Jack Dorsey, el multimilionari que menja un cop al dia
El cofundador de Twitter deixa la direcció de la xarxa social per segon cop
BarcelonaEl despertador li sona cada dia a les cinc de la matinada. La rutina comença molt abans que surti el sol, amb un puntual missatge de text a la seva mare i una meditació. L’esmorzar és un got d’aigua amb sal i llimona. De fet, no ingerirà cap aliment fins a la nit. Tampoc agafa el cotxe, perquè cada matí Jack Dorsey arriba al seu despatx a la seu de Twitter després de caminar vuit quilòmetres per San Francisco. Durant l’hora i quart de trajecte escolta podcasts o audiollibres. El cofundador de la xarxa social, que aquesta setmana ha anunciat la seva sortida de l’empresa, és un abonat a la jornada laboral maratoniana de Silicon Valley, que acaba amb un sopar per trencar finalment el dejuni i –sovint– una sessió de sauna alternada amb banys d’aigua glaçada. Al llarg del dia haurà meditat durant dues hores. Així i tot, mai s'ha sabut del cert quina part de veritat hi ha en tot aquest sonat ritual que ell mateix ha pregonat durant els anys.
Jack Dorsey no només ha sigut el conseller delegat de dues cotitzades tecnològiques, Twitter (fins dilluns passat) i la fintech Square. El peculiar estil de vida de l’emprenedor l’ha convertit en un personatge públic per si mateix i un símbol de les excentricitats dels nous multimilionaris d’internet. Des de la seva infància a Saint Louis, la ciutat més gran de l’estat de Missouri, el van fascinar els ordinadors. De petit es passava hores observant mapes i rutes de tren. A través d’aquesta obsessió, amb 15 anys Dorsey va acabar creant un software logístic que encara fan servir algunes flotes de taxis.
Com altres magnats de les xarxes, també va deixar la carrera abans de graduar-se i es va mudar a Califòrnia per treballar a la indústria. A la plataforma de podcasts Odeo va conèixer Noah Glass, Evan Williams i Biz Stone, amb qui va recuperar una idea que ja havia meditat a la universitat: una plataforma per compartir de manera instantània amb els seus amics qualsevol pensament que li passés pel cap. El primer tuit de la història el va publicar ell mateix el 21 de març del 2006 i el va vendre quinze anys després per gairebé tres milions de dòlars en forma de NFT (un criptoactiu que demostra qui n'és el propietari).
Per interpretar el paper de directiu assenyat, Dorsey es va desfer del pírcing al nas –que va recuperar anys més tard–, però va mantenir un tatuatge força gros que llueix al braç amb el símbol matemàtic de la integral. Des d’aleshores també és un fan declarat de la moda i ha confessat que va considerar deixar la tecnologia per fer-se dissenyador. Només dos anys més tard d’aquell primer tuit, l’emprenedor va ser relegat com a conseller delegat de Twitter per ocupar el càrrec de president i dedicar-se a engegar altres negocis. Mentre la xarxa social acumulava milions d’usuaris, Dorsey va crear Square, una empresa de pagaments digitals per a comerços que no podien cobrar amb targeta de crèdit. El 2013 la sortida a borsa de Twitter va marcar un punt i a part en la seva fortuna, que la revista Forbes ara estima en 11.500 milions de dòlars. Com en el cas del fundador d’Apple i un dels seus ídols, Steve Jobs, la història de Dorsey també inclou un retorn: va recuperar el rol de primer executiu de Twitter el 2015, a punt per aplicar una retallada del 8% a la plantilla.
Un bohemi enamorat de les criptomonedes
Twitter és segurament la xarxa social que menys ha canviat des del seu naixement, amb excepcions com l’augment del límit de caràcters dels 140 inicials a 280 i experiments com els Fleets, un intent frustrat d’imitar les imatges amb data de caducitat de Snapchat i Instagram. Però les principals crítiques a Twitter sempre han arribat per la falta de control de la xarxa social sobre els continguts que s’hi publiquen, un retret que es va accentuar durant la presidència de Donald Trump als Estats Units. No va ser fins després de l’assalt al Capitoli del 6 de gener del 2021 que la companyia va acabar tancant definitivament el compte del líder republicà. Igual que el seu homòleg a Facebook, Mark Zuckerberg, Dorsey també ha hagut de comparèixer al Congrés per donar explicacions sobre la seva funció de moderador en un espai digital abonat per als trols i els discursos d’odi.
El seu tarannà de ric bohemi –sovint marxava abans de l’oficina per anar a classe de ioga i es va plantejar marxar sis mesos a treballar des de l’Àfrica abans de la pandèmia– mai va agradar del tot als inversors. No entenien com una sola persona podia dirigir dues big tech alhora i tenir temps per a tantes aficions. Aquest estira-i-arronsa es va fer més evident amb l’entrada de la firma Elliott Management, que l’any passat ja va intentar apartar-los a ell i la seva frondosa barba de la direcció.
Aquest cop se n’han sortit, encara que Dorsey assegura que la decisió és només seva. L’emprenedor deixa Twitter amb més de 200 milions d’usuaris actius al dia (eixamplar aquesta base sempre ha sigut el gran repte de l’empresa) i uns ingressos anuals de 3.700 milions de dòlars. Ara Dorsey tindrà més temps per a una nova passió, les criptomonedes, un fenomen que –segons defensa ferventment– ens portarà la pau mundial i del qual s’ha convertit en profeta digital, també a cop de tuit.
