Pressió per un batxillerat flexible i menys angoixant
Educació prepara una modalitat general que barregi matèries i no només prepari per a la selectivitat
Barcelona“Un batxillerat que il·lumini la cara dels nois i noies quan en parlin, que els orienti cap a ports de futur, que els permeti escollir i aprofundir. Que reculli el llegat d’un currículum crític i creatiu de l’ESO i enlairi el desig de seguir aprenent. #canviemelbatxillerat”. El tuit de Susanna Soler, la directora de l’Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes, escrit durant les vacances de Nadal, només volia recollir una idea que li rondava pel cap des de fa temps, després de veure com molts dels alumnes de batxillerat “pateixen, ploren i tenen angoixa”. Però la piulada va començar a rebre suports i ha acabat sent l’espurna definitiva per impulsar Canviem el Batxillerat, una iniciativa a la qual ja s’han adherit 60 docents a favor de reenfocar aquests dos cursos per fer-los més flexibles. Una mostra més del xup-xup que fa temps que es cou i que demana canvis en l’educació postobligatòria.
Al capdavant del projecte hi ha també dues professores que de seguida van respondre al tuit de Soler. “El batxillerat és una etapa molt intensa, que agafa els alumnes en una edat especial en què han de triar què volen ser, i s’hi afegeix la pressió de les PAU i la mentalitat finalista d’aquest examen”, apunta Fanny Figueras, coordinadora pedagògica de l’Institut Moisès Broggi de Barcelona, que lamenta la “cotilla” que suposen per als estudiants i per als professors aquests dos cursos. “Es canvien coses a primària i a l’ESO, però quan arriba el batxillerat fem passos enrere”, afirma. Per evitar aquest retrocés al seu centre, Maribel Tarrés, directora de l’Institut Jaume Cabré de Terrassa, fa temps que rumia com vol que sigui el batxillerat en aquest institut de nova creació. “Els nostres alumnes tenen marge perquè no arribaran a batxillerat fins d’aquí dos cursos. Si ens hi poséssim de seguida, entrarien en un batxillerat diferent”, augura.
Una proposta oberta
El punt de partida de les tres professores és clar: “No pot ser que els nostres fills estiguin fent el mateix batxillerat que vam fer nosaltres fa 30 anys”, diu Tarrés. A partir d’aquí, totes les propostes poden ser debatudes i totes les veus escoltades. La seva és una proposta oberta, no un manifest ni un decàleg amb uns punts prefixats. “No tenim cap full de ruta ni un batxillerat definit. Tenim només idees: que els alumnes no pateixin tant, que sigui una etapa més oberta i més flexible”, diu Soler. El primer que han fet és donar veu als nois a través d’un qüestionari perquè expliquin com viuen ara aquesta etapa i quins canvis farien.
L’objectiu general, expliquen, és deixar de veure el batxillerat com l’avantsala de la universitat. “Molts professors pensen que el batxillerat només serveix per fer la selectivitat i no recorden que molts alumnes fan batxillerat per anar a un cicle superior”, diu Tarrés. “És com si no hi hagués cap altre camí, quan en realitat hauria d’haver-hi moltes bifurcacions. Encara tenim molta feina com a societat perquè portem motxilles carregades de prejudicis”, afegeix Figueras. Les professores creuen que el problema és del sistema educatiu, que fa triar (i encasella) els alumnes als 16 anys. “Si fas el científic no pots fer història de l’art. Per què si trien una cosa han de deixar totes les altres? Ens agradaria un batxillerat més transversal, sense matèries, en què cada alumne pugui construir el seu itinerari personalitzant molt el seu aprenentatge”.
