A Barcelona els restaurants italians reals estan plens d’italians reals. Obres la porta i ja surt un cambrer, un ajudant de cambrer, un cuiner, un ajudant de cuina, un gestor de fonètica, un ensinistrador de toponímia… Tots italians. I la farina és italiana i et parla en italià pels descosits. També la tomata, el formatge, les olives, la farigola, el llorer, el vi, la cervesa… Fins i tot l’aire que respires s’ha envasat a Castelvetro di Modena o Pieve di Teco. Si això passés a un restaurant de cuina catalana de seguida el tancarien (amb alguna llei de la dictadura de la moral-letal) per racista, discriminador, no acollidor, etc. És més fàcil ser italià a Barcelona que català. O… no. 

Els comerciants barcelonins passen a l'acció. Barcelona Oberta, l'associació d'eixos comercials presidida per Gabriel Jené, ha reclamat aquest dimarts la creació d'un Consorci de Promoció Comercial publicoprivat "que acompanyi els operadors a instal·lar-se, amb codis de bones pràctiques i disciplina urbanística i de qualitat en les implantacions comercials". Ho ha fet en el marc del IX Summit Barcelona Oberta sobre retail i urbanisme, celebrat aquest dimarts a la Casa Seat.

La sentència del jutjat contenciós administratiu 5 de Barcelona que ha declarat nuls els projectes de reurbanització dels eixos verds de Consell de Cent i Enric Granados i que ordena retornar la urbanització dels carrers al seu estat anterior, ha suscitat un gran enrenou polític i mediàtic amb posicionaments d’incredulitat. Però més enllà de les consideracions sobre si la sentència és més o menys congruent, convé fer una anàlisi dels seus fonaments principals, per veure si realment té raó des d'un punt de vista jurídico-urbanístic.

L'urbanista Salvador Rueda va concebre el 1987 el concepte de les superilles i el model de mobilitat de Barcelona. El 1987, fa 36 anys, com a director de l'Agència de Medi Ambient de l'Ajuntament, va presentar la innovadora proposta en aquell moment d'alliberar la ciutat dels cotxes i donar l'espai als vianants. Era una incipient visió del fet que urbanisme i ecologia havien d'anar de bracet per poder tenir ciutats respirables. Amb el nou mil·lenni va fundar l'Agència d'Ecologia Urbana, un consorci públic per portar la reinvenció de l'espai públic a la pràctica. Hi va estar 20 anys, i ara presideix la Fundació Ecologia Urbana i Territorial, des d'on continua fent propostes per compaginar urbanisme i ecologia. Atén l'ARA des de Montevideo, on està treballant temporalment, per lamentar la sentència que tomba l'eix verd del Consell de Cent, el projecte estrella del mandat d'Ada Colau per reduir el trànsit rodat de l'Eixample.

De totes les actuacions urbanístiques de l'anterior equip de govern de l'Ajuntament de Barcelona encapçalat per Ada Colau potser la que tenia i té encara més consens és la de la pacificació del carrer Consell de Cent per convertir-lo en un gran eix verd. Passejar per aquest carrer avui mateix és una experiència molt agradable per als barcelonins, i en especial per als habitants de l'Eixample, una zona amb una històrica mancança d'espais verds ja des del mateix principi de la seva construcció, al segle XIX, quan ràpidament es va abandonar la idea de Cerdà que els interiors d'illa fossin jardins. Ara una jutgessa ha donat la raó a l'entitat Barcelona Oberta, que aplega els eixos comercials de les zones turístiques, i ha ordenat desfer l'obra perquè, a parer seu, abans d'iniciar-la s'hauria d'haver modificat el Pla General Urbanístic (PGU) de la ciutat. L'Ajuntament ja ha anunciat que recorrerà contra la decisió i, per tant, tot apunta que ens trobem tot just a l'inici d'una llarga batalla judicial que pot durar anys.

Primer revés judicial al projecte urbanístic estrella d'Ada Colau, la superilla de l'Eixample. Un jutjat contenciós de Barcelona ha ordenat revertir els eixos verds del carrer Consell de Cent, una obra inaugurada fa tot just uns mesos i que no ha estat exempta de polèmica des del seu primer plantejament. En la sentència, la titular del contenciós administratiu número 5 de Barcelona dona per bones les al·legacions presentades per l'entitat Barcelona Oberta (que agrupa la Unió d'Eixos Comercials Turístics), que s'han oposat a la gran transformació de l'Eixample. La jutgessa conclou que la pacificació dels eixos verds de l'Eixample ha suposat una "modificació encoberta del Pla General Metropolità (PGM)" perquè s'ha tramitat com si fos un projecte d'obres ordinari, sense modificar el planejament general de la ciutat. Malgrat la contundència, la resolució no és ferma i la primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona ja ha anunciat que el consistori la recorrerà.

