El Consell General de Cambres de Catalunya, que aplega les 13 cambres de comerç del país, ha mostrat aquest dilluns la seva preocupació davant l'opacitat que envolta la pròxima convocatòria de les ajudes dels fons Next Generation, el pla de la UE per actualitzar l'economia europea i treure-la de la crisi provocada per la pandèmia. En concret, les cambres es queixen de la manca d'informació i transparència, i temen que el calendari dels concursos, si es dona poc temps a les petites i mitjanes empreses, acabi beneficiant les grans empreses que tenen més recursos i ja treballen habitualment amb els ministeris, amb els quals tenen via directa.

Segurament la data del 15 de juny del 2021 no quedarà gravada a la memòria, però els llibres d'història recolliran que va ser el dia que la Comissió Europea va fer la primera emissió de deute conjunt a llarg termini per finançar els fons de recuperació, els coneguts com a Next Generation, que s'han de començar a atribuir ja aquest mes d'agost. En concret s'han captat 20.000 milions en bons a 10 anys, però la demanda ha escalat fins als 142.000 milions, la prova que Europa és considerada una inversió segura i rendible a llarg termini. En una Unió Europea faltada sovint de bones notícies que facin augmentar l'autoestima, aquesta no és menor.

El 12 d'octubre de 2020 és una fita en la història financera alemanya: per primera vegada, el nou deute públic va augmentar a un ritme superior als 10.000 € per segon, més que durant la crisi financera mundial de 2007-09, quan va fer falta un enorme endeutament net. Aquesta precipitada acceleració del deute, a Alemanya i altres països d'arreu del món, és el preu que estem pagant per evitar les conseqüències econòmiques del covid-19.

“Un cop superada la crisi sanitària, haurem de recompondre el nostre país per sortir de la crisi econòmica, social i emocional”, “Els reptes que haurà d’afrontar el pròxim Govern són enormes”. Són dues frases extretes de dos articles publicats en aquesta secció de l’ARA en els últims dies i que crec que reflecteixen una idea molt estesa: que les decisions que hem de prendre ara seran decisives.

Els efectes devastadors que està provocant la pandèmia del covid-19 en l’àmbit econòmic i social tenen l'oportunitat de poder ser pal·liats perquè formem part de la Unió Europea. Un avantatge important que no tenen altres països. El consell de ministres de la Unió Europea va aprovar l’any passat un pla de recuperació, transformació i resiliència (Next Generation) amb ajudes milionàries per repartir entre el estats membres. És una oportunitat que no es pot malmetre perquè és tan important saber aplicar bé els fons que ens arribin com disposar dels recursos. La gestió dels recursos és una qüestió essencialment interna dels estats i s’ha d’aprofitar amb una mirada estratègica i a llarg termini que tingui en compte, entre altres coses, les necessitats de transformació de l'economia.

Aquests darrers mesos he estat en contacte amb dos temes que, tot i haver-me arribat per separat, m’ha semblat que per la seva coincidència temporal seria bo aprofitar-los conjuntament. Per aquesta raó els comento tots dos. D’una banda, a partir d’una petició d’en Xavier Vives de l'IESE, vaig preparar la resposta de l'Associació d’Amics del País amb idees per a les sol·licituds catalanes als 140.000 milions d'euros del fons Next Generation de la UE (NGF). De l'altra, els mateixos dies, amb la vista posada en les eleccions del 14-F, a la Fundació Bofill hem estat pensant i fent públiques unes propostes per a la transformació i la millora del nostre sistema educatiu. Crec que hauríem d’aprofitar l’oportunitat del NGF per tenir els recursos que, juntament amb bones idees, ens permetin abordar amb eficàcia aquesta urgent millora.

Ja ha entrat en vigor -des d’ahir, 1de gener, i de la mà dels pressupostos generals de l’Estat per al 2021- el reial decret que recull les modificacions a l’administració pública perquè els fons europeus antipandèmia arribin de manera més “àgil” a les empreses. El text modifica els procediments de contractació pública i subvencions. A més, també té per objectiu l’execució “ràpida i flexibilitzada” del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que ha d’aprovar el govern espanyol amb el vistiplau de Brussel·les.

La Generalitat de Catalunya ha iniciat el cribatge de projectes candidats a rebre fons del programa de recuperació econòmica de la Unió Europea. De moment, la Generalitat ha rebut 508 projectes empresarials, que el seu comitè d’assessors ha reduït fins a 400, a l’espera que l’Estat vagi donant més detalls de com es canalitzaran les ajudes.

Més de 50 empreses del sector de l’automoció de Catalunya participen en un pla tractor que vol optar als fons de reconstrucció de la UE i que ha dissenyat el Clúster de l’Automoció de Catalunya (CIAC) i Eurecat. En un comunicat, aquest clúster creat el 2013 com una plataforma de cohesió i cooperació entre les empreses de l’automoció de Catalunya ha precisat que el pla tractor està compost per més de 30 projectes.

