El 15 de setembre entrarà en vigor la zona de baixes emissions (ZBE) de Girona. El perímetre de la ZBE de Girona engloba des del parc de la Devesa fins al carrer Emili Grahit i des del carrer del Riu Güell fins al carrer del Carme i el Barri Vell. Els accessos a l'àrea restringida estaran identificats amb un senyal i també s'han instal·lat càmeres de control fotogràfic. L’horari restringit serà de les 7 h fins a les 20 h de dilluns a divendres. Fora de l'horari esmentat, els caps de setmana i els festius intersetmanals tots els vehicles hi podran circular sense excepció. El sistema de control de la ZBE de Girona utilitza vint càmeres situades en tretze punts de la via pública de la ciutat. Aquestes càmeres fan fotografies de tots els vehicles que no disposen d'etiqueta ambiental i que no han estat autoritzats prèviament. Les fotografies dels vehicles sense etiqueta ambiental i no autoritzats s'envien a una base de dades de l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de Barcelona, que realitza dues comprovacions independents per assegurar la lectura correcta de la matrícula.

Barcelona tanca el primer semestre de l'any ben encaminada en termes de contaminació atmosfèrica: els nivells de diòxid de nitrogen (NO₂) es mantenen a la baixa després d'un 2024 on es van assolir mínims històrics i es confirma la bona tendència dels darrers anys. De fet, s'observa una davallada d'entre un 2 i un 14% a les estacions de vigilància repartides a diferents punts de la ciutat respecte als valors de fa un any. La tinenta d'alcaldia, Laia Bonet, ha celebrat aquest dilluns aquestes "bones notícies", i ha assegurat que són "fruit del treball i les polítiques que s'han implementat a la ciutat en els darrers temps". 

Després de mesos d'estira-i-arronses amb els municipis metropolitans, el Govern acceptarà que les grans ciutats frontereres comparteixin la gestió de les zones de baixes emissions (ZBE). Segons ha pogut confirmar l'ARA, la conselleria d'Acció Climàtica ha inclòs en el Pla de Qualitat de l'Aire –que inclou la regulació d'aquests espais de circulació lliure dels vehicles més contaminants– aquesta possibilitat, que fins ara no estava prevista i que permetria, per exemple, la creació d'eixos entre Sabadell, Terrassa i Rubí; Girona i Salt, o Reus i Tarragona.

El PP i Vox han arribat a un polèmic acord per deixar sense efecte la zona de baixes emissions (ZBE) a la ciutat d'Alacant, crear una oficina antiokupes i una altra per ajudar dones embarassades "amb dificultats". En un pacte fet públic aquest dimarts, que inclou el suport als pressupostos de la ciutat, les formacions han deixat clar que l'ordenança sobre la mesura mediambiental deixa en els llimbs la seva aplicació perquè no implicarà cap sanció a partir d'ara. El seu objectiu és evitar "restringir els drets fonamentals" dels ciutadans i "protegir l'economia local".

L'any 2021 es va aprovar la llei del canvi climàtic i transició energètica que establia que l'any 2023 totes les ciutats de més de 50.000 habitants havien de tenir una zona de baixes emissions (ZBE) que regulés l'accés dels vehicles més contaminants. Però l'any 2023 està a punt d'afrontar el seu darrer trimestre i actualment tan sols 13 ciutats de les 151 que haurien de tenir una ZBE a tot l'Estat en tenen una plenament vigent.

El gener de 2020 l'Ajuntament de Barcelona va decidir marcar un abans i un després en la circulació dels cotxes a la ciutat. El consistori va activar la zona de baixes emissions (ZBE) i, des d'aleshores, els vehicles contaminants que no tenen la corresponent etiqueta mediambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT), no poden circular per dins de la ciutat ni tampoc per alguns municipis de l'àrea metropolitana, amb l'excepció de les rondes. La mesura va obligar milers de ciutadans a adaptar-se o canviar de cotxe (es calcula que el veto afectava aleshores uns 50.000 vehicles, un 20% del parc mòbil), però la urgència per renovar-se no va ser igual per a tothom.