És una idea inassumible? El departament d’Educació diu que treballa des de fa uns mesos en un nou decret que ha d’introduir canvis substancials al batxillerat “perquè no s’orienti exclusivament a les PAU, sigui competencial, més flexible i amb itineraris més personalitzats”, explica a l’ARA Maite Aymerich, directora general de Currículum i Personalització. “No volem renunciar al coneixement, però hem de fer que aquest coneixement sigui útil”, diu. Els plans del departament, que s’han anunciat després de l’aparició de Canviem el Batxillerat, són crear una nova modalitat general en què els estudiants tinguin la possibilitat de “testar altres branques del coneixement” i triar sobre la marxa, sense haver d’especialitzar-se d’entrada en una de les tres opcions que ara hi ha (científic/tecnològic, humanístic/social i artístic). És el que ja fan a Nova Zelanda o Escòcia, i el que ja recull la llei Celaá.
Aymerich confia aprovar el decret en un any i que entri en vigor el curs 2022-23, de manera que l’any següent la selectivitat podria incorporar canvis per adaptar-se al nou batxillerat. Una previsió optimista tenint en compte que les converses amb les universitats estan a les beceroles.
Nou model de les PAU
La selectivitat és, de fet, la gran cotilla del batxillerat. Ja fa anys que alumnes i docents clamen per un nou model de les PAU, i el curs passat 31 escoles i instituts van aixecar la veu per denunciar que són “un fre per als processos de transformació educativa”. Com aquests centres, per a les impulsores de Canviem el Batxillerat la proposta de màxims també és eliminar les PAU, però saben que abans cal fer passos més petits. “Si fem canvis en el batxillerat, hauran de fer canvis a les PAU”, expressa Figueras.
Sense esperar l’impuls de l’administració, les tres docents han començat a picar pedra als seus centres. A l’Institut Montgròs s’esforcen per no trencar les tasques globalitzades que fan a l’ESO fent àmbits duals al batxillerat, que els permeten treballar per projectes barrejant castellà i filosofia o història del món contemporani i anglès. Al Broggi intenten exportar a la resta de batxillerats les particularitats de l’internacional, com l’aprenentatge servei, que promou la responsabilitat social dels alumnes i la participació en entitats o associacions del barri. Així, han impulsat la Brogginale, en què alumnes de les diferents modalitats de batxillerat s’agrupen per respondre a una pregunta amb format audiovisual. “No els posem nota i cap alumne ha preguntat per això. És una cosa extraordinària que fan il·lusionats”, diu Figueras.
Menys nivell?
Tot plegat, però, aixeca recels en certs sectors educatius, que temen que aquests canvis suposin una rebaixa del nivell educatiu. “Què vol dir nivell? ¿Nivell per respondre a exàmens? Jo pregunto als profes del meu institut: «¿Com saps que un alumne ha après alguna cosa després de fer un examen? ¿Els teus alumnes tindran ganes de seguir llegint o llegeixen només per treure una nota?» Per a mi és més important que tinguin ganes de seguir llegint que no que treguin un 9 a l’examen”, diu Figueras.
- 83,25% al batxillerat La pandèmia va flexibilitzar l'avaluació i va fer créixer la taxa d'aprovats al batxillerat: del 72,69% al 83,25% en un any
- 94,48% a les PAU En canvi, el nombre d'estudiants que van aprovar les PAU va baixar una mica, del 96,60% al 94,48%
Segons les impulsores, les xifres d’abandonament escolar a la postobligatòria evidencien la urgència del canvi. Dos de cada deu alumnes que comencen primer de batxillerat no passen a segon: canvien a la formació professional, repeteixen curs o bé deixen d’estudiar.
- Nova Zelanda: es permet canviar de modalitat fàcilment El sistema educatiu de Nova Zelanda es caracteritza per una enorme flexibilitat en l’educació secundària i la postobligatòria. Els alumnes poden triar diferents assignatures a través d’un sistema de crèdits, cosa que els permet canviar d’itinerari amb facilitat, sense haver de començar de zero, i també els és més fàcil treure’s dobles titulacions. Després de l’escolarització obligatòria, fins als 16 anys, els estudiants poden escollir entre la universitat o l’escola politècnica, amb una varietat molt gran de cursos que són més pràctics. Nova Zelanda, que apareix a les primeres posicions dels rànquings educatius, obliga els docents a fer una mena de MIR i inverteix un 7,3% del PIB en educació. A Catalunya no s’arriba al 3,7%.
