Després de mesos (o fins i tot anys) jugant al joc del gat i la rata amb alguns bars i restaurants que, de forma reiterada, col·loquen més taules de les que tenen autoritzades o ocupen espais que no els pertoquen, l'Ajuntament de Barcelona ha anunciat avui que aplicarà una mesura inèdita fins ara: no renovarà la llicència de terrasses en una trentena de locals de Ciutat Vella que acumulen infraccions reiterades d'aquest tipus. Faltes que es consideren greus o molt greus. Així ho ha anunciat avui el regidor del districte, Jordi Rabassa, que ha explicat que ara es comença el procés administratiu per fer possible que aquests locals, que podran presentar al·legacions a la mesura, deixin de poder plantar les seves terrasses.

Quan queda només una setmana per Nadal, Torrons Vicens ha aconseguit reobrir la botiga de la Rambla de Barcelona que l'Ajuntament li va precintar el 29 de setembre perquè funcionava sense llicència i després de diverses comunicacions als seus responsables. "No podrà ser mai a la Rambla perquè hi ha un pla d'usos que no ho permet", avisava el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, que lamentava que l'establiment hagués obert sense demanar el permís necessari i que no complís les regles de joc de la Rambla: el pla d'usos estableix, des del 2014 (encara durant el mandat de l'alcalde Xavier Trias), que la zona ja està prou ben assortida de comerç alimentari (hi ha 15 establiments d'aquest tipus i el Mercat de la Boqueria) i que només en podrà obrir un de nou si en tanca un dels que ja funcionen. I això, que no es donava al setembre, quan va obrir per primer cop la botiga, sí que passa ara. Així que Torrons Vicens va poder reobrir divendres la seva botiga de la Rambla aprofitant la llicència que havia deixat vacant una gelateria, com va avançar Betevé. I continua pendent que es tramiti el permís que van demanar a l'octubre, quan l'establiment ja estava precintat, per poder funcionar com a museu (el Museu del Torró de Xocolata d'Agramunt), una opció que permet destinar el 20% de l'espai a botiga.

"No podrà estar mai a la Rambla perquè hi ha un pla d'usos que no l'hi permet". Aquest va ser l'avís que va llançar el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, als responsables de l'empresa Torrons Vicens, que, a mitjans de setembre, havia obert una gran botiga a la Rambla, a l'altura del carrer Santa Anna, aprofitant el local que havia deixat lliure Desigual. Era el dotzè establiment de la firma a Barcelona, en clara expansió els últims anys. Però Torrons Vicens no era benvinguda a la Rambla perquè en aquest carrer un pla municipal regula, des del 2014 (encara durant el mandat de l'alcalde Xavier Trias), la tipologia d'activitats que s'hi poden instal·lar per intentar frenar el monocultiu turístic, i es va acordar que la zona ja estava prou ben assortida de comerç alimentari (hi havia 15 establiments d'aquest tipus i el Mercat de la Boqueria) i que només en podria obrir un de nou si en tancava un dels que ja funcionaven. I això és el que no compleix la nova botiga de Torrons Vicens, que va començar a funcionar sense llicència.

L'antic Borsí, al Barri Gòtic de Barcelona, ja té una data fixada per a l'inici d'obres: gener del 2023. Aquest edifici d'estil neoclàssic, construït entre el 1881 i el 1883 per acollir la borsa privada de la ciutat (el Casino Mercantil), està buit des que, el 2009, l'ensorrament d'un fals sostre va obligar a desallotjar l'Escola d’Arts Aplicades i Oficis de la Llotja, que s'hi havia instal·lat als anys 60. I, des de llavors, l'edifici ha estat tancat. Primer, sota la tutela del Govern, que n'era el propietari, i des del 2017, sota la de l'Ajuntament, que el va adquirir per rehabilitar-lo i donar-li un nou ús. Un ús que, segons ha remarcat avui el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, es volia pensar per als veïns del Gòtic ("de proximitat") i no dedicat a projectes com el que, el 2015, va posar sobre la taula Mediapro, que hi volia obrir el primer museu del món dedicat a Woody Allen. Allò va quedar descartat i l'empresa tampoc no ha pensat en cap altre emplaçament per homenatjar el cineasta.

