Energia

El govern espanyol potencia l'autoconsum compartit d'electricitat solar

El govern espanyol modifica la llei però només per a les instal·lacions de renovables situades a les teulades

5 min
La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en roda de premsa aquest dimarts.

MADRIDEl consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat la lletra petita de 18 de les mesures que es van incorporar al pla de contingència energètic presentat fa just una setmana. En concret, es tracta d'un paquet de canvis en matèria energètica i social que afectarà consumidors domèstics, empreses i també administracions públiques. La majoria de mesures estaran en vigor tot el 2023, amb l'objectiu que les llars més vulnerables o que fins ara no s'han beneficiat del topall al preu del gas –és el cas dels edificis amb calefacció central– vegin reduir encara més la seva factura energètica. A més, algunes mesures també suposen un impuls a la transició energètica.

Impuls a la transició energètica

Autoconsum

El govern espanyol permetrà ampliar fins a un quilòmetre la distància màxima per a l'autoconsum col·lectiu. Tal com es va anunciar, es modificarà la llei actual que regula les comunitats energètiques. Aquesta norma té com a propòsit compartir els excedents energètics que tenen les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb altres veïns (blocs de pisos). Fins ara, la llei marcava una distància màxima de fins a 500 metres. El canvi permetrà ampliar el radi d'acció, un fet que beneficiarà zones com polígons industrials o pobles amb habitatges disseminats. Ara bé, només afectarà les instal·lacions sobre les teulades, és a dir, les plaques fotovoltaiques.

A més, també s'augmenta dels 100 als 500 kW la capacitat exempta per obtenir una autorització prèvia a la construcció. Tots dos canvis entraran en vigor un cop publicats al BOE.

Enllumenat públic

Tots els nous projectes d'enllumenat públic hauran de complir amb uns requisits més exigents d'eficiència energètica. El govern espanyol augmenta els requisits mínims d'eficiència energètica fins a un 119% per a l'enllumenat funcional i fins a un 163% en el cas de l'enllumenat ambiental. A més, s'actualitza el sistema d'etiquetatge mitjançant lletres, de manera que només les instal·lacions més eficients estaran qualificades com a A o B.

El nou reglament afectarà l'enllumenat públic (carreteres i carrers) i, per tant, serà d'obligat compliment per a administracions autonòmiques i locals. Des de la publicació del BOE, la seva aplicació serà voluntària, però obligatòria per a tots els projectes a partir de l'1 de gener de l'any que ve. El govern hi destinarà 100 milions d'euros. L'enllumenat exterior municipal consumeix uns 5.200 GWh l'any, un 2% del consum elèctric espanyol. Actualment, dels 8 milions de punts de llum exterior, només un 30% compten amb tecnologia LED.

Beneficis 'caiguts del cel'

El govern espanyol prorrogarà durant tot el 2023 la retallada als anomenats "beneficis caiguts del cel". El govern va aprovar aquesta mesura fa just un any. Són aquelles companyies que cobren una energia que està per sobre dels 67 euros/MWh, perquè es veuen arrossegades pel preu del gas, però que té el cost real per sota, les que pateixen la minoració. A tall d'exemple, si una empresa que genera energia hidràulica la ven a 100 euros/MWh, se li aplica una retallada del 90% sobre els guanys de més (la diferència amb el topall). Aquesta, però, ha acabat sent una mesura "regulatòria" i no "fiscal".

Rebaixa del rebut

Reforç del bo elèctric i tèrmic

D'una banda, es crea un nou bo de "justícia energètica". En concret, s'amplia el concepte de consumidor vulnerable de manera que més llars amb "ingressos baixos" podran accedir al bo elèctric durant tot el 2023, cosa que es tradueix en arribar a 1,5 milions de llars més. Com es pot veure en el gràfic, amb aquesta nova categoria un adult amb una renda inferior a 16.800 euros l'any, parelles que ingressin 20.000 euros o una família amb quatre membres amb uns ingressos inferiors a 27.720 euros anuals seran els nous beneficiats.

