria musulmana dels uigurs a mans de la Xina.

El Barça feia mesos que negociava amb H&M perquè l’empresa tèxtil es convertís en el nou patrocinador de la roba de passejar dels jugadors del primer equip de futbol masculí, però el compromís de la marca sueca de no utilitzar cotó de la regió xinesa de Xinjiang pel suposat ús de treball forçós en el sector ha comportat que s’hagin aturat les converses, que ja estaven en un punt molt avançat. El motiu és que l’entitat blaugrana no vol crear conflictes amb la Xina, un mercat immens que avui aporta molts milions d'euros i usuaris potencials.

“Ens llevem a les cinc del matí i hem de fer el llit, ha de quedar perfecte. Llavors hi ha la cerimònia d'hissar la bandera i la jura. Després vas a la cantina a esmorzar i cap a classe. Després a dinar i un altre cop a classe. Després a sopar. I una altra classe. Llavors al llit. Cada nit dues persones han d'estar de guàrdia durant dues hores [vigilant la resta de companys]. No hi ha un minut per a tu. És esgotador". Ho explica una dona uigur internada en un dels camps de "reeducació", com defineix el govern xinès aquests centres d'internament per a la minoria musulmana dels uigurs. De fet, en tots els trajectes que la dona descriu cap a classe o cap a la cantina van escortats per guàrdies armats, que els apliquen càstigs físics si desobeeixen o si parlen en el seu idioma en lloc de fer-ho en xinès mandarí. Aquesta dona que ho relata va ser detinguda i traslladada al camp d'internament perquè van trobar que s'havia descarregat l'aplicació de WhatsApp al mòbil.

Quatre multinacionals del sector tèxtil, entre les quals l'espanyola Inditex, han sigut denunciades a França per haver-se aprofitat, presumptament, del treball forçat dels uigurs a la Xina en la fabricació dels seus productes. L'entitat de lluita contra la corrupció Sherpa, l'ONG francesa Éthique sur l'Étiquette [Ètica a l'etiqueta] i l'Institut Uigur d'Europa, juntament amb una dona uigur que va passar pels camps d'internament de la província xinesa de Xinjiang (on els membres d'aquesta minoria ètnica són adoctrinats perquè adoptin la cultura xinesa), van presentar dijous una demanda davant del Tribunal Judicial de París contra Inditex (matriu de marques com Zara, Bershka o Pull and Bear), la firma de moda japonesa Uniqlo, l'empresa nord-americana de calçat Sketchers i el grup tèxtil francès SMCP.

A la Xina, l'aplicació per comprar productes d'H&M ja no es pot descarregar als telèfons mòbils des de la botiga d'aplicacions de Huawei o Xiaomi. Si busques la direcció física d'una botiga de roba de la marca sueca, tampoc apareix als mapes del cercador Baidu, l'equivalent a Google Maps al gegant asiàtic. I les plataformes de comerç electrònic han esborrat les referències a H&M: la seva cerca no dona resultats. En pocs dies la marca ha sigut invisibilitzada a internet per als consumidors xinesos, que, precisament, són molt actius en compres online. I sembla que el govern de Xi Jinping hi està al darrere.

Les denúncies de vulneració de drets humans per part de la Xina a la població uigur, una minoria musulmana, a la província xinesa de Xinjiang i la seva explotació en la producció de cotó han portat diversos països occidentals a imposar sancions al país. En resposta Pequín ha decidit boicotejar conegudes multinacionals occidentals per negar-se a utilitzar el cotó de Xinjiang en els seus processos de fabricació. Les primeres van ser H&M i Nike, i aquest divendres s'han afegit a llista negra Burberry, Adidas i Converse, entre d'altres.

En la primera acció internacional coordinada des que Joe Biden va prendre possessió del càrrec, la Unió Europea, els Estats Units, el Regne Unit i el Canadà han aprovat aquest dilluns al mateix temps aplicar sancions a quatre alts funcionaris xinesos i a una entitat per vulneracions dels drets humans a la regió de Xinjiang contra la minoria musulmana uigur. És la primera vegada que la UE pren una mesura d'aquesta mena contra Pequín des de l'embargament d'armes per la massacre de la plaça de Tiananmen del 1989, i les seves conseqüències diplomàtiques no s'han fet esperar. Pequín hi ha respost amb to greu al cap de pocs minuts amb un anunci de sancions a deu persones (eurodiputats, parlamentaris i acadèmics) i quatre organitzacions, entre les quals la que reuneix els ambaixadors del Comitè Polític i de Seguretat de la UE.

Un informe publicat per Amnistia Internacional denuncia que la Xina té més d'un milió d'infants, fills de famílies uigurs exiliades, captius en orfenats estatals i separats dels seus pares. El document insta el país a alliberar els menors reclosos sense consentiment dels seus parents.

