La nova regidora colauista que sempre va en bici i que vol que els polítics no visquin "enfadats"

BarcelonaDiscreta, provinent de la sala de màquines i colauista convençuda, la nova regidora de Comuns és coneguda dins de l'organització, però fins ara no ha tingut un perfil públic. Tània Corrons (Manresa, 1978) va rellevar aquest dimecres al consistori barceloní l'ex número dos d'Ada Colau, Janet Sanz, però fa temps que té un paper important dins de Comuns i Barcelona en Comú, on va entrar a l'executiva el 2020. De fet, és la responsable d'organització i territori del partit, una àrea clau, i fins ara havia estat assessora a la Diputació de Barcelona en l'àrea de Salut Pública que comanda la coordinadora del partit, Gemma Tarafa. Quan s'activa políticament? En conversa amb l'ARA, comenta que esdevé activista de l'entorn de Podem i Comuns just després del 15-M, un moment que reconeix que és "molt diferent" de l'actual.

Alhora, repassa el fet que "el creixement de l'extrema dreta, el factor Donald Trump" i els problemes socials latents al país han capgirat el panorama polític i social. I això ha provocat una situació indesitjada que vol revertir: "Molta gent em diu que no podem estar sempre enfadats. Com que ens preocupem tant per tantes coses que passen... Però la gent n'està cansada. Hem de reivindicar l'alegria com una eina política per arribar a la gent, que ja té prou problemes", assegura. D'aquí ve que prengués possessió del càrrec aferrada al "bon humor", cosa difícil de trobar en la política espanyola, que es troba en una polarització extrema.

Recentment, va dirigir la campanya de Jaume Asens per a les eleccions europees i també va ser al nucli dur de la campanya de Colau del 2023, que recorda "molt llarga i intensa". Tal com feia l'exdiputat d'Iniciativa Joan Herrera, Corrons es belluga per tot Barcelona en bicicleta, una manera de moure's que veu "molt còmoda", a més de sostenible. Es defineix com "una persona molt orgànica amb referents de l'organització" que no segueix "grans lideratges" i valora essencialment el pes de l'organització. Ara bé, quan se li pregunta pel principal referent, apunta a Colau en primeríssim terme i també cita correligionaris com ara la mateixa Tarafa o el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, amb l'ull posat més enllà de les fronteres del país en l'alcalde novaiorquès Zohran Mamdani o la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, dos nord-americans de l'ala més esquerrana del Partit Demòcrata.

Llicenciada en administració i direcció d'empreses a ESADE amb màster en ciutadania i drets humans a la UB, durant vint anys ha treballat en la gestió econòmica financera d'empreses privades i d'ONG. Exresponsable de finances dels comuns barcelonins, viu a la capital catalana des del 2013, tot i que en la seva etapa d'estudis universitaris ja va deixar el Bages entre setmana. La seva connexió manresana familiar, a més del fet que va viure tota la seva infantesa i adolescència a Navarcles, la fa ser especialment conscient del "barcelonacentrisme", una crítica al fet que tot passi per Barcelona molt present fora de l'àrea metropolitana. Tot i que Comuns concentra el vot en aquesta zona, pretén posar fi a aquest excessiu "centralisme" barceloní que fa que la capital "s'ho emporti tot", cosa que comenta que l'última assemblea del partit ja va deixar recollit. "Barcelona té 1,7 milions d'habitants i l'àrea metropolitana 4, però hi ha 8 milions de catalans", deixa anar.