En un debat sense precedents a la Cambra dels Comuns aquest dimarts, el germà del rei d'Anglaterra, l'expríncep Andreu, ha sigut qualificat de "groller, arrogant i consentit" per part del diputat laborista i secretari d'estat de Comerç Chris Bryant. Les dures paraules dins del Parlament de Westminster reflecteixen la ruptura d'una convenció gairebé sagrada en la política britànica, segons la qual sempre s'ha evitat fer cap crítica als membres directes de la família reial.

El malson per a Andrew Mountbatten Windsor, i de retruc per a la família reial britànica, és lluny d'arribar al final. Oficials de la Thames Valley Police han reprès poc després de les vuit d'aquest matí de divendres, hora local, l'escorcoll d'una de les tres propietats que ahir, en el moment de la detenció del germà del rei Carles III, van començar a regirar. La tasca s'allargarà perquè el conegut com a Royal Lodge és una casa de 32 habitacions. Moltes portes per obrir i calaixos per buidar. La investigació podria durar mesos abans que es decidís el destí judicial de l'expríncep. El que ja se saps és que l'escorcoll s'extendrà fins dilluns.

Abans del 30 de gener, quan es van publicar els més de 3,5 milions d'arxius del cas Epstein, es creia –i no era poc– que la connexió d'Andrew Mountbatten Windsor amb el pederasta era, només, de festes i orgies sexuals en què explotaven i o violaven dones –en alguns casos menors–, segons les mateixes víctimes, que havien sigut captades per l'exparella del financer, Ghislaine Maxwell.

L'impacte de l’arrest de l’expríncep Andreu –qui va ser el fill predilecte de la reina Elisabet II– sobre la monarquia britànica suposa una esquerda profunda en els mateixos fonaments de la institució. Perquè posa en dubte la premissa de la seva presumpta exemplaritat moral i la seva transparència davant la ciutadania.

En un missatge poc menys que excepcional, Carles III ha revelat aquest vespre de divendres una "reducció per a l'any vinent" del seu tractament contra el càncer que té. Una "fita que és alhora una benedicció personal i un testimoni dels avenços remarcables que s’han fet en l’atenció oncològica en els darrers anys", ha dit en el decurs d'una intervenció enregistrada i difosa poc després de les 20 h, per Channel 4.

Amb les memòries pòstumes de Virginia Roberts Giuffre des d'aquest dimarts ja a les llibreries del Regne Unit, dels Estats Units i també d'Austràlia, la pressió sobre la Corona britànica per traçar una línia vermella definitiva entre el rei Carles III i l'encara príncep Andreu continua creixent, fins al punt que es pot fer insuportable. Si bé el relat de la dona –escrit amb la col·laboració de la periodista Amy Wallace– no afegeix grans novetats en relació amb el que ja es coneixia sobre el comportament del tercer fill d'Elisabet II, sí que aprofundeix en una ferida que no deixa de sagnar, i destapa amb cruesa la manca de principis d'un membre dels royals i, en general, del cercle de poder en què es movia.

Caiguda en desgràcia definitiva del príncep Andreu, el tercer fill de la difunta Elisabet II. El ja exduc de York ha acordat aquest divendres amb el rei Carles III –una forma elegant de dir que ha sigut forçat per la corona– a renunciar a tots els seus títols reials, inclòs el del ja esmentat ducat de York, després que les "acusacions continuades" en la seva contra s’hagin convertit en una distracció per a la feina de la família reial. La decisió arriba després d’una sèrie de nous escàndols –o de continuació dels que s'arrosseguen de fa anys– per la relació del príncep amb Jeffrey Epstein, el financer i pedòfil ja mort, així com la seva vinculació amb un presumpte afer d'espionatge xinès al cor de Westminster.

Els futurs reis del Regne Unit, Guillem i Caterina, ja han trobat la que serà la seva casa definitiva. O almenys això és el que volen que sembli... Després de diversos trasllats, la parella s'ha decidit per Forest Lodge, una casa de vuit habitacions envoltada de natura i prop de Londres que, lluny d'aportar-los la calma que ells buscaven després del càncer d'ella, els està portant una bona rècula de maldecaps. I és que ja ha passat molt de temps des que els ciutadans britànics acceptaven resignadament els designis dels monarques. Avui en dia, quan veuen alguna cosa que no els agrada –o, pitjor encara: quan pateixen directament alguna decisió reial–, surten a criticar-ho amb força als mitjans de comunicació, que és on fa més mal als prínceps de Gal·les, la gran esperança d'una monarquia en hores baixíssimes des que els anticarismàtics Carles i Camil·la van arribar al tron.

