Vuit dies després que la Fiscalia Anticorrupció demanés 24 anys de presó per a ell, el jutge ha decretat presó provisional, comunicada i sense fiança per a José Luis Ábalos perquè aprecia que el risc de fuga és "extrem", "màxim" i "intens". L'exministre de Transports i exsecretari d’Organització del PSOE està a un pas del banc dels acusats per la compra de mascaretes durant la pandèmia i, malgrat que el juny i l’octubre Leopoldo Puente va rebutjar-ho, ara creu que la proximitat amb el judici sí que justifica empresonar-lo. A més, el magistrat també ha decretat presó preventiva per a Koldo García, que va ser assessor d'Ábalos al ministeri i per a qui el ministeri públic demana 19 anys i mig de presó. Ha pres aquesta decisió després que, per primer cop, la Fiscalia s'hagi sumat a les acusacions populars, encapçalades pel PP, amb les peticions de presó provisional. Tots dos passaran la nit a Soto del Real, la mateixa presó de la qual va sortir Santos Cerdán dimecres passat després d'haver-hi estat 142 dies. Després de conèixer-se la decisió, Ábalos ha passat a l'atac contra Pedro Sánchez i ha insinuat en una entrevista a El Mundo que Begoña Gómez –la dona de Pedro Sánchez– va influir en el rescat d'Air Europa. Des del PP, Alberto Núñez Feijóo ha convocat una concentració el diumenge a Madrid per protestar "contra els corruptes i tots els que els sostenen".

Tot el que va passant en l'àmbit polític aquests dies de llarg cicle electoral confirma la distància sideral que existeix entre el PP i el PSOE, i la seva incapacitat, barrejada amb la falta de voluntat, per arribar a acords. No n'hi haurà ni sobre finançament autonòmic, ni sobre política exterior, ni sobre els pressupostos del 2025 –els d'aquest any ja no han estat possibles–, ni sobre res de res políticament rellevant. En tot socialistes i populars són antagònics, fins i tot en un assumpte en el qual han coincidit en una actitud de fingida i falsa prudència.

No hi ha res més menyspreable en política que la corrupció. Fa fàstic. Un polític ha de ser, abans de res, un servidor públic. Igual que un metge sent la vocació de salvar vides i curar persones; o un arquitecte la crida interior de construir espais i llocs on les persones visquin millor; o un escriptor l'afany per recrear realitats i ficcions per a l'entreteniment o difusió d'idees entre els seus congèneres, el polític, suposadament, hauria de respondre a una vocació: dedicar la seva vida i energia al fet que la nació en la qual viu sigui més pròspera, més igualitària, més justa. Que els nostres fills rebin de les nostres mans un país millor que el que els nostres pares ens van llegar.

El cas Koldo o Ábalos, depèn del nom amb què se'l vulgui batejar, s'ha convertit aquesta setmana en la principal pedra a la sabata de Pedro Sánchez. Des que va esclatar l'escàndol per les presumptes comissions il·legals que s'hauria embutxacat Koldo García, exassessor de José Luís Ábalos al ministeri de Transports, les repercussions de la trama s'han anat ampliant i cada cop esquitxen més persones, almenys políticament i en forma de sospita. Ara bé, entre l'allau d'informacions i noms que van sonant relacionats amb el cas cal distingir entre els fets que l'Audiència Nacional veu com a possibles delictes, els indicis recollits per la Guàrdia Civil i la batussa entre PP i PSOE.

Resum de Koldo i les mascaretes: en plena emergència per la covid un ministre molt incompetent centralitza la compra d’equipaments sanitaris (negligint així les xarxes ja creades de relació i normes de col·laboració entre compradors i venedors), i s’exceptua la compra d’equipaments dels procediments habituals de contractació a Espanya, ja que altrament no haurien arribat fins a la pròxima pandèmia. En aquest bassal, un senyor amb una posició institucional a l’empara d’un ministre poderós, pel càrrec governamental i pel càrrec al partit, articula una trama per enriquir-se; una més de les que es trobarien si es furgués a fons en l’assumpte de la covid i les compres públiques. I és que la bulímia burocràtica té una relació molt complexa amb la corrupció. Anem a pams.

El jutge del cas Koldo situa José Luis Ábalos en el punt de mira. Tot i no estar investigat, l'assenyala com a "intermediari" en la pota balear de la trama de les mascaretes que ha comportat la seva suspensió de militància del PSOE. Una interlocutòria del jutge de l'Audiència Nacional del 7 de febrer així ho evidencia, tal com ha avançat El Mundo i a la qual ha tingut accés l'ARA: "L'observació de les comunicacions i l'activitat operativa realitzada per la unitat [policial] han permès concloure que aquests intermediaris serien José Luis Ábalos i Jacobo Pombo".