L'anomenat Comitè Assessor Catalunya - Next Generation UE, que reuneix 14 experts de reconegut prestigi per ajudar el Govern a seleccionar els projectes que han d'optar a rebre fons europeus del pla de reconstrucció econòmica anticovid, va fer arribar aquest dimecres a l'executiu les seves primeres recomanacions. D'entrada, la conclusió més important és que dels més de 500 projectes presentats inicialment, s'ha passat a una llista de 400, ja que alguns s'han agrupat per guanyar consistència i d'altres han estat descartats. Els receptors de l'informe van ser el vicepresident, Pere Aragonès, i el conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. Aragonès va remarcar que el fons europeu de recuperació és una "gran oportunitat per a l'economia catalana", i no li falta raó. La clau, però, serà tant la selecció dels projectes com la capacitat del Govern per aconseguir que l'executiu espanyol, que és qui té l'última paraula, els col·loqui a la llista dels que rebran finançament.

El consell de ministres de dimarts va aprovar el reial decret que regularà la gestió del pla de recuperació de l’Estat i, per tant, la gestió i accés als fons europeus per part de les empreses. “Es tracta d’acotar el temps i tenir fórmules àgils”, va defensar la vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, durant la presentació del decret. El text, però, s’aprovarà en paral·lel als pressupostos generals de l’Estat per al 2021, va explicar Calvo, i, per tant, entrarà en vigor l’1 de gener.

Després de dos anys de negociacions complexes i fins i tot rocambolesques pel veto italià, els ministres de Finances de l’Eurozona van aconseguir aquest dilluns finalment un acord polític per reforçar el paper del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede), el fons de rescat de països que es va crear el 2012. Des del 2017 que es debat la proposta d’enfortir el Mede, inicialment projectat fins i tot com una mena de Fons Monetari Europeu considerat indispensable per a la veritable unió bancària. I ara, just quan algunes veus ja avisen que la crisi del coronavirus es pot convertir en financera, s’avança en els mecanismes de seguretat per al sector.

hongria i Polònia han vetat el pressupost d'1,15 bilions d'euros (1,4 bilions de dòlars) en set anys proposat per la Unió Europea i el fons de recuperació europeu de 750.000 milions d'euros. Els dos països serien els més beneficiats per aquest pressupost, però els seus governs s'oposen tenaçment a la condicionalitat basada en el respecte a l'estat de dret que la UE va aprovar a instàncies del Parlament Europeu. Saben que estan cometent violacions flagrants en aquest sentit i no volen pagar-ne les conseqüències.

Hi ha una mena de polítics que tracten d’unir el país al voltant d’un projecte col·lectiu; saben que sempre n'hi haurà alguns que el rebutjaran, però procuren que siguin pocs. N’hi ha d’altres, per contra, que tracten de dividir el país en dos camps enfrontats per poder capitanejar-ne un. En aquest sentit, crec que Nixon va sentenciar que fer política consisteix a dividir el pastís en dues parts i quedar-se la més gran. El grau més agut, i més alarmant, d’aquesta manera de fer política arriba quan un bàndol deixa de reconèixer la legitimitat de l’altre.

Pedro Sánchez va prometre ahir la creació de 800.000 llocs de treball amb els fons europeus. Els que tenim una edat recordem que Felipe González, l’any 1982, va prometre la creació de 800.000 llocs de treball, i la cosa no va anar gaire bé; de fet, explicava l’acudit que González no havia dit la creació de 800.000 llocs de treball sinó de 800 a mil llocs de treball. Estem escaldats amb les promeses.

“Probablement hi haurà més diners que projectes”. La sentència, llançada per l’economista Miquel Puig, és en realitat un avís: no podem desaprofitar l’enorme onada de fons europeus que s’acosta. Aquesta va ser la idea que van brandar els experts reunits ahir per l’Iese en una sessió per debatre com es farà el repartiment dels fons per combatre la crisi del covid. “És una oportunitat única”, va dir la professora Núria Mas i van repetir la resta de ponents. Però dos temors afloren: que no hi hagi “projectes estratègics” prou ambiciosos i que la falta d’organització (tant de l’administració com de les empreses) resti possibilitats d’èxit. “Cal ser capaços d’executar els projectes, i no tenim un bon track record ”, va lamentar Xavier Vives, docent de l’escola de negocis.

la possibilitat de tenir accés als 140.000 milions que corresponen a Espanya en el fons de recuperació que s’està implementant a Brussel·les es materialitzarà o no en funció d’algunes variables: una per part europea, que és aconseguir vèncer les reticències d’alguns dels estats membres; i una per part nostra, que és presentar projectes que reflecteixin una de les dues prioritats establertes per la UE, especialment l’economia verda i sostenible. Explico dues experiències familiars d’aquesta setmana que m’han fet pensar, relacionades amb aquesta prioritat.