Les butxaques de tots els consumidors tenen un nou maldecap: els rebuts de la llum s'encariran. ¿Quant? 11 punts d'IVA. Hem de multiplicar per 1,1 l'última factura pagada. A la pràctica: si el nostre últim rebut era de 50 euros i amb l'IVA en pagàvem 55, ara en pagaríem en total 60,50.

El consell de ministres d'aquest dimecres té previst aprovar una nova pròrroga de l'escut social desplegat fa més d'un any per afrontar la crisi energètica i de preus –decau aquest 31 de desembre i només aquest 2023 ha suposat uns 45.000 milions d'euros– i els dos socis del govern de coalició, el PSOE i Sumar, continuen negociant a contrarellotge els últims serrells de les mesures que s'hi inclouran i que aquest migdia anuncia el president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

"No hi va haver cap consigna ni estratègia [per inflar els preus]". Així ha contestat Ángel Chiarri Toscano, conseller executiu d'Iberdrola Generació, una filial d'Iberdrola, a la pregunta de si va rebre cap indicació per provocar un increment del preu de la llum l'any 2013. Chiarri ho ha dit en el que ha estat el primer dia de judici contra aquesta filial de la companyia elèctrica que presideix José Ignacio Sánchez Galán i que està acusada d'haver manipulat presumptament els preus de la llum l'any 2013. Juntament amb l'empresa, també estan acusats quatre dels seus directius: el mateix Chiarri, Gregorio Relaño Cobián, José Luis Rapún Jiménez i Javier Paradinas Zorrilla. Se'ls acusa d'un "delicte relatiu al mercat i als consumidors".

El ministeri de Transició Ecològica, sota la batuta de Teresa Ribera (PSOE), s'havia marcat l'octubre del 2022 com a mes límit per tirar endavant la reforma de la tarifa regulada de la llum –coneguda tècnicament com a PVPC (preu voluntari del petit consumidor)–. De fet, el canvi l'exigia Brussel·les, i és una de les fites vinculades a l'addenda del Pla de Recuperació per rebre els fons europeus en forma de préstecs i que el govern ha enviat fa uns dies a l'executiu comunitari. La nova norma, però, s'ha acabat retardant més del previst. Fins avui.

Els sis primers mesos d'aplicació de l'excepció ibèrica –el topall al preu del gas que utilitzen les centrals de cicle combinat per generar electricitat i que des del 14 de juny apliquen Espanya i Portugal– deixen dues grans conclusions. La primera: una rebaixa en la factura de la llum de les famílies que l'any 2022 tenien contractada una tarifa regulada (PVPC). I la segona, i menys positiva: un augment del consum de gas natural per produir electricitat. Així ho conclou un informe publicat aquest dijous per EsadeEcPol (el centre d'estudis econòmics i polítics d'Esade), que xifra en 209 euros l'estalvi per família en el rebut de la llum al llarg del 2022 gràcies a l'excepció ibèrica.

Fa poc més de tres mesos, en el marc del pla de xoc energètic, el govern espanyol va ampliar la definició del bo social elèctric. Des d'aleshores, i fins al 16 de gener, només 2.300 famílies s'han pogut acollir a aquesta categoria, segons ha anticipat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest dilluns en roda de premsa. Quan es va aprovar, l'executiu va estimar que assoliria 1,5 milions de llars.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat la lletra petita de 18 de les mesures que es van incorporar al pla de contingència energètic presentat fa just una setmana. En concret, es tracta d'un paquet de canvis en matèria energètica i social que afectarà consumidors domèstics, empreses i també administracions públiques. La majoria de mesures estaran en vigor tot el 2023, amb l'objectiu que les llars més vulnerables o que fins ara no s'han beneficiat del topall al preu del gas –és el cas dels edificis amb calefacció central– vegin reduir encara més la seva factura energètica. A més, algunes mesures també suposen un impuls a la transició energètica.

