Sten Rynning: "Dinamarca sap que les intencions de Trump a Groenlàndia són molt serioses"

BarcelonaEl president dels Estats Units, Donald Trump, fa una setmana que reparteix amenaces arreu. La insistència de la Casa Blanca per prendre el control de Groenlàndia, encara que hagi de ser amb l'ús de la força, posa Europa i l'OTAN en una posició inèdita i incerta. En parlem amb el politòleg danès Sten Rynning, autor del llibre NATO. From Cold War to Ukraine, a history of the world’s most powerful alliance [OTAN. De la Guerra Freda a Ucraïna, una història de l'aliança més poderosa del món].

Com es viu aquesta renovada amenaça de Trump a Dinamarca? El govern sembla més preocupat que fa un any, quan Trump va tornar a posar sobre la taula l'opció de comprar l'illa.

— A principis del 2025, hi va haver una conversa telefònica entre Trump i Mette Frederiksen [la primera ministra danesa] que va anar molt malament. Des de llavors, el govern sap que aquest assumpte és seriós i que encara ho podria ser més. Van triar l'estratègia de mantenir-se discrets, no iniciar una baralla pública amb Trump, i esperar que s'impliqués en altres assumptes i no anés darrere Groenlàndia. Però ara hi torna, i el govern ha intensificat el seu nivell de declaracions explícites. La primera ministra ha avisat que si els EUA fessin alguna cosa que violés la sobirania de Dinamarca, seria la fi de tot, és a dir, la fi de l'OTAN i de l'ordre occidental. El govern ara busca una negociació a escala de ministres d'Exteriors, perquè entre la primera ministra i el president no seria productiu.

Què creu que Dinamarca i Groenlàndia podrien oferir als EUA?

— Dinamarca ja està destinant molts diners a les capacitats de defensa de Groenlàndia, inclòs l'avió de vigilància P-8 Poseidon; en comprarà tres als Estats Units per a la detecció de submarins. Podrien donar més accés als Estats Units a Groenlàndia, tot i que segons el tractat actual poden fer-hi pràcticament qualsevol cosa. Potser també es podria invertir més diners en l'extracció de minerals, per contrarestar el monopoli xinès sobre els minerals de terres rares. Tot això és eminentment factible, però parlar de prendre el control de Groenlàndia en termes de la seva sobirania és una qüestió absolutament diferent.

Com valora la resposta de la UE?

— Crec que la clau és que els grans països s'han posicionat al costat de Dinamarca per dir que ja n'hi ha prou, tot i que ho han dit de manera educada. L'últim que volen Espanya, Alemanya, França o Dinamarca és una baralla pública amb Trump, perquè la guanyaria. És més despietat, és més boig que els líders europeus, i per tant volen enviar senyals d'una manera educada però ferma, i després fer diplomàcia entre bastidors.

Hi ha una amenaça real que els EUA puguin fer una operació militar a Groenlàndia? I què podria fer Dinamarca si passés?

— Una presa de control militar de Groenlàndia per part dels EUA és molt improbable. Sí que és probable que facin pressió de negociació, pressió política i econòmica. Però si ho fessin, podrien ocupar Groenlàndia en un dia o dos i Dinamarca no podria fer-hi front. Els altres aliats tampoc podrien fer-hi res. Els EUA tenen molt més equipament militar que els aliats i els seria fàcil fer-ho. Ara bé, amb quin cost? Si això passa, serà la fi de l'OTAN: un país de l'aliança atacant-ne un altre. I els europeus haurem de pensar com ens defensem de Rússia, que, sens dubte, ho aprofitarà per desafiar Europa. També suposaria un alt cost per als EUA perquè Europa és un gran mercat i un gran inversor als EUA.

Creu que Rússia ja està aplaudint ara aquesta situació?

— Sense cap dubte. El desacord estratègic dins de l'OTAN sempre ha beneficiat Rússia o la Unió Soviètica. El principal joc polític de l'OTAN sempre ha estat que, passi el que passi, al final del dia, hem d'estar d'acord. L'acord és dissuasió. Si el propòsit de l'OTAN és dissuadir Rússia, ha d'estar d'acord. I aquest és un exemple perfecte de desacord molt profund i Rússia deu estar aplaudint i esperant a veure fins on arriba això. Perquè com més lluny arribi, més gran serà l'oportunitat per a Rússia.

