Havien de ser el gran revulsiu per començar a notar millores a la xarxa ferroviària. Primer estaven previstos per al 2025, després per al 2026, però els 110 trens comprats i previstos per a Catalunya encara no han arribat. Quan ho facin –el calendari oficial manté que arribaran aquest mateix any– aniran a parar en gran part a la xarxa de Rodalies, una de les més afectades pels retards i les incidències, que augmentarà en una cinquantena els seus combois. Per contra, el servei de Regionals, que a Catalunya funciona com una extensió de Rodalies, només augmentarà en sis trens extra. Aquests trens, a més, no arribaran de cop. Segons consta al pla de Rodalies, s'incorporaran gradualment fins al 2030.

El darrer Pla de Rodalies, el més actualitzat, té gairebé 300 pàgines. És el document on es detallen totes les obres ferroviàries previstes des d'ara i fins al 2030 per millorar la xarxa catalana: s'hi explica en què consisteixen, se n'especifica el cost i es calendaritzen. Des de les obres més faraòniques, com la Sagrera, el desdoblament de la R3 o el soterrament de Montcada, fins a d'altres molt més petites, ràpides i fins i tot barates, però que poden ajudar molt a millorar la capacitat de la xarxa.

El govern espanyol posa xifres a la resposta estatal davant del caos de les últimes setmanes a Rodalies. El secretari d'estat de Transports, José Antonio Santano, ha assegurat aquest matí que la inversió executada en 91 obres d'emergència iniciades després de l'accident de Gelida –una setantena de les quals encara estan pendents– ja supera els 80 milions d'euros. "Estem a prop dels 90 milions i és possible que [la xifra] creixi", ha dit des de Barcelona, en una roda de premsa conjunta amb la consellera de Territori, Sílvia Paneque.

Si exceptuem la pandèmia, la crisi ferroviària és, per la seva magnitud i durada, un dels episodis infraestructurals –i per extensió econòmics i socials– més greus que ha viscut Catalunya els últims anys. Després de dècades de desatenció, costarà temps i diners tornar a posar al dia la xarxa de Rodalies, i encara costarà més tornar a guanyar la confiança dels usuaris i dels ciutadans en el seu conjunt.

Quan falten quinze minuts per a la protesta convocada pels sindicats ferroviaris davant del ministeri de Transports, un grup de manifestants que venen des de Tarragona encara són a 60 quilòmetres de Madrid. Víctimes de la seva pròpia crisi, els problemes que acumula l'alta velocitat entre la capital catalana i l'espanyola els impedeix arribar a la cita reivindicativa. Finalment, uns 300 persones —moltes d'elles amb armilles fluorescents– es fan veure i sentir a Nuevos Ministerios, el complex d'edificis que acull les seus de cinc ministeris, entre els quals hi ha el de Transports i Mobilitat Sostenible, capitanejat per Óscar Puente.

Després d'un altre matí caòtic a la xarxa de Rodalies, amb dues noves fallades al centre de control d'Adif que han aturat tots els trens en hora punta, la CUP ha presentat aquest dimarts un videojoc en línia gratuït sota el nom Aventurers al tren. El joc proposa una "mirada irònica i crítica" sobre el funcionament del servei de Rodalies a Catalunya, en què els jugadors han de dirigir un tren amb l'objectiu d'arribar a destinació sense retards. "Entrena la teva paciència", proposen els cupaires.

Dues setmanes de caos ferroviari sense precedents i la xarxa catalana de trens continua a mig gas, amb molts trams aturats i en revisió per garantir la seguretat. Superat el primer impacte, la pregunta que s'obre ara és: ¿I com s'arregla tot aquest desgavell? Ja ningú posa en dubte que caldran molts anys (i molts milions) per posar al dia la xarxa. Però són igual d'importants la injecció de diners i les obres de renovació que la millora de l'organització, la coordinació i la integració del canvi climàtic en les previsions de futur.

Accidents mortals. Esllavissades. Estructures que s'enfonsen. Manteniment dubtós. Falta d'inversions. Maquinistes revoltats. Són només alguns dels termes que han protagonitzat aquesta setmana tràgica a la xarxa ferroviària catalana que tanca amb un accident mortal a Gelida (precedit d'un altre a Còrdova), tres esllavissades, la caiguda de dos murs de contenció (a Gelida i Pineda) i desenes d'avaries menors. Una desgraciada concatenació de fets que ha provocat que la Generalitat –la titular del servei– tornés a anunciar aquest dissabte al matí una nova aturada de tot el sistema, fet que ha deixat Catalunya sense circulació ferroviària. Més de 1.400 quilòmetres de vies, però sense trens.

Aquesta setmana la nova Rodalies Catalunya ha començat a caminar. Aquesta empresa mixta entre Renfe (Estat) i la Generalitat és un punt d'inflexió en el traspàs de Rodalies i suposa un canvi de 180 graus en la gestió ferroviària, que a partir d'ara es dirigirà des de Catalunya. Amb tot, la consellera de Territori –i ara també presidenta de la nova empresa–, Sílvia Paneque, ja ha deixat clar que "els canvis no seran immediats", però que les millores s'haurien de començar a notar a mesura que l'equip de la nova Rodalies n'assumeixi la governança. Entre el més d'un centenar d'obres en marxa, aquests són els principals reptes que ha d'entomar la xarxa (i la nova empresa) aquest 2026:

El Govern acaba d’aprovar una molt genèrica “Estratègia Ferroviària de Catalunya”, i això dona peu a un comentari sobre els reptes que afrontem, que per raó d’espai restringiré al transport de passatgers.