El govern d'Ada Colau ha entrat al ple d'aquest divendres amb l'objectiu de sortir-ne amb les mínimes ferides possibles. Amb el suport garantit d'ERC als projectes contra els quals la resta de l'oposició centrava els atacs, els primers carrers de la superilla de l'Eixample i la zona de baixes emissions (ZBE), l'equip de l'alcaldessa ha sortit a la defensiva per evitar que els debats tornessin a evidenciar les discrepàncies internes entre comuns i socialistes. Sobretot, amb el nou pla per regular les activitats econòmiques al districte de l'Eixample, que ja va portar els socialistes a aliar-se amb Junts en comissió per demanar que la restricció s'apliqués només als carrers pacificats i no al conjunt del districte.

Dos anys després de posar en marxa la zona de baixes emissions (ZBE), que restringeix la circulació dels vehicles més contaminants a l'espai delimitat per les rondes, l'Ajuntament de Barcelona considera que tots els canvis aplicats han valgut la pena i que els resultats avalen la mesura. Si es compara el que hi havia el 2017, que és quan es va començar a dissenyar l'estratègia, i el que hi ha ara –superada la davallada de mobilitat dels confinaments–, s'estima que la ZBE ha permès eliminar uns 609.000 viatges dels vehicles més contaminants, sense que això hagi comportat una disminució trànsit. I en termes de qualitat de l'aire, es calcula una baixada de les emissions de diòxid de nitrogen (NO2), que és el contaminant més vinculat a la circulació, de l'11%. La ciutat posa ara en el focus els vehicles amb etiqueta groga, i especialment els Euro 4 dièsel (matriculats a partir del gener del 2006), com a següents en entrar en el veto per millorar resultats, però encara sense una data concreta i amb l'avís conciliador que es donarà temps a tothom per preparar-s-hi i que la decisió s'ha de consensuar entre totes les administracions implicades.

L'1 de gener del 2022 la zona de baixes emissions (ZBE) serà encara més estricta i començarà a afectar també els camions (N2, N3) i els autocars petits (M2) matriculats abans del 2006 i el 2007. Aquests vehicles, tot i ser altament contaminants, havien quedat fins ara exempts de la prohibició d'entrar a la ciutat de Barcelona, ja que els transportistes afectats havien reclamat més temps per adaptar-se. A última hora, el sector encara ha aconseguit una mica més de marge i ha pactat amb la Generalitat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona la possibilitat que algun transportista pugui seguir sis mesos més amb el mateix vehicle, sempre que es comprometi per escrit a renovar-lo el juny de l'any vinent. Tot i així, alguns afectats s'han manifestat aquest dissabte en contra de la restricció. La nova limitació té un impacte relatiu pel que fa al parc d'automòbils: afecta entre el 12% i el 15% dels camions i autocars de la ciutat de Barcelona, però sí que es notarà pel que fa a les emissions, ja que aquest tipus de vehicles emeten 10 vegades més de diòxid de nitrogen que un vehicle amb etiqueta C.

La zona de baixes emissions (ZBE) a l'àrea de Barcelona s'ha d'ampliar els pròxims anys per arribar a més vehicles contaminants i reduir l'excés de contaminació derivat del trànsit, que es manté malgrat la seva implantació el mes de gener passat. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) planteja en aquest sentit augmentar-hi les restriccions el 2022 i que els vehicles amb etiqueta groga –que corresponen als dièsel amb motors Euro 4 i Euro 5– també tinguin vetada la circulació dins el perímetre de baixes emissions, si bé en preveu excloure els residents en un primer moment.