Les responsabilitats polítiques existeixen i en una democràcia digna de ser anomenada així han de ser depurades. Hem parlat massa sovint, amb emoció, de les històries de democràcies avançades, amb alts càrrecs que dimiteixen perquè se'ls descobreix que van intentar evitar una sanció de trànsit o no van citar la procedència d'un fragment de la seva tesi doctoral. El contrast entre la pulcritud europea i el campi qui pugui celtibèric és, encara ara, desolador.

José Luis Ábalos és el principal assenyalat políticament per l'escàndol de corrupció que protagonitza el seu exassessor al ministeri de Transports Koldo García. El PSOE ha limitat el focus en l'exministre durant la pandèmia, quan García, persona de la seva màxima confiança, hauria aprofitat el seu càrrec per enriquir-se il·lícitament amb la contractació d'emergència per adquirir material sanitari. Ara bé, el d'Ábalos no és l'únic nom d'un responsable polític que s'ha relacionat amb les compres de mascaretes que s'investiguen a l'Audiència Nacional i el PP ha aprofitat per ampliar-lo a altres càrrecs socialistes. Quin fil lliga al cas l'exministre de Sanitat i líder del PSC, Salvador Illa; l'expresidenta balear i actual presidenta del Congrés, Francina Armengol; l'expresident canari i ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, i el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska?

José Luis Ábalos manté el pols amb el PSOE i s’aferra a l’acta de diputat durant les 24 hores que el seu partit li ha donat per dimitir. Després que aquest dilluns al matí l’executiva federal hagi decidit per unanimitat reclamar-li el càrrec, l’exministre ha oposat resistència: de moment, ha renunciat a la presidència de la comissió d’Interior de la cambra baixa, però no ha deixat l’escó. “No ens erigim en jutges ni fiscals, però existeix una responsabilitat política”, subratllava en roda de premsa la portaveu del PSOE, Esther Peña, tot i admetre que la causa judicial que s’investiga a l’Audiència Nacional no l’assenyala a ell directament, sinó al seu exassessor Koldo García. El partit espera que Ábalos definitivament plegui aquest dimarts al matí. En cas contrari, fonts parlamentàries avisen que hi haurà conseqüències, com l’expulsió del grup.

Potser el pitjor moment de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va arribar amb les sospites contra el seu germà llançades pel llavors president del PP, Pablo Casado. El PSOE es va recrear en la manca d’ètica que amagaven aquelles comissions en plena pandèmia i el cas es va judicialitzar sense conseqüències. El pitjor moment d'Ayuso li va servir també per exhibir el seu poder quan va acabar d’un cop de ploma amb Casado.

Els detalls de la investigació sobre la presumpta trama que va aprofitar la privilegiada situació de Koldo García al ministeri de Transports –era assistent personal de José Luis Ábalos– per aconseguir contractes públics per proporcionar material sanitari en plena pandèmia apunten cada vegada més cap a la responsabilitat de l'exministre i actual diputat del PSOE. La Fiscalia Anticorrupció ha detectat un enriquiment fora del normal, d'almenys 1,5 milions d'euros, de García, i sospita que aquests diners corresponen a comissions il·legals pel fet d'haver aconseguit que l'empresa d'un conegut passés de facturar 0 euros a més de 50 milions gràcies a contractes de Ports de l'Estat, Adif, el ministeri de Defensa i els governs autonòmics de les Balears i les Canàries.

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno, que investiga el presumpte cas de cobrament de comissions il·legals en la compra de mascaretes durant la pandèmia, ha deixat en llibertat el suposat cap de la trama, Koldo García, que llavors era la mà dreta del ministre de Transports, José Luis Ábalos. També han quedat en llibertat després de prendre'ls declaració el germà de García, Joseba; el president del club de futbol de Zamora, Víctor de Aldama, i l'empresari basc Iñigo Rotaetxe. La Fiscalia Anticorrupció no ha sol·licitat presó contra cap d'ells.

La Guàrdia Civil ha detingut una vintena de persones, entre les quals hi ha Koldo García, que va ser assessor de l'exministre socialista José Luis Ábalos, i Víctor de Aldama, empresari i president del Zamora Club de Futbol, pel suposat cobrament de comissions en adjudicacions fraudulentes de mascaretes durant la pandèmia. Segons han indicat a Efe fonts pròximes de la investigació, va ser ahir dimarts quan els agents van detenir a Alacant l'exassessor d'Ábalos, en una operació declarada secreta i en què hi ha hagut una cadena de detencions en diferents comunitats autònomes. La investigació la va obrir l'Audiència Nacional al jutjat d'instrucció número 2 de Madrid i la coordina la Fiscalia Anticorrupció en col·laboració amb la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil.

