Societat 09/04/2021

El Raval treu l'orgull: "És molt barri i no el canviaria"

El comerç del carrer Joaquim Costa i de la rodalia es reivindica en plena crisi i la zona capeja millor la pandèmia que el centre turístic

4 min
Moviment al carrer Joaquim Costa, al barri del Raval de Barcelona
Disponible en:

BarcelonaLes persianes abaixades al carrer Joaquim Costa i entorn, al barri del Raval de Barcelona, són l'excepció, no arriben al 10%. La majoria de comerços capegen la crisi com poden, ajudats pel consum local i per la mateixa xarxa que han creat entre ells, tot i que el moment no és fàcil i les facturacions s'han desplomat com a tot arreu. La imatge, però, dista molt de la que ofereixen alguns carrers del veí Barri Gòtic, molt més abocat al monocultiu turístic i mancat de veïns, on la pandèmia s'ha endut per sempre o de forma temporal un 30% dels negocis, segons dades de Barnacentre –la sagnia és més intensa en vies molt cèntriques com el carrer Ferran–, i ha posat en dubte la sostenibilitat del model. El Raval, en canvi, va sobrat de veïns, amb 42.669 habitants per quilòmetre quadrat – el doble que el Gòtic–, és una de les zones més densament poblades de la ciutat i també de les més diverses: més de la meitat dels veïns han nascut a l'estranger. I la zona de Joaquim Costa és una rara avis en vitalitat comercial.

"És molt barri, aquí tenim de tot. Jo no el canviaria per cap altre: el Raval enganxa", elogia Lídia Matos, l'entusiasta responsable de la botiga de mobles vintage Fusta'm, al mateix Joaquim Costa, i instigadora, juntament amb la fotògrafa Maria Dias, de la campanya per fer lluir l'orgull de barri del comerciants de la zona, cansats que només es parli del Raval per coses negatives.

Ara han posat somrients per a la sèrie de retrats que ha fet Dias sobre el carrer amb l'objectiu de llançar un missatge optimista i de donar un nou impuls a l'associació de comerciants, rebatejada com a Raval West per "ironitzar una mica amb la idea de territori comanxe que es difon del barri", expliquen. Aquí, a diferència del que passa en vies comercials com Pelai o Portal de l'Àngel, darrere dels taulells hi sol haver el responsable del negoci, que s'hi juga el dia a dia i mima la clientela. I es manté l'economia de barri, aquella d'anar a dinar al local del costat i poder deixar a deure el cafè si cal i controlar amb la mirada si tot va bé a la botiga del davant.

Retrat de Xavier Rodríguez i Raquel Llanes, del cafè Departure.

Hi abunden els petits establiments d’alimentació o telefonia, molts regentats per persones d’origen pakistanès -que, per ara, no han entrat a l’associació del carrer–, i també els tallers d'artesania i les botigues que ofereixen productes singulars, com Casimiro, tot un clàssic dels articles de dansa, o la botiga on trobar el diari del dia que vas néixer. I també bars dels de tota la vida, com Casa Almirall, un dels més antics i ben conservats de la ciutat, que ara, com lamenta el seu propietari, Pere Pina, "juga a fer cuinetes els caps de setmana", amb tapes per al vermut, a l'espera de poder tornar a funcionar com a bar de copes i treure els treballadors de l'ERTO. Les restriccions actuals, assegura resignat, fan del tot inviable el negoci.

Pere Pina, de Casa Almirall.

Com a veterà de la zona –hi porta 45 anys–, ha vist totes les vides del Raval, des dels estralls de l'heroïna als 80 –"Ho pots provar tot, però el cavall no, el cavall mata", avisa– fins a la recent crisi dels narcopisos, i ara les restriccions de la pandèmia que l'han deixat en una situació més que delicada: "Fa més d'un any que no podem obrir com a bar de copes".

La possibilitat de la terrassa

Per a altres locals de la zona menys enfocats a la nit, com el cafè Departure, al carreró de la Verge, la pandèmia, tot i haver-los deixat al 50% de funcionament, també ha portat coses bones, com la possibilitat de posar una terrassa que abans no tenien –va ser de les que van quedar descartades en les primeres denegacions a Ciutat Vella i que després es va poder renegociar– i que això els fes més visibles entre el veïnat. "Hi ha molta gent que ens ha conegut ara", explica Raquel Llanes, que rememora com el tercer any de funcionament del cafè, que havia de ser el de la consolidació del negoci, va ser el del "patapam" de la pandèmia, però que el covid –i la terrassa– també els ha servit per dinamitzar el carrer i donar-se a conèixer. El que passa a les plantes baixes, coincideixen els comerciants de la zona, és fonamental per a la sensació de neteja i seguretat del carrer. I al Raval, lamenten, massa vegades s'hi troben "excessives traves administratives" i lloguers desorbitats, com critica Lídia Matos, de la botiga Fusta'm, convençuda que el confinament ha fet més evident la importància de tenir els locals amb activitat.

Lídia Matos, de Fusta'm.

"La pandèmia ens ha fet més visibles, els veïns s'han fet més conscients que érem aquí i de la importància de consumir en un lloc i no en un altre", explica Mar González, de la botiga-taller Novedades, al carrer Peu de la Creu a tocar de Joaquim Costa. Va obrir l'establiment el 2004 per compartir taller amb una amiga i des de llavors, assegura, la zona ha anat canviant i s'hi han anat instal·lat altres tallers, com Imanol, de llums, o altres de ceràmiques o estampació de samarretes: "El carrer s'ha activat molt els últims anys i ara la pandèmia ens ha acostat més al veïnat".

Mar González, a la porta del taller Novedades.

Volen que el reimpuls de l'associació de comerciants, que oficialment es mantindrà amb el nom de Ponent i Rodalies –pel nom antic del carrer– serveixi, també, per estendre el vincles entre els negocis dels diferents extrems del carrer i no només amb els que queden més a prop i per rellançar un compte d'Instagram, on fins ara només hi ha dues fotos i 29 seguidors –molts menys que els 51 socis de l'associació–. Ara el posaran bonic, un símbol de la nova etapa de l'associació, que ja va començar a moure's, abans de la pandèmia, amb algun dinar popular al carrer, que li va retornar l'esperit de barri de molts anys enrere.

stats