Els eixos verds de l'Eixample, que eren la nineta dels ulls del govern d'Ada Colau a Barcelona, ja estan pràcticament acabats. Ja llueixen la nova vegetació i tenen cartells on s'informa dels canvis en la càrrega i descàrrega: ja no es fa als xamfrans, sinó dins mateix dels trams pacificats en un horari acotat, entre dos quarts de deu del matí i les quatre de la tarda (i validant l'operació en una aplicació). Aquests dies els operaris hi estan acabant de fer ajustaments com col·locar pilones per evitar que els cotxes passin per on no haurien de passar. I una brigada municipal hi ha començat a instal·lar avui les marques metàl·liques (amb l'escut de Barcelona) a terra perquè les terrasses ocupin només l'espai que tenen assignat i poder detectar de forma fàcil si posen cadires on no toca. En total, 155 terrasses en els quatre carrers intervinguts, que ja han rebut instruccions de com hauran de col·locar les taules i cadires.

"Si vostè està en contra de Colau, ho té molt fàcil: voti Trias". Aquest era el missatge que llançava l'alcaldable de Junts per Barcelona en el míting final, després d'una campanya centrada a presentar-se com el "vot útil" per aglutinar el malestar generat pel govern de comuns (i socialistes, esclar). Trias va ser capaç de concentrar aquest descontentament i va sumar fins a 149.235 vots (el 22,4%), amb crítiques a problemes com la neteja i propostes com la cobertura de la ronda o aturar alguns dels projectes estrella del govern Colau. L'exemple paradigmàtic és el del tramvia, que el guanyador de les eleccions ja ha deixat clar que, si depengués d'ell, no continuaria més enllà de Verdaguer, que és el tram que ja està en obres. En plenes negociacions per superar la investidura, però, Trias matisa que està disposat a parlar de tot amb els possibles socis. Tot està ara sobre la taula de negociació, especialment amb ERC, que és qui hi ha mostrat més predisposició i qui podria posar com a condició algun projecte. Això és tot el que Trias ha dit en campanya (o al programa) que aturaria o modificaria si arriba a ser l'alcalde:

Barcelona s'ha convertit aquesta setmana en la capital internacional del transport públic. La ciutat acull, gràcies a una candidatura liderada per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Renfe, la cimera internacional més important del sector que no se celebrava des d'abans de la pandèmia. Empreses, patronals, agents socials i professionals de tot el món es troben aquests dies per posar sobre la taula els reptes més importants que afronta la mobilitat enmig d'una emergència climàtica sense precedents.

Abril de 2020. Mentre la pandèmia de covid 19 desplegava la seva primera onada, el confinament decretat pel govern Sánchez havia paralitzat gairebé del tot la vida social i l’activitat productiva. És en aquest context preapocalíptic que la senyora Janet Sanz, segona tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, manifestà un propòsit polític que potser en circumstàncies normals no hauria gosat formular en veu alta: “És ara o mai, cal evitar que tot això [es referia a la indústria automobilística aleshores aturada] es reactivi, i reorientar empreses i treballadors cap a sectors més nets”.

Li diuen superilles, però clarament no ho són. I li diuen eixos verds...i és, com a mínim, dubtós que això pugui englobar des del que s'ha fet a Consell de Cent fins al que s'està fent a la Via Laietana. El concepte superilles s'ha convertit ja en una marca per als comuns. La fan servir per englobar qualsevol canvi urbanístic que impliqui guanyar espai per a qui camina o va en bici. Una superilla, seguint el concepte de qui es considera el pare de la idea a Barcelona, Salvador Rueda, és una quadrícula que engloba nou illes de cases (3x3) i que concentra el trànsit de pas als carrers perifèrics. El que s'està fent a l'Eixample és una malla d'eixos verds: pacificar un de cada tres carrers. Un esquema "més assumible" per a la ciutat, segons Francesc Magrinyà, que és qui va fer la planificació d'aquests eixos.