A més, es reforcen els actuals bons elèctric i tèrmic, que afecten 1,3 milions de famílies (amb tarifa regulada). En el cas del bo elèctric s’augmenta el descompte al 65% per a les persones vulnerables i al 80% per a les persones vulnerables greus. Pel que fa al bo social tèrmic, es duplica l’ajuda mitjana fins als 375 euros i s'eleva l’ajuda mínima als 40 euros. A més, s’elevarà a un 15% la quantitat d’energia amb dret a descompte. Aquest últim bo comptarà amb un pressupost de 453 milions d'euros entre el 2022 i el 2023.

Els requisits per accedir a tots els bons depenen del nivell de renda de la unitat familiar (es passa d'1,5 a 2 cops l'IPREM en 14 pagues); el nombre de membres que conformen la família; en el cas dels pensionistes, els que tenen una pensió mínima i ingressos inferiors als 500 euros i, finalment, els beneficiaris de l'ingrés mínim vital (IMV). Des del ministeri calculen que els canvis suposaran una reducció de la factura de la llum en aquestes llars de fins al 40%.

Però com funcionen aquests bons socials?

Els consumidors que vulguin accedir-hi han de tenir una tarifa PVPC, també anomenada tarifa regulada. Aquest tipus de tarifa només l'ofereixen les comercialitzadores de referència i no és automàtica, és a dir, si una persona encaixa amb els requisits l'ha de demanar.

Umbrals de renta per al bo de justícia energètica
Renda màxima anual en euros

Rebaixa per a les calefaccions centrals

Es crearà una nova tarifa regulada (TUR 4) per a les comunitats de veïns amb gas natural centralitzat, que ha de permetre reduir la factura un 50%. Aquest tipus de consumidors no es podien acollir a la tarifa regulada i, per tant, no veien limitat el preu del gas, perquè són considerats grans consumidors. La mesura afectarà 1,7 milions de llars i el govern espera que estigui en vigor a partir de l'1 de desembre.

Com que s'haurà de compensar a les comercialitzadores per la rebaixa que s'aplica sobre el consum (les companyies compren a preu real), la diferència anirà a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat. De fet, el paquet conjunt de les mesures finançades pels comptes públics suposa uns 3.000 milions d'euros. D'aquests, el govern destinarà una partida de 40 milions a canviar els comptadors analògics per uns de digitals.

Addicionalment, el govern posarà com a condició que les comunitats de propietaris tinguin "un sistema de discriminació de comptadors individuals" abans del mes d'octubre del 2023. És a dir, que es pugui consultar de forma individual el consum de cada veí. En cas contrari, s'aplicarà un recàrrec del 25% sobre la part variable del consum des del moment en què la comunitat s'ha acollit a la TUR.

Canvis a la TUR 1, 2 i 3

Pel que fa a la resta de clients amb tarifes regulades (1, 2 i 3), es prorroga el límit de l'increment del 15% en la revisió trimestral fins al desembre del 2023. L'Estat, a través dels pressupostos, assumirà el cost de la mesures per frenar el dèficit de tarifa que s'estava generant fins ara ja que recarregava al propi sistema elèctric.

Transparència a la factura a partir de l'1 de novembre

El govern estima que a partir de l'1 de novembre les factures de llars i petites i mitjanes empreses incorporaran el consum mitjà dels consumidors que comparteixen el codi postal, així com consells per a l'estalvi. També s'unificarà tota la informació sobre l'aplicació del mecanisme ibèric o topall del gas i s'aplicarà una nova nomenclatura per fer-lo més entenedor. Fonts del ministeri de Transició Ecològica apunten que l'objectiu és esvair qualsevol dubte i que els consumidors entenguin que el topall al gas els és beneficiós. A més, a través d'un codi QR es podrà accedir al comparador de tarifes de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència. També es facilitarà la rescissió dels contractes de gas natural i els serveis addicionals associats al subministrament.

stats