La Fiscalia Provincial de Barcelona ha desinflat aquest divendres una altra causa judicial contra l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau. En un comunicat, el ministeri públic defensa l'arxivament de la querella que el fons voltor Vauras Investment SL va presentar contra la líder dels comuns, els regidors Marc Serra i Lúcia Martín i una tècnica de l'Ajuntament per l'actuació que l'anterior govern municipal va tenir amb el Bloc Llavors. Aquesta querella ja havia sigut desestimada pel jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, però l'Audiència de Barcelona va ordenar reobrir la causa perquè veia indicis que algunes de les actuacions del consistori podrien constituir un delicte de coaccions i prevaricació administrativa.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha declarat per segona vegada als jutjats en menys d'un any. Aquest cop, com a investigada per les sis sancions que el consistori va imposar al fons Vauras, propietari del Bloc Llavors. Els inversors acusen Colau d'haver-los coaccionat perquè donessin pisos de lloguer social als inquilins del bloc sancionant-los d'acord amb la llei catalana de l'habitatge que després va tombar el Tribunal Constitucional i de posar-los traves administratives en les llicències per a la resta de projectes que tenien en marxa a la ciutat. L'alcaldessa s'ha desvinculat de les multes en la seva declaració (que amb prou feines ha durat quinze minuts): ha negat haver ordenat les sancions i ha explicat que poc després d'accedir a l'alcaldia va delegar les seves funcions sobre la concessió de llicències als serveis municipals –com fan la majoria d'alcaldes– i per això no va poder intervenir en els expedients que tenien relació amb el fons.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es plantarà a la campanya electoral amb una segona causa judicial oberta. Després que, al novembre, l'Audiència de Barcelona decidís reobrir la causa per les subvencions atorgades a entitats socials, avui s'ha confirmat que Colau també haurà de declarar per les sancions que el seu equip va imposar a la propietat del conegut com a Bloc Llavors, al Poble-sec, per no oferir lloguers socials a inquilins vulnerables com preveia la llei catalana. El fons voltor propietari de l'edifici, Vauras, es va querellar contra Colau i també contra el regidor de Sants-Montjuïc, Marc Serra, i la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, i l'Audiència de Barcelona considera que cal investigar si els representants municipals haurien pressionat el fons paralitzant-li llicències d'obres per aconseguir que cedís habitatges socials a les famílies que ocupaven la finca. Els quatre representants municipals hauran d'anar a declarar entre els dies 10 de març, que és quan s'ha citat Serra, Martín i Alcalá, i el 13, que és quan haurà de declarar l'alcaldessa.

La justícia ha fet efectiu el desnonament del Bloc Llavors, ocupat des de fa dos anys i mig i que s'havia convertit en el paradigma de la lluita veïnal contra els fons d'inversió que especulen amb l'habitatge. La policia ha expulsat a primera hora del matí les persones que es concentraven a l'edifici, al barri del Poble-sec de Barcelona, que pretenien evitar el desallotjament de sis famílies, després que la jutge que porta el cas confirmés dimecres passat una ordre de desallotjament amb data oberta.

Els veïns es preparen per defensar el conegut com a bloc Llavors, al barri del Poble-sec de Barcelona, després que les sis famílies que hi viuen rebessin ahir una notificació del jutjat en què es comunica el desnonament de l'edifici, que serà en data oberta des d'aquest matí i fins al 12 de març. La pressió de les últimes setmanes ha caigut en sac foradat: la jutge ha rebutjat el recurs que van presentar els veïns i ha declarat ferm el desnonament. Les famílies d'aquest bloc del carrer Lleida van celebrar, només durant un mes, que la magistrada que porta el cas era la primera que s'acollia al nou decret d'habitatge del Govern per aturar el desnonament de l'edifici, que és propietat del fons d'inversió Vauras Investment. L'eufòria, amb tot, va durar poc: el mateix jutjat es va fer enrere al considerar que el decret era una norma administrativa sense efectes judicials i va dictar una nova ordre de desnonament, que és la que ara es fa ferma.