Ciència
Societat Salut 01/05/2023

¿Hi haurà vacunes contra el càncer abans del 2030?

Oncòlegs valoren l'anunci de Moderna, que assaja una teràpia feta a mida per a cada pacient amb el suport de les agències reguladores

5 min
Una infermera preparant una dosi de la vacuna Moderna.

BarcelonaEls esforços per aconseguir una vacuna eficaç contra el coronavirus es concentren ara en assolir un ventall d'injeccions que permetin lluitar contra el càncer. Tant la farmacèutica nord-americana Moderna com l'alemanya BioNTech, creadores de dues de les vacunes anticovid més administrades al món, preveuen que les seves vacunes anticanceroses, també dissenyades a partir de la tecnologia d'ARN missatger, puguin estar a punt abans del 2030. "Tindrem a l'abast una cura per al càncer o per canviar la vida dels pacients", deia fa uns mesos la fundadora de BioNTech, Özlem Türeci. "Les nostres vacunes salvaran centenars de milers, si no milions de vides. Seran personalitzades contra múltiples tumors", també apostava fa uns dies el director mèdic de Moderna, Paul Burton, a The Guardian. Ara bé, ¿és viable aquest calendari? ¿Hi haurà vacunes contra el càncer abans que canviem de dècada?

Josep Tabernero, director de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron (VHIO), centre punter a Europa en assajos clínics avançats contra el càncer, i una autoritat en l'àmbit de l'oncologia mundial, és optimista. "És difícil calcular una data, però sis anys són molts anys. I amb el ritme que porta la ciència, podria ser fins i tot abans", afirma. L'oncòloga de l'Hospital Clínic Laura Angelats tampoc veu desgavellat que les vacunes personalitzades contra el càncer puguin ser una realitat tard o d'hora. "És una opció prometedora. Encara que les dades que presenten les farmacèutiques són molt preliminars de moment, no són gens menyspreables", planteja.

La gran revolució en el camp de l'oncologia és la medicina personalitzada, que té en compte i s'aprofita de les característiques moleculars dels tumors per contraatacar-los. Però avui dia encara hi ha pacients que no se'n poden beneficiar. "No tots els tumors presenten alteracions que puguem fer servir com a dianes terapèutiques i ens calen noves vies i enfocaments", assegura Angelats. I aquí és on entren en joc les vacunes oncològiques, que no s'han d'entendre com una eina de prevenció del càncer –no servirien, per exemple, per protegir una persona amb antecedents oncològics de desenvolupar un càncer–, sinó com un tractament que força el sistema immunitari a reaccionar contra el tumor. “Si el sistema immune no ha sabut reaccionar contra les proteïnes anòmales, és perquè el tumor ha creat una barrera. El concepte és el següent: si treus aquestes proteïnes, les purifiques, extreus el seu ARN i les injectes en una altra zona on el cos no ha erigit aquestes barreres, el cos pot lluitar contra la malaltia”, radiografia Tabernero. 

De centres de recerca i farmacèutiques que treballen en la consecució d'una vacuna que ajudi a posar el setge a una malaltia cada vegada més freqüent i diversa, però encara mortal en molts casos, n'hi ha molts i arreu del món. "Les vacunes d'ARN missatger que es van començar a assajar ara fa una dècada eren per al càncer, però amb l'eclosió del coronavirus es va accelerar la seva aplicació", explica Tabernero. De fet, els avenços dels últims 15 anys en aquesta àrea es van desencallar en menys de 18 mesos gràcies a l'èxit de la vacuna anticovid. Però els estudis continuen en fases molt inicials i, de moment, la que treballa Moderna és la més avançada i la que ha rebut ja el suport de les agències reguladores.

La Food and Drug Administration (FDA), el regulador que supervisa i autoritza els medicaments als Estats Units, ja revisa la vacuna experimental de Moderna com a teràpia innovadora per a melanomes de la pell, dos mesos després que un assaig clínic de fase 2 constatés que, en combinació amb immunoteràpia, podia reduir el risc de progressió del càncer i la mortalitat en persones amb metàstasi. El prototip de vacuna oncològica que Moderna assegura que pot tenir preparada per a finals de la dècada seria personalitzada per a cada pacient i la seva malaltia i s'administraria en combinació amb immunoteràpia. La companyia ha presentat la seva vacuna al congrés de l'Associació Americana de Recerca del Càncer, a Orlando, on ha anunciat que té previst iniciar aquest any un estudi de fase 3 de forma conjunta amb la companyia MSD, que produeix el fàrmac d'immunoteràpia pembrolizumab, amb un centenar de pacients. Després l'ampliarien a altres tipus de càncers.

