Poc abans de fitxar pel planter del Barça, Lamine Yamal també va estar al radar de l'Espanyol. Fins i tot va arribar a jugar uns minuts amb els colors blanc-i-blaus en una prova, en què va meravellar amb la seva actuació. Aquest tipus de partits, on es proven diversos nens, s'acostumen a fer un parell de cops l'any. És una pràctica habitual dels planters per fitxar joves talents. Isidre Gil, un vistaire amb una llarga i dilatada experiència al futbol base català, també va posar en alerta el Barça. Els responsables del planter blaugrana també en van tenir prou amb una prova per decidir-se a fitxar aquell nen que amb sis anys despuntava al CF La Torreta, a la Roca del Vallès.

El cinquè duel de la temporada entre el Barça i l’Atlètic de Madrid era el primer en competició europea i, per tant, havia de passar pel sedàs d’un col·legiat estranger. L’italià Roberto Rosetti, màxim responsable arbitral de la UEFA, coneixedor de la dificultat de l’enfrontament, va apostar per una de les seves millors cartes: István Kovács. El romanès, de 41 anys, hi arribava amb el bagatge d’haver dirigit recentment una final de la Lliga de Campions entre l'Inter de Milà i el PSG i amb la intenció d’aplicar el seu llibre d’estil: xiular poques faltes, donar continuïtat al joc i demorar la primera targeta fins a l’extenuació. El criteri aplicat, però, no va sostenir el control d’un partit d’alta exigència.

Derrota del Barça a l'anada dels quarts de final de la Champions contra l'Atlètic de Madrid (0-2). A continuació, uns apunts en calent.

L'enèsima lesió d'Andreas Christensen va derivar en un moviment inesperat del mercat hivernal del Barça. A Hansi Flick se li lesionava un central i, amb l'entitat blaugrana limitada per moure fitxa perquè estava –i continua estant– excedida en el límit salarial, la baixa de llarga durada del danès obria la possibilitat de reforçar-se. Les opcions que comptaven amb la complicitat de Hansi Flick eren limitades, però Jorge Mendes, sempre ben connectat amb Deco –era el seu representant quan era futbolista– i amb Joan Laporta –mantenen una estreta relació–, va facilitar una solució: João Cancelo. Per al superagent de futbolistes va ser un win-win: seguia oferint solucions al Barça i, alhora, treia de l'ostracisme el seu representat, que s'havia declarat en rebel·lia a l'Aràbia Saudita i frisava per tornar a Barcelona, on ja havia jugat com a cedit de blaugrana la temporada 2023-24.

Joan Laporta va parlar per primera vegada de l'exili a Montjuïc durant la campanya electoral del 2021. L'aleshores candidat ja renegava del projecte de remodelació que estava a punt d'heretar de la junta de Josep Maria Bartomeu i deixava caure que el retocaria de dalt a baix. Jugar una temporada a un estadi –inicialment només era una– formava part del seu full de ruta. Però el que no es podia imaginar és que aquella proposta acabaria sent un niu de problemes i conflictes. Cinc anys després, i un cop acabada la primera fase de la reforma del Camp Nou, el president electe tem haver de tornar al Lluís Companys de manera temporal mentre es faci la coberta de l'estadi. "Esgotarà totes les alternatives possibles", sostenen des del club. Per què?

Després del comiat d'Iñigo Martínez, Hansi Flick va perdre molt més que un titular i una peça fonamental per a la seva idea de futbol: es va quedar sense un central esquerrà. L'absència del defensor d'Ondarroa es va notar especialment al primer tram del curs, en què l'equip va deixar força dubtes en defensa. Pau Cubarsí, que es va començar a consolidar amb Xavi Hernández i es va confirmar com a titular indiscutible amb Hansi Flick, va ser dels primers a notar-ho: obligat a canviar de perfil a l'eix, no era el mateix tenir de parella de ball Iñigo Martínez que Ronald Araujo. Finalment, la solució que va acabar trobant l'entrenador alemany va ser reconvertir Gerard Martín en central. L'experiment, assajat abans als entrenaments, va ser traslladat per primer cop a un partit el 22 de novembre, que va coincidir amb el retorn al Camp Nou i que es va saldar amb un contundent i plàcid 4-0 a l'Athletic Club.

