És una malaltia que avança silenciosament i que ja afecta un de cada tres adults, molts dels quals acabaran necessitant un trasplantament. Cada cop hi ha més persones al món amb esteatosi hepàtica, coneguda popularment com a fetge gras, que és una patologia que als països occidentals i de l'Orient Mitjà està lligada estretament a uns hàbits de vida sedentaris i al consum d'alcohol i aliments ultraprocessats. Les seves conseqüències poden ser molt greus: pot arribar a causar una disfunció del fetge i generar fibrosi hepàtica, que afavoreix l'aparició de malalties cardiovasculars com l'infart i l'ictus, així com càncer i cirrosi.

El primer trasplantament entre espècies –xenotrasplantament– que s'ha documentat al món és de fa 120 anys, però no és fins fa unes dècades que s'assaja seriosament perquè es converteixi en una opció terapèutica per a humans. El porc és l'animal més utilitzat per provar la intervenció, entre altres motius, perquè els seus òrgans tenen una mida similar als de les persones. Fins ara se n'han fet de cor i de ronyó, però és un dels procediments mèdics més complexos que existeixen i la taxa de supervivència actual és realment baixa. Però la comunitat científica no s'atura: un equip d'investigadors de la Xina ha fet el primer empelt de fetge de porc modificat genèticament, amb sis gens alterats per evitar el rebuig, en una persona en mort cerebral. La intervenció es va fer l'any passat i aquest dimecres la revista Nature n'ha publicat l'avaluació. Simplificant-ho molt, la revisió confirma que el cos humà no va rebutjar l'òrgan i que aquest va sobreviure i funcionar pràcticament amb normalitat els 10 dies posteriors a la cirurgia.

La lluita contra el càncer ha canviat radicalment en les últimes dècades amb l'arribada de nous tractaments com la immunoteràpia i les teràpies gèniques. La comunitat científica ha aprofundit en el coneixement d'aquesta patologia, i això ha permès tenir més control dels malalts i millorar la supervivència. Ara bé, hi ha molts reptes pendents, encara. Un d'ells és disposar de vacunes contra la malaltia que activin el sistema immunitari perquè reconegui les cèl·lules tumorals com un element estrany i, en conseqüència, les ataqui. Una de les claus aquí poden ser les microproteïnes, unes molècules molt petites que es troben arreu del cos i, també, als tumors. Investigadors de l’Hospital del Mar, el Cima Universitat de Navarra i la Universitat Pompeu Fabra han identificat un grup d'aquestes proteïnes diminutes que només produeixen les cèl·lules canceroses del fetge, la qual cosa les converteix en una possible diana per al desenvolupament de noves vacunes en un futur.

"Em trobo bé, estic a punt per marxar cap a casa", celebra Luís García des de la unitat de reanimació quirúrgica de l'Hospital del Mar. Fa uns mesos aquesta afirmació era impensable per a aquest home portuguès, que tenia dos tumors al fetge i molt poques perspectives de futur. El càncer va obligar els metges a extirpar-li el 80% de l'òrgan per mantenir-lo amb vida i això feia molt difícil una nova intervenció per salvar-lo. Un dels tumors, a més, estava ubicat en un lloc d'alta complexitat, a prop d'uns vasos sanguinis que nodreixen de sang el fetge, i qualsevol lesió l'hauria dut a una insuficiència hepàtica i finalment a la mort.

¿És possible predir el risc de patir cirrosi i altres malalties greus del fetge? Segons un estudi internacional amb participació de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) i l'Hospital Clínic, ara es podria aconseguir a partir d'una anàlisi de sang i un senzill índex de vuit variables, entre els quals hi ha l'edat, el sexe i la rigidesa del fetge. Investigadors del projecte europeu LiverScreen han dissenyat un recurs barat i accessible per a qualsevol laboratori del món que preveu l'aparició de lesions hepàtiques i complicacions a llarg termini. Anomenada LiverRisk, aquesta eina predictiva permet identificar si l'òrgan ha emmalaltit o té risc d'emmalaltir, diagnosticar la patologia de forma precoç en cas que hi sigui i indicar canvis en l'estil de vida i tractaments que en frenin la progressió. Les conclusions s'han publicat aquest dijous a la revista The Lancet.

