Societat 28/06/2021

Més aprovats i amb més bona nota en la segona selectivitat de la pandèmia

Set alumnes (cinc noies i dos nois) treuen un 9,90 a les PAU

5 min
Una alumna fa la selectivitat, el juny de 2021, a la UB.

BarcelonaLa segona selectivitat de la pandèmia té més aprovats i més bona nota que la del 2020 . El 96,7% dels alumnes que es van presentar a les proves d'accés a la universitat les han aprovat, dos punts més que l'any passat, quan el percentatge va ser del 94,4%, i de mitjana han tret un 6,8, també dues dècimes més que el curs anterior (6,6). Com que la nota de l'expedient de batxillerat també ha pujat una mica (d'un 7,53 el 2020 a un 7,66 aquest any), també ha augmentat la nota mitjana d'accés a la universitat, que serà d'un 7,3, dues dècimes més que el curs passat. Això podria fer créixer una mica les notes de tall per entrar als graus.

No tindran problemes per accedir a les carreres desitjades 1.242 alumnes (1.028 l'any passat) que han tret un 9 o més a la fase general de les pau. Són 794 noies i 448 nois, entre els quals n'hi ha set –5 noies i 2 nois– que han tret un 9,90 i són les millors notes de la selectivitat 2021. Cinc són d'instituts públics i dos de centres concertats.

"Compaginar els estudis i un bon nivell anímic ha estat complicat"

Un dels estudiants que ha assolit la quasi perfecció a l'examen és Imad Benhessou, de l'Institut Lauro de les Franqueses del Vallès. Fa poca estona que l'han avisat que és una de les millors notes de Catalunya i respon per primera vegada a la trucada d'un periodista: "Estic contentíssim, encara no m'ho crec". El seu 9,90 és una entrada assegurada per estudiar medicina a la Universitat de Barcelona després de dos cursos "gens fàcils". "Compaginar els estudis i un bon nivell anímic ha estat complicat, però em sento molt orgullós del treball que he fet, sobretot a nivell psicològic", explica.

Va afrontar la selectivitat "amb angoixa i incertesa", perquè malgrat tenir una bona mitjana de batxillerat, "sempre hi havia el neguit de la nota de tall". La clau, diu, ha sigut una combinació de molta constància i estar atent a classe. "El 80% de la nota és seguir el que fem a classe i després et sona tot i només cal fer un petit repàs", assegura. I agraeix a "una plantilla de professors boníssima" que a banda de ser "molt exigents" amb els alumnes també els hagin fet treballar "la part psicològica". "He tingut professors molt propers i això facilita molt la connexió amb els alumnes i l'aprenentatge", reivindica.

Després de la pressió de les PAU, va desconnectar uns dies en una casa rural amb els amics i durant les vacances vol fer algun viatge "sempre que les restriccions i la situació econòmica a casa ho permetin".

"Pensava que m'havia anat bé, però no tant"

Frida Fernández té nota de sobres per estudiar llengua i literatura espanyoles a la Universitat Autònoma de Barcelona, on s'entra amb un 5. "Fa anys que m'apassiona la llengua i aquest curs he gaudit molt amb la literatura", assegura aquesta alumna que viu a la Fatarella i estudia a l'Institut Julio Antonio de Móra d'Ebre. Ha tret un 9,90, una nota que no s'esperava quan va acabar de fer les PAU –"Pensava que m'havia anat bé, però no tant", diu–, però quan va consultar l'expedient i va veure que a la fase general tenia un 10 a castellà, anglès i història i un 9,5 a català –va fallar la pregunta de fonètica–, va suposar que seria de les més altes de Catalunya.

Com l'Imad, creu que el més important és "ser constant" durant tot el curs i així les setmanes abans de les PAU "no cal estudiar moltes hores, sinó repassar el que ja tens assolit". I això que no ha sigut fàcil viure els dos cursos de batxillerat en pandèmia. "Quan fèiem classes telemàtiques era complicat organitzar-se, però ho he dut prou bé", afirma. Només l'han confinat un cop durant el curs. Ara vol un estiu "de tranquil·litat" abans de començar la universitat i aprofitar el temps lliure per tocar alguns dels instruments que domina, com el trombó, el piano o la guitarra.

Frida Fernández vol estudiar llengua i literatura espanyoles a la Universitat Autònoma de Barcelona.

"Anhelar la perfecció, amics, família i una gran escola pública"

Qui encara no s'ha tret un pes de sobre és Teresa Velasco, alumna de l'Institut Els Planells d'Artesa de Segre. Tot i el seu radiant 9,90, encara no sap si podrà estudiar la seva primera opció, un doble grau en enginyeria al Centre de Formació Interdisciplinària Superior (CFIS) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), una mena de centre d'alt rendiment que permet estudiar dues titulacions alhora. Ella ha triat matemàtiques i enginyeria de dades, però diu que és "molt possible" que no l'agafin. Si no ha superat les proves –li donen els resultats en dos dies–, estudiarà matemàtiques i física a la Universitat de Barcelona, la carrera que des de fa nou anys requereix la nota de tall més alta a Catalunya .

Quan va veure els seus quatre 10 (a matemàtiques, matemàtiques aplicades a les ciències socials, història i català) i els seus 9,5 a castellà i física, la Teresa es va posar a plorar. Li ha quedat un expedient gairebé perfecte després d'un 9,95 de mitjana de batxillerat. Tot 10 menys un 9 a dibuix tècnic de primer de batxillerat. "És el meu taló d'Aquil·les", assegura. De fet, diu que "aquest anhel constant de la perfecció" és una de les quatre potes que li han assegurat l'èxit acadèmic: "Quan treia un 9,9 sempre mirava què havia fallat per no repetir l'error". Els altres tres pilars diu que són els amics, els seus pares i una "gran escola pública" que sempre li ha donat "suport educatiu i personal". "Som una escola rural amb una educació bastant personalitzada, no només a nivell educatiu sinó també personal", afirma, amb bones paraules cap a uns professors que "a vegades han fet de psicòlegs".

Teresa Velasco vol estudiar un doble grau en enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

Els altres quatre estudiants amb un 9,90 són de l'Institut Jaume Balmes (Barcelona), l'Escola Sant Josep (Sant Sadurní d’Anoia), l'Institut La Bisbal (La Bisbal d'Empordà) i l'Escola Mare de Déu de la Salut (Sabadell).

"Adequació" entre les PAU i el batxillerat

En un moment en què el model actual de la selectivitat i del batxillerat està força qüestionat , el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Josep Ribas, ha assegurat que els resultats avalen una vegada més la "fortalesa" del sistema com a mecanisme per regular l’accés i l’admissió a la universitat i mostren "l'adequació i encaix" entre el batxillerat i els exàmens que es proposen.

Per matèries comunes, les notes mitjanes són un 6,93 a llengua catalana i literatura , un 6,60 a llengua castellana i literatura, un 7,31 a anglès, un 8,31 a francès, un 7,34 a alemany, un 7,64 a italià i un 7,07 a història. Pel que fa a les de modalitat, la nota més baixa, amb un 5,56, és la de matemàtiques, i la més alta és la d'economia de l'empresa, amb un 7,7.

stats