Fins a 50 diputats de Compromís, Bildu, ERC, Junts, BNG, Sumar i Podem han signat un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei educativa impulsada pel Partit Popular i Vox al País Valencià. Consideren que la norma relega el català i "va en contra dels drets lingüístics de l'alumnat reconeguts en l'Estatut d'Autonomia valencià, la Constitució espanyola i diverses legislacions educatives de rang superior". En concret, denuncien que la llei obliga les famílies valencianes a matricular els seus fills abans de saber en quina llengua rebran les classes i impedeix que l'alumnat d'àrees castellanoparlants puguin estudiar en català i dominin les dues llengües oficials del territori.

El nou conseller d'Educació del govern valencià, José Antonio Rovira, ha avançat aquest dijous que l'executiu del PP i Vox modificarà la llei de plurilingüisme aprovada el 2018 pel govern del PSPV, Compromís i Unides Podem per eliminar l'obligatorietat del valencià com a llengua vehicular per a l'alumnat que sol·liciti l'exempció de l'estudi de l'assignatura. Es tracta d'una opció que la llei d'ensenyament de l'any 1983, encara vigent, reconeix als habitants dels municipis de vuit comarques on històricament el català no hi ha estat present o hi ha estat residualment. Aquestes comarques són el Baix Segura a la província d’Alacant; la Plana d'Utiel, el Racó, la Foia de Bunyol, la Vall de Cofrents, els Serrans i la Canal de Navarrés a la de València: i l'Alt Palància a la de Castelló.

Escola Valenciana, que aquest matí ha presentat 11.000 signatures de suport al manifest Alacant en valencià, i Acció Cultural del País Valencià, que ha fet públic un comunicat, han denunciat la campanya posada en marxa per Vox per reclamar la reducció a mínims de l'ensenyament del català a la ciutat d'Alacant. En concret, alerten de la declaració institucional que el ple de l'Ajuntament debatrà aquest dijous a instàncies de la formació ultraconservadora i que reclama que la ciutat s'inclogui en el llistat de poblacions on l'estudi de l'assignatura de valencià és voluntari. Aquesta prerrogativa, coneguda com a exempció lingüística, va ser introduïda per la llei d'ensenyament aprovada l'any 1983 per als municipis de vuit comarques on el català no s'ha parlat mai o va desaparèixer abans del segle XX, un aspecte que la norma de plurilingüisme aprovada el febrer del 2018 i que fixa un mínim d'un 25% d'hores lectives en valencià i castellà i entre el 15% i el 25% d'anglès a tot el territori valencià no va esmenar.

El 3 d'abril passat, i davant de l'impacte del coronavirus, el Consell acordava ajornar un any la implantació de la llei de plurilingüisme a secundària, batxillerat i formació professional. La mesura permetia ajornar un dels principals conflictes polítics del 2020 al País Valencià. Especialment al sud, on els cinc anys del tripartit progressista no han erosionat l'hegemonia política i social de les formacions conservadores. Entre els preceptes més innegociables d'aquests partits i entitats hi ha l'oposició a eliminar l'exempció lingüística i a introduir el català com a llengua vehicular en l'educació de forma obligatòria. Un posicionament que té una traducció diàfana, l'exigència que s'accepti que la majoria dels habitants de comarques com el Baix Segura no parlin ni gairebé entenguin una de les dues llengües oficials de l'autonomia en la qual resideixen.

Creix l'interès per l'aprenentatge del català al País Valencià i ho fa en un moment clau, quan queda menys d'un any perquè en el curs 2020-2021 el model d'ensenyament plurilingüe comenci a implantar-se en l'educació secundària. La llei, que reduirà la docència del valencià a les poblacions on s'aplica el model d'immersió, l'augmentarà en les grans àrees urbanes i en comarques com el Baix Segura, on el català és residual. Això és almenys el previst, perquè l'oposició de formacions com el Partit Popular, Ciutadans i Vox, i d'entitats com l'associació Hablamos Español o la delegació comarcal de la Federació Provincial d'Associacions de Pares i Mares Gabriel Miró ha provocat que el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, hagi obert la porta a flexibilitzar l'aplicació d'una norma que fixa un mínim d'un 25% d'hores lectives en valencià i castellà i entre el 15% i el 25% d'anglès.

“S’està fent l’impossible per aconseguir un avenç al País Valencià, ja sabem que estem davant d’un govern de coalició que ha de lluitar contra una oposició molt dura”. “El 2015 es va produir un canvi, però el PP continua sent el partit més votat”. Aquestes anàlisis del president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, i del portaveu d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert, sobre la nova llei de plurilingüisme a l’escola que dimecres van aprovar les Corts reflecteixen la comprensió amb què les entitats educatives i culturals del País Valencià avaluen les polítiques que l’executiu que comanden Ximo Puig i Mónica Oltra estan implementat per caminar cap a la normalització del valencià.