El preu de l’energia, amb pujades descontrolades, preocupa als consumidors, als empresaris i també als polítics, que al final han decidit prendre mesures per fer canvis que ajudin a racionalitzar un mercat, l’elèctric, el funcionament del qual és obtús, complicat i, com s’ha vist, en bona part injust. L’origen del problema és el sistema marginalista que estableix que, a tot Europa, primer entren al mercat aquelles tecnologies que no es poden aturar, com la nuclear, després les més econòmiques -com la hidràulica, l’eòlica i la fotovoltaica- i, finalment, les més cares, que són les que necessiten gas o, també, carbó. El problema és que el preu final el marca l’última tecnologia que entra al mercat, que és el gas, i això fa que tota l’energia barata que s’ha generat amb la resta acabi costant igual que la més cara. És el que es coneix com a beneficis caiguts del cel, que han enriquit durant molts mesos, i anys, algunes grans companyies i que ara estan al punt de mira dels governs de tot Europa, inclòs l’executiu europeu. De fet, divendres que ve hi haurà una cimera europea en què es vol posar en marxa una mena de revolució del mercat elèctric. 

"Amb rebaixes fiscals no se soluciona el problema. Són mesures a curt termini, però necessitem accelerar grans canvis estructurals", ha dit la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, l'endemà de l'anunci del govern espanyol de rebaixar l'IVA de la factura de la llum del 10 al 5%. Les declaracions de Ribera d'aquest dijous mostren la disjuntiva del moment actual: intentar frenar ràpidament l'escalada de preus, en particular dels energètics, sense perdre de vista, però, el fons de la situació. És a dir, un mercat del gas tensat pel context internacional i, alhora, un sistema elèctric europeu que Espanya fa temps que considera "fallit".

El límit del preu del gas arribarà aquest divendres al consell de ministres. Així ho va anticipar l'executiu espanyol dimarts i ho ha confirmat avui dijous el president del govern, Pedro Sánchez. També Portugal aprovarà aquesta "excepció ibèrica". La mesura s'aprova després d'un estira-i-arronsa entre els dos països i la Comissió Europea per tancar un acord que agradés a totes les parts, però, sobretot, per poder confirmar que hi ha acord. Fa dos dies, tant Espanya com Portugal anunciaven que tenien llum verda, però la Comissió Europea els responia que no s'havia pres cap decisió formal, sinó que només s'havia donat una "preautorització" a través d'una "carta de conformitat", segons expliquen fonts del ministeri de la Transició Ecològica a l'ARA.

Si tot surt segons les previsions del govern espanyol, a partir del dimecres 4 de maig els consumidors que tenen contractada una tarifa regulada de la llum, també coneguda com a PVPC (preu voluntari al petit consumidor), veuran una rebaixa en el seu rebut del voltant d'un 30%. Així ho ha anticipat la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, aquest dimecres. El govern espanyol té intenció de portar al consell de ministres de la setmana que ve l'excepció ibèrica: la mesura que limitarà durant 12 mesos el preu del gas al voltant dels 50 euros i que ahir dimarts va rebre el vistiplau polític de Brussel·les, amb qui s'estan ultimant els detalls tècnics. L'objectiu és que entri en vigor l'endemà i, per tant, comenci a funcionar aquest mateix mes, ha reiterat Ribera.

Caldrà encara una nova cimera perquè la Unió Europea prengui mesures concretes per aturar l'escalada de la factura de la llum. Després de la reunió informal de Versalles d'aquesta setmana, la Comissió Europea es dona dues setmanes per presentar als líders propostes específiques per abordar l'encariment de l'electricitat de cara a la nova reunió que tindrà lloc el 24 i el 25 de març. Són dues setmanes més durant les quals els ciutadans europeus previsiblement continuaran pagant factures elèctriques rècord, però tenint en compte l'escepticisme amb què la UE es mirava mesures com intervenir el preu de la llum i desvincular-lo del gas ara fa un mes, és un gran avenç.