El carrer Joaquín Costa, al barri del Raval de Barcelona, fa menys de mig quilòmetre de punta a punta i en aquest espai s'hi concentren 33 bars o similars (s'hi inclouen també els establiments que venen menjar per emportar-se), una vintena de petits supermercats i fruiteries i sis punts de canvi de moneda o enviament de diners. Tot, en els 68 números que té el carrer. Tot i que manté comerços singulars, com el clàssic Casimiro d'articles de dansa o l'històric bar Almirall, és un bon exemple de l'evolució que ha viscut els últims anys el teixit comercial de tot el barri, on –com lamenten els veïns– molts locals s'han anat enfocant als visitants. La manera que han trobat alguns empresaris de burlar el pla d'usos que restringeix l'obertura de locals de restauració és demanar llicència com si fossin forns de pa i, a la pràctica, vendre menjar per emportar-se.

El debat sobre model turístic bull a Barcelona des que la Setmana Santa va tornar a portar-hi les imatges de les places del Gòtic saturades, les riuades de grups organitzats i el so de les radioguies aquí i allà. I, esclar, aquest divendres s'ha fet un lloc al plenari. Ho ha fet de la mà d'ERC, que demanava concretar ja un pla d'estiu i treure del calaix promeses pendents com la de poder limitar a 15 persones els grups organitzats o reorientar la promoció d'atractius per no dedicar ni un euro a portar més turistes als punts ja saturats i destinar-ne més a promoure rutes per zones no massificades. El debat amenaçava amb fer evidents, una vegada més, les diferències de criteri entre socialistes i comuns pel que fa al model turístic, però avui no hi ha hagut fissures: el govern ha intervingut amb una única veu, la del socialista Jaume Collboni, que tot i mantenir un discurs molt crític amb les demandes dels republicans les ha acabat votant a favor.

Després de la Setmana Santa de recuperació del pols polític que va viure Barcelona i de les primeres imatges d'aglomeracions a places del Gòtic com Sant Felip Neri, l'Ajuntament ha anunciat aquest dijous que implementarà mesures de control per fer front a la massificació a Ciutat Vella. Però, de moment, no ha concretat de quines actuacions es tracta. Ho ha avançat el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, en un apunt a les xarxes en què ha remarcat que, la setmana passada, es va reunir amb les associacions de guies turístics per demanar-los que ells també es responsabilitzessin de la no saturació dels espais. Els guies es van comprometre a treballar conjuntament, amb el veïnat i amb la regidoria de Turisme (PSC), en un pla d'accions per protegir la vida veïnal i limitar els usos turístics a Ciutat Vella.

Després d'anys de debat i d'esperar una assignació pressupostària que mai no acabava d'arribar, la Via Laietana de Barcelona ja té data per començar la seva transformació i passar a tenir voreres amples i un únic carril per al trànsit privat (només en sentit de baixada): serà l'1 de març. I les obres de la primera fase, les que modificaran el tram que va des d'Urquinaona fins a la plaça Antoni Maura, s'allargaran catorze mesos, fins al límit, per tant, de les eleccions municipals del 2023. El tram de baix es farà en una segona fase que acabarà durant el 2024. Però, amb el calendari que ha presentat avui el govern municipal, l'alcaldessa Ada Colau s'hauria de plantar a la campanya electoral amb mitja Via Laietana reformada i havent completat, també, la transformació del carrer Jonqueres, que ara té unes voreres mínimes i passarà a ser un carrer de prioritat per a vianants, amb plataforma única.

L’Ajuntament de Barcelona vol convertir la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana en un espai de memòria. És una demanda de fa molts anys d'entitats i associacions. Una de les que més han batallat per recuperar aquest edifici és l’Ateneu Memòria Popular, que reivindica poder explicar les tortures i la impunitat. Però aconseguir que la ciutadania es passegi per aquest edifici de finals del segle XIX per conèixer la seva història no és fàcil. És propietat del ministeri de l’Interior i, segons fonts de la mateixa comissaria, està dedicat exclusivament a tasques administratives: als antics calabossos hi ha els arxius del personal, i als altres pisos hi ha els despatxos dels alts comandaments, les seves secretàries o secretaris i els serveis de premsa. De moment, la policia no té cap intenció de moure’s.