El ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 ha obert una investigació que busca eliminar els anuncis de pisos de lloguer en zones declarades tensionades que infringeixin la normativa vigent de consum, segons ha anunciat aquest divendres en un comunicat. "Si podem provar l'existència de pràctiques enganyoses o deslleials, el ministeri actuarà amb tota contundència", ha advertit el ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy (Sumar), en roda de premsa. Bustinduy no ha volgut dir quins són els portals immobiliaris investigats, però ha assenyalat que es tracta "dels més grans".

El Felip, que viu en un bloc de Gran Via Carles III de Barcelona, no va poder penjar la senyera a la finestra per la Diada. La seva comunitat de veïns l'hi prohibeix. "Diuen que fa lleig tenir banderes penjades", lamenta. El seu cas no és únic: segons fonts del sector consultades per l’ARA, és habitual que comunitats de propietaris aprovin normes sobre què es pot penjar i què no en finestres i balcons. Era molt més freqüent durant el Procés, però el debat ressorgeix recurrentment en dies assenyalats, com ara la Diada o la Hispanitat, i reivindicacions com l’Orgull LGBTI. També en moments de fragor polític i social, com les mobilitzacions per Palestina o per l'habitatge. Ara bé, ¿és possible que una comunitat veti que un veí pengi un símbol polític al seu balcó?

Va ser un compromís adquirit pel govern de Salvador Illa pactat amb els comuns. I aquest cap de setmana ha entrat en vigor: l'impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPi AJD), que grava les transaccions mobiliàries i immobiliàries de segona mà, s'encareix per als immobles de més de 600.000 euros i es duplica, fins al 20%, per a les compres d'edificis sencers d'habitatges i per a les adquisicions d'habitatges per part de grans tenidors, com fons o grans immobiliàries. La norma catalana entén com a grans tenidors els que tenen més de 10 immobles o una superfície construïda per habitatges de més de 1.500 metres quadrats, però es rebaixa a partir de més de cinc immobles a les zones declarades tensionades per la Generalitat, és a dir, on es regulen els preus. A Catalunya hi ha 271 municipis amb aquesta regulació, entre els quals Barcelona. Aquests increments es van incloure en un decret del març passat convalidat al maig i que preveia la seva entrada en vigor al cap de tres mesos, és a dir, a partir de divendres passat, 27 de juny.

La institució que representa els agents immobiliaris de Catalunya viu un dels seus moments més convulsos: dues candidatures s'enfronten aquest divendres en les primeres eleccions de la història de l'associació. I els més de 3.800 associats cridats a votar hauran de decidir si aposten per l'equip continuista, liderat per l'actual president, Vicenç Hernández, o bé per la candidatura alternativa, encapçalada per Montserrat Junyent.

Desenes de congressistes enfilaven a primera hora d'aquest dimecres les escales del metro de la plaça Europa, a l'Hospitalet de Llobregat. Abans del primer esglaó, havien de creuar-se amb un adhesiu, enganxat dalt d'una columna ubicada al mig de la sortida. Ben clar, hi deia: "Pinta el teu rendista". Dalt de les escales, els esperaven mitja dotzena de furgons policials.

L’any passat es van signar 31.080 contractes de lloguer a Barcelona, gairebé un 38% menys que l’any anterior, segons l'Observatori Metropolità de l'Habitatge. No hi havia una xifra tan baixa des del 2009. Però també va ser l’any en què es van extingir menys contractes de lloguer: 26.040, gairebé un 32% menys que el 2022. El nombre de lloguers, doncs, va créixer, però només en 5.040. La dada més baixa des de la pandèmia. Així doncs, no és que desapareguin els habitatges de lloguer, però se n’està estancant el creixement i, sobretot, el que hi ha és menys rotació. Els barcelonins que viuen de lloguer triguen més a canviar de pis. I les immobiliàries que es dediquen al lloguer ho han començat a notar. Algunes, sobretot les més petites, han hagut de reduir el nombre de treballadors que es dediquen als lloguers i destinar una part del personal a altres tasques.

La intermediació immobiliària en el mercat de lloguer fa anys que va a l'alça: agències immobiliàries, administradors de finques i fins i tot agents autònoms gestionen una part cada vegada més gran dels habitatges. I això, segons un estudi publicat aquest dimecres, perjudica el llogater.

“Hi ha pocs pisos de lloguer i molta gent en llista d'espera”, contesta la comercial movent el cap d'una banda a l'altra en signe de negació i sense gairebé mirar la Newma a la cara. “L'anunci deia que teníeu un pis de lloguer de dues habitacions per 600 euros”, insisteix la noia balbucejant i plantada dempeus al vestíbul de la Cambra de la Propietat Urbana a Olot. “Sí, però ja no el tenim”, la interromp la dona de manera seca.

El xalet de Formentor que va ser de l’advocat i empresari Alfonso Cortina, conegut com Villa Cortina, està a la venda per 35 milions d’euros, segons ha pogut saber l’ARA Balears. De 4.600 m2, amb baixada particular a les tenasses del mar i mig amagat pels pins, és allò que el sector immobiliari de luxe anomena una trophy home. Es calcula que ara mateix a les Illes Balears n’hi ha més de deu de disponibles al mercat.