A més dels estralls que va causar en la salut i les vides, la pandèmia de coronavirus va deixar un llegat social confús, espès i feixuc, amb disfuncions de diferents tipus que, encara avui, es fan servir sovint com a sortides justificatives a realitats que no ens agraden (sobretot vinculades amb el jovent: els resultats de l'informe PISA, per exemple). Dins aquest garbuix postpandèmic brilla amb llum pròpia el que podríem denominar la rebel·lia sanitària: és a dir, declarar-se insubmisos (els ciutadans individualment, o grups, o institucions) a les recomanacions, o les obligacions, que es deriven d'una alarma de salut pública. Ja no cal que es tracti d'una pandèmia: ara aixequen la seva absurda bandera quan es produeixen els habituals pics hivernals d'infeccions respiratòries. Com cada any per aquest temps, la grip, el covid i altres virus i éssers mutants fan la seva aparició i això comporta efectes indesitjables: en particular, riscos per a la salut de les persones i saturació de la sanitat pública. Per atenuar-los, es recomana l'ús de les mascaretes de protecció als establiments sanitaris. Immediatament, s'aixequen les veus dels qui s'hi neguen, i aleshores es dicten mesures d'obligatorietat (com ha fet, aquest mateix dimarts, la Generalitat).

Era una de les últimes restriccions que quedaven vigents des de la pandèmia per recuperar la normalitat i ara decau. Han estat 1.009 dies d'obligatorietat, des del passat 4 de maig del 2020. La mascareta ja no és obligatòria al transport públic des d'aquest dimecres, 8 de febrer, i per tant ja no caldrà portar-la en metros, busos, trens o avions. La decisió, aprovada aquest dimarts pel govern espanyol, ja s'ha publicat aquest matí al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i també suposa aixecar la mesura en òptiques, centres auditius i ortopèdies.

És cada vegada més difícil veure-la posada al metro o l'autobús, però serà els pròxims dies quan, oficialment, la mascareta deixarà de ser obligatòria al transport públic. El ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes es reuniran aquesta setmana per posar data a la fi d'aquesta mesura, de la qual molts països ja han prescindit. En principi, el decret que fixa l'ús obligatori de la mascareta en aquests espais podria modificar-se i reduir-se a una recomanació, dirigida sobretot a aquelles persones més vulnerables com la gent gran i amb malalties greus, i sempre que la situació epidemiològica no obligui a recuperar-la. Les autoritats sanitàries primer plantejaran el canvi aquest dimecres al Consell Interterritorial de Salut i dijous a la Comissió de Salut Pública, segons avança La Vanguardia. Quedarien fora del canvi els centres sanitaris –com els hospitals– i les residències, on es preveu que la mesura es mantingui sine die.

“Com a revisors, nosaltres només podem recomanar portar la mascareta posada dins dels vagons. No tenim potestat d’obligar ni sancionar ningú que incompleixi la norma”, explica un treballador de TMB a l’andana de l’estació de Liceu, de la línia 3, que fins al 17 d’agost actua gairebé com a final de línia, ja que l'estació de Drassanes està en obres i el servei es reprèn a Paral·lel. És un bon lloc per comprovar l’estat de l'obligació de dur la mascareta posada dins dels combois i la recomanació de fer-ho a les andanes i els llocs comuns de les estacions, perquè hi ha més personal atenent els usuaris. I els membres de seguretat privada tenen potestat d’obligar o sancionar? Tampoc. Els treballadors de Prosegur que a l’entrada de l’andana informen els viatgers fan molt bé aquesta feina, però no recomanen a cap de les trenta-tres persones sense mascareta que accedeixen a l’estació durant els quatre minuts d’espera per a l’arribada del següent metro que se la posin per entrar dins dels vagons.

El jutge Adolfo Carretero ha acordat la retirada del passaport als comissionistes del cas de les mascaretes de l'Ajuntament de Madrid, Luis Medina i Alberto Luceño, després de la seva compareixença aquest dilluns als jutjats de la plaça de Castilla de Madrid. Els empresaris estaven citats a declarar i ho han fet enmig d'una gran expectació mediàtica per l'escàndol generat. Entre tots dos haurien cobrat més de sis milions d'euros en comissions per diversos contractes amb el consistori madrileny per subministrar material sanitari en ple esclat de la pandèmia. A més, el magistrat ha acordat com a mesura cautelar que compareguin cada quinze dies, a petició de les acusacions populars exercides per Podem i Més Madrid. El PSOE només havia sol·licitat la retirada del passaport i la Fiscalia i l'Ajuntament de Madrid no els demanaven mesures cautelars.

La situació en què la pandèmia ens ha situat a cadascú de nosaltres, i els seus efectes sobre el sistema sanitari, l’economia, la seguretat i el concepte d’autoritat, les relacions socials o la salut mental, encara no han estat estudiats amb prou perspectiva. Segurament tots coincidirem que ens hauria agradat una reacció més ràpida de les autoritats sanitàries, començant per l’OMS i acabant per l’ajuntament més minúscul del planeta. Però els temps van ser els que van ser i, sense adornar-nos-en, els contagiats per SARS-CoV-2 omplien els hospitals, la malaltia feia estralls en moltes residències geriàtriques i ens travessaven les orelles paraules que ens pensàvem que no hauríem de sentir mai, com confinament i estat d’alarma, les limitacions del dret de deambular o reunir-se...