No en té cap dubte. El dia que els metges li van comunicar que necessitava un trasplantament de pulmons va ser “el pitjor” de la seva vida. “No s’està preparat per sentir la paraula trasplantament perquè ho equipares a la mort”, reconeix Yolanda Fernández, trasplantada bipulmonar. “Em van dir que em quedaven dos anys de vida i comença llavors un compte enrere. Tenia 41 anys i penses: «Em moriré si no arribo al trasplantament». Al principi no t’ho creus, plores i, després, ho acceptes”. Als 30 anys, tenia només un 60% de capacitat pulmonar a causa d'una malaltia de predisposició genètica –pneumonitis per hipersensibilitat als coloms– que va anar empitjorant fins al punt de necessitar un trasplantament dels dos pulmons fa tres anys i mig. Amb tot, el que més li va costar va ser acceptar certes renúncies. “Va ser més dur renunciar a les il·lusions de la meva vida que el trasplantament. M’han salvat la vida, però he hagut d’acceptar que no podré ser mare i que no puc treballar de mestra”.  Ha de mantenir-se lluny dels virus per evitar infeccions. Ha sabut canalitzar, però, la seva energia en buscar noves motivacions, com ara la presidència de l'associació Aire de malalts pulmonars.

El càncer de fetge és el sisè tumor més freqüent al món i la quarta causa més habitual de mortalitat per càncer. El carcinoma hepatocel·lular és el tipus més freqüent de càncer de fetge i pot tenir un origen víric, causat per infecció amb virus de l'hepatitis B o C, o no víric, causat pel consum excessiu d'alcohol o bé per fetge gras degut a l'obesitat o la diabetis. El fetge gras ja provoca prop del 20% dels casos de carcinoma hepatocel·lular. Actualment, prop de la meitat d'aquests pacients reben tractaments amb teràpies moleculars o immunoteràpia. Però un estudi, que es publica aquest dimecres a la revista Nature, demostra que els pacients amb carcinoma hepatocel·lular d'origen no víric, és a dir per excés d'alcohol o fetge gras, responen pitjor al tractament amb immunoteràpia. Segons aquest estudi, liderat per l'equip de Josep Maria Llovet, de l'Hospital Clínic-Idibaps, aquests pacients tenen uns limfòcits T disfuncionals. Aquests tipus de cèl·lules T són incapaces d'eliminar les cèl·lules canceroses i tampoc activen la resposta antitumoral amb el tractament amb immunoteràpia. Després d'avaluar l'efecte en models animals, els investigadors van analitzar-lo en tres assajos clínics de fase III amb més de 1.650 pacients i van comprovar que aquestes immunoteràpies són eficaces en el càncer de fetge d'origen víric però no augmenten la supervivència en pacients amb càncer d'origen no víric. Per tant, l'estudi demostra que l'eficàcia de la immunoteràpia es pot veure condicionada per la causa del tumor.

Les malalties del fetge són múltiples i totes molt silencioses. Inflamen els teixits de l'òrgan, que les cicatrius van engroguint, cosa que li fa perdre progressivament l'elasticitat. Tot plegat, però, no fa mal. Aquesta afecció és el que es coneix com a cirrosi i tradicionalment s'ha associat al consum abusiu d'alcohol, si bé en el 80% dels casos la beguda hi té molt poc o res a veure. Un error fa que els pacients que no beuen o que ho fan molt esporàdicament no siguin conscients dels danys interns al fetge i no vagin mai al metge. De fet, poden passar dècades fins que l'afectat descobreix que està malalt. Com que tampoc no hi ha cap estratègia de detecció precoç d'aquestes patologies cròniques, el retard en el diagnòstic és veritablement mortal: només l'any 2017, 1.300.000 persones van morir al món per problemes causats per la cirrosi.