Després de la seva última lesió muscular amb el Barça, Dani Olmo estava profundament preocupat. Les lesions musculars no eren una novetat en la seva carrera, però el futbolista de 27 anys sentia que vivia un calvari blaugrana. Tot just arrencava la seva segona temporada a casa, al Barça, i a l'octubre va caure novament lesionat quan començava a aconseguir el lloc de titular. S'ho va fer en un entrenament durant una concentració amb Espanya. No era una lesió greu, però havia de tornar a parar. "El jugador Dani Olmo pateix una lesió muscular al soli de la cama esquerra, sense afectació connectiva. El temps de recuperació dependrà de l’evolució", resava el comunicat publicat pel Barça el 13 d'octubre. El terrassenc, que havia disputat vuit partits de Lliga i dos de Champions, va estar de baixa tres setmanes.

Amb cara de pocs amics, però sol·lícit amb els aficionats que se li van acostar per saludar-lo, Dani Olmo va arribar a Barcelona aquest dissabte procedent de la concentració de la selecció espanyola. Si bé en els pròxims dies passarà proves per determinar l'abast d'una lesió al soli, al Barça tenen coll avall que el mitjapunta egarenc no podrà jugar gaire en el pròxim tram de competició. Trigarà entre tres setmanes i un mes en curar-se i, per tant, serà baixa en el primer clàssic de la temporada.

Hansi Flick està aprofitant aquesta aturada per cosir les costures del Barça després d'una setmana en què l'equip ha quedat despullat, tant en defensa com en atac. Les derrotes davant del PSG i del Sevilla, si bé no han suposat un daltabaix, sí que han encès certes alarmes en el cos tècnic i en la direcció esportiva. L'alemany ja va parlar "d'egos i d'esforç col·lectiu", així com "d'estructura", mentre que Deco ha alertat aquesta setmana en una entrevista a Catalunya Ràdio que sense "treball" el Barça és un equip molt més vulnerable: "No som tan bons". L'exigència de rivals com el PSG, vigent campió de la Lliga de Campions, i l'allau de baixes que han llastat la plantilla no han permès al tècnic acabar d'afinar un onze amb continuïtat.

Ha passat el que tothom esperava. Tant a la Lliga com al Barça tenien clar que el Consell Superior d'Esports (CSD) mantindria el criteri en la resolució definitiva sobre les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. El màxim estament del govern espanyol en matèria esportiva s'empara en el dret dels dos futbolistes blaugranes a tenir una carrera professional per mantenir-los les llicències que els va atorgar, de manera provisional i fins al 7 d'abril en virtut d'una mesura cautelar d'urgència, a principis de gener. El CSD considera igualment que ni la Lliga ni la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) tenen, a través de la comissió de seguiment que comparteixen, competències per denegar llicències a dos jugadors que estaven d'alta.

A l'equador d'aquesta campanya, Pedri ja ha superat (35) els partits que va disputar en tota l'accidentada temporada passada (34). El canari brilla amb llum pròpia i, per fi, després de tres cursos que van ser un autèntic calvari per culpa de les lesions musculars i les recaigudes, ha aconseguit no només ensenyar el seu gran talent a pinzellades, sinó fer-ho de forma regular. Hansi Flick li va encomanar ser el líder de l'equip, un encàrrec que ja va avançar l'ARA fa mesos, i al qual el futbolista ha contestat amb credencials damunt de la gespa. Corregir els hàbits més enllà de la pràctica del futbol, cuidar la dieta i treballar la prevenció física –tant amb exercicis de força muscular com amb la pràctica de disciplines com Pilates– li han permès assolir una regularitat desitjada pel futbolista de 22 anys, pel seu entrenador i, també, pel Barça, amb qui a finals de gener va segellar la renovació fins al 2030.

Dani Olmo i Pau Víctor podran jugar aquest diumenge la final de la Supercopa d'Espanya. Els dos futbolistes del Barça tornaran a estar a les ordres de Hans-Dieter Flick gràcies a la mesura cautelar d'urgència concedida pel Consell Superior d'Esports (CSD), un òrgan que depèn del ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. La decisió, segons el comunicat facilitat per l'estament, es pren per evitar “un perjudici econòmic i esportiu greu per al club i els futbolistes” i es fonamenta, entre altres coses, en l'article 27 de la llei de l'esport, que esmenta el dret dels esportistes professionals “a una carrera conforme a les seves potencialitats i amb garanties i certeses”. Així mateix, el CSD argumenta que “el Barça i els jugadors estan immersos en la Supercopa” i que la no adopció de la mesura cautelar “podria malmetre els interessos de la selecció espanyola".