Tot i que no hi hagi una intervenció militar a Groenlàndia, ¿creu que aquesta pressió dels EUA pot acabar igualment amb una ruptura de l'OTAN?

— Sí. Hi pot haver l'escenari en què els Estats Units coaccionin tant Dinamarca perquè els entregui Groenlàndia que els facin la vida impossible i Dinamarca es vegi obligada a considerar-ho. Posem que comencen a castigar-nos econòmicament, perseguint les grans empreses daneses, com Novo Nordisk, Maersk, Ørsted... Dinamarca es veurà obligada a considerar què carai fa, i si s'acaba veient forçada a cedir i a signar un acord del tipus "D'aquí cinc anys lliurarem Groenlàndia", tothom podrà veure que això és coacció i que suposa una gran divisió dins de l'OTAN. I, tot i que l'OTAN es mantingui, Rússia la posarà a prova: ¿aquesta OTAN debilitada pot respondre si entrem a Narva, a Estònia, dient que som aquí per protegir la minoria russa? Probablement no podria, i això podria ser el final de l'OTAN. Així que, en aquest cas, realment dependria de Rússia si l'OTAN sobreviu o no, i aquest no és un bon escenari.

Què en pensa de la postura de Mark Rutte el secretari general de l'OTAN? Perquè els últims dies ha estat molt callat.

— Si està treballant per les línies internes, si està ocupat trucant a senadors o representants dels EUA per recordar-los què diu el Tractat de l'OTAN, ja està bé que estigui callat. Si no ho està fent, no està bé. Espero que estigui fent els deures.

Rússia i la Xina suposen realment una amenaça per a la seguretat dels EUA a Groenlàndia?

— La presència de la Xina a Groenlàndia és molt limitada. Però és clar que la Xina i Rússia estan invertint en les seves capacitats a l'Àrtic en general. I augmentar la capacitat de vigilància i defensa és un interès col·lectiu de l'OTAN, i Groenlàndia en forma part. Per tant, això és un interès col·lectiu de l'OTAN. Trump té raó quan diu que és un problema de seguretat, però s'equivoca quan diu que només ho és per als EUA i que han de controlar Groenlàndia per tenir seguretat.

¿Tota aquesta situació pot tenir conseqüències en les relacions entre Dinamarca i Groenlàndia? Els últims dies algunes veus crítiques des de Nuuk han acusat els polítics danesos de neocolonialisme.

— La setmana que ve, quan Marco Rubio es reuneixi amb el ministre d'Exteriors danès, també hi haurà la ministra d'Exteriors de Groenlàndia. Copenhaguen té molt clar que ha de treballar molt estretament amb Nuuk. Formalment, el tractat signat entre Groenlàndia i Dinamarca atorga moltes competències a l'illa i dona el dret als groenlandesos de decidir sobre la seva independència. Fa 75 anys que Groenlàndia no és una colònia. Ara bé, la realitat política és que alguns groenlandesos pensen en Dinamarca com un colonitzador i hi ha una majoria que voldria que Groenlàndia a la llarga esdevingués independent. No hi ha dubte que els Estats Units utilitzaran l'opinió pública de Groenlàndia en el seu benefici.

Si Trump posés sobre la taula una quantitat de diners molt més gran que la que Dinamarca aporta a Groenlàndia, ¿hi podria haver un canvi de posició a Groenlàndia?

— No crec que els groenlandesos puguin ser comprats. L'opinió pública està molt en contra que els EUA puguin prendre el poder de l'illa. Hi ha molt sentiment pro independència i són gent molt orgullosa de ser groenlandesos. No crec que es venguin; volen respecte. I crec que Dinamarca té un avantatge, ja que els Estats Units no són gaire respectuosos amb Groenlàndia, així que crec que Copenhaguen farà molt per ser respectuosa.