L'amnistia està monopolitzant el debat sobre la investidura de Pedro Sánchez i les converses entre els partits independentistes i el PSOE se centren en la fórmula per acabar amb la repressió posterior al 2017. Una amnistia que partits i entitats sobiranistes volen que inclogui tots els represaliats. També els joves encausats per les mobilitzacions posteriors a l'1-O. De fet, set joves ja tenen sentència ferma i podrien entrar a la presó en els pròxims mesos si els seus recursos no prosperen i la mesura de gràcia no arriba abans.

Quan el Tribunal Constitucional (TC) nega l'empara als condemnats per la sentència de l'1-O, s'obre el camí per anar a presentar un recurs al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg. És un pas que ja han fet alguns dels líders independentistes empresonats en el seu dia, i que aquest dijous ha anunciat l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell (ERC). "Inicio amb evident satisfacció el camí de la justícia europea. Espero trobar la justícia que no he trobat a Espanya", ha dit en roda de premsa des del Col·legi de Periodistes. L'objectiu és, encara que sigui molt a posteriori, trobar a Europa el que no van concedir ni el Constitucional ni el Suprem: que els fets de l'octubre del 2017 no constituïen delicte.

"Es recullen enunciats que estan carregats de valoracions i opinions [...] que, com ja se sap, no poden funcionar com a referent empíric del judici, perquè estan mancats de valor i veritat i no tenen aptitud per ser objecte de verificació". Aquest és un dels dards que el magistrat del Tribunal Constitucional Juan Ramón Sáez envia a Manuel Marchena i el tribunal que va condemnar per sedició nou líders independentistes. En el seu vot particular a la sentència contrària als recursos d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, que fa extensiu als de Joaquim Forn i Dolors Bassa, el jutge que va absoldre Josep Lluís Trapero a l'Audiència Nacional acusa el Tribunal Suprem de no haver demostrat correctament que el 2017 es produís sedició el 20-S i l'1-O ni que els implicats hi participessin. Sáez estima que amb la condemna se'ls va vulnerar el dret a la presumpció d'innocència i al de la legalitat penal, entre d'altres.

L’Audiència de Girona ha absolt un jove detingut durant les protestes postsentència que van succeir a Girona el 18 novembre del 2018 que estava acusat d’haver tirat pedres contra la policia, resistir-se a la detenció i ferir un agent. El fiscal demanava 5 anys de presó pels delictes d’atemptat contra els agents d’autoritat, lesions a un agent i desordres públics. En la sentència, el tribunal repassa totes les incongruències en el relat dels agents de la Policia Nacional que el van detenir i considera que no s’ha provat cap de les acusacions de la Fiscalia. Així mateix, lamenta les “nombroses lesions que presentava l’acusat després de la detenció”. “La seva presència [de lesions] unida a la falta d’explicació racional per part dels agents declarants, lesiona la coherència externa del relat policial i, en conseqüència, la fiabilitat del seu testimoni”, recalca. 

Indultat i en llibertat des de fa gairebé mig any, Oriol Junqueras busca ara l'escletxa per deixar sense efecte, encara que sigui temporalment, la seva condemna de 13 anys d'inhabilitació per l'1-O. El president d'ERC, que s'agafa a l'últim pronunciament de la justícia europea sobre el cas dels exiliats, ha denunciat al Tribunal Constitucional (TC) un "dany irreparable” en els seus drets polítics i l'insta a suspendre la seva pena fins que es resolgui el recurs d’empara pendent a l'alt tribunal. En la seva argumentació defensa que, segons Luxemburg, no podia ser condemnat fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) no prengués una decisió sobre l'abast de la seva immunitat com a europarlamentari.

