ART

L’expressionisme indòmit i introspectiu de Guerrero Medina

Els Espais Volart de la Vila Casas acullen la mostra més ambiciosa de l’artista

El pintor Josep Maria Guerrero Medina (Jaén, 1942) es manté insubornable amb una trajectòria que ja té 60 anys. Com diu el director artístic de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna, amb motiu de la gran exposició que li dediquen els Espais Volart -la més ambiciosa fins avui-, Guerrero Medina és “un vers lliure” dins el panorama de l’art català contemporani i “un franctirador de la pintura”. “Si el qualifiquem de pintor figuratiu expressionista, pot voler dir moltes coses i pot no voler dir res”, explica Susanna. “Però hi ha una idea de fons que ens ajuda a entendre la trajectòria d’aquest artista -afegeix-, i és que la figuració expressionista, lluny de néixer d’una voluntat mimètica, el que pretén és deixar que la figuració sorgeixi del propi magma de forma i color”. A Àlex Susanna una retrospectiva li sembla “massa convencional” en el cas de Guerrero Medina, així que la selecció de peces està basada en el protagonisme que la figura humana té en diferents vessants de l’obra de l’artista.

L’exposició porta per títol Guerrero Medina: El meu compromís, i inclou gairebé 60 obres de tota la trajectòria del pintor. Com explica ell mateix, la seva implicació és molt àmplia, i va del que és íntim fins a la política: “Precisament el compromís no són només els fets socials que vam viure durant 40 anys franquistes sinó el compromís amb mi mateix, la manera de veure la meva pintura i la d’interpretar la meva pròpia vida”. Entre els àmbits de l’exposició hi ha el dedicat a la “pintura denúncia”, que inclou la sèrie dedicada a Salvador Puig Antich, La cadira de la mort, i també l’ampli conjunt de treballs dedicats a la retirada dels vençuts de la Guerra Civil, titulat Exilis. Van sorgir amb motiu d’una exposició del Museu d’Història de Catalunya. “Em vaig documentar molt i en uns quants anys em vaig adonar que era un dels artistes que he fet més obres sobre l’exili republicà. He fet 14 exposicions sobre aquest tema”, explica l’artista. D’aquests treballs crida l’atenció que algunes de les obres evoquen fotografies d’aquell període, com la cèlebre Mort d’un milicià, de Robert Capa, i com detalls molt personals de l’artista, com una certa geometrització dels cossos i les robes, conviuen amb el to documental de les obres i accentuen la desolació de les escenes.

Referents en l’art barroc

Curiosament, mentre que a la vista dels personatges es pot pensar que Guerrero Medina té com a referents artistes moderns i contemporanis com Edvard Munch i Francis Bacon, el mateix artista afirma que beu també d’uns altres pintors com Velázquez -que protagonitza un altre dels àmbits de l’exposició- i més referents de la pintura barroca com Rembrandt i Frans Hals.El recorregut arrenca amb el més íntim de l’artista: un conjunt de petits olis de personatge que sorgeixen quan Guerrero Medina deixa la ment “en blanc” i els dibuixa. “Aquests dibuixos em serveixen de base per desenvolupar tot un món que després apareix a les teles”, explica. Per a Guerrero Medina, el dibuix és una eina introspectiva i d’autoconeixement molt potent: “Els anomeno Fragments de la memòria. Vaig començar dient que eren Imatges de la memòria i crec que seguiré així fins que em mori, perquè crec molt que una obra no parteix només d’una narrativa de la pròpia vida, sinó de la teva narrativa interior”. En la línia de l’autoconeixement, l’exposició inclou un Retrat que Guerrero Medina va treballar amb un psiquiatre en un taller de teràpia amb obres d’art. “No només havies d’ajudar plàsticament les persones malaltes perquè desenvolupessin el seu món interior, sinó també perquè creessin un pont emotiu, perquè t’agafessin confiança i tinguessin la llibertat d’expressar-se”, diu el pintor.

El recorregut finalitza amb una sèrie de versions de Velázquez que Guerrero Medina considera un projecte molt puntual. Està protagonitzat per personatges “poc coneguts” i que estan en segon pla, com alguns bufons, una dona sense rostre de Les filadores i dues dames d’honor de Les Menines, Maria Agustina Sarmiento i Isabel de Velasco. Tot i així, Guerrero Medina també va fer com Francis Bacon i va realitzar la seva pròpia versió del retrat del papa Innocenci X. Crida l’atenció en aquests treballs com Guerrero Mediona reprodueix força fidelment els personatges del seu admirat Velázquez i no els passa pel sedàs del seu llenguatge més personal: “No estava interessat en el que va fer Picasso, perquè vaig pensar que m’interessava sobretot l’atmosfera, pintar l’aire com ell ho feia”, conclou Guerrero Medina. L’exposició estarà oberta fins al 24 de maig.