Sis anys després que se suïcidés a la presó, el financer, multimilionari i pedòfil nord-americà Jeffrey Epstein continua acumulant víctimes, en aquest cas de segona classe, a més de les moltes dones que l'han acusat de tràfic sexual. El seu fantasma ha atrapat en aquesta ocasió Sarah Ferguson, duquessa de York i exesposa del príncep Andreu, també caigut en desgràcia per la seva connexió amb Epstein. La duquessa ha estat apartada aquest dilluns com a patrona de la fundació infantil Julia’s House, un hospici que atén nens amb malalties greus al sud d’Anglaterra; també ha sigut apartada de la fundació Prevent Breast Cancer, i d'altres dues organitzacions benèfiques més. La decisió respon a la revelació feta aquest cap de setmana d’un correu electrònic que Ferguson va enviar a Epstein el 2011 en què es mostra propera al convicte per delictes sexuals.

"Obres són amors i no bones raons", deu haver pensat el príncep Enric d'Anglaterra per intentar recuperar l'afecte de la seva família que tant es va esforçar a perdre temps enrere. Potser ara que li van mal dades –perquè econòmicament està bastant pitjor del que estava– ha decidit que no n'hi havia prou amb utilitzar un llenguatge menys agressiu quan atenia els mitjans i que calia algun gest perquè li comencin a tenir una mica menys de ràbia des de palau, a recer del qual sembla ara que vol tornar a correcuita perquè li ha deixat de rajar l'aixeta d'or que li permetia fer una vida gairebé reial sense haver d'atendre cap obligació institucional.

Enric i Meghan de Sussex s'assemblen cada cop més a un gos pomerània mullat. Al principi tenien un pelatge estarrufat i lluent, però després de mullar-se en la piscina de la realitat semblen una rateta escarransida que només té ulls i ossos. El matrimoni, que quan va abandonar la monarquia britànica el març del 2020 semblava tenir al davant un futur prometedor en el terreny privat gràcies a un suposat talent professional i a un suposat magnetisme social, s'ha anat quedant amb el temps com un d'aquests gossets quan els mullen i mostren la crua realitat darrere de la pompositat del seu mantell pelut daurat. A la parella, que se sentia frustrada per les servituds i limitacions inherents de la monarquia, el temps els ha demostrat el que les persones de classe obrera sabem de tota la vida i que els privilegiats molts cops obliden: de limitacions en patim tots, però sempre són pitjors les de qui té menys recursos per fer-hi front. Per això, mal per mal, era preferible quedar-se a palau.

A diferència de la de la família reial espanyola, que ha tancat el 2024 en números vermells, la salut financera dels royal britànics està millor que mai, que és el mateix que dir com gairebé sempre. Així es desprèn de l'informe anual dels comptes del Crown Estate, el braç financer de la monarquia, que s'ha fet públic aquest dimarts. El benefici net anual tancat a març d'aquest 2025 ha sigut de 1.340 milions d'euros, similar a l'any anterior.

Fer regals és tot un maldecap. Primerament, perquè si no l'encertes sents que ets un mal amic que no té ni idea dels gustos i necessitats de la persona estimada a qui fas el regal. I, en segon lloc, perquè t'has de gastar uns diners que potser et fan més falta a tu que a la persona a qui fas el regal i fa força ràbia percebre que, a sobre, allò que tu has imaginat que li podia fer gràcia, acabarà oblidat en un calaix. És per això que una bona opció acaba sent regalar un xec que permeti que es comprin el que vulguin, cosa que si bé és trista des del punt de vista més romàntic acaba sent una bona pensada per a tothom: més fàcil per a tu i més pràctic per al receptor.

