El món empresarial s'ha associat, històricament, a lideratges masculins de vestit i corbata. La reivindicació de la necessitat de més presència femenina en càrrecs de direcció fa dècades que omple tesis i propostes d'associacions empresarials, fins al punt que la paritat ja és, cada vegada més, una eina per valorar la política d'empresa de les organitzacions. De mica en mica, la situació va millorant: segons les darreres dades de Grant Thornton, Catalunya té un 44,2% de dones en alts càrrecs, la taxa més alta de l'Estat. De fet, el percentatge registrat per l'informe aquest any a Catalunya ha augmentat en 8,2 punts comparat amb l'any passat, la qual cosa situa el Principat 5,8 punts per sobre de la mitjana espanyola (38,4%). Des de l'Empreses, us portem una tria de 10 perfils de directives influents en l'economia catalana, que inclouen figures consagrades i perfils menys coneguts.

Les desigualtats de gènere afloren molt aviat. Els infants ja en són conscients als 10 i 11 anys i tenen algunes coses a dir al respecte: entre les seves propostes hi ha la fi de les violències i les discriminacions (especialment el masclisme i el racisme), la igualtat entre les persones (inclosa entre els nens i les nenes i, també, a l’escola) i acabar amb la pressió estètica. Així ho demanen a l’Agenda dels Infants, un document elaborat a partir de consultar més de 5.000 infants de Barcelona, que recull les 11 demandes, 30 propostes i més de 100 idees dels nens i nenes per millorar el benestar de la infància.

Naim Darrechi (30 milions de seguidors a TikTok) va dir recentment: “Les dones tenen més drets i, per tant, a partir d’ara, soc una dona, perquè a Espanya et deixen canviar de sexe cada sis mesos i només has d’omplir un formulari”.

"Abans, la meva experiència estava travessada per por d'acabar a la presó i ara per una agressió física". La frase la pronuncia una activista veterana a favor dels drets sexuals i reproductius de les dones (avortament, anticonceptius, etc.) i resumeix el sentiment de les activistes de la causa feminista que estan a la diana d'atacs dels grups antigènere, ben organitzats a escala internacional i potenciats per les xarxes.

El sector tecnològic ha estat històricament un món regit per homes. Rosa Maria Rodríguez Curto, vicepresidenta de T-Systems Ibèria i del Cercle Tecnològic, ha estat inclosa a la darrera edició de la llista Forbes com una de les 100 dones més influents d'Espanya i és un referent en aquest àmbit. Amb tres fills i una llarga trajectòria professional a l'esquena, que va començar a Electronic Data Systems i va seguir a T-Systems, la multinacional alemanya de serveis informàtics de Deutsche Telekom, l'enginyera de telecomunicacions assegura que el seu "no ha estat un camí fàcil". Malgrat que és optimista, assenyala que el gran repte està a les universitats.

Maltractadors que sorprenen amb un canvi de gènere per evitar ser jutjats per la llei de violència masclista o policies i militars que també passen pel registre per obtenir els suposats "beneficis" reservats per a les seves companyes dones. Són alguns dels casos que han circulat a les xarxes socials i que han servit com a benzina per alimentar els discursos contra la llei trans, especialment per la suposada facilitat per saltar-se-la. Malgrat el rebombori i l'escàndol d'aquests casos, de les 5.900 demandes de canvi de gènere als registres civils des que el 2022 va entrar en vigor la norma, només se n'han denegat 85.

El 30 de juny del 2026 les empreses de l'Íbex-35 hauran de comptar amb un 40% de dones als seus consells d'administració, tal com preveu la llei de paritat del govern espanyol que entra en vigor aquest dijous, i un any més tard, el 2027, la resta de cotitzades. Tot i que les companyies que conformen el selectiu de la borsa espanyola han fet passos endavant per adaptar-se a les recomanacions de bon govern corporatiu, entre les quals hi ha la de complir amb la diversitat de gènere, algunes d'elles encara estan lluny d'assolir aquest llindar mínim del 40%, des d'ara fixat per llei. De fet, l'any 2023 va tancar amb 12 de les 35 empreses de l'Ibex-35 sense complir amb aquesta fita, segons les últimes dades publicades per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el supervisor borsari espanyol. Des d'aleshores, però, s'han produït diferents moviments als consells d'administració que han rebaixat les companyies que no compleixen amb el llindar mínim de presència de dones en aquest òrgan.

El món ha concentrat el 2023 més guerres que mai des del final de la Segona Guerra Mundial. I les perspectives de l’any que estem a punt d’estrenar no són millors. No només hi ha més conflictes, sinó que es lliuren amb més impunitat, perquè el dret internacional que els hauria de regular ha perdut força. El 2024 estarà marcat per aquesta inestabilitat global i alhora per un calendari electoral inèdit: 76 països han de celebrar eleccions, sota sistemes més o menys democràtics. Serà un any d’armes i d’urnes. L’equip d’investigació del Cidob, coordinat per Carme Colomina, ha analitzat els temes que marcaran l’agenda en els pròxims dotze mesos. El resultat d’aquest exercici és una brúixola per no perdre’s en la voràgine d’un món “desordenat, convuls i contestat”. Benvinguts al 2024.

Primera, segona i ara tercera volta. La llei de representació paritària del govern espanyol va ser una de les normes que després de passar dos cops pel consell de ministres i fer el salt al Congrés dels Diputats va quedar penjada a la cambra baixa espanyola per l'avançament electoral del passat mes de maig. Aquest dimarts, però, el govern de Pedro Sánchez l'ha tornat a aprovar en consell de ministres per poder iniciar, de nou, el tràmit parlamentari i que vegi finalment la llum.

