Més d'un centenar de persones afectades per la DANA del 29 d'octubre han presentat una querella contra cinc membres del govern valencià i contra el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, pels presumptes delictes d'homicidi imprudent, lesions, danys, prevaricació i omissió del deure del socors per la seva presumpta inacció durant les inundacions. Ho ha anunciat aquest dimecres l'Associació de Damnificats DANA Horta Sud, just el dia en què es compleixen tres mesos de la catàstrofe en què van morir 224 persones i encara n'hi ha tres de desaparegudes.

Des que les riuades van arrasar part del País Valencià, les preguntes al voltant d'una possible responsabilitat de l'administració no s'han aturat. Què hauria passat si el govern valencià hagués ordenat confinar els veïns de l'Horta Sud? ¿I si haguessin rebut el missatge d'emergències unes hores abans, i no quan l'aigua ja havia omplert els baixos i havia deixat cotxes atrapats? El primer moviment als tribunals han estat les querelles que el col·lectiu populista Iustitia Europa ha presentat: diumenge contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i el ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlasla; i dilluns contra el president valencià, Carlos Mazón. Aquest dimarts s'hi ha sumat la denúncia que el sindicat CGT ha portat a la Fiscalia, i en paral·lel activistes i entitats socials s'han agrupat en la plataforma Justícia per a València, que inclou una cinquantena de juristes que es preparen per demanar responsabilitats penals per homicidi per imprudència greu.

Nou episodi de la batalla judicial entre el PP i el PSOE amb un revés de l'Audiència Nacional als d'Alberto Núñez Feijóo. El jutge Santiago Pedraz ha rebutjat la querella del PP contra el PSOE per finançament il·legal. La guerra no acaba aquí, ja que els socialistes han reaccionat anunciant que es querellaran contra els populars per injúries i calúmnies pel fet que Pedraz ha inadmès a tràmit la querella del PP aquest dilluns, tal com proposava la Fiscalia Anticorrupció, per falta de proves. La denúncia es basava en el testimoni anònim d'un suposat empresari que va afirmar a un mitjà de comunicació haver entregat 90.000 euros en bosses a la seu socialista del carrer Ferraz i el magistrat considera que no n'hi ha prou, que calen dades que "corroborin" aquesta afirmació.

Res del que faci el PP sobre el cas Koldo –ni tan sols la querella que ha presentat contra el PSOE per presumpte finançament il·legal i suborn– farà virar el rumb de Pedro Sánchez ni la seva intenció de continuar al capdavant del govern espanyol, almenys, fins al 2027. És el missatge que ha llançat el president espanyol aquest dilluns des de Barcelona en un fòrum organitzat pel grup Prisa que, durant dos dies, reunirà líders internacionals i dirigents espanyols a la capital catalana. Era un escenari perquè Sánchez es pogués lluir, però les últimes decisions judicials, en especial la del jutge de deixar l'exministre i ex mà dreta del president, José Luis Ábalos, a un pas de la imputació arran d'un nou informe de la Guàrdia Civil, ho han aigualit: per això el cap de l'executiu espanyol ha decidit passar a l'atac contra el PP. L'han secundat des de diversos flancs els ministres socialistes, que s'han encarregat de recordar que el PP és el partit de la Gürtel i el que va defenestrar Pablo Casado quan va mirar d'actuar contra Isabel Díaz Ayuso pel suposat cas de corrupció que afectava el seu germà (arxivat per Anticorrupció). Fins i tot han retret als populars haver anunciat la querella contra el PSOE des d'una seu, la de Génova, "pagada amb diners negres".

Aquest 14 de juliol era una data assenyalada per a Julio Pacheco i Rosa García. Tots dos estaven citats a declarar al jutjat d'instrucció número 50 de Madrid, a la plaça Castilla, després que una jutgessa admetés a tràmit la querella de Pacheco per "un suposat delicte de crims de lesa humanitat i tortures" durant el franquisme. Ell havia de declarar com a afectat i supervivent de les tortures, mentre que García ho faria com a testimoni. La data, però, també era assenyalada per a totes les entitats memorialistes perquè per primer cop en la història la veu d'un querellant contra la violència de la dictadura franquista seria escoltada en un jutjat espanyol.

Les mentides de Pablo Casado sobre el català a les aules quedaran de moment en no res. El jutge que investigava els atacs de l'exlíder del PP a la immersió lingüística ha decidit arxivar les querelles que van presentar contra ell la Generalitat i el Grup d'Advocats Independents perquè no hi veu delicte, segons ha avançat El Confidencial i ha pogut confirmar l'ARA. El Govern ja ha anunciat que hi presentarà recurs.

L'Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat l'arxivament de la querella que Jaume Roures va posar contra Pere Rusiñol per injúries i calúmnies, segons ha avançat Mongolia, revista on actualment treballa el periodista. La justícia respon així al recurs que va presentar l'empresari després que el novembre del 2021 la magistrada del jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona, María Antonia Coscollola Feixa, emetés una interlocutòria que establia el sobreseïment total i provisional de la causa. Amb la sentència d'ara s'han esgotat les possibilitats de presentar recursos ordinaris i només quedaria l'opció de presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, haurà d'anar a declarar el 4 de març davant del jutge com a imputada per les presumptes irregularitats que va denunciar l'Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica en l'atorgament de subvencions a entitats pròximes als comuns, com l'Observatori Desc o la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). El jutjat d'instrucció número 21 de Barcelona ha rebutjat l'arxivament de la querella com va sol·licitar la defensa de l'alcaldessa, que demanava que se la deixés d'investigar.

