1.000 M€: la factura per a Catalunya de la calor d'aquest estiu

BarcelonaLes onades de calor, les sequeres i les inundacions van afectar una quarta part de totes les regions de la Unió Europea (UE) l'estiu del 2025, amb pèrdues macroeconòmiques agregades estimades en 43.000 milions d'euros aquest mateix any, i que a mitjà termini (fins al 2029) pujaran a 126.000 milions. Ho indica un estudi conjunt dirigit per la doctora Sehrish Usman de la Universitat de Mannheim i amb participació d'economistes del Banc Central Europeu (BCE). La investigació destaca l'afectació més gran al sud del continent i desgrana les dades per àmbits geogràfics.

Així, la factura d'aquesta calor per a Catalunya el calcula en 1.000 milions d'euros aquest 2025, una xifra que s'elevarà fins als 6.000 milions d’euros el 2029, cosa que equival al 0,3% i al 2,2% del valor afegit brut (VAB, indicador de la riquesa creada) de Catalunya el 2024. En el cas català, l'estudi incorpora dades concretes de les províncies de Lleida, Tarragona i Girona. En el cas de Girona el cost és de 397 milions enguany i 2.357 fins al 2029; a Lleida més de 207 milions aquest any i gairebé 1.232 fins al 2029; i a Tarragona la factura pujarà a 408 milions el 2025 i més de 2422 fins al 2029.

L’anàlisi ofereix estimacions de l’impacte macroeconòmic de les onades de calor, les sequeres i les inundacions en aquelles zones geogràfiques on aquests fenòmens s’hagin produït de manera significativa durant aquest estiu. Aquestes noves estimacions del cost del canvi climàtic arriben en un moment clau, ja que els ministres de Medi Ambient dels Vint-i-set debatran l’objectiu climàtic de la UE per al 2040 el dijous 18 de setembre.

Els autors subratllen que “aquestes estimacions són probablement conservadores”, atès que no inclouen altres perills com els incendis forestals, que han estat molt importants durant el juliol i agost a molts llocs, com Galícia, Extremadura, Castella i Lleó, Astúries o Portugal, entre altres.

Segons l'estudi, el cost macroeconòmic per a Europa de les onades de calor, les sequeres i les inundacions d’aquest estiu (juny, juliol i agost) s’estima en 43.000 milions d’euros a curt termini (el 2025) i en 126.000 milions d’euros a mitjà termini (per al 2029). Aquestes estimacions són substancialment superiors als 31.000 milions d’euros en pèrdues econòmiques directes de tots els desastres naturals a Europa durant tot l’any 2024, segons dades de reasseguradores, destaca l'informe de la Universitat de Mannheim.

La investigació destaca que Espanya és un dels estats de la UE més afectats (juntament amb França i Itàlia), amb unes pèrdues estimades de 12.000 milions d’euros a curt termini (el 2025) i de 34.000 milions d’euros a mitjà termini (per al 2029) només per les condicions meteorològiques extremes d’aquest estiu. Això correspon al 0,8% i al 2,4% del VAB total d’Espanya del 2024, respectivament. De fet, Espanya registra la pèrdua de VAB més gran entre tots els països de la UE analitzats, tant a curt com a mitjà termini.

Els autors no són optimistes, perquè consideren que Europa ha estat afectada per fenòmens meteorològics extrems en els darrers anys, i s'espera que l'escalfament global continu provoqui fenòmens extrems més freqüents i intensos les pròximes dècades. "Els costos reals dels fenòmens meteorològics extrems apareixen lentament perquè aquests esdeveniments afecten vides i els mitjans de subsistència a través d'una àmplia gamma de canals que s'estenen més enllà de l'impacte inicial", assegura Usman, investigadora postdoctoral a la Càtedra de Finances i Govern Corporatiu de la Universitat de Mannheim i investigadora principal de l'estudi.

Segons aquesta investigadora, les estimacions oficials de l'impacte sovint es retarden. A més, defensa la seva anàlisi perquè "utilitza dades meteorològiques actualitzades i evidències recentment publicades d'impactes regionals per proporcionar estimacions oportunes de com els esdeveniments extrems de l'estiu del 2025 han afectat l'activitat econòmica", diu.

Diferències Nord-Sud

Els resultats de l'estudi mostren com els fenòmens meteorològics extrems poden dificultar les economies no només directament, sinó també durant períodes més llargs. En total, 96 regions europees van experimentar onades de calor, 195 van patir sequeres i 53 es van veure afectades per inundacions. Els tres tipus d'esdeveniments impedeixen l'activitat econòmica de maneres diferents: la calor redueix la productivitat (per exemple, en la construcció i l'hostaleria); la sequera afecta principalment l'agricultura, i les inundacions causen danys directes a les infraestructures i els edificis, així com pèrdues indirectes, com ara les cadenes de subministrament interrompudes.

El sud d'Europa es veu particularment afectat. L'estudi conclou que els països europeus s'enfronten amb diferents perfils de risc a causa del clima extrem. Els països del sud d'Europa, inclosos Espanya, Itàlia, Portugal, Grècia i el sud de França, s'enfronten amb riscos més elevats d'onades de calor i sequeres. Els països del nord i del centre, com ara Dinamarca, Suècia i Alemanya, mostren danys relativament menors, però la freqüència i la magnitud dels fenòmens meteorològics extrems, especialment les inundacions, estan augmentant en aquestes regions.