Les dones treballadores cobren de mitjana un 13% menys que els homes a la Unió Europea i, per tal de cobrar el mateix, haurien de treballar 46 dies més cada any. O, dit d'una altra manera, a partir d'aquest dimecres les dones europees treballen "gratis" fins a finals del 2023, segons els càlculs de la Comissió Europea. "La igualtat de retribució per a una mateixa feina o per a una feina del mateix valor és un dels principis fundacionals de la Unió Europea", ha assegurat la comissària europea de Valors i Transparència, Helena Dalli.

La polèmica ha explotat després que diferents mitjans hagin publicat un document d'àudio amb un comentari sexista adreçat a dones periodistes pronunciat dilluns pel ministre de Justícia francès, Éric Dupond-Moretti, després de fer unes declaracions a la premsa, quan es pensava que tots els micròfons ja estaven apagats. "Veig que entre les dones periodistes que m'heu fet preguntes cap de vosaltres era davant meu ensenyant els pits, eh? No fa prou calor?", els va deixar anar el ministre. L'exclamació, que Dupond-Moretti va voler fer en to de broma, ha aixecat moltes crítiques, sobretot dels consells de redacció de diferents mitjans de comunicació del país.

L'alcalde de Seül, Oh Se-hoon, ha suprimit aquesta setmana les places d'aparcament exclusives per a dones, que se situen a prop de les entrades i ascensors per evitar els espais foscos i insegurs. L'eliminació d'aquests llocs reservats ha obert una polèmica perquè s'inscriu en una regressió en les polítiques d'igualtat de gènere que havia encapçalat la capital. Ja s'ha presentat un projecte de llei per revisar l'ordenança que reservava un 10% de les places d'aparcament a les dones en tots els pàrquings per a més de 30 cotxes. Les places es començaran a substituir, al mes de març, per aparcaments destinats a famílies.

La revisió d'algunes condemnes a agressors sexuals arran de l'aprovació de la nova llei del només sí és sí –que elimina la distinció entre abusos i agressió, però, al fer-ho, modifica la forquilla de penes existent en el Codi Penal per a aquests tipus de delictes– ha portat el govern espanyol a donar una instrucció a la Fiscalia d'ampliar les polseres telemàtiques als agressors sexuals que s'hagin beneficiat de les revisions, sobretot en els casos que han comportat "excarceracions inesperades", explicava la delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell, aquest dimarts.

La pandèmia semblava que havia de ser un punt d'inflexió per canviar la manera de treballar aprofitant la irrupció del teletreball, la tecnologia i la flexibilitat horària. Les dades, però, demostren que tot va ser un miratge. El presencialisme ha tornat a l'oficina i això perjudica especialment les dones, sobretot a l'hora d'ocupar llocs de responsabilitat que posen difícil la conciliació. Segons un estudi de l'escola de negocis Eada i del grup Icsa sobre la bretxa salarial presentat aquest dimecres, el nombre de dones directives aquest any respecte al passat ha baixat dos punts després d'una tendència a l'alça des del 2016. Concretament, gairebé un 17% del total de directius a Espanya són dones, mentre que l'any passat el percentatge estava a tocar del 19%. A banda de la baixada, el més preocupant és que la xifra continua per sota del 19,5% assolit el 2008, tot i les polítiques de conscienciació que s'han fet en l'última dècada.

La Unió Europea ha fet aquest dilluns un primer pas per incrementar la presència de les dones en llocs directius. Els ministres d’Assumptes Socials de la UE han tancat un acord polític per establir un mínim del 40% de dones en els llocs directius no executius (o del 33% entre tots els membres del consell d’administració) en les empreses europees que cotitzin a la borsa. La mesura, que ja la va intentar tirar endavant la Comissió Europea fa una dècada però sense èxit, encara haurà de ser avalada per l’Eurocambra i la mateixa Comissió.

"Moltes companyes meves, després de la tesi, han hagut de triar: o fer carrera investigadora o fer de mare", diu Anaïs Varo. Ella ha triat ser investigadora i, de moment, ni es planteja ser mare. "No sé què passarà amb mi d’aquí un any. A més, els meus pares són molt grans, i això em condiciona si me n'he d'anar com a mínim un any a l'estranger, que és necessari si fas recerca. La maternitat ens marca, i també el fet que les cures de les persones dependents recaiguin gairebé sempre en les dones", afegeix.

Al llarg de la història de l'últim segle, centenars de dones científiques han caigut al pou de l’oblit i el silenci, tot i les importants aportacions al món de la recerca, la ciència i la tecnologia que han impulsat. La medalla del reconeixement social i el prestigi ha recaigut, majoritàriament, en els homes. Els estereotips de gènere i la falta de referents femenins en professions tècniques frenen l’accés, encara avui en dia, de les noies als estudis anomenats STEM (de les seves sigles en anglès: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). La societat i l’educació tenen, per tant, un gran repte a les seves mans per revertir la situació. La conclusió principal de tots els experts consultats coincideix: les vocacions científiques s’han de despertar des de ben petites, especialment al voltant dels 10 anys, quan l'autoconstrucció personal i la visió del món ja són sòlides. 

"Ni polítiques i, amb tots els respectes, ni dones pel mig". L'associació tradicionalista Salvem Sant Joan, creada amb l'objectiu que les festes de Ciutadella es mantinguin sense cap canvi, va entrar per la porta gran aquest diumenge en el Casino 17 de Gener gràcies a les declaracions masclistes del seu president, Joan Fedelich, que durant la seva presentació en societat va negar la participació de les dones a la celebració. "La meva dona, la meva mare, saben la feina que tenen per Sant Joan, i no hi ha res més a dir", va assegurar sense cap mena d'embuts.