Guillem de Gal·les no sap gal·lès. Aquesta és la trista realitat de l'home de 42 anys que des que va néixer sabia que acabaria ocupant el càrrec de príncep de Gal·les fins que es convertís en rei del Regne Unit, una posició per a la qual aquest idioma també hauria de ser, per cert, indispensable. Costa de creure com al llarg de més de quatre dècades a Buckingham ningú ha tingut la sensibilitat plurinacional de pensar que no estaria malament que el primogènit del rei Carles III fes sentir mitjanament bé aquesta part dels seus súbdits quan els anés a visitar o quan els dediqués un discurs. Però som on som i això ja no ha passat. A partir d'ara només s'hi podran fer pedaços que, ves a saber, potser a la llarga acaben funcionant i tot. El que és clar a hores d'ara és que el seu nivell de gal·lès no ha quallat gaire entre els que el parlen.

Un distingit historiador de l'art, Anthony Blunt, conservador dels quadres de la col·lecció reial britànica des del 1945, quan el va nomenar Jordi VI, fins a la seva jubilació, el 1972, va ser espia al servei de Moscou des dels anys trenta. La dada era coneguda per les autoritats britàniques, perquè ell mateix ho va confessar el 1964, quan ja feia dinou anys que treballava a l'epicentre de la cort.

Quan es mira des de fora, la vida dels reis sembla estar dotada d'una vareta màgica per esborrar tota mena de problemes. No obstant, hi ha destins vitals de reis i reines que són tràgics els miris per on els miris, tràgics a pesar de tots els privilegis que acumulen. És el cas del rei Carles III, l'hereu que més anys va estar en posició d'hereu del món i gairebé de la història. Concretament, va estar escalfant el motor en posició de sortida durant 70 anys, des dels 4 que tenia quan la seva mare es va convertir en reina fins als 74 de quan li va tocar a ell seure al tron. Van ser set dècades en què no va poder servir per a l'única tasca per a la qual l'havien criat i format. Anys i panys sense poder aportar pràcticament cap valor a la societat britànica durant els quals, a sobre, va destacar majorment per protagonitzar polèmiques de caràcter amorós que l'únic que van fer va ser minvar la reputació de la institució que un dia havia de liderar. O dit d'una altra manera: per enterbolir la bona imatge de la monarquia que pogués projectar la seva mare amb la seva feina ben feta.

El rei Carles III encara no fa net. Aquest migdia Buckingham Palace ha emès un comunicat oficial anunciant que el rei seguirà en tractament oncològic durant el 2025. Malgrat que la institució portaveu assegura que hi ha hagut una evolució positiva en la batalla contra el càncer i que la situació està controlada, serà indispensable que segueixi el tractament, com a mínim, durant els pròxims mesos.

Hi ha un gest icònic, parodiat i carregat de significat que està estretament vinculat a la reialesa: la royal wave, com els britànics anomenen el subtil moviment de canell amb el qual els membres de la reialesa saluden els seus conciutadans. Aquest gest engendrat a Buckingham Palace es va estendre a principis del segle XX a les diferents corts europees, consagrant-se com un moviment exclusiu dels fills de sang blava.

Arriba final d'any i el govern britànic passa comptes. En un exercici de transparència, el ministeri de Cultura, Mitjans i Esport ha fet públiques les despeses del 2023. Per al Regne Unit, aquell no va ser un any qualsevol. Després de 63 anys de regnat d'Elisabet II, el seu fill Carles li va prendre el relleu el dia el 6 de maig del 2023, en una cerimònia de la qual fins aquest dijous no se sabia el cost. La coronació de Carles III va costar als contribuents 72 milions de lliures (86,22 milions d'euros), segons les xifres oficials. Aquesta despesa pública, a més, ha estat desglossada: 21,7 milions de lliures en seguretat i 50,3 milions de lliures en els altres costos acumulats del departament. Rishi Sunak, el cap del govern britànic en el moment de la coronació de Carles III, ha defensat que la inversió va permetre "celebrar amb èxit el cap de setmana central de la coronació de Sa Majestat el rei Carles III, que va ser gaudida per molts milions de persones tant al Regne Unit com a tot el món".

Persones pròximes a la reina Elisabet II coincideixen a afirmar que la reina va morir mantenint una claredat mental envejable. Segons recull el diari The Telegraph, el llibre Out: How Brexit got done and the tories were undone [Out, com es va fer el Brexit i els 'tories' es van desfer], que el periodista polític Tim Shipman publicarà aquest mes de novembre, recupera un episodi del final de la vida de la monarca que referma la lucidesa i l'humor que va tenir fins a l'últim moment i que permet saber quina opinió li mereixia el primer ministre Boris Johnson.