Europa
Internacional 22/03/2021

La UE, els EUA, el Regne Unit i el Canadà es coordinen per aprovar sancions contra la Xina per la repressió als uigurs

Pequín hi respon amb represàlies contra la UE i avisa que les mesures "soscaven greument" les relacions

4 min
L'Alt Representant de la UE, Josep Borrell.
Disponible en:

Brussel·lesEn la primera acció internacional coordinada des que Joe Biden va prendre possessió del càrrec, la Unió Europea, els Estats Units, el Regne Unit i el Canadà han aprovat aquest dilluns al mateix temps aplicar sancions a quatre alts funcionaris xinesos i a una entitat per vulneracions dels drets humans a la regió de Xinjiang contra la minoria musulmana uigur. És la primera vegada que la UE pren una mesura d'aquesta mena contra Pequín des de l'embargament d'armes per la massacre de la plaça de Tiananmen del 1989, i les seves conseqüències diplomàtiques no s'han fet esperar. Pequín hi ha respost amb to greu al cap de pocs minuts amb un anunci de sancions a deu persones (eurodiputats, parlamentaris i acadèmics) i quatre organitzacions, entre les quals la que reuneix els ambaixadors del Comitè Polític i de Seguretat de la UE.

"Enmig d'una creixent condemna, la Xina continua cometent un genocidi i crims contra la humanitat a Xinjiang", ha denunciat el secretari d'Estat dels EUA, Anthony Blinken, que just aquest dilluns arribava a Brussel·les per participar en una reunió de l'OTAN i reunir-se també amb els líders de la UE. El cap de la diplomàcia nord-americana ja va tenir la seva pròpia batussa amb la Xina divendres en la seva primera cimera bilateral, i aquest dilluns ha sumat forces amb els aliats europeus, el Canadà i el Regne Unit per mantenir una posició de força davant de Pequín. Els EUA ja havien aprovat sancions a empreses xineses l'any passat pels uigurs i havia qualificat el cas de "genocidi", una declaració que també va aprovar aquest mateix gener el Parlament del Canadà.

Els quatre funcionaris sancionats ara per les potències occidentals són representants del govern de Pequín a la regió de Xinjiang i considerats responsables del "disseny i implementació" de la repressió de la minoria uigur. Hi ha el dirigent del programa d'adoctrinament i de vigilància que, segons l'ONU, ha suposat l'internament en camps de més d'un milió de persones d'aquesta minoria. També hi ha tres funcionaris responsables de detencions arbitràries, violacions "sistemàtiques" de la llibertat de religió i d'haver elaborat un programa per rastrejar milions de uigurs. Finalment, es castiga l'Oficina de Seguretat Pública del Cos de Producció i Construcció de Xinjang, que es considera responsable d'aplicar les polítiques de repressió.

Les sancions formen part del nou règim del qual es va dotar la Unió a finals d'aquest any per condemnar de manera més efectiva les vulneracions de drets humans, l'anomenada llei Magnitsky europea. Entrar a formar part d'aquesta llista negra implica la congelació d'actius a la UE, la prohibició de viatjar en territori europeu i de rebre'n qualsevol tipus d'assistència financera.

La indignació de la Xina

I mentre els ministres d'Afers Estrangers europeus estaven reunits han rebut la resposta xinesa. "Hem sabut durant la reunió que la Xina hi ha respost amb mesures, són lamentables i inacceptables. No hi haurà cap canvi en la determinació de la UE per defensar els drets humans, sigui on sigui que s'hagin comès. Volem que la Xina s'impliqui amb la Unió per parlar de drets humans, no que continuï confrontant-s'hi", ha dit Josep Borrell.

El comunicat del govern xinès demostra contundència i indignació: "Aquest moviment es basa només en mentides i desinformació, distorsiona els fets i interfereix greument en els afers interns de la Xina, vulnera de manera flagrant la llei internacional i les normes bàsiques de les relacions internacionals i soscava greument les relacions entre la Xina i la Unió Europea". Amb aquest missatge la Xina anunciava represàlies de la mateixa índole contra els eurodiputats que consitueixen el subcomitè de drets humans del Parlament Europeu, però també contra l'acadèmic Adrian Zenz, una de les veus més crítiques a nivell internacional sobre els abusos contra aquesta minoria musulmana. Entre les quatre organitzacions castigades hi ha un think tank alemany especialitzat en la Xina i el Comitè de Seguretat del Consell de la Unió Europea.

La relació entre la UE i la Xina passa per hores baixes. Des del 2019 el bloc comunitari ha apujat el to contra el gegant asiàtic. Primer va canviar l'enfocament internacional i va passar de veure la Xina com un "soci" estratègic a considerar-la un "rival sistèmic". Després, la pandèmia del coronavirus va deixar al descobert la dependència europea del país asiàtic a l'hora d'abastir-se de medicaments i d'equipament essencial, cosa que ha donat impuls a la tesi que la Unió necessita més "autonomia estratègica" en l'àmbit comercial i industrial. Ho demostren el nou full de ruta en política comercial presentat per la Comissió Europea o el mecanisme de control d'inversions aprovat en plena pandèmia i que pretén controlar, i fins i tot aturar, les inversions xineses en sectors estratègics europeus.

A banda de l'àmbit econòmic, la UE no havia anat més enllà de les paraules i les declaracions de condemna, per exemple, amb les vulneracions de l'autonomia de Hong Kong. Borrell va mostrar el seu "rebuig" dialèctic a l'aprovació de la llei de seguretat sobre Hong Kong, però va defensar que les sancions no resoldrien el problema. Ara l'enfocament ha sigut ben diferent. Aquest dilluns també s'han inclòs a la llista de sancionats responsables de la repressió a Eritrea, Líbia, Corea del Nord, Rússia i el Sudan del Sud. La primera vegada que es va fer servir el mecanisme contra vulneracions dels drets humans a la UE va ser fa unes setmanes per sancionar alts càrrecs russos per l'empresonament de l'opositor Aleksei Navalni.

stats