Trens atapeïts, retards, persones que es queden a l'andana... El col·lapse ferroviari que viu Catalunya podria tenir almenys una solució "relativament fàcil", segons l'últim informe de Comissions Obreres. A principis de mes, aquest sindicat va treure la pols a un projecte que ja havien intentat arrencar fa quatre anys, el 2021, i que ara consideren "més necessari que mai". Es tracta de fer una sacsejada als "escassos" serveis Avant actuals (que ofereixen recorreguts de mitjana distància en alta velocitat a preus regulats) per crear una xarxa pública catalana "real" de trens d'alta velocitat en recorreguts de mitjana distància, adequada a la demanda actual i que permeti a la classe treballadora i als estudiants desplaçar-se a la feina o a la universitat cada dia. I fer-ho amb places suficients i amb temps i preus competitius.

D'una gran obra, la de Roda de Berà, a una altra: la de la R3 de Rodalies. La xarxa ferroviària catalana continua immersa en la seva particular voràgine d'actuacions de millora i, després de molts retards, ha arribat el torn de la R3, una de les línies (de L'Hospitalet a Puigcerdà) més maltractades de Catalunya. Ja hi ha data: les obres de desdoblament es reprendran el 27 de setembre i s'allargaran 16 mesos. Durant aquest temps, la circulació de trens quedarà totalment tallada entre Montcada Bifurcació i La Garriga, i es convertirà en el tall més gran de circulació ferroviària que s'ha fet fins ara al país.

Amb el subministrament elèctric restablert i totes les activitats recuperades, l'únic servei que aquest dimarts al vespre encara no funciona amb normalitat a Catalunya és el ferroviari. Al llarg del dia han tornat a funcionar bona part de les línies de Rodalies, però amb moltes limitacions, sense poder garantir els horaris i amb trams encara inhabilitats. També han pogut començar a sortir els trens de llarga distància i AVE, però encara hi ha línies que no funcionen i les que funcionen van amb retards i limitacions. Més de 24 hores després de l'apagada que va deixar la península Ibèrica a les fosques, a l'estació de Sants encara hi ha passatgers que no han pogut reprendre el seu viatge.

Adrià Ramírez (Taradell, 1987) és el president de Promoció del Transport Públic (PTP). Lidera una de les associacions d'usuaris del transport públic més importants de Catalunya i que no està vinculada a cap partit polític. Són la pedra a la sabata dels equips de mobilitat que treballen a les diferents administracions públiques. "M'agradaria pensar que ara hi ha el focus i la voluntat política per intentar solucionar el caos de Rodalies", diu poc convençut.

S'intensifiquen les negociacions a Madrid les hores prèvies a la convocatòria de vaga de maquinistes de Renfe que ha de començar dilluns, amb una aturada de 24 hores dels conductors de trens. El govern espanyol estaria negociant amb els sindicats la possibilitat que el nou operador de Rodalies que gestionarà el servei quan culmini el traspàs "s’ubiqui dins del grup Renfe a tots els efectes". Així es desprèn de la filtració d'un esborrany d’acord entre el ministeri de Transports i els sindicats de Renfe i Adif que ha avançat l'ACN i al qual també ha tingut accés l'ARA. El document –que duu l'encapçalament del ministeri de Transports però cap segell ni tampoc cap signatura– també planteja que Adif mantingui “l’administració integral” de la R1, entre La Sagrera i Maçanet-Massanes, un cop es produeixi el traspàs de la titularitat d'aquesta línia.

Havia de ser una setmana positiva per a Rodalies, però ha acabat sent horribilis. La imatge aquest divendres de centenars de passatgers havent de completar el seu trajecte caminant sobre la via escortats pels Mossos i els Bombers ha estat el funest colofó d'una setmana que havia començat amb la reobertura dilluns del túnel de Berà i la represa del servei entre Tarragona i Barcelona després de cinc mesos d'obres.

Gairebé dues dècades més tard del que estava previst inicialment, les obres per millorar els accessos ferroviaris i viaris al port de Barcelona sembla que, finalment, es desencallaran i començaran oficialment el 2027. Ho han explicat aquest dimecres al matí la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, que han fet un repàs de totes les inversions pendents en aquesta infraestructura.

Matí de complicacions a la xarxa ferroviària de Rodalies de Catalunya. Fins a nou línies de tren circulen aquesta hora amb retards que superen els 30 minuts de mitjana. Es tracta de les línies R11, RG1, R2 (tant la nord com la sud), R13, R14, R15, R16 i R17. El motiu són dues incidències en diferents punts de les instal·lacions, gestionades per Adif.

Ni el Barcelona-París de Renfe, ni tampoc el tren nocturn entre Amsterdam i Barcelona de European Sleeper. En només una setmana, Catalunya ha vist passar de llarg –almenys de moment– dos projectes ferroviaris que connectaven la capital catalana amb l'estranger i que, inicialment, estaven previstos per a aquest 2024. Establir noves rutes de ferrocarril que uneixin Catalunya –i també la resta d'Espanya– cap a l'exterior s'ha convertit els últims anys en una cursa d'obstacles. I tant el sector ferroviari com l'administració pública coincideixen en la diagnosi: França fa de tap.

Novament les eleccions han posat sobre la taula les qüestions ferroviàries a Catalunya. El president Aragonès ha reclamat el “traspàs integral de Rodalies”. Llegit al programa electoral es concreta així: “[...] Traspassar els recursos econòmics pertinents i transferir la titularitat de la infraestructura ferroviària, així com el material mòbil, el personal i les estacions en condicions d’ús a la Generalitat [...]” Tres temes d’una tacada: recursos, titularitat i ús.