Societat 17/02/2021

Educació premiarà les concertades que matriculin alumnes vulnerables

El Govern aprova el nou decret d'admissions per evitar les escoles gueto, amb el rebuig de famílies de centres públics

4 min
Escola Catalonia. Cristina Calderer

MartorellEn el temps de descompte. El Govern ha aprovat aquest dimarts el nou decret d’admissió que es va plantejar com un dels punts estrella del departament d’Educació per reduir els centres gueto, els que concentren l’alumnat amb altes necessitats. Fruit d’un llarg debat dins la comunitat educativa , des què el març del 2019 el Síndic impulsés el Pacte contra la Segregació Escolar, alguns dels punts ja entraran en vigor en el procés de matriculació que arrenca d'aquí a poques setmanes.

És el cas del punt que estableix un repartiment més equitatiu dels estudiants que pateixen situacions de pobresa entre tots els centres de finançament públic, inclosos els concertats. Segons els índexs del 2007, hi ha detectats més de 60.000 estudiants vulnerables entre la primària (0-3 anys) i la secundària obligatòria, però amb els nous barems que aplicarà la conselleria calcula que la xifra de menors empobrits s'incrementarà fins als 215.000, és a dir, una quarta part del cens escolar.

El text dona al departament el comandament per regular la programació de l'oferta de places en les escoles púbiques i concertades i, en col·laboració amb els ajuntaments i comunitat educativa, vigilarà que els alumnes més vulnerables no es concentrin en les mateixes escoles. En els pròxims nou mesos els ajuntaments de més de 10.000 habitants han de crear zones educatives heterogènies, que seran la base de la planificació de la distribució d'estudiants.

Per això reservarà places a tots els centres per a aquests estudiants i a partir del curs vinent “premiarà” els centres concertats amb almenys un 10% de nens “amb necessitats derivades per situacions socioeconòmiques” amb una aportació extra de 988 euros per estudiant matriculat i curs, cosa que suposa doblar els 452 euros actuals.

Per primer cop, les escoles públiques amb aquesta mena d’alumnat també rebran una dotació econòmica i que fins ara es compensava amb plantilla i recursos extres. En aquest cas serà només de 641 euros per alumne matriculat i, a diferència de la concertada, la xifra anirà augmentant progressivament els pròxims cinc anys, començant amb 320 euros. Segons les mateixes fonts, la diferència entre l’aportació a la pública i a la privada es fixa a partir dels valors establerts per una comissió d’experts independents que va certificar el grau d'infrafinançament del sector. En total, les aportacions extres suposaran una inversió de 162 milions d'euros en cinc anys, 92 per a la pública i 70, per a la concertada.

La rebel·lió de la pública

Les aportacions extres a la concertada han sigut la pedra a la sabata per aconseguir el consens total entre els agents de la comunitat educativa. Des de l'aFFaC (Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya), el sindicat USTEC -el majoritari a la pública- i la CUP s'ha criticat que el nou decret afavoreixi la xarxa mixta público-privada, malgrat que els centres concertats només matriculen el 23% d'aquest alumnat complex, deu punts per sota del que es considera la "distribució òptima", segons fonts del mateix departament d'Educació.

La presidenta de la Fapac, Belén Tascón, denuncia que el departament ha tirat pel dret estant ja en funcions, sense tenir en compte la veu de l'escola pública, que matricula dos terços dels alumnes, i afirma que lluny d'acabar amb la segregació, el decret la perpetua "al no tocar el dret a la llibertat d'elecció de centre" -i no implementar el criteri de proximitat-, cosa que obliga a repartir els alumnes "pobres". En aquest sentit, indica que el Govern ha cedit a les "pressions del lobi de les concertades", que rebrà compensacions per complir amb la norma de garantir una educació equilibrada ara que veu reduïda la matrícula.

En canvi, el conseller Josep Bargalló ha defensat la iniciativa com a un "gran pas endavant i irreversible contra la segregació" perquè el text "reconeix la diversitat i la igualtat d'oportunitats" de l'alumnat. El responsable d'Educació ha valorat la "corresponsabilitat" amb el món local i "l'obstinació" del síndic de greuges, Rafael Ribó, que alhora ha demanat als futurs Govern i Parlament sorgits de les eleccions de diumenge que assumeixin com a propi el decret. Per al director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín, no hi pot haver "excuses" per no implementar les primeres mesures en la matriculació del mes vinent perquè confia que el curs que ve pot suposar "una primera davallada de la segregació després de deu anys d'estancament".

Regularització de la matrícula viva

Una altra de les novetats que introdueix el nou decret és que Educació regularà les matrícules vives , els alumnes que arriben al llarg del curs, un gruix important dels quals requereixen suport educatiu extra. Així, es permetrà la limitació de ràtios i l'establiment d'una proporció màxima de l’alumnat vulnerable (específic per a cada zona escolar), amb el consens de les taules de planificació local, on hi ha representades l’administració local i la comunitat educativa. Els centres amb un alt percentatge d’alumnat amb necessitats específiques podran tancar matrícula quan comenci el curs al setembre encara que tinguin places lliures, un aspecte que la Fundació Bofill ha urgit a blindar perquè la ràtio es mantingui baixa i, en el cas d'admetre nou alumnat, que sigui "no vulnerable", ja que això "ajudaria a diversificar socioeconòmicament el centre".

La matriculació d’aquests alumnes nouvinguts queda regulada, per primer cop, per criteris que avaluaran les noves comissions de garanties d’admissió, formades per la comunitat i els ajuntaments. En el cas de municipis petits serà la mateixa Inspecció del departament l'encarregada de fer-ho. Amb aquest pas es pretén reduir els “fraus dels empadronaments ficticis” de famílies que s’han quedat sense plaça al centre desitjat en primera instància i amb el curs en marxa busquen una segona oportunitat sense complir la llei. Com ja s'havia anunciat, els centres concertats que segreguin els alumnes per gènere perdran el concert econòmic , en compliment de la llei Celaá.

stats