La fotografia del moment és demolidora: en 740 dels 755 centres escolars de Barcelona es van superar ahir, durant el primer dia de classe, els nivells de contaminació recomanats: 40 µg/m de diòxid de nitrogen. El mapa que va promoure la plataforma Eixample Respira per alertar de la qualitat de l'aire que respiren els infants de la ciutat queda ara dominat pel vermell. Tot i que es tracta de la fotografia d'un moment –l'horari lectiu d'un dilluns amb anticicló– i no permet encara treure conclusions, el mapa sí que evidencia que, tot i els canvis imposats pel covid i la baixada de l'activitat, la contaminació continua sent un dels problemes amb majúscules a Barcelona i l'àrea metropolitana. Un diagnòstic que comparteix el regidor d'Emergència Climàtica de l'Ajuntament, Eloi Badia, que alerta que aquesta tardor caldrà estar molt atents a l'evolució del trànsit per veure si es compleixen els objectius de reducció de contaminació marcats per l'OMS, que es van aconseguir assolir durant les setmanes de confinament i que ara el repunt de trànsit torna a posar en qüestió.

Ni la polèmica generada pels blocs de formigó dels nous carrers pacificats, ni les mofes als dibuixos de la calçada o les veus d’alarma de determinats sectors econòmics no han fet alterar el pla del govern d’Ada Colau de treure espai al cotxe a Barcelona, encara que sigui a còpia de pintura. La ciutat estrenarà aquesta tardor noves intervencions tàctiques -de les que es pinten a terra- per eixamplar voreres en zones tan cèntriques com la ronda Universitat i el carrer Pelai, que perdran dos carrils. També es posarà en marxa l’anunciat carril per a bicicletes al carrer Aragó i el del passeig de la Zona Franca. Però les restriccions al trànsit no es quedaran en el terreny urbanístic. D’entrada, perquè demà comencen les multes als vehicles que entrin a la ciutat sense l’etiqueta ambiental. La crisi del covid-19 va fer que el règim sancionador de la zona de baixes emissions (ZBE), que s’havia d’aplicar des de l’1 d’abril, quedés en suspens i que, finalment, es decidís ajornar-lo fins al 15 de setembre.

El coronavirus va fer saltar pels aires el calendari de desplegament de la zona de baixes emissions (ZBE), que preveia començar a sancionar a l'abril els vehicles contaminants que entressin a tot el perímetre delimitat per les rondes de Barcelona, que inclou també l'Hospitalet i una part de Sant Adrià de Besòs, Esplugues i Cornellà de Llobregat. El règim sancionador es va deixar sense efectes mentre s'aplicaven les mesures més dures de confinament i avui els municipis implicats han informat que, tot i que la restricció es manté, les multes no s'aplicaran fins al 15 de setembre. També es fan canvis per ajustar-se al context econòmic, com ara ampliar el llindar a partir del qual els autònoms amb rendes baixes que utilitzen el vehicle per treballar poden acollir-se a la moratòria, que passa d’1,1 vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM) a 2 vegades. L'exempció durarà ara fins a l'1 d'abril del 2021. I s'allarga, també, la moratòria per a furgonetes (fins a l'abril del 2021), camions (fins al juliol del 2021) i autobusos i autocars (fins a l'1 de gener del 2022). Les moratòries, que s'havien d'acabar l'1 de gener del 2021, doncs, s'allarguen ara entre tres mesos i un any.

Autobusos, camions i furgonetes van guanyar un any de moratòria quan es va aprovar la zona de baixes emissions (ZBE) que impedeix circular els vehicles més contaminants per dins de Barcelona i part de quatre municipis més al seu voltant (tot l’Hospitalet i una part de Sant Adrià de Besòs, Esplugues i Cornellà de Llobregat). L'argument era donar temps al sector per adaptar les flotes a la nova normativa que exigeix menys emissions, un marge que els transportistes consideren massa petit. A més, requereixen ajudes de l'administració per afrontar la inversió.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat que "no té sentit" ampliar la tercera pista del Prat si abans no explica com reduirà les emissions. En una entrevista a TV3, ha assegurat que el govern municipal no fa un discurs contra l'economia ni contra les inversions, però ha demanat incentivar els desplaçaments curts amb tren. "Per fer vols llargs necessitem l'aeroport, però hem de coordinar-nos amb altres aeroports catalans i generar alternatives ferroviàries, per incentivar l'ús del tren per sobre de l'avió en distàncies curtes", ha expressat.

