Política 01/03/2021

La Fiscalia es querella per desobediència contra els membres independentistes de la mesa del Parlament

La decisió arriba quinze mesos després que la cambra rebutgés en ple la sentència del Suprem

5 min
Roger Torrent i Josep Costa, en una imatge d’arxiu.
Disponible en:

BarcelonaD'aquí menys de dues setmanes el Parlament elegirà nou president i renovarà també la resta de llocs de la mesa. Però, abans de plegar, els actuals membres independentistes ja saben que hauran de lidiar contra una querella presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Fiscalia ha anunciat aquest dilluns que es querellava per desobediència contra l'actual president de la cambra, Roger Torrent, el vicepresident primer, Josep Costa, i els secretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, és a dir, els representats de JxCat i ERC a l'òrgan de govern parlamentari. El motiu? Haver admès a tràmit ara fa gairebé un any i mig la resolució de resposta a la sentència de l'1-O que, entre altres coses, reiterava el compromís del Parlament amb l'autodeterminació de Catalunya i amb la reprovació de la monarquia.

I això que els partits independentistes es van tirar els plats pel cap per acabar consensuant una fórmula de mínims per rebutjar, 43 dies després, la sentència del Suprem contra els responsables de l'1-O. "Per això, [el Parlament] reitera i reiterarà tants cops com ho vulguin els diputats la reprovació de la monarquia, la defensa del dret a l'autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític", es van limitar a votar el 26 de novembre del 2019. Torrent i Costa han reaccionat ràpidament a la notícia a través de Twitter: "Al Parlament hem garantit que s'hi pugui parlar de tot, i així ha de continuar sent. Per molt que intentin censurar debats no podran amagar les pràctiques corruptes de la monarquia i que l'autodeterminació és un dret al qual no renunciarem", ha subratllat el president de la cambra. Costa ha apuntat a la intencionalitat política de la Fiscalia, que ha presentat la querella un cop han passat les eleccions catalanes, i no s'ha estat de recriminar implícitament l'actitud de Torrent durant la legislatura. "Com més obeíem, pitjor ens tractaven", ha piulat parafrasejant l'activista afroamericana Rosa Parks. També hi han reaccionat Campdepadrós i Delgado.

En opinió de la Fiscalia, que ha tingut quinze mesos per pensar-s'ho –ara fa un any, a més, el TC la va instar a presentar la querella–, la mesa hauria d'haver evitat que aquell text s'hagués votat al ple del Parlament. És, de fet, l'única querella de la legislatura contra els membres de la mesa. Vox ho havia provat dues vegades, però el TSJC les havia acabat arxivant. Ara tornarà a ser el torn dels jutges en cas que hi apreciïn indicis de desobediència.

La resolució de la polèmica

Es tractava d'una proposta de resolució que els partits ja havien elaborat tenint en compte les advertències prèvies del Tribunal Constitucional (TC). Fins i tot els lletrats del Parlament s'hi havien sumat, avisant els membres de la mesa que no aturar la tramitació d'aquella iniciativa podia contravenir les disposicions del TC. La resolució es va registrar el 22 d'octubre, poques setmanes després que el TC hagués advertit la mesa (el 10 i el 16 d'octubre) que havia acceptat un incident d'execució de sentència impulsat pel govern espanyol pel qual tenien "el deure d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada". És a dir, no es podia tornar a reprovar la monarquia ni tampoc insistir en l'exercici del dret a l'autodeterminació o en la vigència de la declaració d'independència (això últim no es va arribar a fer). Aleshores, Roger Torrent, com a màxima autoritat de la cambra, va dir que assumiria "totes les conseqüències" que se'n podien derivar.

La Fiscalia considera que l'admissió a tràmit de la proposta per part de la mesa el 22 d'octubre, el rebuig de les peticions de reconsideració que van presentar diversos grups i la inclusió al ple del Parlament que la va acabar votant són motius suficients perquè es jutgi per desobediència Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado. Exclou de la querella el vicepresident segon, Joan García, i els secretaris Laura Vílchez i David Pérez, representants de Cs i PSC a la mesa, que van intentar aturar la tramitació de la proposta.

