Segona mala notícia per segon dia consecutiu per al primer ministre britànic, Rishi Sunak. Si aquest dimecres les dades sobre inflació restaven en els mateixos nivells que el mes anterior, el 4%, aquest dijous les relatives al creixement, tot just publicades, han mostrat una caiguda del producte interior brut (PIB) del 0,3% en el darrer trimestre del 2023. Si s'hi afegeixen les xifres dels tres anteriors mesos, la conclusió és que el Regne Unit va entrar en una moderada recessió durant la segona meitat de l'any passat. En l'exercici total, però, els indicadors presenten un 0,1% d'augment, cosa que a la pràctica es pot considerar una línia totalment plana.

Dilluns el primer ministre del Regne Unit, Rishi Sunak, va avançar que hi hauria rebaixa de la càrrega fiscal. A la premsa fidel li va faltar temps per dir que era el que havien de fer els conservadors si volen tenir cap esperança de guanyar les eleccions generals de l'any vinent –probablement a l'octubre–, missió quasi impossible, perquè les enquestes els situen vint punts darrere dels laboristes. Després de quasi 14 anys als poder, la fatiga de materials és evident.

El Regne Unit ha entrat oficialment en recessió, segons ha reconegut aquest matí el ministre d'Economia britànic, Jeremy Hunt, en el moment d'anunciar un dur pla de retallades i augment d'impostos valorat en 55.000 milions de lliures (63.000 milions d'euros, dels quals 28.000 en impostos i 35.000 en retallades). En menys de dos mesos, el que havia de ser el paradís de la desregulació i els baixos impostos, de la mà de la dimissionària i efímera primera ministra Liz Truss, ha passat a enfonsar-se en l'últim lloc de les estadístiques del club dels països més rics (G-7), i és ara l'únic del grup que és més pobre en termes reals que abans de la pandèmia. L'any vinent el PIB caurà, segons ha pronosticat Hunt, l'1,4% abans de tornar a créixer el 2024. La previsió del govern al mes de març era d'un creixement de l'1,8%.

Les perspectives no poden ser pitjors. Les dades sí, perquè hi podria haver molt més atur del que hi ha: el 3,8%, aproximadament, uns tres milions de persones. Així, i malgrat que hi ha molta feina que no es pot cobrir i molta precarietat –i com a conseqüència directa, molta pobresa energètica, agreujada per l'augment estratosfèric de les tarifes del gas i l'electricitat: de 1.200 lliures a l'any a finals del 2021, la factura típica a finals del 2022 serà de 2.800–, la dada macroeconòmica de l'atur és l'única que salva el Regne Unit d'una crisi com la dels anys 70 i 80 del segle XX. Una època en què durant l'Hivern dels Descontents (1978-1979) hi havia talls de subministrament elèctric, una setmana laboral de tres dies i una setmana escolar també de tres dies per la impossibilitat d'escalfar les escoles, que havia sigut precedida d'un rescat del Fons Monetari Internacional el 1976.

El covid ha castigat l'economia del Regne Unit durant el 2020 com no ho ha fet en cap dels altres membres de G-7, el grup de països més influents del món. L'Oficina Nacional d'Estadística britànica ha facilitat aquest divendres les dades: el producte interior brut britànic es va enfonsar un 9,9% al llarg de l'any, i cap dels sectors en va sortir indemne.

La caiguda més gran en 300 anys. Emergència econòmica al Regne Unit. I tempesta perfecta. A la brutal sacsejada que el covid ha causat a l'economia del país s'hi pot afegir, en cinc setmanes, la del Brexit, especialment agreujada si Brussel·les i Londres no arriben a un acord abans del 31 de desembre per, com a mínim, salvar els mobles, una possibilitat a hores d'ara prou incerta.

El Regne Unit encara no ha sortit completament del confinament; de fet, la ciutat de Leicester, 160 quilòmetres al nord de Londres, hi ha tornat aquest dimarts al matí, amb el tancament d'escoles i botigues no essencials, però Boris Johnson ha decidit donar una puntada de peu cap endavant al covid-19 i dur a terme una de les seves habituals accions propagandístiques. Des de Dudley, a la regió de les West Midlands, a 230 quilòmetres de la capital i a només 60 de Leicester, i disfressat de Bob el Manetes –un popular personatge de l'animació britànica, també conegut a Catalunya–, el premier ha llançat el seu New Deal per al país, amb un eslògan ben definit: "Build, build, build" [Construir, construir, construir]. Escoles, hospitals, carreteres, alta velocitat, la base de la recuperació en l'era postcoronavirus, tot i que ell mateix ha admès que "pot ser una mica massa prematur" parlar-ne en aquests termes.