Barcelona ha recuperat la normalitat després de les vacances de Nadal: pràcticament tots els comerços estan oberts, els treballadors tornen a la feina i les aules de les escoles s'omplen després de 18 dies sense infants. Aquest dimecres, primer dia feiner de facto, és la prova de foc per a la zona de baixes emissions (ZBE), que des de l'1 de gener veta la circulació als cotxes i motocicletes més antics i contaminants els dies feiners en el perímetre que dibuixen les rondes de Barcelona. Però la mesura més recent i polèmica del govern municipal ha arrencat sense pena ni glòria. En part, perquè molts conductors continuaran fent servir el transport privat fins a l'abril, quan deixin de ser advertits i comencin a ser multats.

Prop de 4.000 conductors que no poden accedir a la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona perquè el seu vehicle no compleix els requisits per obtenir una etiqueta ambiental de la direcció general de Trànsit (DGT) han inscrit el seu vehicle al registre d’autoritzacions i exempcions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per sol·licitar els 10 permisos anuals a què tenen dret. En aquest cens també s’inclouen els vehicles personals de mobilitat reduïda -1.090 registres- i una trentena de vehicles de serveis, exempts de complir la restricció.

El Jaume torna aquest dijous a la feina després de les vacances de Nadal. Treballa a l'Hospitalet de Llobregat, a uns 20 minuts en cotxe del barri d'Horta, on viu. A partir d'ara, però, canviarà el cotxe pel transport públic malgrat trigar el doble de temps en els trajectes diaris. "La restricció als cotxes ens alterarà una mica el ritme de vida. Ens tocarà reorganitzar-nos una mica a casa, però hem de deixar de mirar-nos tant el melic: si la mesura serveix per reduir una mica la contaminació, benvinguda sigui", assegura l'home, que aquest matí a les vuit esperava l'arribada del metro a l'andana de La Sagrera de la L1, direcció Hospital de Bellvitge.

Aquest any ha començat amb notícies importants pel que fa a la mobilitat. I això és bo perquè vol dir que finalment administracions i ciutadans s’estan posant les piles per reduir la contaminació, cosa que significa millorar la salut dels ciutadans i també el medi ambient. El primer dia laborable de l’any es posa en marxa la zona de baixes emissions (ZBE) a tot el perímetre de les rondes de Barcelona, que inclou també l’Hospitalet i una part de Sant Adrià de Besòs, Esplugues i Cornellà de Llobregat. En aquesta àmplia zona de 95 quilòmetres quadrats es prohibirà l’accés als vehicles més vells i contaminants els dies laborables, de dilluns a divendres, entre les 7 del matí i les 8 del vespre. L’objectiu és reduir els nivells de contaminació en aquesta zona -i molt més enllà, ja que bona part de les emissions se’n van cap a altres comarques, empeses per la marinada- fins a aconseguir els estàndards mínims de la Unió Europea i de l’Organització Mundial de la Salut.

El 2020 arrenca amb una mesura inèdita per atacar el problema de salut que comporta la contaminació atmosfèrica a l’àrea de Barcelona. Per primer cop, es posa en marxa una restricció per als cotxes i motocicletes més antics i contaminants que els barra el pas de dilluns a divendres no festius per tot un perímetre delimitat per les rondes de Barcelona, que inclou també l’Hospitalet i una part de Sant Adrià de Besòs, Esplugues i Cornellà de Llobregat. L’anomenada zona de baixes emissions (ZBE) es posa en marxa el 2 de gener -primer dia laborable de l’any- com una primera resposta al problema ambiental que ha d’anar acompanyada de més mesures per garantir que els nivells de contaminants com el diòxid de nitrogen (NO2 ) i les partícules PM10 es redueixen prou com per complir els límits de la UE i els límits encara més exigents de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).