El 6 de juliol, a les 10 del matí. És la nova data del judici d’en Pau, un noi de Llagostera (Gironès), que s'enfronta a 6 anys i 6 mesos de presó per, suposadament, haver llançat una pedra "de grans proporcions" contra la Policia Nacional el 19 d'octubre del 2019 a la matinada, en el marc d’una de les manifestacions postsentència que es van fer a la ciutat i que va acabar amb aldarulls. El jove –que es va passar un mes en presó preventiva– nega l'acusació i assegura que no va participar en la protesta. L’Audiència de Girona va citar com a testimonis els policies nacionals “fa mesos” però fins al 25 de novembre el cos no va informar que declararien per videoconferència. Tant la defensa com la fiscalia han manifestat el seu desacord i han demanat que, com a mínim, els quatre agents que el van detenir testifiquin de manera presencial. Els magistrats han decidit suspendre el judici per “prioritzar” que les declaracions dels agents siguin a la sala de vistes. 

El jutjat d’instrucció 3 de Girona ha arxivat la causa contra 48 dels 52 investigats pel tall de Tsunami Democràtic a l'AP-7, a Salt, el 2019, després d’haver bloquejat la Jonquera durant més de 30 hores. El jutge indica que, per poder acusar de delictes de desordres públics, cal que els acusats hagin participat d’alguna manera en els actes constitutius de delicte. "No existeixen indicis sòlids que permetin pensar, amb un mínim de seriositat, que prosperarà una acusació", ja que el magistrat considera que no ha quedat acreditat que "cometessin llançament d'objectes contundents o cremessin contenidors". Per contra, per a quatre dels acusats continua el procediment judicial perquè, segons fonts de la defensa, els Mossos d’Esquadra els van detenir i van fer un atestat “molt dur” contra aquests quatre manifestants, "a diferència de la majoria, que apareixen en un atestat molt genèric de la Policia Nacional".

Les causes del Procés, en sentit ampli, no només han tingut efectes en els investigats o condemnats, sinó que han impactat de ple en el funcionament de la Generalitat i tota la seva maquinària. Amb el 155 i els processos judicials pel 9-N, l’1-O i les investigacions amb fiances milionàries al Tribunal de Comptes s’ha tensionat l’administració catalana i el personal funcionari encarregat de les àrees jurídiques i de gestió econòmica va amb peus de plom a l’hora d’estampar la seva firma en qualsevol decisió. “S’ha produït una mena de psicosi”, relata un bon coneixedor de les bambolines de la Generalitat, mentre que un altre càrrec constata que allò que abans era ordinari s’ha convertit en “extraordinari” i costa molt més de fer que anys enrere.

Jordi Cuixart va afirmar davant del Tribunal Suprem que concebia la presó i el judici al Procés com un "altaveu" de la "vulneració de drets fonamentals i la falta de democràcia que es pateix a l'estat espanyol". Les paraules del president d'Òmnium, pronunciades en el seu al·legat final, resumien els pilars de la seva estratègia de defensa: convertir la seva acusació en una denúncia de la repressió a l'independentisme i a la dissidència política a Espanya. I és precisament amb aquest esperit que ara porta el seu cas a Europa. La defensa de Cuixart ha presentat aquest dimecres davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) el primer recurs dels presos polítics contra la sentència de l'1-O, que el va condemnar a 9 anys de presó per sedició.

El responsable de la investigació de l'1-O, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, conegut com a Tácito per la sospita que utilitzava aquest nom a Twitter per carregar contra el Procés, abandonarà el càrrec com a responsable de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, des del qual dirigia investigacions sobre presumptes delictes relacionats amb l'independentisme, i passarà a tenir un lloc de gestió: serà el segon del cap de la comandància del cos a Barcelona. El nou destí s'ha publicat ja al Butlletí Oficial de la Guàrdia Civil aquest dimarts, segons ha avançat Europa Press. El nou cap, que prendrà possessió l'11 de juny, serà el coronel Pedro Antonio Pizarro de Medina.

Jordi Turull serà el primer pres polític que podrà portar la sentència de l'1-O al Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquest dijous el Tribunal Constitucional ha tombat el recurs d'empara de l'exconseller contra la seva condemna, de manera que el dirigent de JxCat ja ha esgotat totes les vies internes de l'Estat i pot portar ja el judici del Procés a Estrasburg. El ple del Constitucional s'ha dividit a l'hora de respondre-li: fins a set magistrats han decidit rebutjar el recurs d'empara contra el veredicte de sedició i malversació de fons públics del Tribunal Suprem –per la qual l'exconseller de la Presidència compleix dotze anys de presó–, però hi ha hagut dos jutges que han emès un vot particular. Són dos magistrats del sector progressista del tribunal, la qual cosa dona una bona base a Turull per defensar-se davant del TEDH.

