En qualsevol semàfor de París a les 8 h del matí, una munió de bicicletes s'acumulen a primera fila. En alguns carrers, com a la Rue Rivoli, davant del Jardí de les Teuleries, sorprèn l'enorme quantitat de bicis que hi ha a qualsevol hora del dia. Superen, amb escreix, el nombre de cotxes. La lluita contra els vehicles privats i la promoció de mitjans de transport sostenibles ha estat un dels pilars –i, segurament, el més visible– dels dotze anys de la socialista Anne Hidalgo com a alcaldessa de París, la primera dona a ocupar el càrrec. "És imprescindible transformar la ciutat per adaptar-la al canvi climàtic", argumentava en els primers anys de mandat.

La dita catalana tradicional es manifesta a Lleida en la seva forma més explícita. Gairebé mai havia plogut tant. La demarcació ha viscut un hivern insòlit. Segons l'Aemet, els índexs de precipitació acumulada a Lleida des de l’1 de desembre ha fregat els 200 mm, una quantitat que quadruplica la mitjana històrica. Gairebé la totalitat del sòl de Ponent està saturat d’aigua i tots els embassaments de la conca de l’Ebre estan tècnicament plens. La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha peritat per a aquest any un total de 280 hm³ més d’aigua que procedirà del desgel de la neu, una quantitat absolutament descomunal si la comparem amb la que es va registrar l’any 2023, que per culpa de les altes temperatures i de l’evaporació es va reduir a només 20 hm³.

No hi ha cap dubte que l’entrada a l’any 2026 serà recordada durant molt temps com un període de preocupació i inquietud. No cal dir que aquestes darreres setmanes hem viscut, tant aquí com a la resta del món, un seguit d'esdeveniments que han creat dificultats destacables: pèrdues en infraestructures, enfrontaments i actuacions polítiques inesperades, episodis militars greus, fenòmens naturals poc corrents, vagues en serveis públics i d'altres. En aquest article no vull parlar de cap d’ells, que ja han estat prou comentats, sinó analitzar una notícia dels darrers dies centrada en els Estats Units que crec que és molt preocupant per al creixement futur de tota la humanitat. Es tracta de la decisió de l'actual govern nord-americà –és a dir del senyor Trump– d'eliminar les regulacions establertes pel govern Obama en relació amb les polítiques públiques sobre canvi climàtic. Penso que és una de les decisions més greus i menys comprensibles de Donald Trump, i que mereix una oposició frontal per part de tots.

Sabíeu que les zones humides mundials estan desapareixent tres vegades més ràpid que els boscos? I que tot i que només cobreixen el 6% de la superfície terrestre, acullen el 40% de la biodiversitat mundial? Això i molt més és el que s’intenta divulgar cada 2 de febrer, Dia Mundial de les Zones Humides. Una data que també ens recorda la urgència de protegir aquests ecosistemes tan fràgils i poc reconeguts. "La gent es guia per l’estètica i un bosc és més atractiu que un aiguamoll, que sovint es considera només una font de mosquits i pudors", adverteix Margarita Menéndez, professora d’ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona. Aquesta falta d'animals "atractius" a casa nostra –a diferència dels hipopòtams que trobaríem en un safari a Kenya– fa que ignorem una biodiversitat amagada d’amfibis, rèptils i macroinvertebrats que són el motor real de la xarxa tròfica mundial.

La Fundació Prima (Partnership for Research and Innovation in the Mediterranean Area), amb seu a Barcelona, lidera el programa més gran de cooperació científica al Mediterrani. És un programa que promou la cooperació científica entre els països del nord i el sud i que ara veu perillar el seu futur amb la discussió del nou marc pressupostari de la Unió Europea per al període 2027-2034.

Una esllavissada de terra causada per unes pluges intenses ha provocat que diverses cases i edificis hagin caigut daltabaix d'un gran barranc. El succés ha passat al poble sicilià de Niscemi, un municipi d'uns 25.000 habitants ubicat al sud de l'illa. Un dels barris de la població ha quedat, literalment, suspès a l'abisme. Les autoritats de la zona estan en màxima alerta, ja que a hores d'ara hi continua havent despreniments de terra. La situació és crítica i es podria agreujar en les hores vinents. Tot i que l'esllavissada no ha causat víctimes, sí que ha obligat a evacuar uns 1.500 veïns.

Una gran tempesta de gel i neu ha afectat dos terços de la geografia dels Estats Units i una part del Canadà, i ha provocat talls de corrent generalitzats. Des de Nova York i Massachusetts, al nord-est, fins a Texas i Carolina del Nord, al sud, la tempesta ha deixat més d'un pam de neu, ha malmès infraestructures i ha obligat els residents a suportar les temperatures més baixes en dècades. Almenys 12 persones han mort a causa del fred i incidents relacionats amb la tempesta.

