Energia
Economia 09/05/2022

Brussel·les esmena Espanya i Portugal: encara no hi ha acord per limitar el preu del gas

Els dos països han anunciat que tenien llum verda, però la Comissió Europea diu que no s'ha pres cap decisió formal

4 min
Primer pla de la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en una imatge d'arxiu

Madrid / Brussel·lesLes promeses dels governs d'Espanya i Portugal per posar un límit al preu del gas segueixen sent, de moment, promeses. Els dos governs fa setmanes que donen per feta la llum verda de la Comissió Europea, però Brussel·les ha tornat a esmenar-los. Primer van ser els ministres del ram de cada país ara fa una setmana i aquest dilluns ha sigut el primer ministre portuguès, António Costa, qui parlava d'un acord des d'Estrasburg, al que s'ha afegit l'executiu de Pedro Sánchez. Però el cert és que Brussel·les no dona per tancades les negociacions. Segons una portaveu de la Comissió, hi ha un "alt nivell d'entesa política sobre els paràmetres clau", però no s'han pres "decisions formals".

A Brussel·les, doncs, es continua parlant d'una "avaluació preliminar", però no dona encara la llum verda als governs ibèrics per aplicar el topall de 50 euros/MWh que tenen previst establir. Tot i que l'executiu comunitari admet que emetrà un veredicte "aviat", insisteix que el seu objectiu és "prendre decisions legalment sòlides" per garantir que la mesura no altera el mercat únic ni provoca restriccions en els fluxos energètics fronterers. Per contra, des del ministeri de Transició Ecològica insisteixen que "s'ha rebut una carta de conformitat, una espècie de preautorització [de la Comissió Europea]" perquè l'executiu pugui tirar endavant una proposta legislativa "que no es desviï dels documents presentats fins ara", expliquen les mateixes fonts. De fet, des del ministeri de Transició Ecològica "no descarten" portar la mesura al consell de ministres d'aquest dimarts. En tot cas, un cop aprovada hauria de retornar a la comissió per rebre "l'aval formal". Però Brussel·les insisteix: la preautorització tampoc és "una decisió formal".

Per tant, ja s'acumula un retard de dues setmanes respecte al que havia promès primer el govern espanyol de Pedro Sánchez, que aquest dilluns al matí encara obria la porta a aprovar-ho demà en consell de ministres. “Si arribem a temps per demà, serà demà, i si no doncs tan aviat com tinguem tots els aspectes tècnics”, ha apuntat Ribera en una entrevista a TVE aquest matí. La ministra ha confirmat que aquest cap de setmana encara estava treballant amb Portugal i la Comissió Europea per tancar un text que suma una setmana de retard. 

L'objectiu dels dos governs és que la mesura afecti la majoria de clients, sostenia Ribera fa uns dies, és a dir, tant els clients de la tarifa regulada (PVPC) vinculada al pool –en el cas espanyol– com els clients de la tarifa lliure. La mesura, que tindria una vigència de dotze mesos i, per tant, s’allargaria fins passat l’hivern, implicaria una rebaixa en el rebut de la llum al voltant d’un 30%, segons els primers càlculs anticipats per Ribera .

En concret, permetrà controlar el preu del gas –la tecnologia més cara– fins a l'hivern de l'any que ve, l'època de l'any en què més es dispara el preu de la llum per l'ús de la calefacció. Així, el pacte amb Brussel·les deixaria el preu de la llum en uns 150 euros/MWh, com a màxim, al mercat majorista. Una diferència important si es té en compte que es deixarien enrere els més de 200 euros de mitjana que el mercat majorista està registrant aquests últims mesos. El govern espanyol confia que això tingui un impacte directe sobre la inflació.

Una negociació complicada

La proposta inicial dels dos governs era més ambiciosa, però els dos van celebrar fa dues setmanes tenir com a mínim el sí al topall al voltant dels 50 euros perquè les negociacions han sigut més complexes del que es podien esperar després de les paraules de Pedro Sánchez i António Costa a finals de març, quan després d'una cimera de líders van donar per fet que tenien el vistiplau de Brussel·les per aplicar l'anomenada "excepció ibèrica".

L'executiu comunitari, però, es manté dur, perquè vol garantir que el complex mercat europeu d'electricitat no es veu alterat. Un dels punts de fricció són, per exemple, les compensacions que s'haurien d'aplicar per cobrir la diferència de preu que pagaran les centrals de cicle combinat. Espanya veia viable que el recàrrec recaigués sobre els consumidors de la tarifa lliure, que a l’Estat suposen el 60% del total de clients, aproximadament. A Portugal, però, la realitat és una altra. Al país veí els consumidors que tenen tarifa lliure són gairebé el 90%, mentre que la tarifa regulada no s’indexa al pool. És per això que el govern portuguès no veia amb bons ulls que fossin els primers els que assumissin la diferència.

L'altre punt de fricció és el del preu al qual es vendria el gas a França: si al preu "retallat" o al preu real de cost, pensat per no perjudicar les famílies més vulnerables de la Península. Aquest escull, però, es va resoldre fa deu dies quan la proposta ibèrica de fixar un preu normal per al país veí i rebaixar només el d'Espanya i Portugal va caure. Així, França també es beneficiarà de la mesura, però a canvi ha entomat el compromís d'incrementar les interconnexions amb Espanya, molt per sota de les que la Comissió recomana.

Més mesures

A part d'aquesta esperada iniciativa, i seguint els passos que han fet alguns països europeus com Itàlia, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha anunciat que el govern treballa en un pla d’estalvi i eficiència energètica per a l’administració general de l’Estat, així com en una sèrie de “recomanacions” per a la ciutadania a l’hora de reduir el consum d’energia i les importacions de combustibles fòssils. “Són recomanacions, no una legislació dura”, ha reiterat Ribera. La ministra ha posat d’exemple fomentar el transport públic enfront del privat, el teletreball o la regulació del termòstat. 

A més, Ribera també ha anticipat que la “capacitat d’emmagatzematge i arribada de gas natural liquat [a Espanya] permet ser fins a un cert punt una garantia addicional per a altres estats membres”. La ministra ha contestat així sobre la possibilitat que alguns socis europeus, com Espanya, hagin de compartir el seu gas en cas que més països es vegin afectats per un tancament del subministrament de gas per part de Rússia, com ha passat amb Polònia i Bulgària . Espanya no només és el país europeu amb més capacitat d’emmagatzematge de gas liquat, sinó que entre les seves fonts principals d’aprovisionament no hi entra Rússia, fet que en aquests moments li dona més seguretat energètica.

stats