"Respectar la voluntat del poble català"

El rebuig de la cambra a la sentència de l'1-O (la Fiscalia recorda que en la resolució també es criticava que el TC intentés impedir-ne el debat) no és l'únic motiu que incorpora el ministeri públic a la querella. Unes setmanes abans, el 12 de novembre, es va debatre i aprovar una moció de la CUP que expressava la voluntat del Parlament "d'exercir de manera concreta el dret a l'autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català". La Fiscalia subratlla que els membres de la mesa van ser advertits aquell mateix dia pel Constitucional del seu deure d'impedir la votació i que, tot i això, no van aturar que es pogués votar a l'hemicicle de la cambra.

Ara serà el TSJC qui decidirà si accepta la querella i obre una investigació contra els quatre membres independentistes de la mesa. En cas que acabés considerant que van cometre desobediència a l'autoritat, podrien quedar inhabilitats, com ja va passar amb els membres independentistes de la mesa anterior.

Suport a la mesa

De cara a la legislatura vinent, Junts per Catalunya ha manifestat la necessitat d'acordar un "marc d'actuació conjunt" per "blindar" el Parlament de les ingerències judicials. Malgrat la querella, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha dit que la cambra ha estat "submissa" en diverses ocasions aquest mandat –en referència a la pèrdua de l'escó del president, Quim Torra, i a la investidura fallida de Carles Puigdemont– i que la resposta a la repressió ha estat font de conflictes entre JxCat i Esquerra. Per evitar-ho, creu que definir el "rol" de la cambra és una prioritat en les negociacions que mantenen amb els republicans i la CUP, tot i que no ha concretat en què podria consistir l'estratègia compartida. El president de Junts, Carles Puigdemont, ha subratllat que el govern espanyol, sigui del PP o del PSOE, "no aturarà l'intent de dinamitar el projecte democràtic de Catalunya".

La líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha mostrat el suport als membres de la mesa i ha assegurat que la seva formació lluitarà "per un Parlament que pugui debatre de tot". "Seguirem lluitant per construir una democràcia que entengui que la resolució d'aquest conflicte només serà política", ha afirmat en una piulada a Twitter. En la mateixa línia, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, ha avisat que la "judicialització és un camí equivocat". També ha tingut paraules de suport la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha acusat la Fiscalia d'abonar la repressió quan l'únic que va fer la mesa va ser "permetre un debat parlamentari".

La CUP també ha denunciat que la Fiscalia torni "a atacar la sobirania del Parlament i la seva mesa per proposar i ordenar debats polítics" en una piulada al seu compte de Twitter. "Al costat dels membres de la mesa contra els quals s'han querellat", han afegit als cupaires.

El PSC, en canvi, ha fet tot el contrari: ha recordat que ja van fer les peticions de reconsideració a la mesa sobre la resolució en qüestió. En una roda de premsa, la número 2 dels socialistes, Eva Granados, ha lamentat que "la mesa hagi sigut un espai on no s'hagin tingut en compte els informes jurídics". Pel que fa al PSOE, quan se li ha preguntat sobre si la querella podia distanciar encara més ERC i el PSC de cara a la investidura, la seva presidenta, Cristina Narbona, ha defensat que seria sempre el PSC qui tindria l'última paraula en aquesta qüestió i ha recordat, igual que Granados, que van ser els socialistes els que van recórrer la decisió el 2019. Des del PP, el regidor a l'Ajuntament de Barcelona Óscar Ramírez s'ha limitat a dir que el seu partit respectava "l'actuació de la justícia". I pel que fa a Cs, el seu líder a Catalunya, Carlos Carrizosa, ha tret pit d'haver sigut el partit que va denunciar Torrent a la Fiscalia. "L'estat de dret funciona", ha dit en una atenció als mitjans, en què ha recalcat que les accions que havien motivat la querella tenien "plena continuïtat amb les resolucions del Procés anul·lades pel Tribunal Constitucional". "Acudirem als tribunals sempre que calgui", ha sentenciat.

stats