L'habitatge, el model econòmic (sobretot el turístic) i el gran bloc d'urbanisme i de mobilitat són els principals pilars sobre els quals pivota la campanya electoral a Barcelona, ocupacions al marge. Els debats, convertits quasi en un plebiscit sobre Ada Colau, se centren en punts com si cal unir o no el tramvia per la Diagonal o si cal continuar traient carrils de trànsit a l'Eixample o no. Si es miren els grans ítems, qui tenen més coses en comú són l'equip de Colau i el d'Ernest Maragall (ERC). Va quedar clar en el debat temàtic sobre mobilitat que va organitzar fa uns dies un conglomerat d'entitats com Eixample Respira i la plataforma Promoció del Transport Públic. Els representants de cada partit havien d'aixecar targetes verdes o vermelles per dir si estaven d'acord o no amb cada projecte. Comuns i republicans van coincidir en tot només amb un petit matís: estudiar o no obrir el Bicing a usos puntuals per a gent de fora de la ciutat (ERC no es tancava a estudiar-ho). Amb el PSC, en canvi, hi ha diferències més de fons i, sobretot, de ritme. Aquí teniu un resum de les respostes, complementades amb el que cada formació defensa al programa electoral:

El partit de l'alcaldessa, Ada Colau, ja té tancat el programa amb el qual concorrerà a les municipals per intentar assegurar-se un tercer mandat. Les promeses que s'hi recullen van en la línia de consolidar el que ja s'ha fet durant aquests anys (i continuar pacificant, per exemple, un de cada tres carrers a l'Eixample) i, en alguns casos, doblar l'aposta. Proposen, per exemple, estudiar si es poden "replantejar" carrers tan transitats com Aragó o la Gran Via. El programa defensa, en aquest sentit, que amb la implantació de la zona de baixes emissions (ZBE) no n'hi ha hagut prou per complir amb els objectius de qualitat de l'aire que marca l'OMS i que els experts assenyalen que caldria reduir en un 30% la circulació de vehicles.

Això venia a dir l'enquesta de l'ARA de diumenge, i David Miró aventurava una explicació i un escenari possible: que la polarització entorn de l'alcaldessa de Barcelona –l'anticolauisme, que s'ha estès, ara no amb tanta força com en altres moments però Déu n'hi do, des de l'independentisme enragé fins als votants d'ordre de tota la vida–, en comptes de castigar-la electoralment, no l'acabi afavorint. No seria la primera vegada que es produeix un efecte bumerang, i que la crítica contra un candidat (sobretot quan aquesta crítica és exagerada, o directament grollera) s'acaba girant a favor seu.

Les new jerseys, els blocs de formigó groc que es fan servir en obres i que van ser font de discòrdia amb les ampliacions de terrasses a Barcelona, han tornat aquests dies a fer-se un lloc entre les polèmiques barcelonines. Tot ve d'un vídeo que ha corregut per les xarxes en què es veu un vehicle de Bombers de Barcelona que no podia accedir al carrer Creu Coberta perquè era diumenge i estava tallat al trànsit en el marc del programa Obrim Carrers i el pas era massa estret.

"Reduïm la contaminació i el soroll a canvi de guanyar espai per als vianants", defensen uns. "Sí, però sense un transport públic alternatiu hem d'agafar el cotxe, i, aleshores, ¿on aparquem?", responen d'altres. Aquest debat, amb tot el ventall d'arguments possible, és el que sent qualsevol persona que s'acosti a la recentment inaugurada superilla del barri de la Petxina de València, que replica el model de les de Barcelona i altres grans ciutats europees.

He viscut tota la vida en un carrer que fa cantonada amb Consell de Cent, i això de passejar-lo sense cotxes és una fantasia. Com totes les fantasies, és agradable i sospitosa al mateix temps, com si fos massa lluent per ser veritat i en qualsevol moment les parets de cotó de sucre es poguessin convertir en una trampa.

Avui falten dos mesos justos per a les eleccions municipals. Situem-nos. 

Si heu estat a València en els darrers mesos potser haureu tingut l’oportunitat de visitar la mostra València, 1972: cap a la ciutat monstre. L’exposició, comissariada per Josep Vicent Boira, mostra la realitat de la capital valenciana ara fa mig segle. Entre els projectes oficials per al desenvolupament de la ciutat, s’hi pot veure la proposta de convertir l’antic llit del Túria en una autopista de vuit carrils. El projecte s’acompanyava d’un lema grandiloqüent: “El camino del agua, hecho camino de gasolina”.