El Barça va demostrar a la Lliga la venda de seients vip del futur Camp Nou a inversors àrabs per uns 100 milions d'euros el 3 de gener, però a dia 7 encara no ha donat cap explicació ni detall als seus socis i seguidors sobre aquesta majestuosa i polèmica operació. De moment, ni roda de premsa, ni comunicat ni vídeo del president Joan Laporta enregistrat davant les càmeres de Barça One. Silenci. Com el que hi va haver també durant el dia de Reis del 2015, quan Josep Maria Bartomeu acabava de destituir Andoni Zubizarreta com a director esportiu i estava a punt de convocar eleccions anticipades per a aquell estiu.

El Barça és més que un club. Ho segueix sent, d'aquí que desperti tantes passions més enllà de l'esport. Els èxits al terreny de joc i les icones futbolístiques en són l'eix indiscutible, de Messi a Lamine Yamal i Aitana Bonmatí. L'estil de joc elegant i constructiu, ofensiu i net, també és marca de la casa. La vocació de joc net també ha conformat la seva imatge com a club, com a comunitat d'esportistes, socis i seguidors. Per això és igualment important l'exemplaritat en el comportament dels aficionats i dels despatxos, la transparència econòmica i de funcionament. El Barça representa tot això, i fa la feina de suplència per a tot un país que no té seleccions pròpies ni institucions prou fortes. Més que un club.

Una bona part dels grups d'opinió que ara demanen la dimissió de la junta de Joan Laporta i l'amenacen amb un vot de censura si no dimiteix són els mateixos que el 2020 van presentar un vot de censura a Josep Maria Bartomeu, que va acabar amb la seva dimissió com a president del Barça. A més, també repeteix el candidat Víctor Font. La gran novetat respecte a aleshores és el moviment Som un Clam, liderat per Joan Camprubí Montal, al qual se li pressuposen aspiracions presidencials futures. A continuació repassem qui és qui en l'oposició que ara exigeix un pas al costat de Laporta enmig del cas Dani Olmo.

És molt difícil ser culer, periodista i escriure precisament de l'actualitat del Barça. Moltes vegades el cor pot més que el cap. Podem parlar d'escàndols arbitrals, de decisions del Comitè de Competició o, més recentment, del famós fair play financer i les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor a la Lliga. ¿Quantes vegades el desig culer de voler "que tot acabi bé" ha passat per sobre dels fets? Aquí hi ha la diferència –i perdó pel comentari– entre el periodisme clàssic i el periodisme de bufanda.

El Barça ja té la confirmació mitjançant un comunicat que la Lliga i la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) deneguen les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor. Els organismes se segueixen remetent als articles 130.2 i 141.5 del reglament de la RFEF, que "impedeixen que un jugador a qui se li cancel·la la llicència pugui, durant la mateixa temporada, obtenir llicència en el mateix equip del club al qual ja estava vinculat". Durant el matí s'ha reunit la Comissió de Seguiment del Conveni de coordinació de la Lliga-RFEF i ha decidit "no concedir el visat previ ni la llicència definitiva" que havia sol·licitat el Barça.

Quan faltava mitja hora per a la mitjanit del divendres 3 de gener, el Barça rebia l'OK de la Lliga per al contracte entre el club blaugrana i els fons d'inversió àrabs pels seients vip del futur Camp Nou. És a dir, la patronal donava validesa a l'acord, confirmava que havia rebut part dels diners necessaris per validar-ne l'oficialitat i validava que el Barça havia tornat automàticament a la regla 1:1 en matèria de fitxatges, la que l'autoritza a gastar cada euro que ingresses en la incorporació d'un nou jugador.

Una interpretació de la normativa favorable als interessos del Barça per part de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF) és l'únic que pot salvar la junta de Joan Laporta en el sainet de Dani Olmo i Pau Víctor. La Lliga de Javier Tebas ja ha donat per tancada la carpeta fent desaparèixer de la seva pàgina web els dos futbolistes de l'apartat de blaugranes inscrits. Però tot i que la patronal és l'encarregada de validar les llicències, la RFEF és la responsable de ratificar-les i donar el visat definitiu. Aquesta circumstància permet al club una última pilota penjada a l'olla per buscar l'heroica després de no haver fet els deures durant els últims mesos.

Fins i tot en el supòsit que la Lliga acabés acceptant la inscripció de Dani Olmo i Pau Víctor, el mal ja està fet. El govern del Barça va amb el fanal apagat. Ara el club s’excusa en els horaris dels mercats financers, que van tancar per Cap d’Any, i que serien els que haurien impedit la presentació de tots els comprovants dels ingressos necessaris quan i com tocava. Com si el temps i la forma acceptables per a la validació d’un contracte firmat de l’agost, i pel qual es van pagar 55 milions d’euros, pogués ser anar corrent pels despatxos l’últim dia de l’any, per impedir que les dotze campanades transformin el fitxatge en una carabassa. Aquesta justificació dels horaris és prou eloqüent de quina és una part de la realitat personalista, opaca i bunqueritzada de la gestió directiva del club un cop se li descompten la propaganda i el soroll de la grada d’animació digital.

