La direcció i l'Associació de Famílies d'Alumnes de l'Institut Joan Brossa, al barri del Baix Guinardó de Barcelona, han denunciat el mal estat de les instal·lacions del centre, que ha anat acumulant incidències al llarg dels últims anys. El detonant de la protesta ha estat la inundació d'aigües fecals que l'institut va patir a principis de mes i que ha comportat que el centre no tingui aigua des de fa dues setmanes ni accés als lavabos. "És una situació molt límit, perquè no tenim higiene", apunta Cesc Trillo, professor i portaveu del claustre, que afegeix que s'han hagut d'instal·lar lavabos portàtils al pati del centre.

A Catalunya, la taxa d’abandonament escolar prematur és del 13,7% (alumnes que deixen els estudis abans de fer 18 anys). Tot i que hi ha una important motivació socioeconòmica, moltes de les causes que fan que un adolescent marxi de les aules abans del que es voldria s'amaguen rere pràctiques diàries aparentment intranscendents. Així ho indica l'estudi Avaluació de les mesures per a garantir la continuïtat dels estudis fins als 18, una anàlisi que el Consorci d'Educació de Barcelona ha encarregat a la consultora KSNET per conèixer quines de les accions que s'estan fent als centres escolars vulnerables de la capital catalana estan sent més eficaces per lluitar contra l'abandonament escolar.

Un de cada quatre alumnes que comença FP la deixa el primer any. Aquesta dada és del 2022 i darrere hi ha diversos motius, però un d'ells es repeteix sovint: "No és el que esperava". Per evitar– o si més no reduir– aquests casos, el Consorci d'Educació de Barcelona va engegar un pla per millorar l'orientació que els tutors donen als alumnes de 4t d'ESO per decidir el seu futur i, tres anys més tard, es comencen a veure els primers brots verds.

Les unitats d'escolarització compartida (UEC) són una bona eina per a la societat, i per a molts alumnes l'última oportunitat d'aconseguir uns estudis que els facilitin el futur laboral. I això, aquí, és especialment important: l'últim informe sobre educació de l'OCDE ja deixava molt clar que la taxa de joves que deixen els estudis abans d'hora a Catalunya i Espanya continuava sent molt més alta que a la resta d'Europa. A Catalunya el 16,9% dels estudiants no acaben la secundària, segons dades del Govern. En un país on l'abandonament escolar prematur és un repte urgent, fins al punt que se situa a la cua d'Europa, són claus els centres educatius especialitzats en estudiants amb un alt risc de fracàs escolar.

Tens 14 anys, fa pocs mesos que has arribat a Catalunya i és el teu primer dia en un nou institut. Arribes sol i no entens absolutament res del que et diuen, ni en català ni en castellà. Ni tan sols comparteixes l'alfabet i no saps com és la cultura i els costums del lloc on has arribat i on, en plena adolescència, t'hauràs de relacionar amb un munt de desconeguts. Aquesta situació, que fins ara vivien cada any els més de 300 alumnes estrangers que arriben als centres de secundària de Barcelona per fer 2n o 3r d'ESO, és la que es pretén evitar amb les noves Aules d'Acollida Accelerada (AAA).

És una situació que es viu cada any en moltes famílies quan arriba el moment de preinscriure el fill o filla a una nova etapa educativa. L'infant acaba la llar d'infants i ha de passar a l'escola o bé fa sisè de primària i ha de començar l'institut. Els pares fan la preinscripció als centres del barri que queden més a prop o que els recomanen des de la llar d'infants i, un cop fets tots els tràmits, aquest infant passa a ser un número en una llista llarguíssima. Encara no s'han donat els resultats definitius, però fent comptes i preguntant a les escoles, els pares ja veuen que les probabilitats que el seu fill tingui plaça als centres on han fet la preinscripció són gairebé nul·les. La mateixa situació es viu quan el canvi d'etapa és entre l'escola de primària i l'institut. El problema és que, tot i aquesta percepció dels pares, fins que no es publiqui l’oferta definitiva de places de cada centre no hi ha res concret a reclamar.

Quinze mesos després que esclatés el cas de les agressions sexuals a l'Escola Barcelona no hi ha hagut cap reacció institucional ni judicial a favor de les víctimes que van denunciar abusos al llarg de dues dècades per part de l'exentrenador del Barça Albert Benaiges, segons va avançar el diari ARA. Per evitar l'immobilisme i donar una resposta als menors supervivents de la violència sexual, la Sindicatura de Greuges de Barcelona impulsa una comissió de reparació amb l'objectiu d'acompanyar les víctimes en el procés de cura i restaurar el mal que han patit.

El síndic de greuges de Barcelona, David Bondia, ha emès un dur comunicat sobre els fets succeïts a l'Escola de Barcelona durant els anys 80 i 90, quan el professor d'educació física i excoordinador de futbol del Barça, Albert Benaiges, va abusar i vexar desenes d'alumnes. Així, segons el relat de les víctimes que va recollir l'ARA i de tres denúncies que va rebre la mateixa sindicatura, es desprèn que les violències contra els menors "difícilment haurien pogut ocórrer sense la connivència de la direcció de l'escola". Així mateix, Bondia manifesta que és "incomprensible" que l'administració no hagi pogut aclarir en els 5 mesos que fa des que es va destapar el cas "quina era la relació contractual" de Benaiges amb una "escola pública de la ciutat" ni la formació que tenia. El síndic, basant-se en les recomanacions emeses per un grup de treball format per experts, constata "amb preocupació" que no només "falla la prevenció i detecció de les violències" a la ciutat, sinó sobretot "la resposta i el seguiment" que es dona a les víctimes per part de les institucions i els centres educatius: hi ha una "manca d’acompanyament a les víctimes" i cal impulsar "processos de reparació des de les institucions".

