Quan Pedro Sánchez el va escollir perquè ocupés el ministeri de Justícia del seu primer govern de coalició, Juan Carlos Campo (Osuna, Sevilla, 1961) era reconegut fins i tot pels seus rivals polítics per l’experiència i la solvència de la seva carrera anterior com a magistrat. Membres del PP veien en la seva figura un ministre moderat. No obstant això, l’acabarien assenyalant per tirar endavant una de les mesures que la dependència de les forces independentistes va obligar a prendre: l’aprovació dels indults als presos polítics. Qui els havia condemnat, el jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena, és amic seu –s’hi referia en una entrevista el 2019 en què lloava la feina del Manolo al Suprem–. Els indults van ser pràcticament l’únic que va poder complir com a ministre, perquè el seu pas pel govern espanyol va ser més aviat curt: tan bon punt es va aprovar la mesura de gràcia, el president espanyol el va destituir. Divuit dies més, va durar al càrrec.

El pacte per despolititzar la justícia es va fer miques quan Alberto Núñez Feijóo va negar-se a renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i ara Pedro Sánchez, amb les mans lliures, nomena per al Tribunal Constitucional l'exministre de Justícia Juan Carlos Campo i una ex alt càrrec de la Moncloa. "Són absolutament idonis", ha defensat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. "Mai havíem vist que el govern espanyol entrés al Tribunal Constitucional. Estic segur que dificultarà la presidència espanyola de la UE", ha replicat en roda de premsa el vicesecretari del PP Esteban González Pons. Fa un any i mig Campo va sortir de l'executiu per tornar a la seva plaça a la sala penal de l'Audiència Nacional, després d'haver estat en la cuina dels indults i haver iniciat el camí de la reforma de la sedició, tot i que finalment la proposta no arribés fins fa poques setmanes. Juntament amb Campo, el consell de ministres ha designat aquest dimarts la catalana Laura Díez (Barcelona, 1952), catedràtica de dret constitucional per la Universitat de Barcelona. Fa sis mesos treballava com a directora d'afers constitucionals al ministeri de la Presidència i a l'abril va ser nomenada pel Parlament membre del Consell de Garanties Estatutàries a proposta del PSC.

Amb la reforma del govern espanyol el president Pedro Sánchez busca reparar com a mínim dues grans àrees de funcionament en les quals han aflorat grans fracassos. El primer és extern: la política judicial; el segon és intern, el de la direcció del seu gabinet.

Carles Puigdemont només tindrà la possibilitat de ser indultat si torna a Espanya i és jutjat. Així ho ha assegurat el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que ha afirmat que la Moncloa "no es planteja en cap cas" un indult anticipat a l'expresident català exiliat a Bèlgica. Campo ha admès que aquesta fórmula és possible, tot i que essencialment l'indult requereix que hi hagi una sentència condemnatòria ferma. Hi ha, però, una excepció.

Pedro Sánchez sent dia rere dia al Congrés com la dreta l'acusa de "mentider", de "no tenir paraula" i, fins i tot, de liderar un govern "il·legítim". El motiu és que en les campanyes electorals del 2019 va recelar de fer una coalició amb Unides Podem i de governar amb el suport dels independentistes. Ara, amb la concessió de l'indult als presos polítics, afronta un nou episodi en què l'hemeroteca li juga una mala passada. "Mai més indults polítics, cal posar-hi fi ja", "Sense ingerència del poder executiu en el judicial i comptant sempre amb la petició del tribunal sentenciador", "No té cap sentit que un polític n'indulti un altre", "[Sobre l'indult del PSOE al banquer Alfredo Sáenz el 2011] Demano perdó. A mi això també em cabreja". Així és com el president del PP, Pablo Casado, ha començat la sessió de control aquest dimecres al Congrés: llegint frases literals de Sánchez en el passat.

