Qualsevol petita cosa pot ser el detonant. La pressió a l’ull de poll de les sabates de taló abans d’ensenyar l’últim pis del dia per a l’agència immobiliària. La música de fons al despatx del coordinador general, el gest que fa amb els llavis, torçant lleugerament la galta, abans d’escridassar algú fins a fer-lo plorar. El to de la directora advertint de la poca participació després d’una reunió interminable. L’acudit estúpid del cap de personal a qui tothom riu les gràcies. L’obligació de ser simpàtica a les convivències amb l’equip de màrqueting, participant de jocs socials insuportables en un ambient de seducció insípida. Un detall minúscul, impossible de sostenir, produeix un terratrèmol. És la gota que fa vessar el vas. Estem parlant de persones humanes, amb un contracte laboral, una feina, una rutina, un sou a final de mes, una seguretat, que un dia decideixen canviar de rumb el timó. Per un petit detall, total, no n’hi hauria per tant, decideixen renunciar a la feina. I quit (ho deixo). Des de principis de tardor, el nombre de persones que han renunciat als seus llocs de treball als Estats Units és del tres per cent i va en augment. Uns quatre milions de persones. Aquesta gent ha pres una determinació, ha donat un cop de puny a la taula, ha obert en canal, amb un martell, i un cop sec, una frontera, que separa l’abans i el després a la seva vida. Com la cançó d’en Raimon: Diguem no! 

El despertador li sona cada dia a les cinc de la matinada. La rutina comença molt abans que surti el sol, amb un puntual missatge de text a la seva mare i una meditació. L’esmorzar és un got d’aigua amb sal i llimona. De fet, no ingerirà cap aliment fins a la nit. Tampoc agafa el cotxe, perquè cada matí Jack Dorsey arriba al seu despatx a la seu de Twitter després de caminar vuit quilòmetres per San Francisco. Durant l’hora i quart de trajecte escolta podcasts o audiollibres. El cofundador de la xarxa social, que aquesta setmana ha anunciat la seva sortida de l’empresa, és un abonat a la jornada laboral maratoniana de Silicon Valley, que acaba amb un sopar per trencar finalment el dejuni i –sovint– una sessió de sauna alternada amb banys d’aigua glaçada. Al llarg del dia haurà meditat durant dues hores. Així i tot, mai s'ha sabut del cert quina part de veritat hi ha en tot aquest sonat ritual que ell mateix ha pregonat durant els anys.

Twitter ha anunciat aquest dilluns la sortida del seu màxim executiu i fundador, Jack Dorsey, que serà substituït per l'actual cap tecnològic de l'empresa, Parag Agrawal. "He decidit deixar Twitter perquè crec que la companyia està a punt per continuar sense els seus fundadors", ha explicat Dorsey en un comunicat, després de diverses hores d'especulacions que han generat força moviments a la borsa. L'índex Nasdaq ha suspès la cotització de Twitter poc després de l'obertura de la sessió a Wall Street, on les accions s'han arribat a disparar un 10% abans que es confirmés la notícia.

Quan els insurgents van envair el Capitoli el 6 de gener, la majoria de sectors i empreses van mirar cap a una altra banda. Cal reconèixer que l'Associació Nacional de Manufactures (NAM), que dona suport al president Trump des de fa molt, va respondre-hi amb una declaració aspra que condemnava la violència i sol·licitava als líders polítics i les forces de l'ordre que posessin fi als desordres. "Això no és la llei i l'ordre, és el caos -deia-. És el govern de la multitud i és perillós". Una resposta certament millor que la dels congressistes republicans, que van fomentar les mentides de Trump sobre les eleccions fins i tot després de la insurrecció. Però la declaració de la NAM, en última instància, també es queda curta. En la crisi política actual no només estan en joc "la llei i l'ordre" sinó el mateix constitucionalisme democràtic.

Tot apuntava que 2015 era l'any decisiu per a Twitter. Ho va ser, però gràcies al gir inesperat dels esdeveniments que va recol·locar Jack Dorsey al capdavant de la companyia. Els fruits que ho confirmen han trigat gairebé cinc anys en aparèixer, però ja és un fet: Twitter és una empresa que dona diners. Només ho fa des de fa dos anys, però els dona. El 2019 la companyia tecnològica va tancar l'any amb 1.465 milions de dòlars (1.331 milions d'euros), amb uns beneficis un 21% superiors als de l'any anterior.