AJUDES DE LA UE
Economia 30/11/2020

Llum verda per reforçar el fons de rescat europeu

2 min
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.

Brussel·lesDesprés de dos anys de negociacions complexes i fins i tot rocambolesques pel veto italià, els ministres de Finances de l’Eurozona van aconseguir aquest dilluns finalment un acord polític per reforçar el paper del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede), el fons de rescat de països que es va crear el 2012. Des del 2017 que es debat la proposta d’enfortir el Mede, inicialment projectat fins i tot com una mena de Fons Monetari Europeu considerat indispensable per a la veritable unió bancària. I ara, just quan algunes veus ja avisen que la crisi del coronavirus es pot convertir en financera, s’avança en els mecanismes de seguretat per al sector.

El Mede no es convertirà en un Fons Monetari Europeu, però amb l’acord d’aquest dilluns a l’Eurogrup guanya més potència i capacitat de supervisió fiscal en cas que un estat decideixi utilitzar-lo. La clau que ha permès desenterrar un text que estava enllestit des de feina un any és que Itàlia s’ha mogut. A Itàlia la reforma del fons de rescat es converteix en un acalorat debat nacional en què fins i tot s’ha arribat a les mans entre parlamentaris. Impulsats pel populisme euroescèptic de Salvini i l’escarment de les retallades de l’última crisi financera, es va explotar políticament el temor que la reforma del Mede impliqui forçosament reestructurar el deute.

Que l’Eurogrup hi hagi donat llum verda implica que es confia en les possibilitats que se superin els dos tràmits que falten: la ratificació per part dels líders dels països de l’Eurozona d’aquí dues setmanes i, sobretot, la dels Parlaments nacionals. “Hi ha decisions que semblen tan tècniques que és difícil veure el seu impacte polític. L’acord sobre el Mede és una d’aquestes decisions, però enforteix l’euro i tot el sector bancari europeu”, es congratulava el ministre de finances alemany, Olaf Scholz.

Amb aquesta reforma, el Mede tindrà més poders per prevenir crisis amb la possibilitat de concedir línies de crèdit “preventives” abans d’un rescat i també tindrà capacitat per controlar les finances dels països que les sol·licitin, petició explícita de països com Alemanya o els Països Baixos.

Una xarxa per a fallides bancàries

L’altra eina amb què comptarà el Mede és la xarxa de seguretat del Fons Únic de Resolució Bancària, una guardiola creada el 2016 que beu de les contribucions de la banca i que serveix per finançar els bancs que fan fallida, com va passar amb el Banc Popular, per exemple. Serà el Mede qui proporcionarà els diners necessaris en forma de crèdit a través d’aquest instrument que es posarà en marxa el 2022, abans del que es preveia inicialment, per intentar evitar que el cost d’eventuals rescats bancaris recaigui finalment sobre les finances dels estats i, per tant, dels contribuents.

“És una xarxa addicional que garanteix que la caiguda d’un banc no malmetrà tota l’economia ni crearà inestabilitat financera”, ha afirmat el president de l’Eurogrup, Pascal Donohoe.

stats