Política 13/10/2020

Una setmana en flames que va deixar més de 200 detinguts

Quatre empresonats pels aldarulls denuncien vexacions per part de la policia

Mireia Esteve
2 min
Imatge dels aldarulls durant les manifestacions postsentència  a Barcelona.

BarcelonaEls carrers de Barcelona, i també de Girona, Tarragona i Lleida, feia cinc dies que s’omplien de centenars i centenars de persones que protestaven per la sentència de l’1-O. Cinc dies en què la tensió entre els manifestants i la policia havia anat in crescendo. Fins a arribar la nit del 18 d’octubre, quan els aldarulls van arribar al seu punt àlgid. Aquella nit la policia va detenir la Paula, la Xènia, el Pau i el Robert. Tots quatre van passar a formar part del còmput dels més de 240 detinguts i de la trentena d’empresonats.

Un any després tots els detinguts encara recorden les vexacions, insults i maltractaments a què, denuncien, van ser sotmesos per part de la policia. “Es van passar tot el camí fins a la prefectura pegant-me”, relata la Xènia, una de les primeres detingudes per la Policia Nacional el 18 d’octubre a Barcelona, quan ja marxava de la Via Laietana, on havia desembocat la vaga general d’aquell dia. “ Mátala, mátala, sentia que cridaven els agents quan els tenia sobre meu per evitar que sortís de la furgoneta. Era impossible que m’escapés perquè no em podia ni moure”, recorda. A la Xènia li van decretar presó provisional i va passar-se gairebé dues setmanes tancada a Wad Ras. Va compartir presó amb la Paula, detinguda també el dia 18. Ella encara recorda els maltractaments que va presenciar a la prefectura i també les amenaces, com la d’un agent que, amb un cúter a la mà, va dir-li: “Què busqueu amb això, un mort, no? Si hi ha algun mort no serà del nostre bàndol”.

A totes dues, com a molts dels detinguts que esperen judici, els atribueixen delictes de desordres públics, danys i atemptat a l’autoritat. Fa un any els advocats ja van denunciar arbitrarietat i males praxis en les detencions. A la Xènia, per exemple, la policia li va assignar objectes que ella diu que no portava: “M’havien posat boles de billar, claus i trossos de cadena. Físicament era impossible que tot això em cabés al bolso que portava”.

A Girona, la tònica va ser similar. El Pau i el Robert relaten com la policia els va obligar a estar agenollats de cara a la paret durant l’estona que van estar a la comissaria. Prèviament, el Pau recorda els cops de porra, fins al punt que el van haver de portar a l’hospital, i que li van prendre les ulleres i no les ha tornat a veure. A tots dos els van empresonar a Puig de les Basses gairebé un mes. Com l’Ibrahim i el Charaf, que van estar-hi vuit mesos i després del judici van acabar absolts.

Els ha fet renunciar a res?

Un any després la Paula i el Pau asseguren que la seva causa no els ha fet renunciar a res. La Xènia, però, admet que va amb peus de plom si surt a manifestar-se. Com el Robert, que assegura sentir por cada cop que veu la policia. “No podem dir que el Govern hagi estat al costat de les persones represaliades”, retreu la Paula, que critica que la Generalitat estigui personada com a acusació particular en molts casos. Malgrat la repressió, la majoria aplaudeix la resposta al carrer, però critica que les institucions no la sabessin canalitzar.

stats