Accidents mortals. Esllavissades. Estructures que s'enfonsen. Manteniment dubtós. Falta d'inversions. Maquinistes revoltats. Són només alguns dels termes que han protagonitzat aquesta setmana tràgica a la xarxa ferroviària catalana que tanca amb un accident mortal a Gelida (precedit d'un altre a Còrdova), tres esllavissades, la caiguda de dos murs de contenció (a Gelida i Pineda) i desenes d'avaries menors. Una desgraciada concatenació de fets que ha provocat que la Generalitat –la titular del servei– tornés a anunciar aquest dissabte al matí una nova aturada de tot el sistema, fet que ha deixat Catalunya sense circulació ferroviària. Més de 1.400 quilòmetres de vies, però sense trens.

El 2025 ha estat el tercer any més càlid des que es prenen mesures a escala mundial. Una dada que consolida l’avenç de l’escalfament global, ja que els últims onze anys han estat els més càlids de la història. Però sobretot destaca el fet que l’últim trienni (2023, 2024 i 2025) ha estat el primer en superar el límit dels 1,5 °C per sobre dels valors preindustrials (1850-1900). Mai la xifra conjunta d’un període de tres anys seguits havia sobrepassat aquest límit fixat en l’Acord de París.

Diuen que tots els joves volen ser funcionaris. Doncs Maria Serra és la prova del contrari. Activista des d'abans dels 17 anys, s'ha mobilitzat contra la crisi climàtica, pel feminisme, per Palestina, per l'habitatge. Va ser portaveu de Fridays for Future (FFF) a Espanya i va ser ambaixadora del Pacte Europeu pel Clima, fins que va decidir que no volia representar una UE militaritzada i va renunciar al càrrec. Amb només 23 anys, ha estat en fòrums internacionals per defensar unes idees que molts poden veure radicals i pròpies de la joventut, però que ella defensa amb convicció, arguments i una lucidesa que ja voldrien molts polítics.

En plena batalla oberta –ara per ara dialèctica– amb els seus aliats d'Europa i de l'OTAN a compte de Groenlàndia, Donald Trump ha fet aquest dijous un pas més en el seu aïllament internacional i ha ordenat la retirada dels Estats Units de 66 organitzacions i tractats internacionals, 31 de les quals són organismes de l'ONU. En la llista d'entitats en les quals Washington deixa de participar i de contribuir econòmicament hi ha la Convenció de l'ONU contra el Canvi Climàtic (UNFCCC), del grup de científics climàtics IPCC, el Consell Econòmic i Social de l'ONU (ECOSOC) o ONU Energia. També retira el país de la plataforma científica sobre Biodiversitat IPBES, de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN en anglès), i d'organismes com el Fòrum Global de Contraterrorisme, el Fòrum d'Energia Internacional, l'Associació per a la Cooperació de l'Atlàntic, el Centre de Ciència i Tecnologia d'Ucraïna, o grups sobre minerals i sobre renovables, entre d'altres.

El projecte de transformació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs continua prenent forma. Després que el passat mes de març es fes una primera gran presentació del que ha de ser l'interior de la icònica nau de turbines de l'antiga central tèrmica –el futur Catalunya Media City– , ara es comença a dibuixar també el seu entorn. La Generalitat ha donat a conèixer aquest dissabte la proposta guanyadora del concurs per dissenyar el futur Parc Litoral del Front de les Tres Xemeneies, un espai verd de prop de 90.000 metres quadrats al delta del Besòs que té entre les seves particularitats que està dissenyat a prova d'inundacions.

Feia temps que es veia a venir, però com a regal de Nadal és desafortunat: la Comissió Europea ha decidit eliminar de manera indefinida la prohibició de vendre cotxes de combustió, que estava prevista per al 2035. És a dir, les mesures ecologistes que s’enfronten a les grans pressions econòmiques són una altra vegada les grans perdedores. L’esperit de Nadal s’esvaeix, i a la Unió Europea sembla que demana carbó per Reis. Encara falta signar i blablablabliblibli però la dreta i l’extrema dreta, que sumen majoria, ja tenen clar que hi ha d’haver una rebaixa de les mesures ecologistes, és a dir, una puntada al cul, perquè no té cap sentit deixar de contaminar quan ja s’ha vist que el planeta aguanta el que calgui. I l’ésser humà vota el que calgui per no revertir el sistema. Això sí, ja no tenim canyes de plàstic per a les begudes. Un gran avenç que ens ha canviat la vida, que ens l’ha millorada qualitativament, sobretot quan pensem que amb la quantitat de blísters de plàstic que sí que estan permesos podríem beure amb canyetes pels segles dels segles. És evident que els canvis importants no són fàcils de fer, però també és evident que si no hi ha polítiques fermes els canvis no es faran mai. Mentrestant, els pols continuen desfent-se i les malalties continuen aplaudint tots els tòxics que les ajuden a mantenir-se vives. I si no, els molins destrossen el paisatge i la pagesia, i canviar camps de presseguers per mars de plaques solars no és la idea més brillant, però qui estimi la brillantor que es faci garsa. I sobretot, no parlem de rebaixar l’energia ni del que necessitarà la IA per alimentar-se, que ens agafarà un cobriment de cor.

