L'edició 2025 de la convocatòria d'Investigació en Salut de la Fundació "la Caixa" ha seleccionat 34 projectes nous de recerca biomèdica puntera, cadascun dotat amb fins a un milió d'euros. La convocatòria, a la qual s'havien presentat en aquesta vuitena edició 714 propostes de recerca bàsica, clínica i translacional, està especialment dirigida a l'abordatge de reptes de salut en diversos àmbits: neurociències, malalties cardiovasculars i metabòliques, oncologia, malalties infeccioses i tecnologies facilitadores en algun d'aquests camps.

Curar cremades amb pell artificial impresa a partir del material genètic del pacient serà aviat una realitat. És el que es proposa des de 4D-Bioskin, un projecte de medicina personalitzada i regenerativa que durà a terme el primer assaig clínic a Espanya per tractar cremades i ferides cutànies amb substituts autòlegs de pell humana bioimpresa.

Quan es va anunciar semblava tot fet: l'Hospital Clínic ocuparia (en dret de superfície durant 75 anys) l'espai de la parròquia de Sant Isidor, al carrer Urgell de l'Eixample barceloní. Demoliria l'edifici actual i aixecaria un nou centre de recerca per innovar en tecnologia sanitària. Però el pla, que ja compta amb la llum verda del Vaticà i ha comportat la dessacralització de l'espai, va topar amb la resistència coordinada dels moviments veïnal i cooperativista. Reivindicaven que, abans de ser parròquia, l'edifici va ser la seu de la Unió Cooperatista Barcelonesa, la cooperativa obrera de més envergadura de la ciutat, i demanaven preservar-ne la memòria i aprofitar l'ocasió per donar ús veïnal a l'espai i pal·liar la falta crònica d'equipaments del barri. El govern municipal va anunciar a principis de l'any passat un gir de guió important: l'edifici no es podrà enderrocar.

La Fundació ”la Caixa” ha atorgat tres nous ajuts a projectes d’innovació biomèdica puntera en el marc de la convocatòria CaixaResearch Consolidate. L’objectiu final de CaixaResearch Consolidate és donar suport a projectes madurs com els seleccionats perquè puguin fer el pas d’anar del laboratori al mercat i a la societat, perquè es creïn noves empreses i/o solucions basades en la recerca i per millorar d’aquesta manera la salut i la qualitat de vida de les persones.

Catalunya estrenarà a principis de l'any que ve el Centre Nacional de Teràpies Avançades, un organisme que neix amb una inversió de 20 milions d'euros anuals amb l'objectiu que sigui una plataforma per promoure el desenvolupament de tractaments en cèl·lules mare, genètics i de teixits, des del laboratori fins a la seva producció a escala industrial.

Els porcs feia una hora que estaven estirats, morts, al laboratori. Pels seus cossos ja no hi circulava sang, els seus cors estaven aturats i les seves ones cerebrals eren planes. Aleshores, un grup de científics de Yale va decidir bombejar als cossos dels porcs una solució preparada feta a mida amb un dispositiu similar a una màquina cor-pulmó. El que va passar després afegeix diverses preguntes al que la ciència considera el límit entre la vida i la mort.

El premi Nobel de fisiologia o medicina s’ha atorgat fins ara a 224 persones, 12 de les quals (un 5,4%) han sigut dones. La biòloga alemanya Christiane Nüsslein-Volhard (Magdeburg, 1942) va ser el 1995 la sisena d’aquesta exclusiva llista. Si a l’estadística s’hi afegeixen la resta de premis Nobel científics, els de química i física, la xifra de guardonats puja a 631, entre els quals hi ha 23 dones (un 3,6%). Nüsslein-Volhard va ser la desena dona a rebre’n un. El motiu del guardó va ser el descobriment dels gens que fan que una sola cèl·lula es converteixi en un ésser viu complex. Els experiments que li van permetre identificar els 120 gens que dirigeixen el desenvolupament embrionari els va fer als anys setanta amb mosques de la fruita, però més endavant es va veure que els mecanismes generals del procés servien per explicar el desenvolupament de la resta d’animals. 

“Em quedava adormida tot el dia. Sempre estava molt cansada i no sabia per què”, explica Anna Arnall, una veïna de Salt de 56 anys que va anar al metge i li va recomanar fer una prova. Aquella nit li van donar un polígraf que monitoritza el son i les constants vitals, i li va sortir positiu: té apnea obstructiva del son, un trastorn que produeix una obstrucció de la via aèria mentre dorm per una relaxació dels músculs de la part posterior de la gola. “En una hora feia 54 apnees, era molt gros!”, admet. Des de llavors, cada nit ha de dormir amb una mascareta connectada a una màquina que impedeix que tingui tantes apnees: “Vaig provar dos models de mascareta, però no m’anaven bé, i ara n'he provat un altre que em va molt bé. Et despertes molt millor”. 

