Investigadors catalans descobreixen la via per al control natural de la sida
Identifiquen les condicions de tres pacients infectats de VIH que han estat 25 anys sense tractament
BarcelonaSobreviure a la sida no és cap quimera. Des de fa anys, conviure amb el VIH, el virus que causa la infecció, ja no suposa ni tractaments impossibles ni tampoc un horitzó fatal en un termini curt de temps. No només els antiretrovirals permeten que el pacient infectat porti un nivell de vida equivalent al de persones sanes, sinó que ja hi ha establerts protocols eficaços en el cas que progressi la malaltia. En determinats tipus de pacients seropositius, l'ús de fàrmacs pot restringir-se durant anys. I segons que s'ha vist en un estudi liderat per investigadors d'IrsiCaixa, hi ha casos encara més excepcionals. En un treball publicat a la revista Scientific Reports descriuen els tres primers casos al món de portadors del virus que han estat sense tractament durant 25 anys després del diagnòstic.
"Molt probablement es van infectar fa 30 anys", explica Javier Martínez Picado, professor d'investigació Icrea al Centre de Recerca de la sida d'IrsiCaixa i autor principal de l'estudi. Fins avui se sabia que existien pacients que trigaven molt a desenvolupar la malaltia, però no es tenia constància de períodes tan llargs. Gràcies a l’estudi publicat, afegeix, han anat aflorant casos aïllats en diversos llocs del món. Els han batejat amb el sobrenom de "controladors d’elit excepcionals [EEC per les sigles en anglès]". Els investigadors d’IrsiCaixa, conjuntament amb d'altres de centres de Madrid i Sevilla, han estudiat aquests tres pacients, un home i dues dones, per mirar de determinar-ne les causes.
Quan es van infectar els tres pacients, el seu organisme va començar a produir anticossos contra el VIH, però per algun motiu el seu cos controlava de manera natural la infecció. Aquest control natural, que els acostava al que es coneix com a cura funcional, va fer que no necessitessin antiretrovirals. Amb el pas del temps, i ateses les seves condicions, van passar a integrar-se en el subgrup de "controladors d'elit". El pas del temps els fa excepcionals.
També, esclar, les seves condicions particulars es poden resumir en les característiques del virus i la resposta del sistema immunitari. Les dues coses han de coincidir. "Normalment, quan es detecta la infecció s'administren antiretrovirals per evitar que el sistema immunitari faci fallida i apareguin les malalties oportunistes que deterioren el pacient", explica l'investigador. Hi ha, però, un subgrup de malalts, els controladors d’elit, que manifesten "control natural" de la càrrega viral que es pot estendre diversos anys sense necessitat de fàrmacs. En casos molt excepcionals, com s'ha vist ara, el període s’allarga dècades.
El motiu és la combinació del que se'n podria dir virus defectius i resposta immunitària. "El virus es reprodueix com en tots els pacients amb VIH", diu l’autor de la recerca. Però no del tot. En condicions habituals, les proteïnes pròpies del virus que són imprescindibles per a la seva reproducció s'integren a l’ADN de les cèl·lules dels malalts per garantir-ne l'expansió. En el cas dels tres casos estudiats, això també passa, però les proteïnes s’integren en regions del genoma que bloquegen la reproducció del virus. És a dir, van a un lloc equivocat. Pel que s’ha vist, correspon a regions fosques del genoma, també conegudes com a deserts. És el que inicialment s’havia anomenat, de manera clarament errònia, ADN porqueria.
El mecanisme identificat fa que els nivells de virus detectats en sang estiguin fins a 10 vegades per sota dels de les persones que prenen tractament antiretroviral. Després de l'anàlisi de milions de mostres no s'ha pogut recuperar cap virus capaç de reproduir-se i continuar la infecció. Així mateix, els científics han vist que els nivells de variabilitat viral són extremadament baixos, fins a vuit vegades més baixos, cosa que demostra que són virus poc actius. En els tres casos estudiats també s’han detectat variacions en el seu genoma associades al control de la infecció pel VIH, de manera que la resposta immunitària es veu reforçada. La combinació de tots tres factors obre la porta a nous estudis per enfortir la immunitat dels malalts i redirigir els virus a zones del genoma que facin inviable la seva replicació.