Això ha fet que també l'Agència Europea de Medicaments (EMA) s'hagi interessat en aquesta teràpia i en designar la combinació de la vacuna de Moderna i el pembrolizumab com a medicina prioritària. Totes dues consideracions acceleraran el desenvolupament de la vacuna en cas que demostrin la seva eficàcia. "Si es confirma que ofereix millores substancials respecte als tractaments disponibles i es revisen amb prioritat, podria ser que aconseguissin la fita marcada de tenir la vacuna abans del 2030. És prometedor, però encara són dades immadures; cal ser prudents", apunta Angelats.

A demanda i a mida

La vacuna de Moderna està basada en ARN missatger, la mateixa tecnologia que la companyia nord-americana va desenvolupar contra el covid, i seria única per a cada pacient. Funcionaria com un incentiu immunitari perquè les defenses del pacient únicament destrueixin les cèl·lules tumorals, sense atacar les sanes. "Són vacunes que ataquen antígens específics del tumor", detalla Angelats. En l'actualitat, molts tractaments oncològics afecten col·lateralment les cèl·lules sanes, que són les que acostumen a fer una resposta immunitària més forta davant d'un estímul. La proposta de Moderna, en canvi, únicament es dirigiria contra les proteïnes del tumor. És a dir, es dissenyaran vacunes a demanda i a mida.

Per identificar els fragments d'antígens que només es troben a la superfície de les cèl·lules canceroses i fer que l'ARN indiqui a l'organisme on i com ha d'actuar per atacar el tumor, cal fer una biòpsia i una anàlisi de sang a cada pacient per diferenciar els gens tumorals dels del pacient. Aquest material genètic s'analitza bioinformàticament per identificar quines són les molècules responsables del creixement incontrolat de les cèl·lules canceroses. "Seria un tractament personalitzat i caldria fer-ho cas per cas, tumor per tumor", explica Angelats. Amb el temps, s'espera també que aquest sistema aprengui quines proteïnes anormals que codifiquen aquestes mutacions tenen més probabilitats de desencadenar una resposta immunitària.

A partir d'aquesta informació individualitzada, es fabricarà la vacuna amb els antígens més prometedors. "Aquest tipus de vacunes permeten seleccionar una gran varietat d'antígens i formular-les en una única eina", valora Angelats. Per a Tabernero, la importància de la vacuna de Moderna és que suposa una prova de concepte: "Els estudis suggereixen que les vacunes personalitzades afegeixen efectivitat per evitar que el melanoma reaparegui en grups d'alt risc després de la cirurgia i l'ús del pembrolizumab". En aquest sentit, destaca que els resultats podrien encara millors si el tractament es fa abans de la cirurgia –ara normalment és posterior–, segons recomana un estudi de l'immunòleg Antoni Ribas, de l'UCLA Medical Center de Los Angeles.

Si les expectatives de la farmacèutica es compleixen, s'obre una altra pregunta: ¿serà un tractament accessible o massa car? Tabernero pensa que serà factible. "Davant d'aquests tractaments, el problema tecnològic sempre s'acaba arreglant. Tècnicament, és possible fer-ho i proporcionar-lo en els sistemes sanitaris, entenent que habitualment, en un inici, només un grup de malalts molt específic seran els candidats que el rebran", assenyala. Angelats, en canvi, admet que serà un procés "complex i sofisticat", que de mitjana requerirà unes sis setmanes per produir les vacunes, i que la tecnologia feta servir "és fàcilment degradable". "Això farà que inicialment només els centres més especialitzats puguin fer-la servir. No és senzill, però confiem que, si reben llum verda, en un futur s'estengui a la resta de centres", afirma.

També per a malalties autoimmunes, infeccioses i del cor

Segons el director mèdic de Moderna, Paul Burton, els estudis sobre la seva vacuna són "tremendament prometedors" perquè també es podria aplicar a tota mena de malalties: "Tenim estudis en marxa per a càncer, malalties infeccioses, malalties cardiovasculars i autoimmunes". I afegeix: "Crec que d'aquí 10 anys ens acostarem a un món on realment es podrà identificar la causa genètica d'una malaltia i, amb relativa senzillesa, editar-la i reparar-la utilitzant l'ARN missatger".

stats