Sense aconseguir encara desfer-se del fantasma de Dominic Cummings –el màxim assessor estratègic del primer ministre britànic, que es va saltar almenys dues vegades les normes de confinament entre finals de març i el 12 d'abril–, Boris Johnson ha anunciat aquest dijous a la tarda algunes mesures d'alleugeriment del confinament a Anglaterra, que entraran en vigor a partir del pròxim dilluns. Així, des d'aquell moment, s'autoritzen les reunions de fins a sis persones de dues llars diferents en espais oberts –parcs públics o jardins–, sempre que es respectin els dos metres de distància física.

L'equip de vacunologia de la Universitat d'Oxford i de l'Institut Jenner de la mateixa ciutat que va començar a mitjans d'abril l'assaig clínic en humans d'un prototip d'antídot contra el coronavirus ja l'ha inoculat en més de mil persones, ha anunciat aquest dijous el professor John Bell, membre emèrit de la mateixa institució. Els primers resultats sobre l'eficàcia podrien arribar a mitjans de juny, però Bell ha assegurat que, de moment, s'ha mostrat prou segur.

Confinament sense presoners, o sense presoners que se'n sentin massa. Des del 25 de març, l'endemà que el primer ministre britànic, Boris Johnson, instés els ciutadans del Regne Unit a quedar-se a casa i només sortir-ne per comprar aliments, per atendre urgències mèdiques o per fer exercici una hora al dia, cada matí baixo al parc més pròxim de casa, el mateix on sempre vaig. Per seguir les ordres del premier, esclar. Fins aleshores, la presència dels nens, com la dels arbres o la gespa, el gimnàs a l'aire lliure, el sorral o els gronxadors, era un element més del paisatge. Una escola pròxima en un dels racons del Lloyd's Park, al nord-est de la ciutat, garantia la corrua de criatures i pares que els acompanyen de bon matí cap a les aules de la Hillyfield Primary Academy.

L’impacte del confinament en l’economia del Regne Unit és demolidor i la recessió pot deixar un forat en els compte públics de quasi 250.000 milions d’euros. L’Oficina de Responsabilitat Fiscal (OBR, en les sigles en anglès) ha publicat aquest dimarts una anàlisi en què assegura que si el període de quasi hibernació de l’economia destinat a frenar la propagació del coronavirus es manté durant els propers tres mesos, el producte interior brut (PIB) del país podria caure al voltant del 35% durant el segon trimestre d’aquest any. La previsió és molt similar a les estadístiques que s’han apuntat per a França. El resultat d'aquest enfonsament catastròfic de l'activitat podrien ser, d'entrada, la pèrdua de dos milions de llocs de treballs directes. Amb tot, l'informe apunta que hi podria haver una recuperació ràpida.

El Regne Unit ha registrat en les últimes 24 hores la pitjor xifra de víctimes mortals des de l'esclat de la pandèmia del coronavirus, 938, segons ha informat aquesta tarda el Servei Nacional de Salut (NHS, per les sigles en anglès.) La dada suposa l'augment diari més gran i situa el nombre total de defuncions en 7.097.

El Regne Unit ha experimentat les pitjors 24 hores des de l'esclat de l'epidèmia. El balanç oficial facilitat aquest dimecres al migdia situa el nombre total de víctimes en 2.352. D'aquestes, 563 han estat registrades entre dilluns i dimarts a les cinc de la tarda.

"Sis mesos" per tornar a una certa normalitat, però "amb molta incertesa" sobre el tipus de mesures restrictives, i amb moments d'actuació més dura i d'altres de més relaxació. És el que caldrà seguir fent per controlar l'epidèmia, segons la predicció que aquest diumenge a la tarda ha fet la subdirectora general de Salut del Regne Unit, Jenny Harries, durant la conferència de premsa diària sobre l'estat de la pandèmia que ofereix el govern britànic a Downing Street.

Boris Johnson ha hagut de doblegar-se a les evidències i a l'avenç de l'epidèmia. El primer ministre britànic ha ordenat que aquest divendres a la nit tanquin tots els pubs, restaurants, bars, teatres, cinemes, night clubs i altres locals d'oci com ara gimnasos, que no podran tornar a obrir fins a nova ordre. La mesura afecta tot el territori del Regne Unit.

Compareixent aquest dimarts a la tarda al costat del primer ministre britànic, el secretari del Tresor, Rishi Sunak, ha anunciat un paquet de 363.000 milions d'euros en préstecs amb la garantia de l'estat per evitar el col·lapse total de l'economia del Regne Unit com a conseqüència de la més que previsible aturada de bona part de l'activitat productiva. La xifra equival al 15% del Producte Interior Brut (PIB). "Qualsevol negoci que ho necessiti podrà accedir a un préstec en termes atractius", ha dit Sunak després d'assegurar que "mai en temps de pau ens hem enfrontat a una lluita com aquesta". I ha reblat: "I si calen més mesures, aniré més enllà".