- Quebec: optatives a partir de 3r d’ESO i molta pràctica La conselleria d’Educació també s’ha fixat en el sistema educatiu del Quebec. A partir del curs equivalent a 3r d’ESO, els estudiants tenen assignatures obligatòries, com llengua, matemàtiques, ciències socials o informàtica, en què es pot escollir el nivell de dificultat (sobretot en el cas de matemàtiques), i assignatures optatives, orientades a la formació professional, les arts, les humanitats, la programació, la cuina o el màrqueting, entre d’altres. Alguns instituts estan especialitzats en algun d’aquests àmbits. En general, tant l’educació secundària com la postobligatòria tenen un caràcter molt pràctic i especialitzat i es potencia el treball en equip. Els exàmens tenen un pes força limitat sobre les notes finals.
- Escòcia: gran varietat de matèries abans d’especialitzar-se El sistema educatiu d’Escòcia és una mica diferent del del Regne Unit. Una de les diferències és que al Regne Unit fan menys assignatures però amb més profunditat, mentre que a Escòcia fan una àmplia varietat de matèries abans d’especialitzar-se en alguna branca en concret. Com a Espanya, l’educació secundària és dels 12 als 16 anys: durant els dos primers anys fan educació general i durant els dos últims comencen a especialitzar-se i apareixen continguts de formació professional. Els dos cursos següents, en el que vindria a ser el seu batxillerat, es prepara els alumnes igualment, tant si volen anar a la universitat, a la formació professional o al mercat laboral. Una altra de les diferències és que es té en compte l’educació extraescolar.
- Finlàndia: tres anys i amb possibilitat de triar continguts El batxillerat finès dura tres anys i permet als estudiants triar continguts i fer modalitats especials, com música o esport. Per entrar a la universitat s’ha de superar l’examen de matriculació (almenys quatre proves) i l’examen que organitza cada universitat i que valora la motivació, les aptituds i les habilitats personals dels alumnes a través d’una entrevista. L’alta exigència d’aquesta selecció feia que molts alumnes dediquessin un any sencer a preparar la prova i, en conseqüència, entraven un any més tard a la universitat. Per revertir aquest problema, que és majúscul en un país preocupat per l’envelliment de la població, es va posar en marxa una reforma per seleccionar els universitaris a partir de la nota de l’examen de matriculació.
- França: fusió de les modalitats per donar llibertat als alumnes El batxillerat francès era el més semblant al català fins que una reforma impulsada fa uns anys el va canviar de dalt a baix. S’han eliminat les tradicionals modalitats de lletres, econòmic i social i científic, i només es manté el batxillerat tecnològic. Les altres tres branques es fusionen en una de sola per donar “més llibertat” als alumnes, que fan algunes matèries comunes (francès, història, ensenyament moral, llengua, ciències, esport i filosofia) i en poden escollir d’específiques en funció del que vulguin fer després (art, ecologia, ciències polítiques, informàtica, física i química, economia, humanitats...). Alguns sindicats de professors creuen que la reforma perjudica els alumnes perquè resta hores a les matèries dures.
- Alemanya: universitat o FP, una decisió als 10 anys Una de les particularitats més polèmiques del sistema educatiu alemany és que la secundària comença als 10 anys, quan se separa els alumnes en tres tipus de centres diferents, segons el nivell que hagin demostrat durant els primers quatre anys d’escola: hi ha els instituts (es coneixen com a gymnasium i són els que preparen per a la universitat), els centres de formació professional i els centres d’oficis. En alguns lands, però, hi ha centres educatius on tots els alumnes van junts. En acabar el gymnasium, els estudiants s’enfronten a l’abitur, la seva selectivitat, que fa pocs anys es va reformar per unificar-ne els continguts, els criteris d’avaluació i la dificultat, després de detectar que hi havia puntuacions dispars segons els estats.