Un estudi liderat pel director de l'International Breast Cancer Center (IBCC), Javier Cortés, ha demostrat que el fàrmac trastuzumab deruxtecan millora la supervivència lliure de progressió als dotze mesos de les pacients de càncer de mama metastàtic HER2-positiu, un dels més agressius. Segons les dades obtingudes per l'equip internacional d'investigadors, el fàrmac frena l'avanç del càncer en el 75,8% de les pacients, davant del 34,1% que s'aconsegueix amb el tractament estàndard. El mateix estudi, que segons Cortés aporta els resultats "més positius en la història del càncer de mama", indica que la taxa de desaparició total del tumor es dona en el 16,1% de les pacients, davant del 8,7% que s'aconsegueix amb el tractament estàndard, el TDM1, com recull l'ACN.

El 2020 Marin Konstadt visitava uns parents a Florida quan va rebre una trucada al mòbil mentre era a l’òpera. A l’entreacte, va tornar la trucada. L’havia telefonat un genetista d’un hospital que deia que tenia una informació important per a ella. Era portadora d’una variant genètica que implica un risc més alt de desenvolupar algunes malalties. Volia saber-ne més?

Actualment hi ha més de 900 milions de persones més grans de 65 anys al món i el 2050 podran ser 2.000 milions, explica Francesc Posas, director de l'Institut de Recerca Biomèdica, institució pionera en posar en marxa un programa sobre l'envelliment. S'ha parlat molt del repte socioeconòmic que suposa això, tant pel que fa a les pensions com a la cura d'aquestes persones, però potser està bé deixar de veure-ho només com un problema i considerar-ho el que és, una de les grans fites de la humanitat dels últims dos segles. Es veu clarament en el gràfic que acompanya l'obertura del dossier que avui dediquem a la recerca sobre la longevitat i l'envelliment. El 1800, l'esperança de vida de la població europea eren 33,3 anys. D'acord, es morien molts infants i això feia que la mitjana baixés molt, però el cert és que molt pocs arribaven a vells i la majoria morien abans d'haver sortit del que avui considerem la joventut. Les mesures higienistes i la posada en marxa de la canalització d'aigües fecals, el clavegueram com es coneix avui en dia, van suposar una revolució, i el 1900 l'esperança de vida ja havia pujat als 42,7 anys, gairebé deu més. I la mitjana encara va pujar més quan cap al 1930 es va descobrir la penicil·lina, que juntament amb les primeres vacunes van aconseguir reduir la mortalitat infantil. El 1950, però, l'esperança de vida a Europa encara era de 62 anys, i des de llavors ha pujat fins a fregar gairebé els 80 anys (78,6) el 2019.

La pandèmia, més enllà del seu dramatisme pel que fa a mortalitat, malaltia i devastació social i econòmica, ens haurà deixat algunes lliçons útils per al futur. S’ha parlat molt de com ha quedat provat l’impacte de l’activitat humana en el medi ambient amb la significativa baixada de la contaminació. També de l’exemple meravellós dels científics d’arreu del món treballant alhora per conèixer millor el virus i saber així com actuar i com se’l pot combatre amb les vacunes. O de la importància cabdal de tot el sistema sanitari i el seu esperit de sacrifici malgrat la falta de mitjans. Avui parlem al dossier d’un altre efecte que pot resultar interessant per al futur: la malaltia afecta de manera diferent homes i dones, i aquesta demostració ha posat en evidència que el mateix passa en altres casos sense que s’hi hagi posat el focus ni els mitjans que hagin permès demostrar-ho d’una manera tan clara.

Imagineu les muntanyes de Montserrat. Mirades de lluny, el que es veu són cims arrenglerats un al costat de l’altre que deixen enmig valls sobtades. Si es mira l’intestí, s'hi troba una imatge que ho recorda, amb vellositats –els cims– i les criptes –les valls–. A les criptes hi ha les cèl·lules mare que migren cap als cims. En aquest trajecte de baix cap dalt es van diferenciant per possibilitar l’absorció de nutrients. Per primera vegada s’ha vist que són les cèl·lules de les criptes les que empenyen amunt per formar la paret intestinal i no a l’inrevés. Es resol així un enigma biològic que s'ha trigat gairebé dos segles a respondre i que permet explicar com es genera la forma dels intestins. La troballa, liderada pel professor Icrea a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) Xavier Trepat, es publica avui a la revista Nature Cell Biology. L'estudi, a més, obre una nova via per conèixer millor la celiaquia, la colitis i fins i tot el càncer de còlon.