El Barça té la Lliga a tocar. En un partit molt travat contra l'Atlètic de Madrid, els barcelonistes van sumar tres punts d'or (1-2) que eleven fins a set la distància amb el Reial Madrid a la classificació amb vuit jornades per disputar-se. A continuació, uns apunts en calent.

"Sé que [els càntics] anaven per a l'equip rival [Egipte], però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i una cosa intolerable [...]. Als que canten aquestes coses: fer servir la religió com una burla us deixa com a persones ignorants i racistes", va publicar dimecres a les seves xarxes socials l'estrella del Barça i pal de paller del combinat de Luis de la Fuente. Dimarts, després del duel contra Egipte i de l'escenari mundialment vergonyós que es va viure en l'enfrontament contra la selecció nord-africana, el futbolista va marxar de l'estadi de l'Espanyol capcot i sense saludar l'afició local. Després, va passar la zona mixta de pressa, absort, mirant el seu telèfon mòbil, sense gairebé ni voler aixecar la vista per veure la premsa que estava entrevistant alguns dels seus companys. Lamine Yamal estava neguitós.

El pronòstic de baixa per a Raphinha Dias, després de trencar-se el mateix múscul per tercera vegada aquesta temporada, és de cinc setmanes. Aquesta és la previsió dels serveis mèdics del Barça, comunicada oficialment divendres passat al vespre, després d'avaluar el futbolista a milers de quilòmetres de distància. No hi va haver més elements de diagnosi que les proves encarregades per la selecció brasilera i les sensacions del mateix davanter blaugrana, que, poques hores després de ser substituït per Carlo Ancelotti al descans d'un amistós contra França a causa d'unes "molèsties", ja va transmetre que estava "trencat". No hi haurà una exploració a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, amb els instruments i els coneixements dels professionals del club fins aquest dilluns, quan està previst que Raphinha abandoni el refugi de la seva gent per tornar a la disciplina blaugrana.

No està previst que cap directiu, executiu o tècnic del Barça digui obertament que han comès un error en la remodelació del Camp Nou. Tanmateix, internament al club saben perfectament que van equivocar-se amb la primera graderia i que cal trobar-hi una solució de manera imminent per arreglar els problemes de visibilitat. La mesura provisional implica bloquejar la venda de les primeres files de seients. Però això és només un pedaç. Per això hi ha certa pressa per corregir els problemes de visibilitat que s'han fet evidents des de la reobertura.

Cara i creu en el retorn a la feina del Barça aquest dilluns després d'uns dies de festa. La cara: Alejandro Balde i Jules Kounde ja treballen parcialment amb el grup i s'espera que rebin l'alta mèdica abans de la visita al Metropolitano de dissabte, el primer de la marató de tres partits contra l'Atlètic de Madrid. Cap dels dos podrà jugar d'inici, però la previsió a l'entitat blaugrana és que tant el català com el francès, almenys, puguin asseure's a la banqueta. Tots dos es van lesionar en el mateix partit: precisament contra els matalassers en la tornada de les semifinals de Copa disputada al Camp Nou el 3 de març passat, en què Balde va entrar per rellevar Kounde.

Aquest dilluns ja s'havien venut 45.000 entrades per al partit de tornada dels quarts de final de la Champions femenina que es disputarà al Camp Nou. La xifra és espectacular si es té en compte que el Barça va massacrar el Reial Madrid a l'anada per 2 a 6 i que el partit es juga enmig de Setmana Santa, però és evident que l'afició culer s'ha pres el partit com una festa a costa, esclar, del Madrid.