"Les despeses de gestió immobiliària i els de formalització del contracte seran a càrrec de l'arrendador". Aquesta és una de les novetats que van entrar en vigor amb la llei estatal d'habitatge: l'adeu dels llogaters a fer-se càrrec dels honoraris. Des de la seva entrada en vigor el passat divendres 26 de maig aquestes despeses ja no poden ser reclamades als inquilins, sinó que les han d'assumir els propietaris. De fet, abans de la llei d'habitatge i amb la llei d'arrendaments urbans a la mà, llogar un pis i que la immobiliària et cobrés ja era il·legal si el pis era d'una empresa, i no d'un propietari particular.

La immobiliària familiar catalana Amat Immobiliaris va tancar l'exercici 2022 amb una facturació de 5,32 milions d'euros, una xifra pràcticament idèntica a la de 2021, segons ha pogut saber l'ARA. El resultat, aquesta vegada, ha estat empès pel bon comportament del mercat de segona mà, que va créixer un 21% tot i afluixar en l'últim trimestre. La nota menys positiva va ser per a les compravendes d'obra nova, que van experimentar una aturada en sec al març per l'increment dels costos de la construcció.

"En 75 anys d’història d’Amat mai havíem tingut tan poca oferta disponible". És l'avís d'aquesta immobiliària familiar catalana sobre el mercat de lloguer a la província de Barcelona, que situa en un moment "crític". De fet, el segon semestre del 2022 ha estat el pitjor en oferta disponible dels pisos que gestiona des del 2018, cosa que ha condicionat les possibilitats de fer nous contractes.

La Laura utilitza un nom fictici perquè tem que la seva immobiliària "s'enfadi" i la faci fora de mala manera. Tot i això, vol denunciar que l'han estafat i que fa tres anys que viu encadenant contractes de lloguer de temporada d'un any quan, en realitat, viu de forma permanent a casa seva i, per tant, li tocaria un contracte de 7 anys (perquè la propietat és una empresa). "Quan vaig decidir anar a viure sola, després d'anys compartint pis, no era experta en mercat immobiliari, sincerament. Vaig trobar un pis al Raval de Barcelona, de tres habitacions a un preu assequible per a mi i vaig signar un contracte de lloguer per entrar-hi a viure", recorda. No li van demanar contracte de treball, ni avals ni cap documentació extra: "Era el 2020, estàvem en plena pandèmia i es notava que estaven desesperats per trobar inquilins, perquè la finca estava buida", explica. Tot i que ella va especificar que el pis seria el seu únic habitatge, és a dir, on faria vida, la immobiliària li va posar al davant un contracte de temporada que, per definició, és "per a un ús diferent del d'habitatge". I el seu cas no és aïllat.

Quan va voler llogar el seu pis, la immobiliària Rentaz li va dir a la Júlia que havia de pagar 1.390 euros en concepte d'honoraris per les gestions. Això a banda de la mensualitat i les corresponents fiances. Aquesta veïna explica que en cap moment li van dir que el propietari del pis al qual ella volia accedir era una empresa, i no pas una persona física, un particular. Aquesta dada no és menor, perquè la llei estableix que si la propietat és una empresa (una persona jurídica) els honoraris de la immobiliària els ha de pagar l'arrendador i no l'inquilí. La Júlia explica que, quan es va assessorar, es va trobar amb més veïns que passaven o havien passat per la mateixa situació: “El sindicat va creure que era una estafa generalitzada”, assegura. Ja a la primera trobada d'afectats van assistir-hi un centenar de veïns, tots amb històries semblants.

Racionalitzar la compra més gran de la vida d'una persona. Aquesta és la màxima d'un personal shopper immobiliari, un perfil professional força desconegut que té un únic objectiu: defensar els interessos del comprador. Un d'ells, el Jordi Clotet, cofundador de Nexitum i autor de Las 7 puertas para comprar tu vivienda y acertar, escrit després d'haver visitat més de 15.000 pisos al llarg de la seva carrera i haver participat en 6.000 compravendes. Aquests són alguns dels consells que dona.

"En menys d'un any i mig ja m'han fet dues pròrrogues de contracte, jo no puc viure així, amb aquesta incertesa de si tindré pis o no", lamenta la Cecília. La immobiliària que gestiona el seu pis –propietat d'una empresa– no li vol renovar el contracte "de moment". Als seus 49 anys, aquesta veïna de l'Esquerra de l'Eixample admet que ja ha parlat amb algunes amigues: "No descarto que hagi de tornar a compartir pis als 50 anys perquè, si no em renoven, jo sola no podré llogar res decent", explica.

Mig any després de l'aprovació de la llei que regula els preus del lloguer a través, entre d'altres, de la creació d'un índex de referència , el Govern ha anunciat que començarà a multar aquells contractes que no compleixin amb el text i avisa que ja en té 30 de detectats. El Sindicat de Llogateres veu les sancions com "un primer pas molt important" però defensa que la xifra d'incompliments és molt superior. "Després de set mesos en vigor, com que els expedients sancionadors no han arribat fins ara, una part del mercat immobiliari s'ha sentit legitimat per incomplir-la", explica a l'ARA el portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha obert un expedient sancionador contra set empreses d'intermediació immobiliària per possibles pràctiques restrictives de la competència. L'expedient s'ha obert després de les inspeccions que l'òrgan supervisor va fer a unes quantes empreses del sector.