El Vaticà ha donat el vistiplau a l'operació que negocien des de fa setmanes l'arquebisbat de Barcelona i l'Hospital Clínic i ha autoritzat a dessacralitzar la parròquia de Sant Isidor, al carrer Urgell, per poder-la convertir, com va avançar aquest diari, en un nou centre de recerca per innovar en tecnologia sanitària. L'autorització va arribar just divendres i era l'últim serrell pendent abans de poder donar llum verda a l'operació. El Clínic es quedarà els terrenys en dret de superfície durant 75 anys i abonarà un cànon anual –no se n'ha precisat la quantitat– a l'arquebisbat per poder convertir l'espai en el Centre d’Innovació en Tecnologia Sanitària (Clinical Advanced Technologies Institute, CATI). Un nou equipament que impulsa conjuntament amb el centre tecnològic Leitat i que es pretén que aculli centres de recerca i desenvolupament de grans companyies referents del sector sanitari i tecnològic. El projecte suposa una inversió de 21,7 milions en l'edifici i 32 milions més en equipaments, que s'espera que provinguin dels fons europeus de recuperació, segons ha detallat l'hospital.

La intel·ligència artificial de l’empresa DeepMind, adquirida per Google el 2014, ha fet un pas de gegant en la resolució d’un problema fonamental de la biologia en el qual hi ha científics que han treballat tota la vida. El sistema AlphaFold ha aconseguit predir per primera vegada quina forma té una proteïna a partir de la seqüència de peces -aminoàcids- que la formen. Nombrosos experts en bioquímica ja han dit que aquesta tècnica pot revolucionar el disseny de fàrmacs i el coneixement -i, per tant, tractament- de moltes malalties. “Es tracta d’un resultat espectacular, d’un salt qualitatiu brutal”, diu Patrick Aloy, investigador Icrea i cap del laboratori de bioinformàtica estructural de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB).

La biomedicina a Catalunya, amb Barcelona al capdavant, s’ha guanyat una posició respectable en el concert internacional. Però si es vol no només consolidar-la sinó també potenciar-la, cal fer un esforç d’inversió en línies estratègiques concretes. La generació de grans plataformes tecnològiques basades en el coneixement dels gens, com serien la genòmica, la proteòmica o la metabolòmica, per citar-ne algunes, seria un primer pas. El segon, invertir més en big data, és a dir, en la gestió de dades massives. I més enllà, definir una estratègia solvent per a l’àmbit empresarial que faciliti la captació d’inversions i de talent, tant investigador com de gestió i directiu. Tot això es desprèn de l’informe de la BioRegió de Catalunya presentat ahir per Biotec i CataloniaBio amb la presència del fins aleshores encara president Quim Torra.

La biotecnològica Ona Therapeutics, una empresa spin-off del l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona i de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), ha obtingut una inversió de 30 milions d'euros en una ronda de finançament liderada pel fons de capital risc Asabys Partners, en la qual també han participat Alta Life, Ysios Capital, el fons belga Fund Plus i el francès BPI France. La companyia destinarà aquests diners a continuar el desenvolupament d'un medicament per evitar la formació de metàstasi en malalts de càncer.

El teixit d'empreses tecnològiques i els centres de recerca són el principal punt fort de Barcelona per afrontar la crisi econòmica derivada del coronavirus, segons un estudi de l'escola de negocis Iese sobre la situació de la capital catalana davant de la pandèmia. L'informe conclou que, si bé té sectors ben col·locats, la ciutat també té indústries que patiran fortament l'impacte del covid-19, sobretot el turisme i el comerç.

Un 58% de les persones que van morir amb covid van desenvolupar una trombosi, segons un estudi realitzat a Alemanya, que també va determinar que en el 33% dels casos la causa de la mort va ser una trombosi pulmonar. Per intentar trobar els biomarcadors genètics que permetin preveure les trombosis en malalts de coronavirus, l'associació sense ànim de lucre Activa'tt per la salut ha engegat una campanya per recaptar un milió d'euros.

Per fortuna, cada vegada són més freqüents les notícies relacionades amb avenços en recerca en l’àmbit de la medicina i les ciències de la vida. Aquesta setmana mateix hem sabut que equips d’investigadors catalans que participen en un projecte internacional, entre els quals hi ha l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRBB), han descobert la importància d’algunes mutacions que són claus per detectar de manera precoç diversos tipus de càncer. També hem sabut que investigadors de l'Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa han descobert que en determinades condicions, de manera natural, el virus del VIH es pot mantenir latent sense generar la infecció. Aquests són només els dos exemples més recents, però la llista es podria allargar molt amb l’explicació dels resultats que obtenen el conjunt de centres de recerca que hi ha a Catalunya en l’àmbit de la biomedicina, vinculats als grans hospitals que tenim al país i també a les universitats.