“Al meu pare el van convidar a beure te a l'oficina del govern local. Quan tornava cap a casa va morir enverinat”. L'Abdulah porta penjada una pancarta al coll on s'hi veuen fotografies de diversos familiars, entre les quals la del seu pare. “Pareu el genocidi contra els uigurs”, s'hi llegeix en tres idiomes. L'Abdulah no és l'únic que es manifesta gairebé cada dia a les portes del consolat xinès a Istanbul demanant el parador dels desapareguts a la província de Xinjiang, on el govern xinès està acusat de cometre un genocidi contra els uigurs: des de fa algunes setmanes, la diàspora uigur establerta a Turquia reclama un total de 5.190 noms i cognoms que s'han evaporat.

“La fàbrica de roba no era pas diferent del camp [d’internament]. Hi havia policia, càmeres i no es podia anar enlloc”, va explicar, un cop alliberada, Gulzira Auelkhan, una dona kazakh -avui lliure- que va ser detinguda per la policia xinesa el 2017 a Xinjiang, on havia tornat per una visita familiar després de marxar a viure al Kazakhstan. Després de passar per un camp de “reeducació” va ser enviada a treballar forçosament a una fàbrica de roba, sota amenaça de tornar al camp. Li pagaven 1 cèntim d’euro (0,10 iuans) per cada parell de guants cosits, però no podia marxar. Es calcula que una de cada cinc peces de cotó que es venen al món “estan tacades pel treball forçat dels uigurs”. És la denúncia que feien ahir un grup de 172 organitzacions uigurs, ONGs i sindicats de tot el món en una “crida a l’acció” perquè les marques de roba internacionals “marxin de la regió uigur en tots els nivells de la seva cadena de subministrament, des del cotó fins a productes acabats”.

"Avui és un dia històric", deia aquest dimarts Salih Hudayar, primer ministre del govern del Turquestan Oriental. En una compareixença online des de Washington, en connexió amb els seus advocats a l'Haia, el cap del govern dels uigurs a l'exili anunciava així la primera demanda que es presenta al Tribunal Penal Internacional perquè investigui els possibles "crims contra la humanitat" del govern de la Xina comesos contra aquesta minoria ètnica musulmana d'origen turc, que és majoritària a la província xinesa de Xinjiang.

Les pantalles o càmeres de mòbils i ordinadors d’empreses com Apple, Samsung, Sony o Lenovo poden estar fabricades per desenes de milers de treballadors de la minoria uigur obligats a produir en règim de semiesclavitud a la Xina.

Aquella alumna de primer era bona estudiant i estimada pels seus companys de classe, però semblava inconsolable, i el seu mestre tenia clar per què. “El més dolorós és veure com sovint es deixa caure sobre la taula i es posa a plorar sola -va escriure el mestre al seu blog-. He preguntat i em diuen que plora perquè troba a faltar la seva mare”. La mare, explica el mestre, ha estat enviada a un camp de detenció per a les minories ètniques musulmanes de la Xina. El pare de la nena és mort. Però en lloc de deixar que altres familiars es facin càrrec d’ella, les autoritats xineses l’han ficat en un internat públic, un dels centenars que s’han obert en aquest regió a l’extrem occidental de la Xina, Xinjiang.

El partit de la Premier League entre l’Arsenal i el Manchester City no s'ha ofert en directe, tal com estava previst, per la televisió pública xinesa CCTV. La decisió de la cadena estatal arriba després d’un missatge a les xarxes socials del migcampista alemany de l’Arsenal, Mesut Özil, a favor dels uigurs de Xinjiang, una minoria ètnica de la Xina que ha sigut perseguida les últimes dècades. Özil, alemany d'origen turc, ha penjat un missatge sobre la imatge de la bandera dels nacionalistes del Turquestan Oriental en què es podia llegir: "A la Xina es cremen Alcorans, hi ha mesquites destruïdes, es prohibeixen escoles islàmiques i els intel·lectuals religiosos són assassinats un darrere l’altre. Els nostres germans són enviats per la força a camps i els musulmans segueixen en silenci".

Al començament sembla un vídeo inofensiu per aprendre a arrissar-se les pestanyes, però després es converteix en un al·legat contra la violació dels drets humans de la minoria musulmana uigur a la Xina. L’adolescent nord-americana afganesa Feroza Aziz, de 17 anys, ha aconseguit que un vídeo en què parla de la repressió de la Xina es faci viral i que la independència de l’aplicació TikTok –que pertany a una empresa xinesa, serveix per pujar vídeos curts a internet i va ser la més descarregada l’any passat, sobretot entre els joves– hagi quedat qüestionada. Aquesta matinada els responsables de l'empresa han hagut de recular i restablir el compte de la jove, que havia estat censurat quan el vídeo es va fer viral. Fa un mes, al Congrés dels Estats Units ja es va plantejar que aquesta aplicació podia suposar un risc per a la seguretat nacional.

Ja és innegable, ja no es pot continuar fugint d’estudi. El Partit Comunista Xinès ja no pot amagar la seva implacable campanya d’internament massiu contra les minories ètniques a la regió nord-occidental de Xinjiang. El que ja es coneixia àmpliament ara ha quedat demostrat fora de tot dubte per mitjà dels mateixos arxius del govern –gigabytes de documents, multitud d’informes, milers de fulls de càlcul–, alguns dels quals són classificats i altament confidencials.