El nou curs 2021-22 arriba amb novetats als instituts de Barcelona. Una de les més importants és que la gran majoria d'instituts (el 93,5%) recuperen el servei de menjador escolar o les cantines. Com que la majoria de centres de secundària fan jornada intensiva –els estudiants acaben les classes cap a les 15 h–, molts havien deixat d'oferir servei de menjador o l'oferien parcialment. Ara el servei es desplegarà a tots els centres per afavorir que els alumnes es puguin quedar a les tardes a fer-hi activitats lectives o extraescolars. Aquesta mesura, segons el conseller d'Educació i president del Consorci d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, millora "l'equitat i la igualtat d'oportunitats" dels alumnes. "Si no hi ha menjador no tenen accés a la beca menjador", ha avisat. De fet, el Consorci també ampliarà aquests ajuts, que passaran de ser de dos dies a la setmana a cobrir tots els dies lectius. Fins ara només es cobrien els cinc dies de beca als alumnes dels centres més desafavorits. A banda dels ajuts de menjador (4,43 euros al dia o 6,33 euros al dia, en funció de la vulnerabilitat), es concedirà un ajut extra de 5 euros al dia per als monitors dels alumnes que no poden menjar sols.

Pla renove a les aules de les escoles públiques de Barcelona: els tradicionals pupitres verds, "obsolets" segons el Consorci d'Educació, deixen pas a un nou mobiliari "més actualitzat" i, sobretot, que s'adequa més a les metodologies pedagògiques, com els ambients i el treball cooperatiu i autònom, cada vegada més esteses. El pla de renovació del mobiliari, que també deixa fora de l'aula la taula del mestre, ha començat per les aules de P3 i P4, amb l'objectiu d'aconseguir uns "ambients agradables, motivadors, cuidats i endreçats" en què els espais, els components arquitectònics i els mobles de l'aula es converteixin en una eina educativa més per als infants.

Cada escola pública de Barcelona tindrà el curs que ve un nombre diferent d'alumnes a P3. Als barris amb més famílies vulnerables, els grups seran de 20 o 22 alumnes, mentre que a les zones on caigui el nombre d'infants a escolaritzar, les classes tindran entre 22 i 24 infants. A la resta de la ciutat, gairebé la meitat, les aules de P3 seguiran tenint fins a 25 alumnes. Segons ha anunciat el Consorci d'Educació de Barcelona, és un pas més per revertir la segregació escolar a la ciutat. Ara bé, d'entrada aquestes ràtios variables només afectaran les escoles públiques, perquè la planificació conjunta de l'oferta dels centres concertats no es podrà fer fins al curs 2022-23, tal com estableix el decret d'admissions que el Govern va aprovar la setmana passada.

Ja fa dues dècades que la comunitat educativa de l'Eixample de Barcelona espera un nou centre de secundària, però el retard s'allargarà encara més. Malgrat que estava previst que el nou institut Angeleta Ferrer estigués a punt el febrer del 2021 i que comencés les classes el curs 2021-2022, l'ARA ha pogut saber que hi ha endarreriments en les obres que obligaran l'institut a començar el seu projecte en un espai alternatiu.

Per tercer any consecutiu, la demanda d'escola pública a la ciutat de Barcelona supera la de l'escola concertada, una "bona notícia" que corregeix "l'anomalia" que hi havia a la capital catalana, segons ha dit el tinent d'alcaldia de Cultura, Educació i Ciència i vicepresident del Consorci d'Educació de Barcelona, Joan Subirats. Però aquest augment de les sol·licituds a les places "públiques i de proximitat" també obliga l'administració a adaptar-s'hi: aquest any el consorci ha hagut d'assignar d'ofici 60 places a famílies d'infants de P3 i 217 a 1r d'ESO, d'alumnes que no tenien lloc a les opcions que havien escollit.

A l'escola pública Pit Roig de Barcelona, situada al barri de Font d'en Fargues, a Horta-Guinardó, hi ha cinc llocs de treball en risc: dos especialistes en psicomotricitat i educació física, un d'informàtica, un d'anglès i una tècnica d'infantil, que fa de suport a la mestra de P3. Són cinc sous que no paga el Consorci d'Educació, sinó que són un extra que han assumit les famílies a través de la quota, d'uns cent euros anuals per alumne, que paguen a l'Associació de Famílies de l'escola. Però tot això podria estar a punt d'acabar: el Consorci d'Educació, en el marc d'un pla de xoc contra la segregació escolar, els ha indicat que no podran seguir oferint la sisena hora, perquè suposa saltar-se la normativa i un greuge comparatiu per a aquelles escoles amb famílies més desfavorides que no ho poden pagar. L'AFA de l'escola demana al departament d'Educació i al Consorci "aturar el desnonament pedagògic". Almenys hi ha una altra escola pública de Barcelona que també es veuria afectada.