Theodor Kallifatides: "Un bon diari no menteix, no persegueix agendes ocultes"

BarcelonaTheodor Kallifatides ha deixat la seva icònica pipa per pujar a l’escenari a rebre el primer Premi Internacional Diari ARA, un guardó que vol ser un reconeixement a la contribució de persones o institucions al progrés i la convivència globals. L'hi ha entregat la directora del diari, Esther Vera, que ha afirmat que l'escriptor "encarna els valors d’una Europa plural, oberta al diàleg entre cultures i identitats complexes, l’Europa que en Kallifatides troba el pòsit del pensament humanístic i el bagatge ètic de l’Antiga Grècia". Per a l'ARA, el seu testimoni "irradia tolerància, capacitat de treball, integració en la societat d’acollida i alhora fidelitat als orígens", que tan bé ha retratat a través del "batec humà de les seves històries".

Amb un caminar afable i fent gala de poliglot –és d’origen grec, ha escrit pràcticament tota la seva obra en suec i parla anglès, francès, italià, alemany i espanyol: no es pot tenir un ADN més europeu–, l’escriptor de 87 anys ha fet un discurs personal i compromès en què ha repassat la seva relació amb la premsa al llarg de tota una vida. Un dels seus primers records és de quan el diari arribava en autobús a última hora de la tarda al seu poble natal i el compraven l’alcalde i l’advocat, que s’ocupava de llegir-lo en veu alta als parroquians. Sovint eren notícies del front.

Theodor Kallifatides va néixer el 1938 a Molaoi, en ple Peloponès. Quan va acabar la Segona Guerra i va començar la Guerra Civil, els Kallifatides van anar a viure a Atenes, on el pare, que era mestre, comprava un diari d’esquerres "amb el bonic nom de Matinada", que llegia havent sopat: "Era el seu moment de felicitat i l’únic luxe que podia permetre’s". El jove futur escriptor també llegia el diari i imitava els cronistes que admirava. És probable que ja demostrés talent, perquè va aconseguir publicar en un diari infantil el primer conte, per la qual cosa va rebre com a "única recompensa" un petó de la seva xicota.

Amb 19 anys va entrar a treballar en un diari d'Atenes, el director del qual baixava a conversar cada dia amb el porter: "Ell és l'opinió pública", li va explicar. Quan va exiliar-se a Suècia, als 25 anys, recorda que el Dagens Nyheter va ser la seva guia per adaptar-se a la nova societat. Enrere deixava un país devastat que va descriure a la magistral trilogia que componen Pagesos i senyors (1973), L’arada i l’espasa (1975) i Una pau cruel (1977). Al seu nou país va mantenir el vincle umbilical amb els diaris: va treballar al vespertí Aftonbladet, a l’Expressen i, finalment, a l'Svenska Dagbladet. Del seu director en va rebre un consell que ha seguit al peu de la lletra: "No comencis mai un article amb un «jo». La gent no vol saber el que penses, sinó el que passa".

Per a Kallifatides, un diari "ofereix informació objectiva". "La ideologia no ha d’influir en la presentació dels fets", ressonava al Petit Palau, a tall de decàleg de periodisme. I s'hi pot afegir: "Un bon diari no menteix, no persegueix agendes ocultes". I també: "Els periodistes han de protegir el llenguatge, estimar-lo, cuidar-lo". O un altre: "Les paraules clau són veritat i objectivitat". "Aquest no ha de ser l’objectiu d’un escriptor", reconeixia, encara que la seva obra conté altes dosis de les dues coses. De fet, el 2019 va tornar a escriure en grec sobre Grècia per poder explicar la veritat. Escriptor de llenguatge senzill i mirada profunda, Kallifatides és autor de més d’una quarantena de llibres de ficció i assaig, i ha estat traduït a més de vint idiomes, entre els quals el català i el castellà a Galaxia Gutenberg. Acaba de publicar la novel·la Una dona a qui estimar, un llibre on defensa l’amor fraternal i que diu que serà l’últim: "Ja he dit el que havia de dir".

En canvi, sí que continua oferint conferències i articles, i compartint una visió fonda sobre Europa i preocupada pels extremismes. També per la qualitat de la democràcia, que té un símptoma clar en la qualitat periodística: "Els últims anys ha sorgit una premsa dedicada a les mentides, la violència i l’egocentrisme. Només podem esperar que també existeixin diaris sòlids, compromesos amb la veritat i amb el debat objectiu", va afirmar, abans de rebre l'aplaudiment més càlid del vespre.