"És un error històric". Amb aquestes paraules ha definit el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, la proposta de la Comissió Europea de retirar el veto total a la comercialització de vehicles de combustió a partir del 2035 aigualint així una de les línies mestres del Pacte Verd Europeu. "És un error històric d'Europa perquè la competitivitat es garanteix a través de la sostenibilitat i no afeblint els nostres compromisos climàtics", ha apuntat Sánchez aquest dimecres, durant la seva intervenció en la presentació del Pacte d'Estat per l'Emergència Climàtica a Madrid. Ara, la proposta s'ha de negociar entre el Consell i el Parlament Europeu perquè s'adopti de forma definitiva.

La pèrdua de glaceres al món es calcula normalment en termes de quilòmetres quadrats o en volum de gel. Però cada glacera individual, per molt petita que sigui, és única. "Pot ser un lloc cultural històric, una atracció turística o un símbol d'identitat regional. La seva pèrdua potser no té impacte en el nivell del mar o els recursos aqüífers, però pot tenir un impacte local molt important", diu l'investigador Lander Van Tricht, de l'institut tecnològic suís ETH Zürich. Alguns estudis asseguren que ja hem perdut un 10% de les glaceres mundials per la crisi climàtica. Ara Van Tricht lidera un estudi, publicat aquest dilluns a la revista Nature Climate Change, que prediu el nombre de glaceres que es perdran aquest segle en funció dels diversos graus d'escalfament global.

A punt de començar l’hivern meteorològic, gestors d’estacions d’esquí i les poblacions turístiques més enlairades del Pirineu català miren el cel i les previsions i, malgrat les precipitacions del mes de novembre, preguen per l’arribada de la neu. Cada any amb més intensitat, car el canvi climàtic ha convertit el desitjat mantell blanc en el resultat atzarós d’una partida de daus. És el final d’una etapa?

De la cimera sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides, o COP, se'n pot dir, a cada edició, que ha estat un fracàs i un èxit al mateix temps. Cada any es produeixen petits avenços i petites conquestes contra les resistències dels països emissors de CO₂, o productors de petroli o —com és el nostre cas— dependents del turisme, que és una de les activitats econòmiques més contaminants que existeixen pel seu alt consum de combustibles fòssils. També se sol aconseguir alguna victòria damunt els discursos negacionistes, emergents arreu del món, plenament alineats amb el populisme de les ultradretes extractives de recursos naturals i diners públics. Són, però, victòries, conquestes i avenços tímids, de vegades pírrics, en comparació amb els grans punts de l'Acord de París sobre el canvi climàtic i de l'Agenda 2030 que queden pendents, o posposats, o fora d'una declaració de consens, any rere any.

82 països demanen fixar "un full de ruta" mundial per eliminar progressivament el petroli, el gas i el carbó. Representants de tots aquests governs s'han unit per fer pressió a la Cimera del Clima de l'ONU, la COP30, que se celebra aquests dies a l'Amazònia brasilera, i han reclamat que el text final de la trobada inclogui aquesta aposta. Aquest dimarts es va fer públic un primer esborrany del text final de la cimera, anomenat Mutirão (que vol dir esforç comunitari en portuguès), que inclou una possible aposta per l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils, però que encara és massa obert.

La desforestació és una imatge colpidora quan es veu des de l'aire. El verd continu del bosc s'acaba, seccionat per un tall perversament recte, i a partir d'allà, terra erma. A vista d'ocell, l'impacte visual és demolidor i ajuda a copsar la tragèdia que suposa la sagnia dels boscos tropicals. Els drons dels fotògrafs de Reuters Adriano Machado i Ueslei Marcelino han tret a la llum aquesta desforestació en una zona del sud de l'Amazònia, a l'estat brasiler de Rondônia, que afecta fins i tot part d'un territori indígena protegit, el dels kaxarari.

El programa d'observació de la Terra de la Unió Europea Copernicus llança aquest dilluns un segon satèl·lit de la seva missió Sentinel-6 per prendre dades de la temperatura dels oceans i especialment del mar Mediterrani, que s'escalfa el doble de ràpid que la mitjana global. El nou satèl·lit s'anomena Sentinel-6B i incorpora un sensor que mesura entre altres coses l'augment del nivell del mar, una de les conseqüències de la crisi climàtica per l'escalfament de l'aigua i el desglaç dels pols, que ja es considera irreversible.