L'espiral alcista dels preus de la llum ha deixat de banda, per ara, l'etiqueta de "transitori" o, com a mínim, a curt termini. En plena crisi d'Ucraïna, ningú s'atreveix a posar data al final de l'escalada dels preus energètics, que el Banc d'Espanya situava a la primavera d'aquest 2022. Per això, el govern espanyol ja no mira de reüll la possibilitat d'una pròrroga de les mesures fiscals per abaratir la factura de la llum, que decauen al març i a l'abril. "En la mesura en què [els preus] segueixin en uns barems com els actuals, el govern mantindrà les mesures fiscals", ha reconegut de nou la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, a la sortida d'una trobada amb la comissària d'Energia de la Unió Europea, Kadri Simson, aquest dilluns a Madrid.

El bo social elèctric canvia de condicions. Les ajudes extraordinàries per pagar la factura de la llum aprovades pel govern espanyol amb la pandèmia han d'expirar el 28 de febrer en alguns casos i el 30 d'abril per als beneficiaris habituals del bo, que també havien vist com se'ls incrementava l'ajuda amb l'esclat del coronavirus.

L'última cimera europea de l'any acaba amb més escletxes que solucions. El dia que el preu de la llum a Espanya trencava tots els rècords, els vint-i-set països de la Unió Europea veien impossible arribar a un acord de mínims sobre la crisi energètica. Des que va començar l'escalada de preus de l'electricitat arreu d'Europa (impulsada principalment pel cost del gas), Espanya ha abanderat una campanya a Brussel·les per buscar solucions conjuntes. I, malgrat no obtenir els resultats esperats, Madrid havia aconseguit situar el problema al centre del debat i anar guanyant suports. Però la qüestió energètica té moltes arestes, tantes que l'acord de mínims pel qual batallava Sánchez ha sigut boicotejat per Polònia i la República Txeca per qüestions molt allunyades de les espanyoles.

Una escalada de preus de la llum com l'actual no és suficient per posar en marxa una compra conjunta de gas a escala europea com demana Espanya. Malgrat que la Comissió Europea s'ha obert aquest dimecres a activar un mecanisme com aquest, la proposta de l'executiu comunitari només preveu que sigui una via voluntària –per tant no entre els Vint-i-set– i que serviria només en casos d'emergència, com ara un desabastiment, però en cap cas per a una escalada de preus com l'actual, segons explica una font comunitària.

El preu de la llum batrà de nou rècords aquest dimecres. El cost de l’electricitat continua en nivells històricament alts des de fa més de tres mesos, malgrat els esforços del govern espanyol per frenar l’escalada i per esmorteir l’encariment en la factura que paguen els ciutadans. L'encariment de l'energia és un dels elements que més preocupen els economistes, ja que pot frenar la recuperació postpandèmia.

“Aquí no ha vingut ningú”, diu Juan Amaya en una petita plaça del barri de Sant Roc de Badalona, on un grapat de veïns prenen el sol i xerren animadament sobre si aquest hivern que està a punt d’arribar tornaran a patir els talls de llum continus d’altres anys. “Estem abandonats per tothom i ja no sabem què fer ni on anar”, es queixa. Amaya té punxat el comptador de la llum i acumula un deute amb la companyia Endesa. Com Pedro Ramos, que assumeix que, hipotecat per un préstec de 400 euros al mes, no va tenir “més remei que deixar de pagar la llum” i ara mateix ja acumula més de 2.000 euros de deute, una quantitat impossible de pagar “de cop”. A Terrassa, Rosa Maria Fernández va estar uns dies sense llum, fins que els serveis socials li “van arreglar” la situació, diu per explicar els tràmits que va haver de fer per demostrar la seva vulnerabilitat i que l’empresa elèctrica li tornés el servei. El dubte, assegura, és que no sap si, “com van dir a la tele”, ja "li han perdonat o no" els més de 2.000 euros que deu a Endesa.

El consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat "les mesures complementàries al decret llei per rebaixar la factura de la llum que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ja va avançar fa alguns dies. El paquet de canvis aprovat a través d'un reial decret llei, i anticipat aquest diumenge per Pedro Sánchez, arriba després d'un pols entre les grans elèctriques i el govern espanyol per les mesures aprovades al final de setembre i, en concret, per la retallada dels guanys extraordinaris de les energètiques fruit del funcionament del mercat majorista.