A l’Arnau Puig li agradava explicar la història de la llavor que va entrar dins d’una pedra, la va rebentar i d’allà va créixer un pi robust i ufanós. És el pi que hi ha davant la Fundació Miró de Montjuïc, i a Set de Dau Arnau, l’assaig documental que Joan Vall i Laia Requesens enllesteixen sobre la figura de Puig, el filòsof i crític d’art explica la història de l’arbre amb les seves pròpies paraules. “La seva amistat i la seva petjada són molt fortes i molt difícils d’esborrar”, destaquen els dos directors. Ahir, un grup d’amics de l’últim dels fundadors de Dau al Set que va abandonar aquest món just ara fa un any es van reunir per fer-li un homenatge a la seu de Comanegra, la que va ser la seva última editorial. L’acte va servir per veure un fragment del film, per presentar Poder, veritat i déus vençuts, el recull d’articles de Puig seleccionats i prologats per David Castillo i, en general i amb tota l’alegria, per glossar la rica, erudita, contundent, exigent i afable personalitat de Puig. Ah! I per arrencar el compromís de la consellera de Cultura d’organitzar-li un merescut homenatge de país.

D'una trajectòria tan llarga i fructífera com la d'Arnau Puig (1926-2020) se'n podrien subratllar molts caires i moltes fites, però ara per ara em quedo amb la seva última lliçó, literalment i en tots els sentits: la tinc tan present i és tan reveladora de la seva personalitat que no sóc capaç de deslliurar-me del seu embruix. El dimecres 4 de març l'Arnau Puig va venir a fer-nos una xerrada a l'Espai Volart sobre l'obra de Guerrero Medina que s'hi exposa (ara a les fosques, però exposada bé hi continua estant!). No va ser fàcil que vingués, i fins vaig arribar a dubtar de la conveniència de forçar tant les coses per fer possible la seva presència.

És un dia trist, però em queda el consol que no fa ni un mes, el 4 de març, vaig poder abraçar l’amic Arnau Puig, que malauradament ens acaba de deixar. Va ser als Espais Volart de la Fundació Vila Casas. Hi donava una conferència en el marc de l’exposició de Guerrero Medina, i ens va obsequiar amb la seva millor versió. Al llarg d’una hora vam gaudir de l’Arnau més autèntic. Exuberant, apassionat, gesticulador, brillant. Es va lliurar amb tota l’energia física i especulativa que sempre l’havia caracteritzat i que tot just començava a recuperar després de la mort de la seva companya intel·lectual i vital, la coreògrafa Consol Villaubí, amb qui compartí una profitosa estada a París, en el seu cas, propiciada per l’Institut Francès de Barcelona, que li va deixar una profunda petjada existencialista. A la capital francesa va viure intensament i en primera línia l’eclosió de les avantguardes que, quan tornà a Barcelona, defensà donant suport als artistes que sortien de l’academicisme o l’art tradicional.

El despatx del filòsof i crític d’art Arnau Puig (1926-2020), un dels fundadors de Dau al Set, estava estibat de llibres, documents i obres d’art. Ell mateix bromejava quan li preguntaven si havia llegit tots els llibres: la manera que tenia de confirmar-ho era que estaven subratllats. Arnau Puig, que ha mort aquest diumenge als 94 anys després d’una llarga malaltia, explicava aquesta història pocs mesos abans de la publicació del seu últim llibre, Brossa, escarnidor, burleta (Comanegra), el gener del 2019. I va seguir ben actiu fins a l’últim moment: el 4 de març va fer una conferència sobre el pintor J.M. Guerrero Medina a la Fundació Vila Casas, i havia acceptat, si hagués sigut possible, presentar aquest dimarts al Museu Nacional d’Art de Catalunya el llibre sobre les segones avantguardes del conservador del museu Àlex Mitrani publicat per Enciclopèdia Catalana.

El filòsof, sociòleg i crític d’art Arnau Puig ha mort avui a Barcelona a l’edat de 94 anys a causa d’una llarga malaltia. Amb la seva desaparició s’apaga l’última veu del grup Dau al Set. De formació autodidacta, pertany a la generació que va haver de créixer amb la Guerra Civil, i va compartir amistat amb el pintor Joan Ponç i el polifacètic poeta Joan Brossa.