Pedro Sánchez va decidir no prorrogar l'estat d'alarma en bona mesura per la celebració de les eleccions madrilenyes. No volia que la qüestió capitalitzés titulars a les portes del 4 de maig. S'aixecaria la mesura i llestos. Però ni això va aconseguir evitar la patacada electoral que es va endur el PSOE dimarts passat, amb la pèrdua de més d'un terç dels vots i el sorpasso de Més País. Uns resultats "rotundament dolents", tal com ha admès aquest dilluns el president espanyol des d'Atenes, en la primera valoració dels resultats de les madrilenyes. Des de llavors la Moncloa ha provat de mirar cap a una altra banda i no embolicar-se amb el caos judicial que es pot derivar de la falta d'una empara legal per a les restriccions sanitàries. Però s'hi ha acabat enredant, fruit de les pressions no només dels presidents autonòmics —el socialista manxec Emiliano García-Page ha advertit que no haver prorrogat l'estat d'alarma suposarà un cost polític— sinó també del PP, envalentit pels resultats d'Isabel Díaz Ayuso i les últimes enquestes, que ja situen Pablo Casado com a primera força si hi haguessin generals.

Després de difuminar la participació de Podem en les negociacions i retirar la polèmica reforma de la llei orgànica del poder judicial (LOPJ), només una condició separa PSOE i el PP per renovar el Consell General del Poder Judicial. Públicament des de les dues bandes es diu que "demà mateix" podria haver-hi acord, però continua havent-hi obstacles. El tercer requisit que planteja la formació de Pablo Casado és que el govern espanyol es comprometi a despolititzar l'òrgan i s'avingui a aplicar progressivament una sèrie de reformes que garanteixin la independència judicial. Una sèrie de reivindicacions que han esdevingut ara urgents per al PP tot i que el sistema actual està vigent des del 1984.

La campanya catalana ha marcat aquest dilluns la reunió de la diputació permanent del Congrés, l’òrgan que actua en substitució dels plens quan no hi ha activitat parlamentària. Aquest gener no és hàbil a les Corts i la primera trobada entre diputats des d’abans de Nadal ha estat marcada pel clima electoral de cara al 14-F. Tant el PSOE com Unides Podem, juntament amb ERC i Junts per Catalunya, han rebutjat la petició del PP, secundada per Vox i Ciutadans, perquè el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, comparegués aquesta mateixa setmana a la comissió de justícia del Congrés per explicar la posició del govern espanyol sobre la possibilitat de concedir l’indult als presos polítics.

L'ajornament electoral del 14-F ha anat prenent cada cop més força durant les últimes hores –l'únic partit que s'hi oposa obertament és el PSC– i el Govern ja admès que la nova data dels comicis podria ser al maig. Ara bé, els dubtes legals sobre si es pot impugnar una possible suspensió de les eleccions també comencen a planar sobre el panorama polític. Sense anar més lluny, la Moncloa posa en dubte ara la competència de la Generalitat per fer-ho.

“Hi estem treballant”. Aquesta ha sigut la manera com el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, s'ha tret aquest dilluns de sobre la pressió del líder dels comuns, Jaume Asens, per reformar el delicte de sedició al Codi Penal. Una promesa incomplerta, no haver presentat una proposta abans d’acabar el 2020, segons el president d’Unides Podem al Congrés, que ha demanat explicacions al ministre durant la comissió de justícia a la cambra baixa. A la compareixença a petició pròpia de Campo, en canvi, no hi han assistit els tres partits independentistes catalans. Consultats per l’ARA, Esquerra i JxCat han al·legat motius d’agenda.

Des de ja fa uns mesos sobre la taula del govern espanyol hi ha quatre peticions d'indults per als presos polítics. El mes de setembre l'executiu de Pedro Sánchez va anunciar que començava els tràmits per resoldre'ls i a hores d'ara és el Tribunal Suprem qui està recopilant els informes de totes les parts per redactar el seu, un dels passos previs abans que el consell de ministres valori la concessió d'aquesta mesura de gràcia. Precisament, aquest dilluns el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha parlat sobre aquesta qüestió en una entrevista a El País i no ha descartat que el govern concedeixi l'indult per als presos encara que no tingui un informe favorable del Tribunal Suprem. Ara bé, el ministre ha admès que es tractaria d'una situació "excepcional".

