Renovables: el boom i tot el que falta

BarcelonaUna dècada després de l'Acord de París, malgrat les teories negacionistes amb l'administració de Donald Trump al capdavant, el canvi climàtic és aquí. I va pitjor del que s'havia previst. "Els signes vitals de la Terra han empitjorat molt més del que els humans hagin vist fins ara". És l'advertiment d'un informe d'una coalició de 15.000 científics de tot el món en el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic. L'autor principal de l'estudi, el professor de la Universitat Estatal d'Oregon (EUA) William Ripple, assegura: "La vida al nostre planeta està clarament amenaçada". "La dura veritat és que hem fallat a mantenir-nos per sota del grau i mig [d'augment de la temperatura]", va dir el secretari general de l'ONU, António Guterres, al principi de la COP30. "Cada fracció de grau [que augmenta la temperatura] significa més fam, desplaçaments i pèrdues, especialment per als menys responsables", va advertir.

Exemples de les conseqüències d'aquest canvi climàtic s'han viscut els últims anys a casa nostra. Sense anar més lluny, la dana que va arrasar el País Valencià o la històrica sequera a Catalunya que va durar tres anys. La conseqüència és clara. A més de les pèrdues en l'economia, es calcula que el 28% dels arbres dels boscos catalans van morir durant aquesta sequera. Les onades de calor, les sequeres i les inundacions van afectar una quarta part de totes les regions de la Unió Europea (UE) l'estiu del 2025, i van causar pèrdues macroeconòmiques agregades estimades en 43.000 milions d'euros. De fet, fins i tot el negoci assegurador s'ha hagut d'adaptar al canvi climàtic. El director de riscos de Mapfre Re, la unitat de reassegurances de Mapfre, Juan Satrústegui, explica que el canvi climàtic provoca una variació important de la freqüència i la intensitat de fenòmens atmosfèrics que produeixen grans danys. Grans companyies com Aon i Swiss Re han publicat amplis estudis sobre l'impacte del canvi climàtic.

Però no tot és negatiu. Els últims anys s'ha avançat, per exemple, en l'impuls de les energies renovables, lliures de les emissions que esclafen el planeta. El primer semestre d'aquest 2025 ha propiciat que per primera vegada a la història la font d'energia dominant per a la producció d'electricitat no sigui fòssil. Les renovables van augmentar 363 TWh (+7,7 %), fins a aconseguir els 5.072 TWh, mentre que la generació de carbó va disminuir 31 TWh, fins als 4.896 TWh, segons el think tank britànic Ember.

Espanya al capdavant, Catalunya a la cua

Per assolir la neutralitat de carboni el 2050 (objectiu espanyol i europeu) cal, d'una banda, electrificar l'economia; no només les llars, sinó també la indústria i el transport (tot i el lent creixement del cotxe elèctric). I, d'altra banda, cal desenvolupar la generació renovable, generar biogàs i hidrogen. El professor Tomás Gómez, de la Universitat de Comillas i membre de l’antiga Comissió Nacional de l’Energia, ha fet els seus càlculs. Creu que la demanda elèctrica a Espanya el 2035 se situarà entre 377 i 480 TWh, per sobre dels 329,6 TWh que preveu el Pla Nacional d’Energia i Clima (PNIEC), i molt per sobre dels 230 TWh previstos per a aquest 2025.

Assolir aquests objectius requereix fortes inversions en generació, però també en xarxes de transport i distribució, que després de la gran apagada del 28 d’abril hem sabut que, en conjunt, tenen una saturació del 83%. El setembre passat la vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, va anunciar una inversió de 13.590 milions d’euros a les xarxes de transport d’electricitat fins al 2030. La perspectiva energètica de Catalunya (Proencat) calcula que caldrà invertir 84.361 milions d'euros fins al 2050, dels quals 51.511 seran per a generació, 13.256 per a infraestructures i xarxa elèctrica, 15.000 per a l'eficiència i estalvi energètic i 4.594 per a la utilització de renovables tèrmiques.

El desenvolupament de les renovables ha estat clau per al creixement de l’economia espanyola a un ritme molt superior al dels socis europeus. Hi ha dos factors clau: amb més renovables, el preu de l’electricitat és més barat, cosa que comporta una competitivitat econòmica molt gran. L’altre factor és la independència. Una economia com l’espanyola, que ha d'importar energia fòssil, amb les renovables pot assolir l'autosuficiència energètica.

Però si bé en el conjunt d’Espanya la generació d’electricitat renovable ja és més de la meitat (un 55,8% el 2024, segons Red Eléctrica), Catalunya no ha fet els deures. Només un 21,6% de la generació el 2024 va ser renovable. El 2010, quan va néixer l'ARA, les renovables aportaven el 14,7%. La situació es pot agreujar si es compleix el calendari de tancament de les nuclears, que l’any passat van aportar el 56,7% de l’electricitat a Catalunya, segons dades de l’Institut Català d’Energia (Icaen). Per impulsar les renovables, el Govern acaba d’aprovar un nou decret que, a més, inclou la regulació de l’emmagatzematge, element clau per mantenir el funcionament correcte del sistema. A més, s’està elaborant el Pla Territorial d’Energies Renovables (Plater) per impulsar les instal·lacions, sobretot solars i eòliques.