“Jo treballava en una editorial anomenada Linkgua al carrer Muntaner, 45. Feia d’editor i corrector. I un dia a la porta em trobo una senyora d’uns 80 anys, la Carme Humet Cocinero. I em demana si em pot abraçar perquè fa 40 anys que no abraça un negre”, explica Arsenio Rodríguez Quintana (l’Havana, 1964). Rodríguez la va abraçar i va preguntar per quina raó ho havia demanat. “Em va dir que la seva tieta, la Maria Cocinero, s’havia casat amb un cubà negre anomenat Longinos Betancourt que era porter en un edifici a Urquinaona. I va afegir que el fill d’aquesta parella havia jugat al Barça. Em va deixar de pedra. No en sabia res, jo que soc cubà, negre i del Barça”, afegeix.

Txell Font (Tagamanent, 2004) entra en una petita cafeteria que hi ha al davant de la Ciutat Esportiva Joan Gamper en què gran part de la plantilla del Barça femení és habitual. És filla i germana de porters barcelonistes, per la qual cosa arribar sota pals no ha estat cap sorpresa, tot i que el seu camí ha estat particular. Va començar a clavar puntades a la pilota envoltada de nens a la UE Centelles, l’equip d’un petit poble d’Osona, en totes les possibles posicions, fins que en un dels partits va faltar el porter i de retruc va acabar-hi ella sota pals. No va ser fins als 12 anys que va incorporar-se al conjunt blaugrana.

Josep Maria Bartomeu (Barcelona, 1963) va arribar a la presidència del Barça amb la dimissió de Sandro Rosell el 2014. Un any després, i gràcies a un triplet, guanyaria les eleccions de llarg. Però no va poder esgotar el seu mandat, víctima dels mals resultats esportius i la crisi econòmica derivada del coronavirus. Va dimitir l’octubre del 2020. Cinc anys i mig després, atén l’ARA després de declinar ser entrevistat en diverses ocasions. Es presenta a la redacció amb documents per defensar la seva gestió econòmica.

"Quan vaig a dormir a vegades la miro i a vegades no. Quan la miro recordo tot allò: l'etapa del Barça, moments bons, moments dolents, més de bons que de dolents, quan et preocupava poca cosa i eres feliç jugant a futbol. Sento nostàlgia sobretot", afirma Gibert Jordana (Vic, 2007), lateral del Girona B. Parla d'una foto com la que il·lustra aquest text, al costat de Lamine Yamal, Pau Cubarsí i Marc Bernal. Correspon a la final de la Copa Catalunya alevina de l'any 2019 i també hi surten Landry Farré, del Barça B; David Sáez, del juvenil A del Girona, i el porter Jordi Saucedo, del juvenil A de l'Osca. El Barça va compartir la foto a les xarxes amb Farré, Jordana, Sáez i Saucedo en blanc i negre. "Gairebé sembla que estiguem morts, però almenys sortim a la foto", afirma Saucedo (Terrassa, 2007).

El Barça torna a ser víctima del virus FIFA. Raphinha pateix una lesió al bíceps femoral de la cuixa dreta i estarà al voltant de cinc setmanes de baixa, tal com ha confirmat el Barça després de les proves mèdiques que ha fet la selecció brasilera. El jugador es va retirar lesionat en l'amistós que va jugar dijous amb el Brasil després de notar una punxada a la part posterior de la cama dreta i tornarà a Barcelona en les pròximes hores per començar amb la recuperació. L'ARA ja va avançar que les primeres sensacions del futbolista no eren gens bones i tot feia presagiar un trencament muscular. Des del club hi ha malestar amb el calendari pel fet de programar partits amistosos en aquest punt de la temporada quan els equips s'estan jugant els títols.

En poques setmanes farà un lustre de la sorprenent renúncia de Hansi Flick a la banqueta del Bayern de Múnic. L'abril del 2021, només vuit mesos després de guanyar un triplet –amb 2-8 inclòs al Barça de Messi– amb els bavaresos, i malgrat tenir contracte assegurat fins al 2023, l'entrenador va anunciar que no continuaria al càrrec per profundes desavinences amb el director esportiu de l'entitat, Hasan Salihamidzic, que va prendre una sèrie de decisions que no li van agradar, com ara no renovar Thiago Alcántara o Ivan Perisic.