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha assegurat aquest divendres que el seu executiu portarà la reforma del delicte de sedició al Congrés abans de Cap d'Any i s'ha mostrat confiat que s'aprovarà. Segons Campo, la feina al ministeri de Justícia "està bastant avançada" i, un cop superi tots els tràmits parlamentaris, la reforma del delicte de sedició es podrà aplicar als presos independentistes si inclou una modificació a la baixa de les penes.

Quin paper podran tenir els presos polítics en la campanya i en el futur de la Generalitat després de les eleccions del 14 de febrer? La data dels comicis permet pensar que la seva participació en els actes de campanya pot ser una realitat, ja que, independentment de si tenen el segon o el tercer grau penitenciari, tots ells podran gaudir de permisos. A més, la tramitació de l'indult per part del govern espanyol -que deixaria sense efecte la condemna per sedició- obria la porta a més possibilitats, però el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha refredat aquesta possibilitat. Campo veu "just" el calendari perquè la decisió del govern espanyol arribi abans del 14 de febrer.

El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha admès aquest dilluns que es va impedir que Felip VI viatgés divendres passat al lliurament de despatxos als nous jutges a Barcelona per la proximitat de l'1 d'octubre en el tercer aniversari del referèndum i per la imminent sentència sobre la inhabilitació del president Quim Torra. En una entrevista a RNE, Campo ha reconegut que l'executiu espanyol no només buscava vetllar per la "seguretat" del monarca, sinó que a més tenia la intenció de "vetllar per la convivència" a Catalunya.

"S'han passat tres muntanyes", diu Carlos Lesmes, amb el seu micròfon obert, acostant-se al ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, després d’escoltar el "Visca el rei!" que va cridar el seu col·lega José A. Ballestero. La imatge és clara. I la veu aguda és la de Lesmes.

Felip VI no acudirà aquest divendres a l'acte de lliurament dels despatxos judicials que cada any se celebra a Barcelona. Es tracta d'una absència remarcable perquè el rei era l'encarregat de presidir la cerimònia, però aquesta vegada no hi assistirà. Inicialment la Zarzuela havia comunicat que sí que ho faria, però després va rectificar, sense especificar a què es devia el canvi. La notícia no ha agradat a l'entorn judicial i, de fet, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, exposarà de forma oficial el malestar de l'òrgan al discurs que pronunciarà durant l'acte. Així ho ha acordat la Comissió Permanent del CGPJ celebrada aquest dijous que, per altra banda, ha descartat fer-ho a través d'un comunicat.

El govern espanyol no vol que la fugida de Joan Carles I sigui un precedent que obri la porta a qüestionar la monarquia. Ja ho va deixar clar el president, Pedro Sánchez, quan va rebutjar de ple que s'hagi d'obrir el meló sobre la continuïtat de la institució, i aquest dilluns el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha manifestat que tampoc és moment de repensar el delicte d'injúries a la Corona previst al Codi Penal. "Les altes institucions de l'Estat han d'estar protegides", ha afirmat en una entrevista aquest matí a la cadena Ser, després que Esquerra hagi presentat una proposició de llei en què defensa abolir aquest delicte i els comuns també anunciessin una iniciativa en el mateix sentit.

Tant ERC com Junts per Catalunya i la CUP han evocat aquest dimecres durant la sessió de control al Congrés l'últim informe d'Amnistia Internacional que demana la llibertat immediata del líder d'Òmnium, Jordi Cuixart, i de l'expresident de l'ANC Jordi Sànchez. El ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, s'ha escudat en la separació de poders i en la competència exclusiva dels tribunals sobre les conseqüències judicials del referèndum de l'1 d'Octubre. Campo ha assenyalat que el poder executiu no hi té res a fer, més enllà de la "màxima consideració" que li pugui merèixer l'informe. "Fem cas a l'informe? Juguem a això. Vostè creu que el govern pot anar i obrir la cel·la?", ha respost a la pregunta formulada per la portaveu de JxCat, Laura Borràs. "A mi m'encanta que tornem a parlar de la sobirania catalana i ho dic perquè potser estem tornant a la nova normalitat. Si això significa que hem superat el coronavirus em dono per satisfet, aprenguem de la pandèmia", ha ironitzat el ministre.