En la setmana de les protestes contra la sentència de l’1-O, l’octubre del 2019, una de les imatges més impactants va ser la pallissa d’un grup d’extrema dreta a un jove de 23 anys a l’Eixample de Barcelona, entre els carrers Rosselló i Balmes. En els dies següents els Mossos d’Esquadra van detenir alguns dels ultres per l’agressió, dos dels quals van entrar a la presó preventivament però van quedar en llibertat dos mesos després. Ara la Fiscalia ha presentat la seva qualificació dels fets i demana cinc anys de presó per a quatre dels autors de la pallissa –un cinquè és menor d’edat i per això no forma part del mateix procediment–. Creu que veien la víctima com "un enemic a abatre" pel fet de ser independentista.

Tot i la forta càrrega política que l'independentisme català ha donat al cas Dani Gallardo, el jove empresonat des de fa més d'un any s'ha desvinculat de la manifestació que el 16 d'octubre es va produir a Madrid en protesta a la sentència del Procés. El van detenir als carrers del voltant de la Puerta del Sol, on va tenir lloc la concentració, però en el seu interrogatori al judici ha negat que hi participés i ha circumscrit a la casualitat la seva presència a la zona on es van produir aldarulls. La seva estratègia de defensa passa per negar haver colpejat cap agent al cap amb un pal de fusta, que és justament el principal motiu pel qual la Fiscalia demana sis anys de presó. "Estaven apallissant l'Elsa i la meva reacció va ser ficar-me al mig", s'ha defensat l'acusat, que ha explicat que ell estava amb la seva amiga fent unes cerveses i fumant haixix tranquil·lament en unes escales de la plaça de la Villa de Madrid.

A l'entorn de Dani Gallardo "desgraciadament" no el sorprèn que l'esquerra espanyola hagi viscut amb ignorància el seu cas. El jove gadità de 23 anys va ser detingut el 16 d'octubre de l'any passat en la manifestació que es va organitzar contra la sentència del Procés i des de llavors compta els dies a la presó d'Alcalá-Meco. Un empresonament preventiu fortament denunciat des de Catalunya i per part dels partits independentistes –ERC, JxCat i la CUP l'han visitat–, però que en canvi ha comptat amb el silenci del PSOE i de Podem. Aquesta setmana la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, i el portaveu del partit lila al Congrés, Pablo Echenique, van demostrar que amb prou feines coneixien el cas quan van ser interpel·lats per la qüestió en roda de premsa. Aquest divendres arrenca el judici i la segona sessió serà el 17 de novembre.

Sota el lema "Sentenciem-los", els CDR han tornat a sortir al carrer aquest dimecres, un any després de la sentència de l'1-O i que milers de persones prenguessin els carrers durant una setmana sencera per protestar contra la condemna dels líders independentistes. Unes protestes que van començar amb el bloqueig de l'aeroport del Prat el mateix 14 d'octubre, on es van aplegar milers de persones convocades per Tsunami Democràtic.

14 d'octubre del 2019. Fa un any les elevades condemnes de la sentència del Procés van inundar de protestes ciutadanes el país, que es va blindar amb un fort dispositiu conjunt de Mossos d'Esquadra i Policia Nacional. Més de 600 persones van resultar ferides –una cinquantena de les quals per l'impacte d'un projectil policial– i es van produir més de 200 detencions. Dotze mesos després, segons fonts de la policia catalana, hi ha 13 causes judicials obertes amb 37 agents investigats (entre mossos d'esquadra i policies nacionals) per la contundent actuació contra els manifestants a tot Catalunya. L'entitat Irídia, que va presentar una trentena de denúncies en representació dels lesionats, porta alguns dels casos més greus, en els quals hi ha 16 mossos d'esquadra i tres policies nacionals investigats.