La lletera trisca, pels carrers de Barcelona, cap al mercat (el d’hivern o el d’estiu, el que sigui) amb dos litres de jugador de futbol, en una gerra al damunt del cap, i deixa anar, cada cop que algú la saluda, un: “Al loro!”. I trisca que triscaràs, pensa que aquests dos jugadors que té al damunt del cap, per tot de coses que no venen al cas, no han estat inscrits al full aquest que et donen quan t’apuntes a qualsevol cosa (a ceràmica, al gimnàs o a la lliga de futbol). I, ves per on, potser se’ls haurà de menjar amb patates. Haurà de demanar clemència (espera aconseguir-ho, amb el carisma que sempre ha tingut) als vigilants del mercat.

Tot i que des de la més estreta proximitat a Joan Laporta s'insisteix que Dani Olmo i Pau Víctor continuaran jugant amb el Barça aquesta temporada, la realitat és tossuda i la normativa és meridiana amb relació a la situació d'aquests dos jugadors, a qui la Lliga ha esborrat dels seus dominis a causa de la caducitat dels seus permisos per competir. Per tant, només un miracle en forma d'excepció i clemència per part dels estaments resoldrà el cas abans del partit de Copa d'aquest dissabte al camp del Barbastre, el primer que el conjunt de Hansi Flick té programat aquest 2025 (19 h, Movistar).

El cas de Dani Olmo és paradigmàtic del modus operandi de Joan Laporta: primer, inflem el globus (el que sigui) amb optimisme… i després, ja intentarem que no ens esclati a la cara. Mentre venia fum amb Nico Williams, va pagar el traspàs del de Terrassa sense tenir la capacitat econòmica per garantir-ne mai la inscripció: ni a l’agost, ni tampoc quan sonaven les dotze campanades i expirava el seu vincle provisional com si fos la Ventafocs. El 2025 ha començat amb l’únic fitxatge de l’estiu lliure per negociar amb qualsevol club que li ofereixi la seguretat que el Barça li ha negat sempre. Sort que la professionalitat d’Olmo és molt més gran que la demostrada per Laporta: “Aquest estiu no hem tornat a la regla de l’1-1 del fair play perquè no hem volgut, i a l’octubre estarà tot solucionat”. Esclar que sí. Enceti el cava, president! 

Un enrenou per començar l'any. Després del primer dinar del 2025, Dani Olmo i Pau Víctor arribaven a la Ciutat Esportiva del Barça per entrenar-se sense saber que serà del seu futur. Ara mateix cap dels dos futbolistes pot jugar, ja que la Lliga considera que la seva fitxa no és vàlida. Olmo, el gran fitxatge del club blaugrana l'estiu passat, havia penjat una fotografia de celebració del canvi d'any unes hores abans amb dos cors: un de blau i un altre de grana. Però el futbolista de Terrassa encara espera notícies d'una junta directiva que de moment no ha aconseguit garantir la seva fitxa federativa. La Lliga considera insuficient la documentació aportada pel club català per acreditar que ha cedit, per uns 100 milions d'euros, l'explotació de part dels seients vip de l'Spotify Camp Nou.

"El Jan és advocat, no empresari. Un empresari sent la necessitat de delegar per fer créixer l'empresa. Un advocat no sent aquesta necessitat", explica a l'ARA una persona de l'entorn de Joan Laporta. El poder del Barça actual es resumeix en l'omnipresència del president executiu, l'acompanyament permanent de Manana Giorgadze des de dins del club i el consell d'Alejandro Echevarría des de fora. La resta de personatges que orbiten a la zona de més atracció del sistema laportista, com els directius Ferran Olivé i Joan Soler, l'executiu Manel del Río i el secretari tècnic Deco, són satèl·lits que es desplacen segons els desitjos i els odis del seu astre.

Com deu ser viure com Joan Laporta? El president del Barça és d'aquells personatges que fascinen, ja que trenca tòpics sobre el catalanet de tota la vida. Res a veure amb la imatge del botiguer, amb l'auca del Senyor Esteve i aquella gent que tenien diners, però no es canviaven de mitjons fins que tenien molts forats. Res d'amagar els duros sota una rajola, res de ser un ric modest. Laporta camina per la vida d'una forma diferent. A l'americana, podríem dir. El van batejar com el Kennedy blaugrana, en el seu moment.