Serà el 15 de setembre quan la magistrada i expresidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Maria Eugènia Alegret prendrà declaració a l'expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i la resta de membres independentistes de la seva mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. El TSJC ha admès a tràmit la querella presentada per la Fiscalia i ha rebutjat els recursos de la defensa, fet que inicia les diligències prèvies contra tots quatre per haver permès el debat i la votació a la cambra catalana de diverses iniciatives relacionades amb la monarquia i l'autodeterminació. El tribunal també ha acceptat que Vox exerceixi l'acusació popular i li ha donat cinc dies perquè dipositi 10.000 euros de fiança.

Amb l'edifici del Tribunal Europeu de Drets Humans de fons i el recurs de Jordi Turull contra la sentència del Tribunal Suprem registrat, l'exconseller de la Presidència i advocat Francesc Homs s'ha referit a un altre procediment: ha avisat que interposaran una querella per prevaricació contra el Tribunal de Comptes si la magistrada instructora no canvia la manera d'actuar. Homs està citat, juntament amb una trentena de càrrecs més –inclosos els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont i l'exvicepresident Oriol Junqueras– el pròxim 29 de juny a Madrid per presumptes irregularitats en l'activitat exterior de la Generalitat des de l'any 2012 fins al 2017. Encara no saben quina fiança els reclamaran, però tot apunta que serà milionària. El motiu és, bàsicament, haver fet activitat de promoció del Procés fora de Catalunya.

La Fiscalia acaba de presentar una querella contra el president del Parlament i altres membres de la mesa per haver tramitat en l’anterior legislatura una resolució en defensa del dret d’autodeterminació. La querella interposada per la Fiscalia pren com a referent la sentència del TC que va anul·lar la resolució 1/XI del Parlament i les interlocutòries que després van anul·lar les resolucions 534/XII i 546/XII. Com recordaran, la resolució 1/XI expressava la voluntat d’iniciar un procés cap a la independència no subordinat a l’Estat, que es pretenia materialitzar de manera unilateral i al marge de la Constitució. El TC la va declarar inconstitucional i això va marcar un precedent del qual es podien derivar conseqüències per als membres de la mesa si el Parlament pretenia insistir en la mateixa direcció.

La CUP posarà sobre la taula "totes les eines a l'abast" per aturar el projecte "fraudulent" de BCN World. Així ho ha expressat aquest migdia en roda de premsa la diputada Natàlia Sànchez, que ha anunciat que la formació anticapitalista presentarà una denúncia a l'Oficina Antifrau per les presumptes irregularitats del Govern en l'impuls del macrocomplex d'oci recreatiu que s'hauria d'ubicar entre Vila-seca i Salou. La cupaire ha afegit, a més, que no descarten presentar una querella contra la Generalitat. Malgrat que no ha concretat contra qui es presentaria la querella, ha assenyalat directament els consellers d'Economia, Pere Aragonès, i de Territori, Damià Calvet, com a màxims responsables d'atorgar la llicència de joc i de l'"operació de compravenda dels terrenys". "Volem assenyalar els responsables polítics", ha dit.

Un jutjat de Manresa ha inadmès aquest dimecres la querella de l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, contra el Tribunal Suprem arran del comunicat que va fer avisant de responsabilitats penals als funcionaris si permetien que els presos polítics passessin el confinament a casa. Tanmateix, la descarta per falta de competències, perquè considera que hi ha indicis suficients per concloure que el missatge provenia del Suprem i que, per tant, no té la facultat d'instruir-lo. L'alt tribunal manté un fur especial i els seus magistrats han de ser investigats pel mateix Suprem, de manera que conclou inadmetre la querella "sense perjudici que es pugui reiterar davant l'òrgan jurisdiccional competent".

Revés de la justícia al PP. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha decidit no estudiar si el president de la Generalitat, Quim Torra, està cometent un delicte d'usurpació de funcions en seguir exercint com a primera autoritat de Catalunya des que va perdre la condició de diputat del Parlament. El tribunal no ha admès a tràmit la querella que va presentar el PP contra Torra perquè considera que els fets que exposaven els populars no constitueixen cap delicte.

La Fiscalia s'ha querellat contra l'historiador Josep Lluís Alay, director de l'oficina de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, per un viatges i tiquets de peatge. L'acusa dels delictes de malversació i prevaricació i, segons ha confirmat fonts del ministeri públic a l'ACN, el jutjat d'instrucció número 28 de Barcelona s'ocuparà de la querella. En un comunicat, l'oficina de Puigdemont explica que la causa de la querella és un viatge "justificat i oficial" d'Alay a Nova Caledònia i el pagament d'uns tiquets de peatge per anar a la presó de Lledoners. Assegura que els treballadors de l'oficina estan complint el marc legal i atribueix la querella a "raons polítiques i no legals".